T1 Flashcards
Què és un pròleg?
És una presentació del text, que va abans d’ell.
El text és una obra literària, científica o assagística.
L’autor és una persona sabia, que ha posat interès de l’obra i fa una ressenya on destaca característiques, el context de com va ser creada, la influència que ha tingut…
Pertanyen a l’assaig perquè són articles de reflexió amb l’objectiu d’ensenyar.
Què són els mites?
Narració meravellosa situada fora del temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.
El minotaure
El minotaure era fill de Pasífae, esposa del rei Minos de Creta i d’un bou blanc enviat per Posidó, déu del mar. Minos havia ofès greument a Posidó qui com a venjança va fer que Pasífae s’enamorés de l’animal. Fruit d’aquesta unió va néixer el Minotaure, un ésser violent, meitat home, meitat bou, que s’alimentava de carn humana. Per amagar la seva vergonya i protegir el seu poble, el rei Minos va pregar a l’inventor Dèdal que li construís un laberint del qual el monstre mai no en pogués sortir. Cada nou anys, per apaivagar-lo, Minos li oferia la bèstia, set dones i set joves que imposava com a tribut a la ciutat d’Atenes.
En una ocasió, Teseu es va oferir voluntari com a víctima, amb la intenció de matar el Minotaure i alliberar Atenes d’un destí cruel. Amb l’ajuda d’Ariadna, la filla del rei, que se n’havia enamorat, va aconseguir el seu propòsit: Ariadna li ofereix a Teseu un cabdell de fil que van lligar a l’entrada del laberint. Teseu entra i aconsegueix matar la bèstia, i surt victoriós del laberint seguint el rastre de fil que havia deixat.
Dèdal i Ícar
Dèdal és un gran i primer inventor de l’època, i té un fill que va anomenar Ícar. Per culpa de la gelosia que li tenia Dèdal a Perdix, ell i el seu fill van ser exiliats de la ciutat, arribant a Creta. El rei Minos, rei de Creta, li demana a Dèdal fer un parany per al minotaure, el laberint que se situa a l’illa de creta. Es creu que no es volia que se sabés sobre l’illa i el laberint, i va tancar Dèdal i el seu fill al laberint. Aquest va crear amb cera i plomes un prototip d’ales per poder sortir volant del laberint. El pare, creador de les ales li diu al seu fill que se’n vagi amb elles, però que no voli ni gaire a prop ni gaire lluny del mar. El seu fill emocionat es va acostar massa al sol, i la calor d’aquest va fondre la cera que unia les plomes de les ales i va provocar la caiguda. Ícar va caure al mar i va ser recollit per les nimfes, que se l’emporten al bosc. Dèdal, per una altra part, se’n va anar a Sicília on va fer un temple a Apol·lo on va col·locar les plomes com a ofrena.
El cavall de Troia
La Guerra de Troia es narra a la Ilíada d’Homer i pot estar inspirada en un conflicte real ocorregut al segle XII aC. Segons la tradició homèrica, la guerra va ser iniciada pels grecs, dirigits per Agamèmnon, per recuperar Helena, la seva cunyada que s’havia escapat amb París. Durant els nou primers anys, la guerra no es defineix per cap dels dos bàndols, però al dècim, Troia és derrotada. Enganyats perquè pensessin que els grecs es rendien, els troians accepten un enorme cavall de fusta entregat en com a ofrena religiosa. En tancar-se les portes de la ciutat, els grecs ocults al seu interior, surten i saquegen Troia. Enees, príncep Troià, aconsegueix escapar i funda Roma. Segons una altra llegenda, el net del seu net, Brutus, es va establir a la Gran Bretanya i amb les restes de l’estirp troiana fundaria Nova Troia (el Londres actual).
Vocabulari
Tità:
Cosmogonia:
Estirp:
Antropòleg:
Arcaic:
en la mitologia grega, nom de cadascun dels sis fills d’Urà i Gea.
ciència o sistema que tracta de l’origen i l’evolució de l’univers.
origen d’un llinatge.
persona que estudia la cultura humana des dels seus orígens
dit de la fase inicial d’un procés natural o històric.
