trimestral 3 Flashcards
Què és el modernisme?
És un moviment cultural que es presenta en tots els tipus d’art, i que es desenvolupa a Europa entre el 1885 i el 1920. Busca trobar noves idees i innovar. Defensa la sensibilitat, les impressions personals la llibertat creativa, l’espontaneïtat i la modernitat.
Quin és el lema del modernisme?
“Joventut, progrés i innovació”.
En què es basen els artistes modernistes? Quins exemples d’artistes destaquem?
Tots els nous artistes es basen de l’art provenint d’Europa del nord (la llum ens ve dels nord). Alguns exemples d’artistes són Gaudí, Josep Llimona i Josep Puig i Cadafalch.
Què és el tombant del segle? Quins fets destaquem?
Es refereix a quant es produeix una agitació cultural i artística a la societat europea, pel fet que es volia crear un estil nou, més modern.
Alguns fets destacats són:
- L’electricitat, el ferrocarril i l’automòbil
-Els estats milloren l’educació, la sanitat i els serveis socials
-S’estén el moviment de les sufragistes i es reclama el vot femení
-Sorgeixen polítics anarquistes, socialistes i nacionalistes
-Neixen els sindicats i es convoquen vagues
-Barcelona viu una etapa conflictiva (per l’atemptat del liceu i la setmana tragica)
Quines corrents artístiques sorgeixen? Explica-las
Impressionisme: corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions reproduïdes per les coses més que no pas les coses mateixes, és a dir, que dona més valor a les coses subjectives. Fa servir tècniques com el puntillisme i el contrast de colors.
Simbolisme: Corrent artístic que crea el concepte de poesia pura, capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat de mots.
Decadentisme: Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.
Regeneracionisme: Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.
Defineix el paper de la burgesia en aquesta època.
La nova generació burgesa s’interessava per l’art. L’entenien com una necessitat íntima i un mitjà de desenvolupament personal. Això va provocar conflictes interns en les famílies burgeses. Es van crear també conflictes entre els artistes i la societat, ja que aquests diferien en la seva forma de ser. Els artistes burgesos s’interessaven per la globalitat de l’art, i organitzaven trobades (com les festes modernistes de sitges, de rusiñol).
Explica la biografia de Joan Maragall
És considerat el pare del modernisme.
Va néixer a Barcelona (1860) en el si d’una fammília dedicada a la indústria tèxtil. Va estudiar Dret i Idiomes. L’any 1890 va iniciar la seva activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. Va destacar pels articles d’opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals i per les ressenyes literàries. La seva obra poètica s’inicià amb el recull Poesies (1895), en què ja es perceben el vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer (aquest estil es correspon amb la seva teoria de la paraula viva). Va morir a Barcelona (1911).
Sobre quins temes tractava la poesia de Maragall?
Paisatge (descriu amb devoció i parla de creacions divines), mites (considera que són parts essencials de l’ànima dels pobles), societat/política (expressa idees i valor moral) i espiritualitat (entén l’univers com un tot, com un Déu).
Explica, de manera completa, el poema de Maragall “La vaca cega”.
La vaca cega és un poema compost l’any 1893 que forma part de la sèrie Pirinenques. En aquesta, l’autor hi explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet. Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics. Es tracta, segurament, d’un dels poemes més conegust de Margall.
Què és la teoria de la paraula viva?
Desenvolupada per Maragall, la teoria de la paraula viva rebutja la grandiloqüència i persegueix una naturalitat emanada de l’experiència personal. Apropava el llenguatge a la parla col·loquial, deslligant-se dels límits formals, convertint-se en un exponent de vitalisme. Defensa l’espontaneïtat, la simplicitat, s’oposa a les paraules vanes amb la força de la sinceritat. S’allunya a més, de la retòrica i connecta amb el parlar popular.
Explica la biografia de Santiago Rusiñol
Va néixer l’any 1961 a BCN, en el si d’una família d’indústria tèxtil. Els seus pares van morir molt joves i el seu avi patern va intentar orientar-lo cap al negoci familiar, però Rusiñol volia ser pintor, i se’n va anar a París l’any 1889.
Aquell any va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant, Cigales i formigues, l’hèroe, i l’auca del senyor esteve.
Com a pintor cal destacar les seves col·leccions de paisatges de Mallorca i dels jardins d’Aranjuez, on va morir l’any 1931.
Explica, de manera completa, l’auca del senyor esteve, de Rusiñol
L’auca del senyor Esteve (1909) presenta el conflicte entre l’artista modernista, idealista i rebel, i la família petitburgesa, conservadora i materialista. L’obra combina el realisme i l’humor. Formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins). Aquesta obra permet a rossinyol exposar i defensar sintèticament la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat que va sorgir durant el modernisme.
Què són les festes modernistes?
Les festes modernistes de Sitges van ser un conjunt de cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrades a Sitges del 1892 al 1899. Aquestes festes van ser les manifestacions estètiques (públiques i col·lectives) més importants del modernisme. Converteixen a Sitges en la Meca del Modernisme.
Es basaven en presentacions d’art, música i literatura, on participaven diferents artistes.
Què és el teatre simbolista?
Tipus de teatre promogut per Rusiñol on es vol transmetre a l’espectador un cúmul d’emocions i sensacions.
