Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Filosofia > Trimestral 3 > Flashcards

Trimestral 3 Flashcards

1
Q

Activitats humanes interconnectades

A

Parlar
Pensar
Raonar

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Ni la ma nua ni l’enteniment d’abandonat d’ell mateix valen per gaire..

A

Francesc Bacon
eines per ampliar i transformar naturalesa i eines per ampliar i aprofundir coneixement.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Eines

A

rendiment de les eines millora i disminueix el nombre i l’abast dels seus errors-> eines: lògica, mètode científic..( eines de pensament)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Organon

A

Eina o instrument

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Mètode

A

Camí amb una finalitat precisa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Raonar

A

partir del que saps, intentar saber una cosa que encara no saps.
-premises: idees que serveixen de base del raonament
-Conclusió: idees que s’obtenen

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Logica

A

ciència que s’encarrega de d’estudiar el raonament des del punt de vista de la correcció.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Raonament

A

serveix per justificar una conclusió a partir de les premises .
-La primera creença ve de l’observació, la segona del raonament fet a partir de la combinació de diverses dades o info que proporciona la observació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Raonament deductiu

A

conseqüència lògica de les premises. Els raonaments deductius son també explicatius (la conclusió figura a les premises i el raonament nomes les exposa. -> son absolutament segurs):

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Raonaments deductius poden ser:

A

correcte: premises verdaderes, conclusió vertadera
Incorrecte: si la veritat de les premises no implica necessàriament la veritat de la conclusió.
Vertader: premissa i conclusió vertaderes
Fals: premissa i conclusió falses

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Denotacio

A

el significat real/literal de la paraula ( negre: color)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Connotació

A

negre: dol) (Rosa: feminitat)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Regles neó tècniques

A

universal afirmatiu+ universal afirmatiu = universal afirmatiu la conclusió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

bArbArA

A

Universal afirmatiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

cElArEn

A

Universal negatiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

dArII

A

Particular afirmatiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

fErIO

A

Particular negatiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Raonaments inductius

A

premises poden ser vertaderes pero la conclusió no. ( la conclusió no esta coneguda en les premises)probable -> Poden ser vàlids ( acceptable) o invalids (inacceptable).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Tipus de raonaments inductius

A

-per enumeració o generalització ( cigne)
-Par analogia o raonament analògic
-Estadístic
- Abductiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Argument inductius per enumeració

A

a partir de la constatació d’un determinat nombre de casos particulars, s’arriba ala conclusio de que tots els individus tenen aquesta mateixa propietat.
-Pot ser completa( s’analitzin a tots els membres del grup-> assegura veritat de conclusió) o incompleta ( només uns quants-> no assegura veritat de la conclusió)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Argument inductius per analogia

A

Quan dues coses o més s’assemblen en diversos aspectes,es pot aventurar la conclusió que també es pot assemblar en altres aspectes. ( similitud).
Es fa en funció de : quantitat de coses comparades, semblança i diferencia.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Raonament inductius estadístic

A

generalització estadística
Sil·logisme estadístic:es parteix de la probabilitat que un fet determinat ocorri

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Raonament inductius abductiu

A

s’accepta com a hipòtesis vertadera la millor explicació presentada ( s’utilitza per generar hipòtesis).- charles s. Peirce

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

¬

A

negació:vertadera si la proposició que nega es falsa. Falsa si la preposició que nega es vertadera

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

->

A

Condicional: vertadera quan l’antecedent es fals o el conseqüent es vertader - si plou, el terra es mulla

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

^ ^

A

conjunció: vertadera nomes quan els dos son vertaderes.- jo estudio i treballo
V i V=v V i F = f F i F= f

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

v

A

disfunció : vertadera quan almenys una ho es- jo estudio i treballo

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

<->

A

bidireccional : si i nomes si. V i V= v F i F= f F i V= f

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Hipòtesi

A

es: afirmació la veritat de la qual es temporal, es a dir, està per decidir.
-Llei científica: hipòtesi que ha obtingut aquesta millor evidencia empírica i que, per tant, es acceptada per la comunitat científica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Mètode hipodeductiu

A

comprovar si les conseqüències que deriven de les hipòtesis es produeixen o no.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Comprovació empírica

A

basada en l’experiència

32
Q

Mètode científic

A

proposar una hipòtesis o conjuntures i intentar refusar-les.

