Tema 3: Fisiologia i ecologia

Question 1

Què tipus d’orgnaimses són els fongs?

Answer 1

Els fogns són organismes eucariotes i heteròtrofs

Question 2

D’on treuen l’energia els fongs?

Answer 2

Tota l’energia que necessiten per viure l’han de truere de l’oxidació de matèria orgància preformada. Poden ser saprobis o simbionts.

Question 3

Quin tipus de utrició tenen els

Answer 3

Els fongs ameboides no tenen paret cel·lualar, poden modificar l’estructura de la cèl·lula i fer pseudòpodes i fer fagotròfia, digestió interna.

Question 4

QUin tipus de nutrició tenen els fongs veritables?

Answer 4

Tenen paret cel·lular i fan una lisotròfia, digestió externa que consta de dues parts: lisotròfia, on treuen enzims a l’exterior, i osmotròfia, absorció.

Question 5

Per que`els fongs es comuniquen amb l’exterior?

Answer 5

UNa bona part de la comunicació és per un tema de nutrició en el cas dels fongs i saber quin tipus d’alkinmetns els envolta i quin tipus d’enzims treure cap a fora per digerir.

Question 6

Els fongs, com incorporen els nutrients?

Answer 6

Pot ser per trnasport passiu, però molts cops hi ha transportadors de membrana.

Question 7

Són els transportadors de memebran presents en els fongs específics?

Answer 7

Els transportadors de memrbana pdoen ser específics, però molts no ho són i estan vinculats a bombes de protons o canals de protons que poden entrar passivament per diferencial oa ctivament gastant ATP.

Question 8

On es troben els canals d’entrada dels protons?

Answer 8

Els canals d’entrada dels protons estan en la zona apical, la zona més activa on creien contionuament i treuen enzims. Sol estar carrgat més positivament.

Question 9

Entren nomes protons per la zona apical?

Answer 9

No només entren protons per la zona apical, també cations de calci que s’acumulen en aquesta zona perquè hi ha uyna pressió osm+otica i ajuda a que l’aigua circuli de menys a més pressió osmòtica per anar diluint.

Question 10

Poden les hifes crèixer en un substrat sòlid?

Answer 10

Les hifes quan creixen poden fer-ho en un substrat sòlid, hi ha fongs que poden créixer dintre d0agat o de fusta. Les hifes van avançant, a mesura que ho fa treu enzims i pot digerir el susbtat i estovar

Question 11

Els llevats poden fer el mateix que les hifes dels fongs?

Answer 11

En un susbtrar sòlid, els llevats, la seva pròpia activitat enzimàtica erosionarpa, i haurà un esgotament de substrat i no podrà anar enlloc. Mentre que la hifa pot seguir digerint i com pot crèixer per la punta, pot anar endinsant-se en el substrar sòlid.
Un llevat no podria créixer dintre per si mateix, creixeria en la superfície, no dintre.

Question 12

Perquè les hifes poden crèixer en un substrat sòlid?

Answer 12

La forma filamentosa de le shifes és la que permet que puguin créixer en un substat sòlid i evolutivament els hi ha beneficiat

Question 13

Que fan els fongs per evitar la competència amb els bacteris?

Answer 13

Una de les maneres per protegir-se és amb els antibiòtics. UNa altre manera seria absorbir de manera molt eficient i per fer-ho seri reduir l’espai on puguin actuar els altres microorganismes (últims enzims estàn molt a prop de la membrana).

Question 14

Peruqè els fongs tenen un gran èxit evolutiu?

Answer 14

L’èxit evolutiu dels fongs és la plasticitat ecològica i de diversitat de substrats que poden utilitzar per alimentar-se.

Question 15

Quin és el cicle vital d’un fong?

Answer 15

El seu cicle és basicament una espora que germina, va creien amb un creixement vegetatiu, fins que s’acumula suficients nutrients com per a dedicar una part per formar les estructures reporudctores, formant le miceli i acabant amb l’esporulació per colonitzar més espais per alimentar-se. depen d’un condicions ambientals fa vorables, plasticitat a nivell ecològic.

