Teoria Flashcards
Característiques de l’audiència dels mitjans de masses
- Passiva
- Heterogènia
- Dispersa geogràficament
- Massiva
Emissor dels mitjans de masses
Institucionalitzat
Tipus de mitjans segons la propietat
1- Privat
2- Públic
3- Del 3r sector / comunitaris
Definició d’estructura de la comunicació
Interdisciplina academica que es preocupa per l’estudi empíric de la materialitat de les indústries comunicatives i culturals. Es centra especialment en el marc històric, econòmic, polític, sociali tecnològic en que es produeixen / distribueixen els continguts de caràcter simbòlic així com també els suports físics que els canalitzen
Des de quins punts de vista s’estudia la comunicació?
- Pov de l’economia
- Pov de la Ciència política
- Pov de la sociologia
- Pov de la tecnologia
Punt de vista de l’economia
Emissors organitzats empresarialment (tendència concentració), produeixen i comercialitzen mercaderies, en alguns casos amb ànim de lucre o seguint lleis d’oferta i demanda, amb un model de negoci
Punt de vista de la ciència política
Actors polítics influeixen en configurar l’ecosistema mediàtic
Punt de vista de la sociologia
Propietats dels mitjans i indústries culturals ostenten poder i defensen els interessos de determinats grups.
Punt de vista de la tecnologia
adquisició de materials per part de les indústries comunicatives i culturals, que implica canvis en els productes i en la producció / organització
Quines tecnologies tenim per establir relacions comunicatives i quines tecnologies fan servir els propis mitjans de comunicació
Mitjans privats
Gestionats per empreses (generalment amb afany de lucre, excepte cooperatives)
Es financen a través del seu propi model de govern, amb base en la publicitat, però també poden rebre ajudes.
No tots els mitjans privats són de pagament; alguns poden ser oberts i finançar-se per publicitat. La majoria de mitjans tenen modalitats híbrides.
Mitjans públics
Estatals, autonòmics o locals
Les finança la ciutadania a través dels impostos o d’un cànon audiovisual.
Alguns es poden finançar a través de la publicitat
Mitjans comunitaris o del tercer sector
Independents, propietat de persones agrupades en associacions
Sense afany de lucre
Continguts més alternatius, culturals i altament vinculats amb l’agrupació que els gestiona.
Comunicació social
S’interessa per coneixer i analitzar de manera empírica l’evolució dels sistemes mediàtics i les indústries culturals
Tendència creixent al naixement d’interdisciplines per un abordatge teòric comú de fenòmens complexos i polifacètics
Permet interpretar la complexitat i varietat dels fenòmens comunicatius
Que es un sistema de mitjans?
Comprem tots els mass media que operan en un sistema politioc o social determinado
Las estructuras estan determinadas por el orden y las normas sociales en que los medios operan
Es un conjunto de actores económicos, políticos y sociales que interactuando entre ellos ayudan a articular un proceso de comunicación de masas en un territorio concreto.
Los cambios tecnológicos impactan en los sistemas de medios y las industrias culturales.
Dimensions d’anàlisi dels sistemes de mitjans, Hallin & Mancini
- Desenvolupament dels mercats de mitjans
- Vincles entre mitjans i política (paral·lelisme polític)
- Professionalització
- Intervenció estatal (grau i naturalesa)
Dos punts de vista per analitzar el sistema de mitjans ( Seethaler, 2017)
- Antic. Aproximació a crítiques normatives. Conceptes particulars sobre com els sistemes de mitjans haurien de funcionar respecte la societat.
- Noves aproximacions analítiques. Canvis a les estructures dels mitjans i institucions
Economia política de la comunicació
Analitza relacions socials entre el sistema de mitjans de comunicació de masses i l’estructura econòmica i social més àmplia en que opera, tenint en compte l’evolució històrica i l’estat actual dels desenvolupaments tecnològics.
Especialment analitza les relacions de poder, que constitueixen la producció, distribució i consum de mitjans i comunicació així com l’estructura social política i econòmica en que operen aquests mitjans de comunicació.
Estudiosos que han analitzat l’economia dels mitjans
Robert Mc Chesney, Dan Schiller i Vincent Mosco
3 punts de partida de Vincent Mosco
- Mercantilització de productes de comunicació
- Especialització
- Estructuració
Mercantilització de productes de comunicació
Predomini de la tecnologia.
