Vocabulari 2 Flashcards

1
Q

encebar

verb transitiu

A

RAMADERIA Engreixar un animal.
APICULTURA Col·locar en els quadres dels ruscs mòbils tires de cera estampada per tal d’incitar les abelles a continuar construint les bresques fins a completar els quadres o per tal de provocar la construcció de cel·les de reina.
ARMAMENT i EXPLOSIUS Posar en una arma, projectil, etc., l’enceb necessari per a inflamar la càrrega explosiva.
ELECTRICITAT i ELECTROTÈCNIA Produir un encebament.
HIDRÀULICA Produir l’encebament d’un òrgan de bombament.
INFORMÀTICA
Emprar una versió existent, probablement primitiva, d’un sistema o d’un procés com a mitjà per a establir-ne una versió nova.
Emprar un enceb per a carregar (un programa o sistema operatiu).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Bufar i fer ampolles

A

“Bufar i fer ampolles” és un modisme que descriu una activitat o acció molt fàcil de realitzar. Quan dius “Això és bufar i fer ampolles” és que penses que una cosa és molt fàcil o senzilla.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

esbravar

Etimologia:
de baf, per un procés semblant al de bravada 1a font: 1696, DLac.

A

verb
transitiu Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, la seva olor, etc. Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant.
pronominal Perdre un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc. Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat; ja la podem llençar.
figuradament
transitiu Alleujar l’ànim donant sortida (als sentiments que l’oprimien), satisfent a pler (un desig contingut). Esbravava el seu dolor plorant.
pronominal Només crida per esbravar-se.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

garbuix

Partició sil·làbica: gar_buix
Etimologia:
de l’it. garbuglio, íd., probablement resultat d’un encreuament de groviglia ‘embull de fils’ (del ll. globus ‘cabdell’) i bugliare (ll. bullire ‘bullir’) 1a font: 1864, DLab.

A

masculí
Barreja confusa, embolic. Un garbuix de cotxes i de gent.
figuradament M’ha explicat tantes coses, que m’he fet un garbuix.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

estimbar v. tr./prnl.

tar

A

Llançar o caure des de gran altura:
Corria massa i va estimbar el cotxe al riu; esporuguits pel foc que avançava, molts animals es van estimbar pel precipici.
sin: espenyar, precipitar

‘estimbar’ apareix també a les següents entrades:
despenyarse - espenyar - estimball - precipi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

esmunyir v. tr.

Fer que una cosa passi lliscant per un lloc estret.

A

v. prnl.
esmunyir-se Passar o lliscar per un lloc estret.
Lliscar o relliscar una cosa alliberant-se del lloc on estava:
El pot relliscava i se’m va esmunyir de les mans.
No és un verb incoatiu, és a dir, no s’ha d’afegir l’increment -eix Per tant, és incorrecte *esmunyeix.
‘esmunyir’ apareix també a les següents entrades:
anguila - relliscar

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

enlairar v. tr./prnl.

A

Posar en un lloc més alt, fer que estigui més amunt:
Enlairar un estel; mira com s’enlairen els globus.
sin: aixecar, alçar, elevar

Fer que una cosa sigui més intensa, més alta o tingui més valor:
Enlairar el preu d’una cosa; les temperatures s’enlairaran.
Col·locar una persona en un lloc més alt, de més categoria o de més honor:
Enlairar el príncep al tron.

v. tr.
Construir un temple, un monument, etc., en honor d’algú.
sin: alçar, edificar

v. prnl.
enlairar-se Sobresortir per damunt d’altres elements, especialment una torre, un arbre, una muntanya, etc.:
L’Everest s’enlaira per sobre dels 8.000 metres.
sin: alçar-se

Anar-se’n volant un ocell, alçar enlaire:
Un avió s’enlaira en pocs minuts; l’ocell es va enlairar fins a l’alçada de les teulades.
sin: envolar-se

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

budell n. m.

Part de l’intestí.

