Lípids Flashcards
1
Q
Què són els lípids?
A
Grup de biomolècules molt heterogènies
2
Q
Característiques dels lípids
A
- insolubles en aigua
- solubles en dissolvents apolars
- formats principalment per C i H, però també altres
3
Q
Lípids i energia
A
Els lípids són les millors biomolècules per emmagametzar energia, ja que tenen més enllaços que els glúcids i les proteïnes i això fa que alliberin més energia
4
Q
Percentatge lípids cos humà
A
15%
5
Q
Funcions dels lípids
A
Protectora
Estructural
Energètica
Reguladora
Transportadora
6
Q
Funció reguladora
A
Intervenen en nombrosos processos fisiologics de l’organisme
- vitamines lipídiques, hormones,…
7
Q
Funció estructural
A
Components de la membrana cel·lular formant la bicapa lipídica
- fosfolípids, esfingolípids i colesterol
8
Q
Funció transportadora
A
Àcids biliars i proteolípids emulsionen els lípids en l’intestí prim i els transporten al lloc d’ús…
9
Q
On s’emmagatzemen els lípids?
A
Al teixit adipós
10
Q
Funció protectora
A
Acilglicèrids - recobreixen òrgans per protegir cops
Cèrids - impermeabilitzants
Greixos - aïllants tèrmics
11
Q
Funció energètica
A
Principal reserva energètica dels animals - triacilglicèrids
12
Q
Àcids grassos (com són)
A
Hidrocarbur + grup carboxil (grup àcid)
Cadena llarga amb un nombre parell de carbonis
13
Q
Abundància àcids grassos
A
Poc abundants en estat lliure
14
Q
Punt de fusió dels àcids grassos
A
Característic de cada un però augmenta amb nombre de carbonis i disminueix en nombre d’insaturacions
15
Q
Grups d’àcids grassos
A
Àcids grassos saturats
Àcids grassos insaturats
16
Q
Àcids grassos saturats
A
Origen animal amb enllaços senzills (cap doble enllaç)
17
Q
Com es disposen a l’espai els àcids grassos saturats?
A
Amb angles de 100º i fent ziga-zaga
18
Q
C16:0
A
Àcid palmític
19
Q
CH3 — (CH2)14 — COOH
A
Àcid palmític
20
Q
CH3 — (CH2)16 — COOH
A
Àcid esteàric
21
Q
C18:0
A
Àcid esteàric
22
Q
Àcids grassos insaturats
A
Tenen un o més doble enllaços
23
Q
Origen àcids grassos insaturats
A
Origen vegetal
24
Q
Què presenten en els canvis de direcció els àcids grassos insaturats?
A
Presenten colzes
25
C18:1
Àcid oleic
26
C18:2
Àcid linoleic
27
C18:3
Àcid linolènic
28
C20:4
Àcid araquidònic
29
Podem sintetitzar els àcids grassos naturalment?
No, només podem sintetitzar els àcids grassos saturats, ja que són d’origen animal, però els insaturats són d’origen vegetal i és per això que nosaltres no els podem sintetitzar i els hem d’ingerir amb la dieta
30
Propietats químiques dels àcids grassos
Reacció esterificació
Reacció saponificació
31
Esterificació
Reacció d’un àcid gras amb un alcohol que dona lloc a un èster i a una molècula d’aigua
32
Saponificació
Reacció d’un àcid gras o un èster amb una base (NaOH o KOH) que dona lloc a una sal d’àcid gras, un sabó
33
Propietats físiques dels àcids grassos
Solubilitat
Acció detergent o netejadora
Autooxidant
Punt de fusió
34
Ambient aquós i pH fisiològic (àcids grassos) — comportament
Molècules amfipàtiques
35
Solublitat
- cua hidrocarbonada apolar — enllaços de Van der Waals amb altres cadenes hidrocarbonades
- regió polar — exyrem carboxil ionitzat amb carrega negativa (COO-) i té tendència a establir ponts d’hidrogen amb molècules polars com l’aigua
36
Perquè els àcids grassos no es dissolen en aigua?
Perquè la regió apolar és molt més gran que la polar
37
Comportament en medi aquós dels àcids grassos
Caps hidròfils s’orienten cap a les molècules d’aigua i les hidrofobes s’allunyen
38
Que explica les bicapes lipídiques?
El comportament dels àcids grassos en el medi aquós
39
Estructures formades àcids grassos en medi aquós:
Pel·lícules superficials
Micel·les
Bicapes lipídiques
40
Els sabons són molècules amfipàtiques?
Sí, en contacte amb l’aigua es troben dissociats
41
Com s’emulsionen les taques de greix?