La comunicació cau en mans d’empreses, on es dona la concentració de la propietat.
Exemple: MAGAM
Espacialització
Capacitat de transcendir les delimitacions geogràfiques gràcies als mitjans de comunicació i les TIC.
Amb les TIC cada vegada és més difícil de delimitar, la comunicació cada vegada és més desfronteritzable
Estructuració
Creació de relacions, com l’accés als mitjans de comunicació i les TIC està influit per les desigualtats.
Com les relacions de poder influeixen en l’accés als mitjans de comunicació, a les desigualtats.
indústria
Creació de manufactures
Cultura
Conjunt de valors i formes de vida que caracteritzen una comunitat
Que impliquen les indústries culturals?
La producció d’aquells béns i serveis simbòlics que incorporen graus significatius de creativitat. Sector productiu que proveeixen productes culturals, que generalment es difonen massivament.
Quins sectors comprenen les indústries culturals?
Indústria del llibre, de la premsa, musical, de l’audiovisual, les arts escèniques, videojocs…
Indústries culturals
Crea béns simbòlics com els continguts mediàtics i comunicatius que creen valor social, tenen una incidència en la configuració dels imaginaris col·lectius i l’articulació de com s’informa una societat, quins valors i referents té.
Alta sensibilitat perquè insereix en els valors democràtics i són productes que es difonen massivament.
Que permet diferenciar millor les indústries culturals?
La reproductibilitat / capacitat de difondre massivament els diferents béns i serveis creatius oferts.
Tots els productes culturals son iguals?
No.
Una pintura / escultura són béns únics i un espectacle escènic és un servei repetible, però no reproduible. Les còpies dels béns produits per les indústries culturals poden ser reproduibles (en el cas dels béns) o difosos ( en el csa dels serveis) a gran escala.
Com son els actius de les indústries culturals i creatives?
Intangibles
Processos de les indústries culturals i creatives
Creació - Desenvolupament - Producció - Difusió
Tendències de les indústries culturals i creatives
- Economies d’escala en producció, distribució i exhibició
- Banalització del valor de la creació de continguts: poc respecte a la propietat intel·lectual i còpies. Internet impacta i transforma la cadena de valor
- Contingut sota demanda, big data, personalització…
Característiques de la comunicació de masses
- Unidireccional (no hi ha feedback)
- Pública (missatges de difusió pública en obert)
- Mediada: a través d’un mitjà de comunicació
- Emissor institucionalitzat: especialitzat a produir i difondre missatges. Necessiten llicències per emetre
- Receptor: massiu, heterogeni, anònim i dispers geogràficament
Característiques de la comunicació a l’era digital
- Bidireccional: feedback. Receptors es poden convertir en emissors
- Transmissió selectiva o segmentada: No tothom rep el mateix. Tothom amb el seus interessos consumeix un tipus de continguts o uns altres
- Importància de les TIC
- Emissors divers: un espectador pot ser emissor. Diversitat. No tenen perquè ser institucionalitzats. Menys filtres per accedir al sistema comunicatiu
- Receptor heterogeni i actiu, que pot ser emissor -> prossumidor
Prossumidor
Consumidor de missatges que a l’hora també pot ser productor
Personalització
L’era digital introdueix un canvi de paradigma que modifica l’esquema comunicatiu així com la relació entre emissor i receptor, i augmenta la personalització
Conceptes que introdueix la digitalizació
- Convergència tecnològica ( i econòmica i empresarial): utilitzar diferents tecnologies i canals per distribuir un contingut
- Autocomunicació de masses
- Prossumidor
Convergència
Procés multidimensional queb facilitat per l’implantació generalitzada de les tecnologies digitals de telecomunicació, afecta l’àmbit tecnològic, empresarial, professional i editorial dels mitjans, propiciant una integració d’eines, espais, mètodes de treball i llenguatges anteriorment disgregats.
Els periodistes elaboren continguts que es distribueixen des de múltiples plataformes, mitjançant els llenguatges propis de cadascuna.