A

n. m. pl.
budells L’intestí sencer:
Els budells et ronquen, que tens gana?
tenir sempre un budell buit
Estar sempre disposat a menjar.
‘budell’ apareix també a les següents entrades:
bisbe - botifarra - botifarró - bull - embotit - llom - llonganissa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

feixuc m. ‎(femení feixuga, plural masculí feixucs, plural femení feixugues)

A
Difícil de suportar; penós, aclaparador.
Una feina feixuga; uns imposts feixucs; un temps feixuc.
(figuradament) Difícil de pair.
Una menja feixuga.
Dit d'una persona molesta, enfadosa.
És feixuc, aquell xicot!
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

dida

A

Dona que alleta l’infant d’una altra.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

estabornir

A

Un cop, fer perdre els sentits (a algú). La trompada el va deixar estabornit.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

plantofada n. f.

A

Cop donat amb la mà.
sin: bufa, bufetada, fava

‘plantofada’ apareix també a les següents entrades:
bufa - bufetada - fava - mastegot

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Refús

A

Acció de refusar o de refusar-se.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

descurat, -ada adj.

A

Que s’ha fet sense posar-hi l’atenció necessària:
Una obra descurada.
[persona] Que va deixat i brut.
‘descurat’ apareix també a les següents entrades:
negligent

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

aixopluc

A

Partició sil·làbica: ai_xo_pluc
Etimologia:
de aixoplugar
masculí
Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja. Cercar un aixopluc.
a aixopluc locució adverbial Ésser a aixopluc.
posar-se a aixopluc Aixoplugar-se.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

batussa

A

Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc.
Raons, disputes, entre dos o més.
Pallissa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

fetor

A

Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

L’engonal

A

és la part del cos en què s’ajunta cada cuixa amb l’abdomen[1] (per fora del pubis).

ingle

19
Q

esdentegat

A

A qui manquen totes o la major part de les dents.

20
Q

desempallegar-se

A

Alliberar-se d’alguna cosa o persona que ens impedeix d’obrar, ens cohibeix, constitueix una nosa, una molèstia. Per més que t’hi escarrassis no et desempallegaràs de mi.

21
Q

ençà

A

Cap al temps present, a partir d’un moment passat. D’ençà de l’accident no ha tornat a ser el mateix.
En direcció on hom és.

22
Q

bri

A

Tija prima que arrenca de l’aparell subterrani en plantes com el blat, el cànem, etc.
Trosset solt d’un filament o cos petit de forma anàloga.
Estam
Fibra de la carn, de la fusta, etc.
Quantitat molt petita d’alguna cosa.
Fibra de cànem de primera qualitat, en la classificació dels corders.
Antic teixit a la plana de cànem cru emprat per a fer llençols.
Teixit de lli d’una gran qualitat.
Asprella

23
Q

bardissa

A

Conjunt d’arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços.
Tanca feta d’esbarzers, d’arços, etc.
Cobert fet d’esbarzers, de sarments, etc.
Revestiment de toves per a cobrir el curull del forn en les rajoleries.

24
Q

grinyolar intr.

A

Fer un sorolls estridents provocats pel fregadís entre objectes.
Cridar de forma aguda el gos, o altres animals, de dolor o per queixar-se.

25
Q

entabanar

A

Etimologia:
possiblement d’un *tabà, variant de tabac1, àr. tạbbâq, amb pèrdua de la q, corrent en arabismes catalans, o potser de taba ‘conversa llarga; mentida’ 1a font: 1888
verb transitiu
Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
dialectal Impedir la respiració i torbar el cap una olor, el fum, etc.

26
Q

estossegar v. intr.

A

Treure convulsivament l’aire dels pulmons, de manera violenta i sorollosa, a causa d’alguna nosa a les vies respiratòries.
sin: tossir

27
Q

xaruc, -uga adj.

A

[persona] Que ja és molt gran i repapieja.

28
Q

repapiejar v. intr.

A

Tenir les capacitats mentals disminuïdes a causa de l’edat:

El meu avi fa temps que repapieja.

29
Q

panteixar intr.

A

Respirar amb fatiga i violència

30
Q

galdós, -osa adj.

