Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Biologia 1 > Lípids > Flashcards

Lípids Flashcards

1
Q

Què són els lípids?

A

Grup de biomolècules molt heterogènies

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Característiques dels lípids

A
  • insolubles en aigua
  • solubles en dissolvents apolars
  • formats principalment per C i H, però també altres
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Lípids i energia

A

Els lípids són les millors biomolècules per emmagametzar energia, ja que tenen més enllaços que els glúcids i les proteïnes i això fa que alliberin més energia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Percentatge lípids cos humà

A

15%

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Funcions dels lípids

A

Protectora
Estructural
Energètica
Reguladora
Transportadora

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Funció reguladora

A

Intervenen en nombrosos processos fisiologics de l’organisme
- vitamines lipídiques, hormones,…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Funció estructural

A

Components de la membrana cel·lular formant la bicapa lipídica
- fosfolípids, esfingolípids i colesterol

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Funció transportadora

A

Àcids biliars i proteolípids emulsionen els lípids en l’intestí prim i els transporten al lloc d’ús…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

On s’emmagatzemen els lípids?

A

Al teixit adipós

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Funció protectora

A

Acilglicèrids - recobreixen òrgans per protegir cops
Cèrids - impermeabilitzants
Greixos - aïllants tèrmics

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Funció energètica

A

Principal reserva energètica dels animals - triacilglicèrids

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Àcids grassos (com són)

A

Hidrocarbur + grup carboxil (grup àcid)
Cadena llarga amb un nombre parell de carbonis

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Abundància àcids grassos

A

Poc abundants en estat lliure

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Punt de fusió dels àcids grassos

A

Característic de cada un però augmenta amb nombre de carbonis i disminueix en nombre d’insaturacions

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Grups d’àcids grassos

A

Àcids grassos saturats
Àcids grassos insaturats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Àcids grassos saturats

A

Origen animal amb enllaços senzills (cap doble enllaç)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Com es disposen a l’espai els àcids grassos saturats?

A

Amb angles de 100º i fent ziga-zaga

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

C16:0

A

Àcid palmític

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

CH3 — (CH2)14 — COOH

A

Àcid palmític

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

CH3 — (CH2)16 — COOH

A

Àcid esteàric

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

C18:0

A

Àcid esteàric

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Àcids grassos insaturats

A

Tenen un o més doble enllaços

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Origen àcids grassos insaturats

A

Origen vegetal

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Què presenten en els canvis de direcció els àcids grassos insaturats?

A

Presenten colzes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

C18:1

A

Àcid oleic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

C18:2

A

Àcid linoleic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

C18:3

A

Àcid linolènic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

C20:4

A

Àcid araquidònic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Podem sintetitzar els àcids grassos naturalment?

A

No, només podem sintetitzar els àcids grassos saturats, ja que són d’origen animal, però els insaturats són d’origen vegetal i és per això que nosaltres no els podem sintetitzar i els hem d’ingerir amb la dieta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Propietats químiques dels àcids grassos

A

Reacció esterificació
Reacció saponificació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Esterificació

A

Reacció d’un àcid gras amb un alcohol que dona lloc a un èster i a una molècula d’aigua

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Saponificació

A

Reacció d’un àcid gras o un èster amb una base (NaOH o KOH) que dona lloc a una sal d’àcid gras, un sabó

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Propietats físiques dels àcids grassos

A

Solubilitat
Acció detergent o netejadora
Autooxidant
Punt de fusió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Ambient aquós i pH fisiològic (àcids grassos) — comportament

A

Molècules amfipàtiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Solublitat

A
  • cua hidrocarbonada apolar — enllaços de Van der Waals amb altres cadenes hidrocarbonades
  • regió polar — exyrem carboxil ionitzat amb carrega negativa (COO-) i té tendència a establir ponts d’hidrogen amb molècules polars com l’aigua
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Perquè els àcids grassos no es dissolen en aigua?

A

Perquè la regió apolar és molt més gran que la polar

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Comportament en medi aquós dels àcids grassos

A

Caps hidròfils s’orienten cap a les molècules d’aigua i les hidrofobes s’allunyen

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Que explica les bicapes lipídiques?

A

El comportament dels àcids grassos en el medi aquós

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Estructures formades àcids grassos en medi aquós:

A

Pel·lícules superficials
Micel·les
Bicapes lipídiques

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Els sabons són molècules amfipàtiques?

A

Sí, en contacte amb l’aigua es troben dissociats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Com s’emulsionen les taques de greix?

