1

Question 1

escurar

Answer 1

Homòfon: escorar
Etimologia:
segurament ll. vg. *excūrare ‘purificar, netejar’, der. de curare ‘tenir cura d’una cosa’ 1a font: 1272, CTort.
verb
transitiu Netejar un receptacle o un conducte traient-ne el residu deixat adherit a les parets per la substància que hi ha estat o passat. Escurar un pou, una cisterna, un canal, una claveguera, una xemeneia.
escurar-se el coll Estossegar per treure’s alguna nosa, irritació, de la gola.
escurar-se les dents Treure’s els fragments de menjar que s’han ficat entre dent i dent.
escurar-se les orelles Treure’s la cera o cerumen de les orelles.
escurar-se les ungles Treure’s la brutícia que s’ha posat entre pell i ungla.

Question 2

escletxa

Etimologia:
variant de cletxa, i aquest, de l’ant. creta, der. del ll. crepitare ‘anar esquerdant-se’, amb l’aglutinació de es-, comuna en mots cat. usats en pl. (estisores, estovalles, etc.) 1a font: 1803
femení

Answer 2

Obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé, que no clouen. Ho vaig veure per l’escletxa de la porta. El sol entrava per les escletxes. Entre les roques hi ha una escletxa que hi passa la mà.
figuradament Deixar una escletxa a l’esperança.
GEOMORFOLOGIA Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.

Question 3

A la biorxa

Variants i sinònims: A la biorxa (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979).

Answer 3

Equivalents:
Al revés [ES] (BALBASTRE 1977)
Mal [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Malament, al revés del que voldríem (PERRAMON 1979)

Question 4

pidolar

Answer 4

… verb transitiu Demanar humilment una almoina, un favor, una gràcia. Ves a pidolar un caramel a pidolar EC-GDLC-e00103879.xml dictionary-entry …

Question 5

ensopir v. tr.

Answer 5

Causar ensopiment o provocar ganes de dormir:
El to monòton del conferenciant ensopeix el públic.
En registre col·loquial es pot utilitzar apalancar per fer referència a ‘una persona que no fa res o fa el dropo’, tot i que no estigui acceptat.

Question 6

brunzir

Answer 6

verb intransitiu [o com servir: pr ind sing 2 brunzes] Produir un brunzit un cos que es mou ràpidament dins l’aire. Ens vam amagar en un portal, mentre sentíem com brunzien les pilotes de goma.

Question 7

enxampar

Answer 7

verb transitiu Atrapar. L’hem enxampat en una mentida.

Question 8

ara i adés

Answer 8

1 De tant en tant.

De fesols no n’hem collits gaires, però encara en tenim per a menjar-ne ara i adés.

2 Sovint, amb freqüència.

No és fàcil veure’l pel poble: ara i adés està de viatge per feina.

‘Ara i adés’ a la Paremiologia catalana comparada digital

També hi ha l’adverbi aglutinat adesiara, ‘de tant en tant’.

Question 9

pruïja

Answer 9

1 Picor intensa, viva.
2 (fig.) Ganes vehements de fer una cosa.

Té la pruïja de discutir-ho tot.

Question 10

indret

Answer 10

Lloc determinat situat dins un espai més gran:
Aquest indret és el racó més tranquil de tota l’illa.
Part determinada del cos:
En quin indret et fa mal?

Question 11

assabentar

Answer 11

verb
transitiu Informar, fer sabedor (algú) d’alguna cosa, donar-li’n notícia. Ens van assabentar de la seva mort. Vaig assabentar-lo que s’acabava el termini.
pronominal Informar-se, es

Question 12

atansar v. tr./prnl.

Answer 12

Aproximar una cosa a una altra fins que estiguin en contacte o gairebé en contacte:
Pots atansar-me l’aigua?; atansa’t al foc, si tens fred.
sin: acostar, acotar, apropar

Question 13

retreure o retraure v. tr.

Answer 13

Criticar una persona recordant-li obertament un fet o una acció que ha fet malament:
Sempre m’ha retret els meus errors.
Contreure un òrgan o membre del cos tirant-lo enrere o endins per tal que quedi ocult:
Després d’atacar, el gat va retreure les seves ungles.
Apartar una persona o dissuadir-la de fer alguna cosa:
El mal temps ens va retreure d’anar a pescar.

v. prnl.
retreure’s o retraure’s Fer vida retirada o apartada del tracte social:
Li agrada retreure’s a la casa que té a les muntanyes.

