1 Flashcards
escurar
Homòfon: escorar
Etimologia:
segurament ll. vg. *excūrare ‘purificar, netejar’, der. de curare ‘tenir cura d’una cosa’ 1a font: 1272, CTort.
verb
transitiu Netejar un receptacle o un conducte traient-ne el residu deixat adherit a les parets per la substància que hi ha estat o passat. Escurar un pou, una cisterna, un canal, una claveguera, una xemeneia.
escurar-se el coll Estossegar per treure’s alguna nosa, irritació, de la gola.
escurar-se les dents Treure’s els fragments de menjar que s’han ficat entre dent i dent.
escurar-se les orelles Treure’s la cera o cerumen de les orelles.
escurar-se les ungles Treure’s la brutícia que s’ha posat entre pell i ungla.
escletxa
Etimologia:
variant de cletxa, i aquest, de l’ant. creta, der. del ll. crepitare ‘anar esquerdant-se’, amb l’aglutinació de es-, comuna en mots cat. usats en pl. (estisores, estovalles, etc.) 1a font: 1803
femení
Obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé, que no clouen. Ho vaig veure per l’escletxa de la porta. El sol entrava per les escletxes. Entre les roques hi ha una escletxa que hi passa la mà.
figuradament Deixar una escletxa a l’esperança.
GEOMORFOLOGIA Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
A la biorxa
Variants i sinònims: A la biorxa (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979).
Equivalents:
Al revés [ES] (BALBASTRE 1977)
Mal [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Malament, al revés del que voldríem (PERRAMON 1979)
pidolar
… verb transitiu Demanar humilment una almoina, un favor, una gràcia. Ves a pidolar un caramel a pidolar EC-GDLC-e00103879.xml dictionary-entry …
ensopir v. tr.
Causar ensopiment o provocar ganes de dormir:
El to monòton del conferenciant ensopeix el públic.
En registre col·loquial es pot utilitzar apalancar per fer referència a ‘una persona que no fa res o fa el dropo’, tot i que no estigui acceptat.
brunzir
verb intransitiu [o com servir: pr ind sing 2 brunzes] Produir un brunzit un cos que es mou ràpidament dins l’aire. Ens vam amagar en un portal, mentre sentíem com brunzien les pilotes de goma.
enxampar
verb transitiu Atrapar. L’hem enxampat en una mentida.
ara i adés
1 De tant en tant.
De fesols no n’hem collits gaires, però encara en tenim per a menjar-ne ara i adés.
2 Sovint, amb freqüència.
No és fàcil veure’l pel poble: ara i adés està de viatge per feina.
‘Ara i adés’ a la Paremiologia catalana comparada digital
També hi ha l’adverbi aglutinat adesiara, ‘de tant en tant’.
pruïja
1 Picor intensa, viva.
2 (fig.) Ganes vehements de fer una cosa.
Té la pruïja de discutir-ho tot.
indret
Lloc determinat situat dins un espai més gran:
Aquest indret és el racó més tranquil de tota l’illa.
Part determinada del cos:
En quin indret et fa mal?
assabentar
verb
transitiu Informar, fer sabedor (algú) d’alguna cosa, donar-li’n notícia. Ens van assabentar de la seva mort. Vaig assabentar-lo que s’acabava el termini.
pronominal Informar-se, es
atansar v. tr./prnl.
Aproximar una cosa a una altra fins que estiguin en contacte o gairebé en contacte:
Pots atansar-me l’aigua?; atansa’t al foc, si tens fred.
sin: acostar, acotar, apropar
retreure o retraure v. tr.
Criticar una persona recordant-li obertament un fet o una acció que ha fet malament:
Sempre m’ha retret els meus errors.
Contreure un òrgan o membre del cos tirant-lo enrere o endins per tal que quedi ocult:
Després d’atacar, el gat va retreure les seves ungles.
Apartar una persona o dissuadir-la de fer alguna cosa:
El mal temps ens va retreure d’anar a pescar.
v. prnl.
retreure’s o retraure’s Fer vida retirada o apartada del tracte social:
Li agrada retreure’s a la casa que té a les muntanyes.
goll
Tumor benigne que es forma a la glàndula tiroide.
eixerit | eixerida
adjectiu
Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.
per extensió Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.
eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.
abellir
verb
intransitiu Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.
pronominal Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S’abellí fàcilment a fer-ho.
abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.
■ maldestre | maldestra
Etimologia:
de mal- i destre2
adjectiu Mancat de destresa.
escurçar
Fer o fer-se més curta una cosa:
Li ha escurçat la faldilla perquè li anava llarga; aquests pantalons s’han escurçat de tant rentar-los.
entabanar v. tr.
Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., que són enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa:
No us deixeu entabanar per aquest estafador.
sin: engalipar, enganyar
foll, -a adj./n. m. i f.
[persona] Que ha perdut la raó o té pertorbades les facultats mentals.
sin: boig, dement, orat
atapeït, -ïda adj.
Que presenta una massa molt unida:
És un pa especial, sense sal i molt atapeït.
sin: compacte
És incorrecte dir *apretat perquè és un calc del castellà.
[persona] Que és poc intel·ligent, poc àgil:
Explica-li-ho ben clar perquè és una mica atapeït.
‘atapeït’ apareix també a les següents entrades:
carregat - esclarissat - tafetà
gosar
verb intransitiu Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa. No hi goso anar. Han gosat dir-t’ho?
avesat
avesat, -ada adj.
Que ha pres un costum o un hàbit:
Qui està avesat a saltar, quan camina, troteja.
sin: acostumat, habituat
eixut | eixuta
adjectiu
Dit d’una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava. No ho agafis si no tens les mans eixutes! Despenja la roba que ja sigui eixuta i desa-la! Un pou eixut.
figuradament Dit de la vaca, ovella, etc., que ha perdut la llet.
a peu eixut Caminant per damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus.
en eixut Sense mullar-se.
pa eixut Pa que no és del dia.
masculí Tros de terreny sec.
adjectiu figuradament
Sec, curt. Eixut de paraules. Un estil eixut. Eixut de carns.
Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut. Carn eixuta. Una portada eixuta, sense cap fotografia o dibuix.
Dit del vi o licor mancat de dolçor.
Dit de la persona esquerpa i sorruda. És un home molt eixut: no t’hi avindràs pas!