A

Quan els sabons s’afegeixen a una dissolució aquosa que conté greix, formen micel·les facilitant així l’emulsió del greix i la seva eliminació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

Acció detergent del sabó

A

Grups polars es dissocien en COO- i Na+ i queda fora de les gotes de grassa, en contacte amb l’aigua, la cadena polar entra a la gota de grassa i la va desfent.
La gota queda envoltada d’una capa d’anions COO- que solubilitza la gota de grassa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

Autooxidació

A

La materia organica té tendència a reaccionar amb oxigen i oxidar-se
Àcids grassos insaturats trenquen dobles enllaços i es combinen amb l’oxigen

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

Punt de fusió

A

Augmenta amb la llargaria de la cadena hidrocarbonada i disminueix amb el grau d’insaturació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

LÍPIDS SAPONIFICABLES

A

Contenen àcids grassos i són esters (poden fer reaccions de saponificació)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
46
Q

Tipus de lípids saponificables

A

Lípids simples
Lípids complexos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
47
Q

Lípids simples (components i exemples)

A

C, H, O
— acilglicèrids (greixos) i cèrids (ceres)

48
Q

Lípids complexos (component i exemples)

A

C, H, O i també N, P, S o un glúcid
— fosfolípids i glicolípids

49
Q

Lípids simples (composició i tipus)

A

Formats exclusivament per àcids grassos i un alcohol
- acilglicèrids o greixos
- cèrids o ceres

50
Q

Acilglicèrids

A

Formats per glicerina i 1, 2 o 3 àcids grassos
- monoacilglicèrids
- diacilglicèrids
- triacilglicèrids

51
Q

Solubilitat i densitat dels acilglicèrids

A

Insolubles en aigua i baixa densitat (suren)

52
Q

Olis (com són, que tenen i exemple)

A

Acilglicèrids amb un àcid gras insaturat (com a mínim)
Líquids a temperatura ambient
— oli d’oliva

53
Q

Sèu (estat, composició i exemple)

A

Els acilglicèrids que presenten tots els àcids grassos saturats
A temperatura ambient són sòlids
— sèu de cavall

54
Q

Mantega

A

Els acilglicerids que presenten acids grassos de cadena curta
A temperatura ambient són semisòlids
— molts tipus acilglicèrids

55
Q

Quins acilglicèrids donen lloc a sabó?

A

Els triacilglicèrids amb bases (NaOH o KOH) donen lloc a reaccions de saponificació per formar sabó

56
Q

Polaritat dels acilglicèrids

A

Triacilglicèrids — no tenen polaritat (greixos neutres)
Monoacilglicèrids i diacilglicèrids — polaritat feble a causa dels radicals hidroxil que deixen lliures a la glicerina

57
Q

Cèrids (com són, origen i temperatura ambient)

A

Esters naturals formats per àcid gras de cadena llarga amb alcohol també de cadena llarga
A temperatura ambient són ceres sòlides i dures

58
Q

Propietats de les ceres (només enumerar)

A

Punt fusió
Solubilitat
Funció

59
Q

Punt de fusió dels cèrids

A

Elevats degut a les llargues cadenes

60
Q

Solubilitat dels cèrids

A

Totalment insolubles en aigua (caràcter lipòfil)

61
Q

Què originen els cèrids? (Funció)

A

Làmines impermeables per protegir l’epidermis, pèls, plomes… i superficie de molts òrgans vegetals

62
Q

Exemples de cèrids

A

Palmitat de miricil — cera abelles
Lanolina — greix llana ovelles

63
Q

Lípids complexos (composició)

A

Àcids grassos + alcohol + tres tipus molècules

64
Q

Funció dels lípids complexos

A

Lípids de membrana / amfipàtics — bicapes entre medis aquosos

65
Q

Tipus de lípids complexos

A

Fosfolípids
Glicolípids

66
Q

Fosfolípids

A

Components estructurals de les membranes biològiques
Dues zones: hidròfila i hidròfoba

67
Q

Zona hidròfila dels fosfolípids

A

Àcid fosfòric + comp. No lipídics (alcohol)

68
Q

Zona hidròfoba dels fosfolípids

A

Glicerina o esfingosina + 1 o 2 molècules d’àcid gras

69
Q

On es troben els fosfolípids?

A

Es troben en les membranes plasmàtiques i molt abundants en el teixit nerviós

70
Q

Tipus de fosfolípids

A
  • glicerofosfolípids
  • esfingofosfolípids
71
Q

Glicerofosfolípids

A

Àcids grassos + glicerina + àcid fosfòric (P) + compost no lipídic (R)

72
Q

Que formen els glicerofosfolípids amb aigua?

A

Una bicapa

73
Q

Exemple de glicerofosfolípid

A

Lecitina

74
Q

Esfingofosfolípids

A

Esfingosina + àcid gras + àcid fosfòric + altres

75
Q

Quin caràcter tenen els esfingofosfolípids?