Quan els sabons s’afegeixen a una dissolució aquosa que conté greix, formen micel·les facilitant així l’emulsió del greix i la seva eliminació
42
Acció detergent del sabó
Grups polars es dissocien en COO- i Na+ i queda fora de les gotes de grassa, en contacte amb l’aigua, la cadena polar entra a la gota de grassa i la va desfent.
La gota queda envoltada d’una capa d’anions COO- que solubilitza la gota de grassa
43
Autooxidació
La materia organica té tendència a reaccionar amb oxigen i oxidar-se
Àcids grassos insaturats trenquen dobles enllaços i es combinen amb l’oxigen
44
Punt de fusió
Augmenta amb la llargaria de la cadena hidrocarbonada i disminueix amb el grau d’insaturació
45
LÍPIDS SAPONIFICABLES
Contenen àcids grassos i són esters (poden fer reaccions de saponificació)
46
Tipus de lípids saponificables
Lípids simples
Lípids complexos
47
Lípids simples (components i exemples)
C, H, O
— acilglicèrids (greixos) i cèrids (ceres)
48
Lípids complexos (component i exemples)
C, H, O i també N, P, S o un glúcid
— fosfolípids i glicolípids
49
Lípids simples (composició i tipus)
Formats exclusivament per àcids grassos i un alcohol
- acilglicèrids o greixos
- cèrids o ceres
50
Acilglicèrids
Formats per glicerina i 1, 2 o 3 àcids grassos
- monoacilglicèrids
- diacilglicèrids
- triacilglicèrids
51
Solubilitat i densitat dels acilglicèrids
Insolubles en aigua i baixa densitat (suren)
52
Olis (com són, que tenen i exemple)
Acilglicèrids amb un àcid gras insaturat (com a mínim)
Líquids a temperatura ambient
— oli d’oliva
53
Sèu (estat, composició i exemple)
Els acilglicèrids que presenten tots els àcids grassos saturats
A temperatura ambient són sòlids
— sèu de cavall
54
Mantega
Els acilglicerids que presenten acids grassos de cadena curta
A temperatura ambient són semisòlids
— molts tipus acilglicèrids
55
Quins acilglicèrids donen lloc a sabó?
Els triacilglicèrids amb bases (NaOH o KOH) donen lloc a reaccions de saponificació per formar sabó
56
Polaritat dels acilglicèrids
Triacilglicèrids — no tenen polaritat (greixos neutres)
Monoacilglicèrids i diacilglicèrids — polaritat feble a causa dels radicals hidroxil que deixen lliures a la glicerina
57
Cèrids (com són, origen i temperatura ambient)
Esters naturals formats per àcid gras de cadena llarga amb alcohol també de cadena llarga
A temperatura ambient són ceres sòlides i dures
58
Propietats de les ceres (només enumerar)
Punt fusió
Solubilitat
Funció
59
Punt de fusió dels cèrids
Elevats degut a les llargues cadenes
60
Solubilitat dels cèrids
Totalment insolubles en aigua (caràcter lipòfil)
61
Què originen els cèrids? (Funció)
Làmines impermeables per protegir l’epidermis, pèls, plomes… i superficie de molts òrgans vegetals
62
Exemples de cèrids
Palmitat de miricil — cera abelles
Lanolina — greix llana ovelles
63
Lípids complexos (composició)
Àcids grassos + alcohol + tres tipus molècules
64
Funció dels lípids complexos
Lípids de membrana / amfipàtics — bicapes entre medis aquosos
65
Tipus de lípids complexos
Fosfolípids
Glicolípids
66
Fosfolípids
Components estructurals de les membranes biològiques
Dues zones: hidròfila i hidròfoba
67
Zona hidròfila dels fosfolípids
Àcid fosfòric + comp. No lipídics (alcohol)
68
Zona hidròfoba dels fosfolípids
Glicerina o esfingosina + 1 o 2 molècules d’àcid gras
69
On es troben els fosfolípids?
Es troben en les membranes plasmàtiques i molt abundants en el teixit nerviós
70
Tipus de fosfolípids
- glicerofosfolípids
- esfingofosfolípids
71
Glicerofosfolípids
Àcids grassos + glicerina + àcid fosfòric (P) + compost no lipídic (R)
72
Que formen els glicerofosfolípids amb aigua?
Una bicapa
73
Exemple de glicerofosfolípid
Lecitina
74
Esfingofosfolípids
Esfingosina + àcid gras + àcid fosfòric + altres
75
Quin caràcter tenen els esfingofosfolípids?