Question 16

És la temperatura un factor important?

Answer 16

És un factor molt important, tots els éssers vius estàn lligats a la temperatura

Question 17

QUina és la temperatura de creixement dels Psicròfils?

Answer 17

-17 a 20ºC, psicrotolerants: 16-20 ºCs’acumulen en la cel determiants compostos com trehalosa, arabitol, eritriol, glicerol, prolina,etc.

Question 18

Quina és la temperatura de creixment dels Mesòfils?

Answer 18

25 a 35ºC

Question 19

Quina és la temperatura de creixment dels termòfils?

Answer 19

35 a 50ºC, termotolerants: 36-40ºC. Els patògens solen ser termòfils o termotolerants.

Question 20

Que es més perillòs un termòfil o un termotolenat?

Answer 20

Els termotolerants són els fongs que a vegades són perillosos perquè poden començar a viure en ambients que no són els originals. És on torbem molts patògens oportunistes o degradadors que surten en ambients força calents.

Question 21

Quin tipus de respiració presenten la majoria dels fongs?

Answer 21

La majoira dels fongs són aerobis estrictes, aj que requereixen oxigen en alguna fase del seu cicle vital

Question 22

Quin tipus de respsiració presenten molts llevats i diversos fongs filamentosos?

Answer 22

Molts llevats i diversos fongs són anaerobis facultatius, poden viure fermentant sucres anaeròbicament.

Question 23

Quin tipus de respiració presenta els fongs aquàtics?

Answer 23

Són fermentadors obligats, com el pseudofong, obtenen l’energia per fermentació

Question 24

Quin tipus de respiració presenta els fongs que viuen en el rumen de rumiants ?

Answer 24

Són anaerobis estrictes, fan una fermentació àcida mixta, nomès la fases inactives com les espores poden sobreviure, però si estan metabolicament actiu no poden estar en presència de l’oxigen.

Question 25

Quina és la classificació segons el pH?

Answer 25

• Acidòfils: igual o <3
• Neutròfils: 7
• Alcalòfils o basòfil: >9

Question 26

Quines són les característiques dels fongs relacionat amb el pH?

Answer 26

• La majoria tenen preferència pels ambient neutres o lleugerment àcids: 5,5-7,5.
• Molts són àcid-tolerants. Els trobem en el sistema digestiu o colonitzadors ubics com Penicillium, Aspergillus, Fusarium.
• Pocs són autèntics acidòfils (extrems)
• Diverses espècies són alcali-tolerants (fins pH=10) i pocs són autèntics alcalòfils.

Question 27

Els fongs toleren ambients àcids?

Answer 27

La majoria toleren molt bé l’acidesa perquè ells són propis fermentadors i són molt bons productors d’àcids. Ho utilitzen per evitar la competència.

Question 28

Els fongs necessiten aigua?

Answer 28

Tots els fongs necessiten la presència física d’aigua per l’obtenció dels nutreints. També necessiten aigua en el medi intracel·lular.

Question 29

Defieneix potencial hídric

Answer 29

El potencial hídric denota la força en què l’aigua està retinguda en un determinat ambient

Question 30

Quines forces són capaces de fer els fongs per contrarestar el potencial hídric?

Answer 30

La majoria de fongs poden viure en medis amb -2MPa. Vol dir que tots els fongs poden exercir una força igual o una mica superior a 2MPa per obtenir l’aigua.
 Els fongs cenocítics tenen un màxim de tolerància a -4MPa. Si no hi ha septes, és més difícil regular en l’interior la concentració de soluts i evitar que es col·lapsi quan estigui en un ambient omsòticament desfavorable. És més fàcil que la hifa es deshidrati.
 Molts fongs septats toleren fins -14MPa. L’estructura de la hifa aguanta més, es pot regular millor la concentració de soluts en l’interior.
 Els fongs stress-tolerants poden viure amb -20 i fins a -50MPa. Poden viure en solucions on hi ha elements que creen un gran poder osmòtic, siguin sals o sucres. Poden viure en ambients amb molt estrès omsòtic.
 Alguns llevats, com Zygosaccharomyces rouxii poden créixer a -69MPa.