A

Caràcter amfipàtic
- part hidròfoba (esfingosina i àcid gras)
- part hidròfila (la resta)

76
Q

Ceramida dels esfingofosfolípids

A

Àcid gras i esfingosina (part hidròfoba)

77
Q

Esfingomielina

A

Beina de mielina axons de neurones (esclerosi múltiple ataca SI beina)

78
Q

Glicolípids

A

Actuen com a receptors de membrana (cel·lulars)
- gliceroglicolípids
- esfingoglicolípids

79
Q

Gliceroglicolípids

A

1 molècula de glicerina + 2 àcids grassos + 1 glúcid

80
Q

Esfingoglicolípids

A

1 ceramida (1 àc. Gras + esfingosina) + un sucre

81
Q

Funcions esfingoglicolípids

A

Funcions específiques de membrana (punts ancoratge antígens membrana dels grups sanguinis)
- neurotransmissors

82
Q

Tipus d’esfingoglicolípids

A

Cerebròsids
Gangliòsids

83
Q

Cerebròsids

A

Ceramida + hexosa

84
Q

Gangliòsids

A

Ceramida + hexosa + hexosamina + àcid siàlic

85
Q

Lípids insaponificables

A

Els lípids insaponificables no tenen àcids grassos — no poden fer sabons

86
Q

Tipus de lípids insaponificables

A

Terpens o isoprenoids
Esteroides
Prostaglandines

87
Q

Terpens

A

Polimerització d’isopropè
Poden formar cadenes lineals o cícliques

88
Q

Tipus de terpens

A

-monoterpens
-sesquiterpens
-diterpens
-triterpens
-tetraterpens
-politerpens

89
Q

Monoterpens

A

2 isoprens — essencies vegetals
— mentol

90
Q

Sesquiterpens

A

3 isoprens
— farnesol (precursor colesterol)

91
Q

Diterpens

A

4 isoprens
— fitol (comp. Clorofil·la)
— viramina A (visió)
— vitamina K (coagulació sang)
— vitamina E (permeabilitat membranes)

92
Q

Triterpens

A

6 isoprens
— esqualè (precursos colesterol)

93
Q

Tetraterpens

A

8 isoprens
Pigments fotosintètics - carotenoides

94
Q

Carotenoides

A

Carotens — vermells
Xantofil·les — groc

95
Q

Que els hi passa als carotenoides?

A

Queden emmascarats per les clorofil·les

96
Q

Què es pot obtenir a partir d’un carotenoide?

A

Dues molècules de vitamines A (diterpè)

97
Q

Politerpens

A

Més de 8 isoprens
— cautxú (arbre Hevea…)

98
Q

Esteroides

A

Components policíclics derivats del gonà o esterà
Dos esteroides:
-Esterols
-Hormones esteroides

99
Q

Esterols

A

1 grup hidroxil al C3
Cadena alifàtica al C17

100
Q

Exemples d’esterols

A

Colesterol
Àcids biliars
Vitamina D
Estradiol

101
Q

Colesterol

A

Forma per la ciclització de l’esqualè (triterpè: 6 isoprens)

102
Q

On es situa el colesterol?

A

A la membrana de les cèl·lules per donar estabilitat (bicapa lipídica)

103
Q

Què constitueix el pol hidròfil del colesterol?

A

Un radical hidroxil

104
Q

Àcids biliars

A

Molecules produides pel fetge (colesterol)
En deriven les sald biliars que emulsionen greixos

105
Q

Molecula precursora gairabé tots els esteroides

A

Colesterol

106
Q

Que afavoreixen els àcids biliars?

A

L’acció de les lipases i la posterior absorció intestinal

107
Q

Grup de vitamines D

A

Format per un conjunt d’esterols
Regulen el metabolisme del calci

108
Q

Què fa la vitamina D a la pell?

A

Síntesi induïda a la pell pels rajos ultraviolats — manca calci problemes

109
Q

Problemes manca calci

A

Raquitisme en infants
Osteomalàcia en adults

110
Q

Estradiol

A

Hormona sexual femenina
Regula aparició dels caràcters sexuals secundaris femenins i intervé en el cicle menstrual

111
Q

Hormones esteroides

A

1 àtom d’oxigen unit al C3 per mitjà d’un doble enllaç
- suprarenals
-sexuals

112
Q

Hormones esteroides suprarenals

A

Cortisona: intervé en el metabolisme de glúcids, lípids i proteïnes
Aldosterona: intervé en absorció de Na i Cl en els ronyons

113
Q

Hormones esteroides sexuals

A

Progesterona: intervé en el cicle menstrual i en la gestació
Testosterona: responsable dels caràcters sexuals secundaris masculins (fabricada als testicles)

114
Q

Prostaglandines

A

Substàncies derivades de l’àcid prostanoic
Es forma a partir d’àcids grassos insaturats
S’estableix un enllaç entre els C8 i C12

115
Q

Funcions prostaglandines (7)

A
  • hormones a nivell local
  • regulació de la pressió osmòtica
  • agregació de les plaquetes
  • percepció del dolor i inflamació
  • control de la temperatura basal
  • secreció mucus estómac
  • desenvolupament i iniciació del part

Biologia 1 (7 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions