Frases Llati Flashcards
Natura inest inmentibus nostris in siatibilis quadeam cupitas verí Vidreres”,
Ciceró: la naturalesa ha posat en nosaltres un desig insaciable de veritat.
Probitas laudator et alget”
Juvenal: la honradesa es lloada pero esta a la intempèrie
In ómnibus requiem quesivi, et nusquam inveni misi in angulo
es el començament de la salut e fet d’adonar-se de l’error
Non damnatio, sed causa hominem turpem feit
No es la condena, sino el fet de mereicer-la el que es dolent
Ex abundantia Cordis ox loquitor
St Mateu: de l’abundància del cor parla la boca
Nuium ese librum tam maluc, tu non aliqua partin predesset”
Epístoles : no hi ha cap llibre tant dolent que no tingui una part bona
Contra l’acceptabilitat
argument que te una gran força persuasives sobre l’Audiència.
C. Acceptabilitat
Equivoc
paraula amb dos sentits diferents
C. Acceptabilitat
Anfibologia
construcció de la frase ambigua, no queda clar el que es diu i es pot interpretar de dos maneres
C. Acceptabilitat
Divisio
com que el tot té unes propietats, cadascuna d’aquestes parts també te les mateixes
C. Acceptabilitat
Composicio
una cosa té una propietat, el seu conjunt també les te.
Fals dilama
C. Acceptabilitat
es parteix del fals dilema, en una situació concreta,només hi han dues opcions i possibilitats, quan de fet hi han més.->conseq. Forçades
Falsa analogia
C.acceptabilitat
es comparen dues coses que son semblantes en aspe res superficiales, pero son diferentes en aspectes més profunds
C.acceptabilitat
Doble estandard
diversifica o separa coses que son semblants (valora de manera diferent realitats idèntiques).he aprovat mates, m’han suspès filo
C.acceptabilitat
Peticio de principi
dir a la conclusió el mateix que ja s’ha dit en alguna premisa, pero amb altres paraules. Log. Formal: correcte. Log. Informal: inacceptable
Cercle vicios
C.acceptabilitat
dues preposicions que es reforcen mútuament, la conclusió es basa en la premisa, i le premisa en la conclusió
Retorica
-Art de persuadir. Fer creure, convençer d’alguna cosa, de la veritat d’un pensament o idea
3 maneres d retorica
Aristòtil deia que era la tècnica de persuasió.
Hi han 3 maneres:
a través de caràcter de l’orador:la fama o la reputació.
emocions de l’Auditori
raons del discurs: la via lògica o racional-
Tipus de retorica
-persuasió retòrica: només busca l’èxit persuasiu. Farà servir tots els recursos possibles, manipulacions o falta IES.
-persuasió argumental: bona lògica, formal o no, i cerca convèncer l’audiència a través de raons i emocions vertaderes.
Retorica
Invencio
trobar la millor manera de convencer a l’Audiència. Trobar els problemes i necessitats, temes adequats i raons, pors i debilitats del public..
Retorica
Disposicio
preparar la forma del discurs: introducció (importancia del tema), narració (fets rellevants), confirmació (proves i arguments), conclusió
Retorica
Elocucio
Manera d’expressar lingüísticament la materia preparada a la invenció. Estil ( metàfores, hipèrbole s, ironia..)
Retorica
Memoria
capacitat de dominar el discurs, sense papers de cap mena. S’usa en mecanismes mnemotecnics
Retorica
Pronunciacio
declaració correcta del discurs ( modulació de la veu, silencis, gestos, mirades..)
Condicions coneixements
Condicio necessaria: imprescindible per obtenir una cosa. A<->B. (Creure, poder justificar, opinar )
Condicio suficient : condició amb la qual ja es pot obtenir alguna cosa A->B
Teoria tripartida del coneixement
Plato
creure: per saber P fa falta creure P
Justificació de la creença: la creença injustificada no serà mai un raonament.
Veritat: quan saps una preposició, saps que la proposició es vertadera
Inferencia inductiva
Premises particulars i conclusio generalitzada
Inferencia deductiva
Premises generals i conclusio particular
Democracia
-neix a Grècia, al s. V aC com a forma de govern associada a la participació política de ciutadans lliures i iguals.
- Els sofisten afirmen que les lleis de la polis son convencionals. Així com les lleis de la naturalesa son immutables i no depenen dels humans, les lleis de la ciutat canvien segons les tradicions i costums de cada poble.
-Pericles: polític que va portar a Atenes el seu màxim esplendor.
- Antifont d’Atenes: diu que les lleis civils no protegeixen prou no tenen efectivitat per solucionar les injustícies.
-Trasímic: afirma que la justicia es alló que el fort i el poderós aplica sobre el més dèbil.
Societat plato
plató: afirma que les idees son l’autèntica realitat ( s’oposa als sofistes)
el coneixement humà és possible perquè la part racional de l’ànima ha contemplat les idees de l’altre mon abans d’incorporar-se a un cos material i oblidar-se’n
-parts de l’ànima predominants:
Filòsofs-> predomina la part racional, ells han de governar ( son els que recorden millor el coneixement de de la realitat de l’altre mon)
Guardians ( polis): vigilar i protegir la ciutat, es caracteritzen per la seva valentia
Artesans (polis): proporcionar recursos materials necessaris
Societat aristotil
Aristòtil: classificava els règims polítics segons si responen o no a l’interès col·lectiu. 3 formes bàsiques i justes de bon govern:
monarquia: governa un sol home ( perversió tirana)
Aristocracia: govern dels millors i benefici de tothom. ( corrupció= oligarquia)
Democracia: govern dels ciutadans segons els principis legals acordats.( si el poder del poble no es respecta, es pot degenerar en demagogia)
Models de demicracia
hi han dues grans concepcions del la democracia:
- la que l’assimilen a una certa forma de poder popular en que els ciutadans s’autogovernen i autoregulen
- la que la identifica amb el procediment de presa de decisions i d’atorgament de l’autoritat a les persones periòdicament escollides per ocupar càrrecs públics
-Democracia directa/ participativa: correspon al mon classic i només es factible per un nombre molt reduït de ciutadans
-democracia representativa/ liberal: els representants electes es comprometen a gestionar els interessos o les opcions volgudes pels ciutadans que els han escollit en un marc legal preestablert.
-> hi ha qui va presentar el comunisme com a model de democracia representativa unipartidista
Legitimitat i legalitat
legitimitat: justifica èticament el poder i s’arrela a les creences de la gent
Legalitat: conjunt de lleis que aplica el poder
Montesquieu
separació de poders:
legislatiu ( jutge), judicial i executiu ( govern)
Realisme politic
el fi justifica els mitjans-> maquiavel
Estat: organització necessària pel funcionament del pais
Ordre social
raó de l’estat: actuació del poder de l’Estat atenint-se exclusivament als seus interessos
Idees que caracteritzen la corresponent teoría filosófica: coacción, interés, costum, progres, contes de valors.
Contracte social
hobbes: estat de natura-> homo homini lupus ( l’home és un llop per a l’home). El contracte dóna als súbdits la garantia de seguretat i l’ordre social a canvi de la renuncia als seus drets i de l’obediència incondicional.
Locke ( principal teòric de la democracia moderna)-> drets naturals: llibertat, propietat i vida.
l’estat neix de la necessitat de garantir els drets naturals-> democracia.
Fa un contracte entre governants i governats
Quan el govern no fa el que han e fer, tenim dret a desobeir-lo
Desobediencia civil
desobediencia d’una norma i llei, es un acte ( no desacord), no es discriminada.
