Estètica Flashcards
Dues perspectives de la bellesa.
En l’estudi de la bellesa existeixen dues perspectives: la contemplació i expressió.
La primera va lligada a l’objectivisme, que defensava que els humans som receptors passius i que contemplam la realitat que se’ns dona. D’aquesta manera, hi ha alguna cosa bella que ens afecta. Aquesta romàn a l’objecte percebut.
L’expressió vendria a ser el subjectivisme, que explica que, en aquest cas, la bellesa està en el subjecte que estudia l’objecte, és a dir, la ment o el cor senten.
Idea de Plató sobre la bellesa.
Plató va considerar que el món que ens envolta no és el vertader. Per a ell n’existeix un altre que és el món de les idees, on conviuen totes les essències de les coses, com és el cas d’una taula: nosaltres podem veure mil i una diferents taules, però el concepte d’ella sempre serà el mateix.
A més, Plató va afirma que la bellesa es troba al món de les idees, i la única forma per arribar a ell és a través del coneixement i le l’alliberament del materialisme. També considerava que la música i la poesia eren un mitjà cap a aquesta dimensió.
Postura de Kant damunt l’estètica.
Kant, filòsof propi de la Il.lustració va reflexionar sobre aquesta branca de l’espistemologia a la seva obra ‘Crítica del judici’, on exposava que la bellesa i allò sublim eren conceptes totalment diferents.
Per una part, la bellesa és aquella característica que tots els objectes bells posseeixen, i només és percebuda quan el subjecte s’adequa al món de l’objecte.
Mentre que va dir que allò sublim és una sensació de desorientació que sofrim quan no sóm capaços d’assimilar la bellesa en la seva màxima expressió.
D’aquesta manera, la sensació d’allò sublim és plaentera però a la mateixa vegada, terrible.
Mímesi de la Revolució Científica i del Barroc.
Si bé entenem el concepte de mímesi, passem a parlar del seu recorregut al llarg dels segles, encara que ens centrarem en el Renaixement i el Barroc.
Durant la Revolució Industrial del S.XVII i amb el canvi de paradigme es genera un canvi en l’exterioritat humana. Gràcies a l’avenç de la ciència, aquesta ens proporcionarà una eina per a expressar la bellesa de la natura a través de l’art, i aquesta són les matemàtiques, amb la seva geometria sagrada que es basava, entre d’altres, en la proporció àurea.
L’arribada del Barroc va suposar un gir espontani. A causa de la decadència política, les guerres religioses i la influència de la Grència Hel.lenística, el concepte de mímesi canvia: la realitat o la naturalesa no és bella, o bé no té perquè ser-ho.