La Il·lustració
El segle XVIII és anomenat el segle de la Il·lustració o el segle de la llum perquè va canviar la manera de veure el món.
La raó i la ciència van esdevenir les bases del coneixement i conceptes de llibertat i drets ciutadans es van anar imposant en el terreny polític i social.
En l’àmbit de les arts hi predomina el Neoclassicisme amb els valors de l’orde i l’harmonia.
El Neoclassicisme és un moviment predominant durant el segle xviii que defensa l’ordre i l’harmonia.
Revolució Industrial
La Revolució Industrial, que va significar la fi de les relacions gairebé feudals entre els propietaris i els treballadors, cap al S. XVIII.
Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser un aixecament contra l’Antic Règim, basat en el poder del rei, la noblesa i l’Església.
Romanticisme
Moviment predominant durant la primera meitat del segle xix que reivindica la imaginació i la passió
Realisme
Moviment predominant durant la segona meitat del segle xix que aposta per la realitat social.
La Renaixença
Va ser un moviment cultural i polític que es va desenvolupar al llarg del segle XIX a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears.
El seu objectiu era fer ressorgir els trets culturals i d’identitat propis de la cultura catalana, per tal d’impulsar la producció literària en català i aconseguir que el català sigui la llengua de cultura i de ciència.
Moments emblemàtics de la Renaixença
La patria
jocs florals
l’atlantida
La Pàtria
Un poema publicat l’any 1833 per Bonaventura Carles Aribau.
Recull els principis bàsics de la Renaixença: expressa l’enyorança d’aquell que ha de viure lluny del seu país, exalça el valor de la llengua pròpia, que identifica amb la pàtria, i en defensa l’ús amb arguments històrics i sentimentals.
Jocs florals
La seva instauració l’any 1869
El lema dels Jocs era «Pàtria, Fe, Amor» i s’atorgaven tres guardons: l’englantina d’or per al millor poema patriòtic, la viola d’or i argent per al millor poema religiós i la flor natural per al millor poema d’amor.
El poeta que guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber.
L’Atlàntida
La seva publicació l’any 1878, de Jacint Verdaguer.
Va ser el primer gran poema èpic de la literatura catalana.
El poeta va voler dotar la llengua catalana d’un extens poema narratiu que contingués els elements de les epopeies existents en moltes cultures: éssers mitològics, llegendes, grans viatges, etc.
Programa de la renaixença
Divulgar la història i la literatura de l’edat mitjana.
Recollir, escriure i divulgar la literatura popular de tradició popular
Promoure l’activitat literària en tots els gèneres
Potenciar la presència de la llengua catalana en diaris i revistes i en obres de ciència i de divulgació.
Codificar la llengua amb normes gramaticals i lèxiques perquè esdevingués una llengua moderna
Crear institucions culturals que potenciessin l’activitat científica
Jacint Verdaguer
Biografia i obres:
Des de molt jove es va dedicar a ser mossèn, per això li deien “mossèn Cinto”. Va néixer a Folgueroles, a prop de Vic. Va fer molta poesia que agradava a la gent perquè recollia poesia de recollida popular, per exemple va fer El Virolai, de l’escoleta de Montserrat. Va fer enfadar a molta gent i el van enviar al mig de la muntanya perquè no molestés Va fer un viatge a terra santa, on va néixer Jesús, a Israel, el va marcar i va canviar la seva manera de viure. Va viatjar gràcies a la fortuna de la família marquesa, va ajudar a la gent pobra convencent a la dona del marquès i anar a donant diners, per això va haver-hi polèmica, perquè no eren els seus diners. Al final de la seva vida va ser molt valorat per la seva poesia, i al seu funeral va anar molta gent del poble a acomiadar-lo.
Jacint Verdaguer
Poesia lírica i poesia èpica:
LÍRICA: És la poesia que expressa sentiments.