Què és el teatre d’idees?
És un tipus de teatre promogut per Rusiñol on es pretén regenerar la societat. Sol tractar sobre els conflictes de l’època i els protagonistes són persones inconformistes i rebels.
Explica la biografia de Caterina Albert / Victor Català.
Va néixer l’any 1869 a l’Empordà, en una família de propietaris rurals. Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa. De molt jove va sentir inquietuds artístiques i va tenir professors de dibuix i d’escultura. L’any 1889 va presentar un monòleg titular, la infanticida, als jocs florals d’Olot. Aquesta obra va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català. Així va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. Va morir a l’Empordà l’any 1966.
Quines són les característiques de la novel·la modernista?
- Vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa
- Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites…
- Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges
- Els arguments tracten els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables
- El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.
Explica, de forma completa, la novel·la Solitud
És una novel·la escrita per Víctor Català/Caterina Albert. Està dividida en 18 capítols que recullen estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i el fet de ser violada. La novel·la és rica en imatges i recursos literaris (descripcions i comparacions). Destaca també en el tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat narrativa, les quals aporten força lírica.
Quins son els recursos fonètics?
Al·literació, homofonia, onomatopeia, paronomàsia.
Al·literació (definició i exemple)
Repetició d’un mateix so o bé de sons molt semblant (exemple: tres tristos trapezistes corren amb tres draps trossejats.)
Homofonia (definició i exemple)
Identitat fònica entre dues paraules o expressions de significat diferent
mentre
Onomatopeia (definició i exemple)
Ús de mots que imiten o suggereixen sons naturals.
zzz
Paronomàsia (definició i exemple)
repetició de paraules diferents que solament es distingueixen per algun so
l’ericó s’irsia (octavio paz)
Quins són els recursos gramaticals?
Anàfora, asíndeton, encavallament, interrogació retòrica, hipèrbaton, paral·lelisme, polisíndeton
Anàfora (definició i exemple)
repetició del mateix mot o grup de mots a l’inici d’un seguit de versos / frases
oh nit que vas guiar, oh nit amable…. (san juan de la cruz)
asíndeton (definició i exemple)
omissió de conjuncions de coordinació en una enumeració d’elements
res no soc jo, cos que flota, llum, onatge (octavio paz)
encavallament (definició i exemple)
Desacord forçat entre la unitat mètrica i la unitat sintàctica per la pausa a fi de vers
Sense armes. Ni les dolces, somriures, ni les flames, ràpides de la ira (Pedro Salinas)
interrogació retòrica (definició i exemple)
Formulació d’una pregunta quan no s’espera cap resposta
perque aquest inquiet i abrasador desig?
hipèrbaton (definició i exemple)
canvi de l’ordre habitual de les paraules en l’oració
de verds salzes hi ha una espessor, garcilaso de la vega
paral·lelisme (definició i exemple)
repeticio d’una mateixa estructura sintactica en un seguit de versos o frases.
que t’estimo amb l’ànima, que t’estimo amb el cor
polisíndeton (definició i exemple)
repetició d’una conjunció coordinant davant els membres d’una enumeració
el temps llepa i rosega i poleix i taca i mossega
quins son els recursos semàntics?
antitesi, hpèrbole, metàfora, metonímia, personificació, paradoxa, sinèdoque, sinestèsia
antítesi (definició i exemple)
relació d’oposició, dins d’una mateixa frase, de dos mots o dues expressions de sentit contrari
quan vull plorar, no ploro
hipèrbole (definició i exemple)
per fer mal em fa mal fins a l’alè
metàfora (definició i exemple)
substitució d’un terme rap per un d’imaginari en virtut de la relació de semblança que s’hi estableix
el cel es desfà en llamps d’or
metonímia
designació d’una cosa amb el nom d’una altra amb la qual menté una relació de proximitat física o lògica
oh boscos i espessors plantats per la ma de l’estimat
personificació (definició i exemple)
assignació de qualitats humanes a elements inanimats
els invisibles àtoms de l’aire al voltat palpiten i s’inflamen
paradoxa (definició i exemple)
combinació de dues idees contradictòries, però que en el fons expressen una veritat
nomes se q no se res
sinècdoque (definició i exemple)
reducció o ampliació del significat d’un mot prenent la part pel tot o el tot per la part
l’hereu al tron
sinestèsia (definició i exemple)
associació de paraules que provenen de dominis sensorials diferents, com vista-oïda
escolta amb els ulls dels morts
què és la rima?
consisteix en la repetició de sons al final de versos
tipus de rima
segons sons que coincideixen
- consonant: a partir de la darrera vocal tònica
- assonant: coincidència en els sons vocàlics
segons versos que coincideixen
-encadenada: parrells entre ells i senars entre ells
-creuada- rimen el primer amb el quart i el segon amb el tercer
tipus de metrica
art menor: s’indica amb lletres minúscules (de 4 a 8)
art major: s’indica amb lletres majúscules (10-12)
tipus de metrica segons el nombre síl·labes
tetra, penta, hexa, hepta, octo, deca, dodeca…
Isosil·làbics i anisosil·labics
iso: que tenen el mateix nombre de sil·labes
aniso: que tenen un nombre diferent