3 nivells de convergència
- Nivell tecnològic
- Nivell de continguts
- Nivell econòmic
- Nivell empresarial
Convergència a nivell tecnològic
(sistemes de comunicació)
Canals de comunicació / tecnologies que abans es treballaven per separat (ràdio, tv…) i ara s’integren en els projectes.
Convergència a nivell de contingut
(formes culturals)
Convergència a nivell econòmic
(en relació amb empreses, empresaris i mercat mediàtic)
Tendència a la concentració dels mercats mediàtics que fa que cada vegada s’unifiquin / integrin redaccions en projectes 360 amb diferents finestres de difusió.
Convergència a nivell empresarial
Tendència a la concentració de propietat dels mitjans de comunicació. Amb grups de comunicació que tenen mitjans de diferents tipus com ràdio, tv… Tradicionalment treballaven separats, però ara tendeixen a unificar les redaccions i s’articulen al voltant de missatges digitals, i cadascú té la seva finestra de distribució.
Autocomunicació de masses
Un mateix genera el missatge, defineix els possibles receptors i selecciona missatges concretso continguts de la web i xxss que vol recuperar.
Característiques de l’autocomunicació de masses
- Pot arribar a una audiència global
- Un mateixpot generar missatges
- Pot definir per on els emet
- Pot decidir quins missatges rep / paper actiu a l’hora de seleccionar els missatges
Biaix de confirmació
Mirada parcial de la situació.
Tinc una idea preestablerta i busco allò que reforça la idea
Que és un sistema de mitjans?
Conjunt d’actors econòmics, polítics, i socials que, interactuant els uns amb els altres, ajuden a articular un procés de comunicació de masses en un territori concret.
Com els diferents actors que hi ha en un pais conformen una determinada estructura dels mitjans de comunicació.
4 teories sociopolitiques de la premsa, en que es centren?
- Estructura: com s’organitza el sistema mediàtic
- Actuació: com els mitjans fan la seva tasca
Tesi de les 4 teories sociopolitiques de la premsa
La premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix el sistema de control social que ajusta les relacions entre individus i institucions.
4 teories sociopolitiques de la premsa
- Autoritària
- Comunista
- Liberal
- Responsabilitat social
Teoria autoritaria
El sistema mediàtic no té independència del poder polític (alt nivell de control)
S’orienta a garantir la seguretat de l’estat
Teoria autoritaria. Vigència contemporània
- Estats amb règims autoritaris
- Estats formalment democràtics (situacions d’excepció o democràcies liberals)
Teoria autoritaria. Expectatives sobre la premsa.
- Abscència de crítica
- Suport al govern / institucions de l’Estat
- Instruments del poder repressiu
Teoria autoritaria. Instruments de contol
- Legislació
- Control de la producció i l’emissió
- Codis de conducta coercitius
- Impostos o sancions econòmiques
Teoria autoritaria. Elements a controlar
a) Contingut
- Censura
- Versió única / oficial
- Prohibició a la circulació d’informe exterior
b) Emissor
- Limitacions al dret d’opinió
- Gestió de les concessions (arbitrària / directius clares)
c) Receptor
- Bloqueig / prohibició d’aparells i sistemes de recepció
Teoria autoritaria. Principis bàsics.
- Sistema comunicatiu altament controlat
- Professionals no tenen independència
- No s’ha de promoure la discussió pública
- Subordinació a l’autoritat establerta
- Evitar ofendre a la majoria
- Atacs a l’autoritat es consideren ofenses criminals
- Es justifica el recurs a la censura
Teoria comunista. Característiques bàsiques
- Agitació i mobilització soical
- Educació col·lectiva
- Propaganda
- Els mitjans com a eines per a mantenir els principis de l’ideari comunista
Teoria comunista. Control
S’exerceix mitjançant
a) Propietat estatal dels mitjans
b) Presència de comissaris polítics
No s’espera que els mitjans siguin vehicles d’expressió de la pluralitat i confrontació d’idees, sinó que exposin un punt de vista únic. Justificació?
El sistema comunicatiu es troba immers en una societat basada en la classe única
Teoria comunista. Control de continguts
- Versions úniques / oficials
- Autoregulació dels mitjans / autolimitacions
- Censura
- Sancions contra infractors
- Impossibilitat d’accedir a continguts forans