Question 14

goll

Answer 14

Tumor benigne que es forma a la glàndula tiroide.

Question 15

eixerit | eixerida

Answer 15

adjectiu
Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.
per extensió Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.
eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.

Question 16

abellir

Answer 16

verb
intransitiu Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.
pronominal Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S’abellí fàcilment a fer-ho.
abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.

Question 17

■ maldestre | maldestra

Answer 17

Etimologia:
de mal- i destre2
adjectiu Mancat de destresa.

Question 18

escurçar

Answer 18

Fer o fer-se més curta una cosa:

Li ha escurçat la faldilla perquè li anava llarga; aquests pantalons s’han escurçat de tant rentar-los.

Question 19

entabanar v. tr.

Answer 19

Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., que són enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa:
No us deixeu entabanar per aquest estafador.
sin: engalipar, enganyar

Question 20

foll, -a adj./n. m. i f.

Answer 20

[persona] Que ha perdut la raó o té pertorbades les facultats mentals.
sin: boig, dement, orat

Question 21

atapeït, -ïda adj.

Answer 21

Que presenta una massa molt unida:
És un pa especial, sense sal i molt atapeït.
sin: compacte

És incorrecte dir *apretat perquè és un calc del castellà.
[persona] Que és poc intel·ligent, poc àgil:
Explica-li-ho ben clar perquè és una mica atapeït.
‘atapeït’ apareix també a les següents entrades:
carregat - esclarissat - tafetà

Question 22

gosar

Answer 22

verb intransitiu Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa. No hi goso anar. Han gosat dir-t’ho?

Question 23

avesat

Answer 23

avesat, -ada adj.
Que ha pres un costum o un hàbit:
Qui està avesat a saltar, quan camina, troteja.
sin: acostumat, habituat

Question 24

eixut | eixuta

Answer 24

adjectiu
Dit d’una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava. No ho agafis si no tens les mans eixutes! Despenja la roba que ja sigui eixuta i desa-la! Un pou eixut.
figuradament Dit de la vaca, ovella, etc., que ha perdut la llet.
a peu eixut Caminant per damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus.
en eixut Sense mullar-se.
pa eixut Pa que no és del dia.
masculí Tros de terreny sec.
adjectiu figuradament
Sec, curt. Eixut de paraules. Un estil eixut. Eixut de carns.
Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut. Carn eixuta. Una portada eixuta, sense cap fotografia o dibuix.
Dit del vi o licor mancat de dolçor.
Dit de la persona esquerpa i sorruda. És un home molt eixut: no t’hi avindràs pas!

Question 25

pinxo

Answer 25

masculí
El qui fa gala d’ésser valent.
El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por.

Question 26

surar

Answer 26

verb intransitiu
Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid; flotar. Si els tireu a l’aigua, alguns suren, però la major part se’n van a fons.
figuradament Prosperar. Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura.

Question 27

canell

Answer 27

canell n. m.
Part del braç humà on la mà s’articula o s’uneix amb l’avantbraç:
El rellotge es duu al canell.

Question 28

esvair

Answer 28

Partició sil·làbica: es_va_ir
Etimologia:
d’un ll. vg. *exvadĕre, del cl. ēvādĕre ‘assaltar’, amb influx semàntic de esvanir-se, envair i l’ant. esbair ‘deixar astorat’, de creació expressiva sobre bah 1a font: c. 1180
verb
transitiu TÀCTICA
Desfer, posar en confusió (l’enemic).
Envair (un país, una ciutat), saquejant-los, devastant-los.
per extensió
transitiu Dissipar, extingir.
pronominal És un perfum molt fort i li costa d’esvair-se.
figuradament
transitiu Esvair un dubte, una sospita.
pronominal Esvair-se una amenaça.
pronominal Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona.

Question 29

llangor

Answer 29

Etimologia:
del ll. languor, -ōris, íd., der. de languēre íd. 1a font: s. XIV, Llull
femení
Estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
Manca d’activitat, d’energia.

Question 30

esquifit | esquifida

Answer 30

■ esquifit | esquifida

Etimologia:
variant or. de escafit 1a font: s. XIX
adjectiu
Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida que cal. Portava un vestit esquifit.
per extensió Guanyen uns sous esquifits.

Question 31

setciències

Answer 31

Persona que presumeix de saber molt. En una entrevista de feina és millor no fer-se el setciències

Question 32

insadollable

Answer 32

Insaciable

Question 33

Clatell

Answer 33

El bescoll, batcoll, clatell, clotell, nuca, tos[1][2] o més cultament, occípit és la part posterior del coll.