A

col·loq.Que és molt lamentable i penós:
No hauríem d’haver begut, hem fet un paper galdós.
col·loq.
Que està brut o fet malbé:
Després d’aquest dinar les tovalles han quedat ben galdoses.
col·loq.
Que no ha sortit gens lluït ni reeixit, sinó desastrós:
Festa galdosa; discurs galdós.

31
Q

espetec

A

Soroll sec que fa una cosa en esclatar o esberlar-se bruscament.
Esclat de claror

32
Q

tot plegat

A
  1. adv al capdavall, al cap i a la fi, ben mirat, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en definitiva, en essència, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, finalment, mal que bé, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot ben garbellat, tot comptat
  2. adv conjuntament, juntament, tot junt
33
Q

copsar
Etimologia: d’origen incert, podria tractar-se d’un ll. vg. *cupessare, resultat de l’encreuament entre cuperare ‘agafar, prendre, collir’ i el ll. capessĕre ‘empunyar, aferrar’ 1a font: c. 1390, Torcimany

A

verb transitiu
Agafar, atrapar, al vol. Copsar la pilota. Copsar una papallona.
figuradament Aconseguir alguna cosa d’una manera ràpida i inesperada. Copsar un càrrec.
figuradament Entendre. Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte.

34
Q

a les palpentes loc adv

A

Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc.

La cambra era totalment fosca i hi vam haver d’entrar a les palpentes.

Per extensió, sense cap mena d’orientació.

En aquesta qüestió vaig a les palpentes; no m’han donat cap mena de referència que em pugui orientar.

També: a palpes, a palpons, a palp

35
Q

esguard

Etimologia: de esguardar 1a font: s. XIV, Llull

A

masculí
Mirada. Un esguard alegre, tendre, amenaçador.
Consideració. Tenir esguard envers algú.
en esguard de En comparació de.
per esguard de En consideració a.
tenint esguard que Considerant que.
donar-se (o dar-se) un esguard (amb algú) Tenir-hi una retirança, assemblar-se.

36
Q

empaitar v. tr.

A

Córrer darrere d’una persona o animal que fuig amb la intenció d’atrapar-lo.
sin: encalçar, perseguir

Anar insistentment darrere d’una persona per aconseguir-ne alguna cosa:
Si vol que li apugin el sou, ha d’anar empaitant el seu cap.

37
Q

tràngol n. m.

A

Situació conflictiva i difícil de resoldre.

La forma mal tràngol és una redundància que cal evitar.

38
Q

esvalotar v. intr.

A

Fer crits, brogit i causar desordre:
Els nens sempre esvalotaven quan es trobaven.
sin: cridar

v. tr./prnl.
Alterar l’ordre i la tranquil·litat:
El vent esvalotava la seva llarga cabellera.
sin: agitar

39
Q

soc 1 n. m.

A

Calçat de fusta, fet d’una sola peça, pensat per caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
soc 2 n. m.
Tros de soca que s’ha separat del tronc.
Tros d’un tronc que serveix de seient.

40
Q

soc 1 n. m.

A

Calçat de fusta, fet d’una sola peça, pensat per caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
soc 2 n. m.
Tros de soca que s’ha separat del tronc.
Tros d’un tronc que serveix de seient.

41
Q

acuitar v. tr.

A

Córrer darrere alguna persona o cosa per atrapar-la:
Els nens grans acuiten els petits per fer-los empipar.
sin: encalçar

Empè­nyer algú amb urgència a fer una cosa:
Com que volen vendre el pis, ens acuiten perquè el deixem.

v. prnl.
acuitar-se Apressar-se a fer una cosa:
Acuita’t, que se’ns escapa el tren!
sin: afanyar-se

42
Q

de mig a mig

A

Completament, del tot.

Em vaig equivocar de mig a mig, ho reconec.

43
Q

combregar v. intr.

A

Rebre la comunió:
Quan es fa la primera comunió es combrega per primera vegada.
Compartir amb una altra persona els mateixos ideals o sentiments:
Combrego amb la seva manera de viure.

44
Q

xiroi, -a adj.

A

[persona] Que té un caràcter alegre i graciós i una mica infantil.