ÈPICA: És una narració que protagonitzen uns personatges que sí que pot ser llegendària.
Àngel Guimerà
Biografia i obres
Va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845, de mare canària i pare català.
Quan es van traslladar, va sentir enyorança de la terra anterior, i va començar a escriure en català.
L’any 1871 va fundar la revista La Renaixença i sis anys després va ser declarat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de Barcelona.
Es va convertir en el dramaturg de més èxit de l’escena catalana amb obres com:
Mar i Cel l’any 1888
Maria Rosa l’any 1894
Terra Baixa l’any 1896
La filla del mar l’any 1900
Característiques de la tragèdia romàntica
Protagonistes
Éssers heroics amb un destí tràgic
Temes predominants
Passions humanes, la llibertat, la injustícia i l’opressió
Desenvolupament de l’acció
En llocs remots i temps antics.
Èpoques passades
Escrit
En vers
Objectiu
Provocar una forta impressió al públic. Lliçó
Obra representativa
Mar i cel
Característiques de la tragèdia romàntica
Protagonistes
Persones de la societat real de l’època
Temes predominants
Els conflictes de la societat
Desenvolupament de l’acció
L’acció passa en llocs coneguts i temps actuals.
Escrit
En prosa
Objectiu
Escenificar els problemes a la societat
Obra representativa
Terra baixa
Narcís Oller
L’escanyapobres
Les varietats dialectals de la llengua
Varietats històriques o generacionals
Dialectes temporals
Diferents varietats lingüístiques que s’han adoptat al llarg de la seva història.
Varietats generacionals
Diferències causades per l’edat dels parlants.
Varietats socials
També s’anomenen argots, són les varietats lingüístiques que caracteritzen diferents grups socials.
Varietats territorials o dialectes geogràfics
Són les varietats lingüístiques que caracteritzen els parlants de les diferents àrees geogràfiques del domini lingüístic (tot el territori on es parla una llengua).
Les diferències que presenten els dialectes geogràfics no impedeixen la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua.
Dialectes geogràfics del català
Dialectes geogràfics del català
Bloc oriental
El central, el balear, el septentrional o rossellonès i l’alguerès.
Trets fonètics
Les pronuncien en una vocal neutra (Ə) i en el so de (u) àtona. (Neutralització)
Trets lèxics
Cada dialecte geogràfic té un petit inventari de mots d’ús exclusiu o d’ús compartit només amb algun dialecte, d’això parlem de geosinònims.
Aidar (ajudar) (balear)
Tassó (got, vas) (balear)
Bloc occidental
El nord-occidental i el valencià.
Trets fonètics
Distingeixen la a i la e àtones i la o i la u àtones.
Trets lèxics
Cada dialecte geogràfic té un petit inventari de mots d’ús exclusiu o d’ús compartit només amb algun dialecte, d’això parlem de geosinònims.
roig (vermell) (nord-occidental)
corder (xai) (nord-occidental)
vesprada (tarda) (valencià)
hui (avui) (valencià)
oracions predicatives
Són oracions que tenen un predicat verbal, el nucli és un verb predicatiu (tots menys ser, estar i semblar)
oracions copulatives
Són oracions que tenen un predicat nominal, el nucli és un verb copulatiu (ser, estar i semblar)
verbs transitius
Exigeixen un complement directe
(transitius, transitius de sentit absolut, transitius reflexius, transitius recíprocs)
verbs intransitius
No necessiten un complement directe
Accent diacrític:
15 accents:
és - es
pèl - pel
món - mon
sòl - sol
mà - ma
té - te
són - son
déu - deu
sé - se
sí - si
més - mes
ús - us
què - que
vós - vos
bé - be
Normes accentuació:
Agudes
la síl·laba tònica és l’última
quan acaben en vocal, vocal +s o en, in.
Planes
la síl·laba tònica és la penúltima
quan no acaben en vocal, vocal+s o en, in.
Esdrúixoles
la síl·laba tònica és l’antepenúltima
sempre s’accentua.
