Vocabulari 2 Flashcards
encebar
verb transitiu
RAMADERIA Engreixar un animal.
APICULTURA Col·locar en els quadres dels ruscs mòbils tires de cera estampada per tal d’incitar les abelles a continuar construint les bresques fins a completar els quadres o per tal de provocar la construcció de cel·les de reina.
ARMAMENT i EXPLOSIUS Posar en una arma, projectil, etc., l’enceb necessari per a inflamar la càrrega explosiva.
ELECTRICITAT i ELECTROTÈCNIA Produir un encebament.
HIDRÀULICA Produir l’encebament d’un òrgan de bombament.
INFORMÀTICA
Emprar una versió existent, probablement primitiva, d’un sistema o d’un procés com a mitjà per a establir-ne una versió nova.
Emprar un enceb per a carregar (un programa o sistema operatiu).
Bufar i fer ampolles
“Bufar i fer ampolles” és un modisme que descriu una activitat o acció molt fàcil de realitzar. Quan dius “Això és bufar i fer ampolles” és que penses que una cosa és molt fàcil o senzilla.
esbravar
Etimologia:
de baf, per un procés semblant al de bravada 1a font: 1696, DLac.
verb
transitiu Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, la seva olor, etc. Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant.
pronominal Perdre un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc. Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat; ja la podem llençar.
figuradament
transitiu Alleujar l’ànim donant sortida (als sentiments que l’oprimien), satisfent a pler (un desig contingut). Esbravava el seu dolor plorant.
pronominal Només crida per esbravar-se.
garbuix
Partició sil·làbica: gar_buix
Etimologia:
de l’it. garbuglio, íd., probablement resultat d’un encreuament de groviglia ‘embull de fils’ (del ll. globus ‘cabdell’) i bugliare (ll. bullire ‘bullir’) 1a font: 1864, DLab.
masculí
Barreja confusa, embolic. Un garbuix de cotxes i de gent.
figuradament M’ha explicat tantes coses, que m’he fet un garbuix.
estimbar v. tr./prnl.
tar
Llançar o caure des de gran altura:
Corria massa i va estimbar el cotxe al riu; esporuguits pel foc que avançava, molts animals es van estimbar pel precipici.
sin: espenyar, precipitar
‘estimbar’ apareix també a les següents entrades:
despenyarse - espenyar - estimball - precipi
esmunyir v. tr.
Fer que una cosa passi lliscant per un lloc estret.
v. prnl.
esmunyir-se Passar o lliscar per un lloc estret.
Lliscar o relliscar una cosa alliberant-se del lloc on estava:
El pot relliscava i se’m va esmunyir de les mans.
No és un verb incoatiu, és a dir, no s’ha d’afegir l’increment -eix Per tant, és incorrecte *esmunyeix.
‘esmunyir’ apareix també a les següents entrades:
anguila - relliscar
enlairar v. tr./prnl.
Posar en un lloc més alt, fer que estigui més amunt:
Enlairar un estel; mira com s’enlairen els globus.
sin: aixecar, alçar, elevar
Fer que una cosa sigui més intensa, més alta o tingui més valor:
Enlairar el preu d’una cosa; les temperatures s’enlairaran.
Col·locar una persona en un lloc més alt, de més categoria o de més honor:
Enlairar el príncep al tron.
v. tr.
Construir un temple, un monument, etc., en honor d’algú.
sin: alçar, edificar
v. prnl.
enlairar-se Sobresortir per damunt d’altres elements, especialment una torre, un arbre, una muntanya, etc.:
L’Everest s’enlaira per sobre dels 8.000 metres.
sin: alçar-se
Anar-se’n volant un ocell, alçar enlaire:
Un avió s’enlaira en pocs minuts; l’ocell es va enlairar fins a l’alçada de les teulades.
sin: envolar-se
budell n. m.
Part de l’intestí.
n. m. pl.
budells L’intestí sencer:
Els budells et ronquen, que tens gana?
tenir sempre un budell buit
Estar sempre disposat a menjar.
‘budell’ apareix també a les següents entrades:
bisbe - botifarra - botifarró - bull - embotit - llom - llonganissa
feixuc m. (femení feixuga, plural masculí feixucs, plural femení feixugues)
Difícil de suportar; penós, aclaparador. Una feina feixuga; uns imposts feixucs; un temps feixuc. (figuradament) Difícil de pair. Una menja feixuga. Dit d'una persona molesta, enfadosa. És feixuc, aquell xicot!
dida
Dona que alleta l’infant d’una altra.
estabornir
Un cop, fer perdre els sentits (a algú). La trompada el va deixar estabornit.
plantofada n. f.
Cop donat amb la mà.
sin: bufa, bufetada, fava
‘plantofada’ apareix també a les següents entrades:
bufa - bufetada - fava - mastegot
Refús
Acció de refusar o de refusar-se.
descurat, -ada adj.
Que s’ha fet sense posar-hi l’atenció necessària:
Una obra descurada.
[persona] Que va deixat i brut.
‘descurat’ apareix també a les següents entrades:
negligent
aixopluc
Partició sil·làbica: ai_xo_pluc
Etimologia:
de aixoplugar
masculí
Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja. Cercar un aixopluc.
a aixopluc locució adverbial Ésser a aixopluc.
posar-se a aixopluc Aixoplugar-se.
batussa
Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc.
Raons, disputes, entre dos o més.
Pallissa
fetor
Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.