Caràcter amfipàtic
- part hidròfoba (esfingosina i àcid gras)
- part hidròfila (la resta)
76
Ceramida dels esfingofosfolípids
Àcid gras i esfingosina (part hidròfoba)
77
Esfingomielina
Beina de mielina axons de neurones (esclerosi múltiple ataca SI beina)
78
Glicolípids
Actuen com a receptors de membrana (cel·lulars)
- gliceroglicolípids
- esfingoglicolípids
79
Gliceroglicolípids
1 molècula de glicerina + 2 àcids grassos + 1 glúcid
80
Esfingoglicolípids
1 ceramida (1 àc. Gras + esfingosina) + un sucre
81
Funcions esfingoglicolípids
Funcions específiques de membrana (punts ancoratge antígens membrana dels grups sanguinis)
- neurotransmissors
82
Tipus d’esfingoglicolípids
Cerebròsids
Gangliòsids
83
Cerebròsids
Ceramida + hexosa
84
Gangliòsids
Ceramida + hexosa + hexosamina + àcid siàlic
85
Lípids insaponificables
Els lípids insaponificables no tenen àcids grassos — no poden fer sabons
86
Tipus de lípids insaponificables
Terpens o isoprenoids
Esteroides
Prostaglandines
87
Terpens
Polimerització d’isopropè
Poden formar cadenes lineals o cícliques
88
Tipus de terpens
-monoterpens
-sesquiterpens
-diterpens
-triterpens
-tetraterpens
-politerpens
89
Monoterpens
2 isoprens — essencies vegetals
— mentol
90
Sesquiterpens
3 isoprens
— farnesol (precursor colesterol)
91
Diterpens
4 isoprens
— fitol (comp. Clorofil·la)
— viramina A (visió)
— vitamina K (coagulació sang)
— vitamina E (permeabilitat membranes)
92
Triterpens
6 isoprens
— esqualè (precursos colesterol)
93
Tetraterpens
8 isoprens
Pigments fotosintètics - carotenoides
94
Carotenoides
Carotens — vermells
Xantofil·les — groc
95
Que els hi passa als carotenoides?
Queden emmascarats per les clorofil·les
96
Què es pot obtenir a partir d’un carotenoide?
Dues molècules de vitamines A (diterpè)
97
Politerpens
Més de 8 isoprens
— cautxú (arbre Hevea…)
98
Esteroides
Components policíclics derivats del gonà o esterà
Dos esteroides:
-Esterols
-Hormones esteroides
99
Esterols
1 grup hidroxil al C3
Cadena alifàtica al C17
100
Exemples d’esterols
Colesterol
Àcids biliars
Vitamina D
Estradiol
101
Colesterol
Forma per la ciclització de l’esqualè (triterpè: 6 isoprens)
102
On es situa el colesterol?
A la membrana de les cèl·lules per donar estabilitat (bicapa lipídica)
103
Què constitueix el pol hidròfil del colesterol?
Un radical hidroxil
104
Àcids biliars
Molecules produides pel fetge (colesterol)
En deriven les sald biliars que emulsionen greixos
105
Molecula precursora gairabé tots els esteroides
Colesterol
106
Que afavoreixen els àcids biliars?
L’acció de les lipases i la posterior absorció intestinal
107
Grup de vitamines D
Format per un conjunt d’esterols
Regulen el metabolisme del calci
108
Què fa la vitamina D a la pell?
Síntesi induïda a la pell pels rajos ultraviolats — manca calci problemes
109
Problemes manca calci
Raquitisme en infants
Osteomalàcia en adults
110
Estradiol
Hormona sexual femenina
Regula aparició dels caràcters sexuals secundaris femenins i intervé en el cicle menstrual
111
Hormones esteroides
1 àtom d’oxigen unit al C3 per mitjà d’un doble enllaç
- suprarenals
-sexuals
112
Hormones esteroides suprarenals
Cortisona: intervé en el metabolisme de glúcids, lípids i proteïnes
Aldosterona: intervé en absorció de Na i Cl en els ronyons
113
Hormones esteroides sexuals
Progesterona: intervé en el cicle menstrual i en la gestació
Testosterona: responsable dels caràcters sexuals secundaris masculins (fabricada als testicles)
114
Prostaglandines
Substàncies derivades de l’àcid prostanoic
Es forma a partir d’àcids grassos insaturats
S’estableix un enllaç entre els C8 i C12
115
Funcions prostaglandines (7)
- hormones a nivell local
- regulació de la pressió osmòtica
- agregació de les plaquetes
- percepció del dolor i inflamació
- control de la temperatura basal
- secreció mucus estómac
- desenvolupament i iniciació del part