33
Q

Ciència

A

construïda per enunciats universals-> hipòtesis, teories i lleis. No poden justificar se a partir d’enunciats singulars, ho han de fer sobre la base de la deducció

34
Q

Meroes hipdeductius

A

consisteix en:
formular hipòtesis que expliquin els fets
Treure conseqüències d’aquestes hipòtesis q poden ser comprovades a partir de l’observació i experimentació

35
Q

Mètodes hipdeductius, formules

A

Es formula una hipòtesis de la qual es dedueix una conseqüència o predicció. ( 1- hipotesi, 2- deducció)
refutació: es produeix quan les dades empíriques obtingudes no es corresponen amb allò que s’havia previst-> llei lògica del mòduls trollens: [ (p-> q)^-q] -> -p
Confirmació: resultat de la comprovació coincideix amb la predicció

36
Q

Lógica formal

A

s’encarrega d’analitzar els raonaments deductius per tal d’esbrinar la correcció o incorreccio

37
Q

Falacia formal

A

arguments deductius que semblen atenir-se a una pauta d’inferencia lògicament correcta, pero no es aixi i la conclusió no segueix la lògica de les premises. Meteorològiques:fan el mateix pero amb patrons d’inferencia abductuva, inductius, estadística, probabilistica…

38
Q

p->q, q =p

A

fal·làcia d’afirmació del conseqüent

39
Q

p->q, ^p =^q

A

falacia de negació del antecedent

40
Q

pVq, p =^q

A

sil·logisme disjuntiu -> estudiés o treballes, estudiés= no treballes CORRECTE

41
Q

p->q, r->q =p->r

A

falta del terç esclos -> les dones son intel·ligents, els cavalls son inteligents= els dones son cavalls INCORRECTE

42
Q

Logica no formal

A

es: lógica que es dedica a l’estudi de les fal·làcies i al estudi d’una bona argumentació
-fal·làcies : raonament incorrecte pero amb aparença de raonament correcte

43
Q

Falacia formal

A

raonament incorrecte, pero que moltes persones considera vàlid

44
Q

Falacia no formal

A

les premises no son adequades per la conclusió . Les premises han de ser:
-pertinents: tenen a veure amb la conclusió
-suficients: han de donar el suport suficient a la conclusió
-acceptables: han de tenir gran força persuasives sobre l’Audiència

Poden ser: contra la rellevància /pertinença , Contra la suficiència , Contra l’acceptabilitat

45
Q

Contra la rellevància

A

tesi irrellevant
ad hominem
ad verecundiam
ad baculum
ad misericordiam
ad populum

46
Q

Tesi irrellevant

A

desviar la conclusió de l’assumpte principal cap a temes secundaris

47
Q

Ad hominem

A

(contra l’home) en comptes de criticar les idees o arguments d’algú, es critica a la persona que els ha proposat
ofensiu: referencia al caràcter de la persona
Circumstancial: fa referència a les circumstàncies personals en que es pot trobar
Tu quoque: tu també
Falacia genètica : criticar la persona, idea, llei.. tenint en compte els seus origens

48
Q

Ad verecundiam

A

s’intenta convèncer a algú apel·lant l’autoritat de gent famosa, la opinió de la majoria, tradicions i costums

49
Q

Ad baculum

A

persuadir amb la raó de la força ( amenaça i por)

50
Q

Ad misericordiam

A

intentar convèncer inspirant la llàstima i la compassió

51
Q

Ad Populium

A

argumentador apel·la a les emocions de l’Auditori per tal de provocar-li sentiments favorables a les seves postures.