Question 31

Què són els fongs osmòfils?

Answer 31

Diem fongs osmòfils els que aguanten elevades concentracions de sucres

Question 32

Que són esl fongs halòfils?

Answer 32

DIem fongs halòfils els que aguanten elevades concentracions de sals.

Question 33

Les hifes es mouen cap a la llum?

Answer 33

A les hifes no els hi agrada la llum, al sbolets si. Les hifes dels fongs tenenfototropisme negatiu, van cap a la foscor i humitat.En el moment de fructificar han de sortir cap a fora, per dispersar les espores, sigui a través dels animals o aire. Els esporangis identifiquen la llum com a espai idoni per dispersar les espores.
La llum inhibeix el creixement miceliar, ja que pot dessecar, els UV pot afectar negativament. Però en el moment de l’esporulació, com busquen espais oberts, tenen fototropisme positiu.

Question 34

Quina caracter´sitica tenen els fongs saprobis?

Answer 34

Descomponen la matèria orgànica i altres elements

Question 35

QUins tipus de simbionts hi han?

Answer 35

o Paràsits:
- Biòtrofs: necessiten l’hoste viu per viure, per alimentar-se i extreure els recursos. Solen ser paràsits obligats.
- Nectròtrofs: acaben matant l’hoste, però un cop l’han matat tenen la capacitat de ser saprobis. Poden ser paràsits facultatius, és a dir, un cop mort l’hoste poden seguir obtenint nutrients degradant-lo.
o Comensals: s’aprofiten de l’hoste, però no generen cap efecte negatiu.
o Mutualistes:
- Líquens: simbiosi amb algues.
- Micorrizes: simbiosi amb les arrels de les plantes.
Tant els líquens com les micorrizes són biòtrofs, és a dir, és un mutualisme obligat, ha d’estar sempre en contacte amb l’hoste viu. Alguns poden ser més facultatius.
- Fongs del rumen: són autèntics anaerobis.
- Fongs intestinals

Question 36

Quines susbtàcnies de reserva trobem?

Answer 36

• Glicogen: com a reserva principal.
• Trehalosa: anticongelant, molt útil en els fongs que passen períodes de deshidratació. És un disacàrid amb textura de gel, de manera que tan si es congela o es deshidrata, si s’acumula molta quantitat permet que els orgànuls es mantinguin amb una pel·lícula que els cobreix, no col·lapsen ni es formen cristalls.
• Mannitol: anticongelant que acumulen i és fàcil de transportar.
• Lípids: àcid palmític, àcid oleic, àcid linoleic, etc.

Question 37

Si tenim un substrat i volem alliberar la presència de fongs, el que podem fer de control és:

Answer 37

• Esterilització:
  o Autoclavatge: 15-20 minuts a 120ºC a 1atm de pressió, funciona per pràcticament tots els fongs i espores. El problema és en els aliments.
  o Radiació: rajos gamma, no és un sistema definitiu per eliminar els fongs.
  o Amb gasos: com l’àcid etilè, òxid de propilè, etc. No és un sistema molt efectiu.
• Conservació: estiguin com estiguin conservats, si passa molt de temps acaben sortint fongs.
  o Empaquetament al buit: la majoria de fongs no estaran actius, però a la que s’obre i hi ha espores germinen.
  o Deshidratació o liofilització: es poden tornar a hidratar i ser actius.
  o Acidificació del medi: als fongs els hi agrada l’àcid.
• Fungicides: a les plantes; consisteix en matar-ho tot.
  o Coure per exemple destrueix l’estructura secundària de les proteïnes.
  o Antibiòtics antifúngics i molts tenen de diana els esterols , quitina.
  o Cicloheximida és anàleg de la pirimidina i bloqueja la síntesi de proteïnes. És molt general.
  o Benzimidazols s’uneixen amb la tubulina del fos mitòtic.
  o Carboxines interfereixen amb el metabolisme mitocondrial.
  El problema dels fungicides és que acaben en els sòls i poden afectar a tots els fongs que fan micorrizes, fongs que degraden la matèria orgànica i proporcionen nutrients, etc.