Question 34

esbatanar

Answer 34

verb transitiu Obrir de bat a bat, completament.

Question 35

sínia

Answer 35

noria

Question 36

emprar v. tr.

Answer 36

Usar una cosa amb una finalitat determinada:
Per dissuadir-la de la separació, empraren tots els arguments possibles; empra totes les eines que calguin.
sin: aplicar

Question 37

galindaina

Answer 37

femení
Adorn de poc valor.
[generalment en pl] Fotesa, raó fútil. Au, au: no estic per galindaines!

Question 38

clenxa

Etimologia:
d’origen incert, sembla pròpiament der. de clenxar ‘separar els cabells’, que podria provenir d’un verb *clenticare ‘inclinar, dominar (el cabell)’, d’origen preromà, indoeuropeu 1a font: c. 1370

Answer 38

femení
Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que hom fa en els cabells tirant els d’una banda cap a l’un costat i els de l’altra cap al costat oposat. Fer-se la clenxa.
per analogia Ratlla de color diferent que hi ha al cap o el coll d’un animal.

Question 39

grumoll
grumo (es), clot (en)
m

Answer 39

Petita massa de substància pulverulenta aglomerada o de substàcia líquida coagulada.

Question 40

caire n. m.

Answer 40

Segment que es forma on s’ajunten dues cares d’una figura geomètrica.
sin: aresta

Manera d’aparèixer o de presentar-se a la vista o a l’enteniment una cosa:
Aquest assumpte té diversos caires.
sin: aspecte

Question 41

.L. 2007.

badar v. tr.

Answer 41

Obrir al llarg, produir una obertura:
Li va badar la cella d'un cop de roc.
Mirar amb atenció:
Es pot saber què bades amb tant d'interès?
sin: esguardar,  guaitar

v. intr.
Estar més o menys oberta una cosa:
Si els finestrons baden del tot vol dir que a la casa hi ha algú.
Tenir una escletxa o una clivella:
El barret és vell i la copa bada.
Abstreure’s o encantar-se mirant alguna cosa:
Mira si baden davant del televisor, que ni ens han sentit entrar!
sin: embadalir-se, encantar-se

Estar molt distret, no adonar-se del que convé, deixar escapar una oportunitat:
No badeu, que aviat serà el nostre torn!
sin: distreure’s

v. prnl.
badar-se Obrir-se o descloure’s una cosa:
Se m’ha badat la ferida; badar-se una poncella.
‘badar’ apareix també a les següents entrades:
badabadoc - badada - boca - distracció - encantar - esguardar - guaitar

Question 42

rabassut, -uda adj.

Answer 42

[cosa] Que té molt de volum o és molt gruixut en relació amb l’alçada.
sin: boterut

[persona] Que és gros i baix:
És un home rabassut.
sin: rodanxó

Question 43

rondinar v. intr.

Answer 43

Manifestar de forma constant desgrat o disconformitat amb murmuris o mitges paraules:
Si no rondinessis tota l’estona ja hauries acabat la feina.
sin: bonir, rondinejar

Question 44

malaguanyat, -ada adj.

Answer 44

Que no es pot o no s’ha pogut aprofitar perquè s’ha fet malbé, s’ha perdut, ha deixat d’existir de manera prematura, etc.:
Malaguanyat pastís, que s’ha fet malbé fora de la nevera!; malaguanyat temps!

Question 45

ert, -a adj.

Answer 45

Que està dret i rígid:

Tinc les mans ertes de tant de fred que ha passat.

Question 46

aiguamoll n. m.

Answer 46

Extensió de terreny coberta d’aigua:
Els aiguamolls són llocs pantanosos on abunden la fauna i la flora.
‘aiguamoll’ apareix també a les següents entrades:
maresma - marjal

Question 47

aixella n. f.

Answer 47

Part del cos humà situada a la part de sota de la unió del tronc amb el braç.
sin: axil·la

‘aixella’ apareix també a les següents entrades:
axilla - crossa

Question 48

gentalla n. f.

Answer 48

col·loq.Gent dolenta o menyspreable.

Question 49

xitxarel·lo n. m.

Answer 49

Noi jove i inexpert.

Persona que és poc formal i gens seriosa.

Question 50

abraonar

Answer 50

Cenyir amb força (algú) amb els braons.

Llançar-se contra algú o alguna cosa.