52
Q

Contra la suficiència

A

ad ignorantiam
generalització precipitada
accident
falsa causa

53
Q

Ad ignoratiam

A

no es pot demostrar la falsedat d’una afirmació,equival a demostrar que es veritable. In dubio pro reo: presumpció d’innocència

54
Q

Generalització precipitada

A

s’agafa un cas poc representatiu com a base d’una generalització

55
Q

Contra la suficiència: Accident

A

s’aplica la regla general a un cas concret que es excepcional o atípic

56
Q

Contra la suficiència: falsa causa

A

post hoc, propter ergo hoc: després de, per tant, a causa de. Quan es vol fer creure que certs fets estan relacionats casualment( un d’ells es a causa de l’altre.

57
Q

Preposició

A

qualsevol oració, de la qual te sentit preguntar-se si es vertadera i no.
-simple: no es poden dividir ni reduir a altres preposicions simples-> la terra es un satèl·lit natural
-Composta: es poden descompondre en altres preposicions simples
llenguatge
formant per vocabulari (conjunt de símbols que utilitza la lògica preposicional) i gramàtica (indica com es combinen correctament els símbols

58
Q

Preguntes donts del coneixement

A

-Que puc saber-> teoria del coneixement/ gnoseologia.
sentits i raó
-Que he de fer? -> ètica
-Que puc esperar si faig allò que he de fer-> ètica+metafísica +religio
resposta epicur: ser feliç

59
Q

Fonts del coneixement
Empirisme

A

hume: la font del coneixement és l’experiència -> no podem conèixer tota la veritat , criteri de veritat= experiència
te mes límits

60
Q

Fontsbdel coneixement
Racionalisme

A

Descartes: desconfien de l’experiència. Font de coneixement més fiable es la raó ( capacitat de raonar de manera abstracta)
criteris de veritat= evidencia
No te tants límits

61
Q

Caract. Veritat

A

-la veritat de la preposició no te res a veure amb les sensacions de la persona que afirma la preposició
-tres grans teories sobre la veritat: correspondència, coherència i utilitat.
-paradoxa: raonament aparentment correcte que, a partir de premises aparentment vertaderes, porta a una conclusió falsa
-metallenguatge:llenguatge que parla del llenguatge objecte.

62
Q

Correspondencia veritat

A

la preposició P es verdadera si es correspon amb els fets o realitat.

63
Q

Coherencia veritat

A

-proposició és vertadera si forma part d’un sistema coherent de proposicions.
-> si fas afirmacions son incoherents, difícilment podran ser vertaderes.

64
Q

Utilitat ceritat

A

-la veritat d’una preposició depèn de les seves conseqüències
-pragmatisme: davant d’una preposició, l’únic que cal es valorar els seus resultantes pràctics( eficacia)-> ex. Isaac Newton
-Metallenguatge: llenguatge que parla del llenguatge objecte

65
Q

Relativisme

A

la veritat depèn del lloc, circumstàncies, època…

66
Q

Subjectivisme

A

la veritat depèn de la perspectiva de la persona

67
Q

Escepticisme

A

afirmar que la veritat no existeix, o que si existeix no la podem trobar

68
Q

Compara la realitat ficcional d’Un món feliç amb la que avui podem trobar entre nosaltres. Es Un món feliç un llibre profètic?

A

Un món feliç descriu una societat futurista en la que s’han eliminat les preocupacions i patiment, però també s’ha sacrificat la llibertat individual i la oportunitat d’experimentar emocions intenses. Tot i això, comparteix algunes similituds;
En aquest llibre, es promou el consumisme com a manera de mantenir a les persones conformes. A la societat actual el consumisme també es un tema present, als anuncis, xarxes socials ..
Relacions superficials. A aquesta novel·la, les relacions son llunyanes i súperficials, ja que les relacions profundes estan mal vistes per la societat. Actualment, tambe esta present la tendència de les relacions superficials, pero no amb aquesta intensitat.:
Individualisme i lliure albir: en un mon Feliç, la societat valora el benestar col·lectiu sobre l’individualisme i el lliure albir. En canvi, en la societat actual, l’individualisme i el lliure albir són valors fonamentals en moltes cultures, i la cerca de la felicitat personal es considera un dret fonamental.

69
Q

Quins desenvolupaments científics són anticipats a la novel·la? (recorda que es va escriure l’any 1932) De quina manera aquests descobriments ens han canviat la vida?

A

Manipulació genètica ( control de la reproducció i creació d’individus amb característiques especifiques ) -> reproducció assistida, i vitro.
Anticonceptius(pildora)
Clonació : actualment s’ha aconseguir la clonació d’animals ( ovella dolly)
Realitat virtual: novela -> sales d’entreteniment

70
Q

Per que Huxley emfasitza el condicionament psicològic i químic més que no pas l’amenaça de super armes o amenaces policials com a instruments de control social?

A

perquè considerava que eren mètodes més efectius i subtils que la violència o la coerció directa. A través d’aquesta crítica, l’autor ressalta els perills del conformisme, l’alienació i la manipulació de la felicitat en una societat controlada.

71
Q

Distingeix, si et sembla que és possible, entre el condicionament durant el son (hinopèdia) i l’ensenyament regular en el món acadèmic.

A

La hipnopedia implica l’aprenentatge durant el somni a través de missatges subliminals, mentre que l’adoctrinament regular es basa en l’educació conscient i la interacció social. Tots dos mètodes busquen modelar les creences i el comportament de les persones.

72
Q

De quina manera som condicionats avui en dia? Qui n’és l’agent? Amb quines motivacions i propòsits?

A

A través dels mitjans de comunicació, ja que ejerce ídem una influencia significativa en la manera en la que percibimos el mon
-Publicitat I marketing: influencien en les nostres eleccions i comportamientos de consum.

73
Q

Per què s’encoratja la promiscuïtat a Un món Feliç? Voldries/podries viure en un món on tothom pertany a tothom?

A

Evita els vincles emocionals profunds entre altres persones i manté als individus de la societat entretinguts i allunyats de altres activitats que podrien ser perjudicials per al sistema establert.

74
Q

És comparable d’alguna manera l’ús que fem de les drogues actualment amb el que en fan a Un món feliç?

A

En “A Brave New World”, el soma s’utilitza per a mantenir a les persones en un estat de felicitat i submissió, mentre que en l’actualitat, el consum de drogues pot tenir diferents propòsits i efectes. Algunes persones poden usar drogues recreatives per a buscar experiències d’eufòria, relaxació o fuita de la realitat. Uns altres poden usar medicaments receptats per a tractar afeccions mèdiques,

75
Q

Per quina raó Huxley mitologitza/quasi divinitza Ford? Quina funció social té?

A

va destacar la importància de la revolució industrial i la producció en massa, simbolitzada per Henry Ford i la seva creació del sistema de producció en cadena.
En lloc d’una figura divina tradicional, la societat fictícia adora a un líder industrial i la seva filosofia de producció en massa.
També representa el consumismo i obsesió del materialismo a la novela

76
Q

La mort és un procés natural, segons Un món Feliç? Com ho fan perquè sigui així? Com ho fem nosaltres? Quines emocions intervenen?

A

Nosaltres:la mort es percep com un esdeveniment transcendental i s’associa amb una varietat d’emocions i significats culturals

77
Q

Quin preu han de pagar (encara que no en siguin conscients), els habitants d’Un món Feliç (descriu els beneficis i els costos que té aquella societat. Són alts o baixos els costos?

A

falta de llibertat individual
Ausencia de emocions intenses
Falta de significat vital

Filosofia (3 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions