TEMA 2: El tal·lus fúngic

Question 1

El cos vegetatiu pot ser:

Answer 1

• Unicel·lular: llevats, fongs ameboides, fongs xoospòrics-
• FIlamentós: els més típics

Question 2

Quins fongs tenen les hifes septades?

Answer 2

Els fongs superiors

Question 3

Que son les hifes cenocítiques?

Answer 3

Les hifes no tenen septes

Question 4

Peruqe son importants les hifes?

Answer 4

Importancia a nivell taxonomic, alguns fongs que tenen septes que són molts petits que s’anomenen microporus es tipic de llevat.

Question 5

Com son els fongs septats?

Answer 5

Tenen septes de manera regular i son septes primaris, els septes secundaris son els que no es fan de manera regulada

Question 6

Quines són les primcipals característiques de les hifes?

Answer 6

Són petits, entre 5-10μm de diàmetre.
La pigmentació pot ser hialina (normalment aquàtics) o pigmentades.
Ornamentació (parets) pot ser llises o rugoses
Diversitat en la septació (pauta i tipus de porus).
Ramificades

Question 7

Quina funcio te la paret cel en els fongs?

Answer 7

• Proporciona protección del protoplasma, determina Determina i manté la forma de la cèl·lula o hifa. Si es retira la paret cel·lular, el protoplast resultant esdevé esfèric.
• Actua d’interfase entre el fong i l’ambient que el rodeja. És molt important la interacció entre el fong i el seu ambient.
• Actua de punt d’unió per diversos enzims.
• Té propietats antigèniques que permeten la interacció amb altres organismes i permeten comunicar-se amb l’exterior.

Question 8

Quina funcio te la paret cel en els fongs?

Answer 8

• Proporciona protección del protoplasma, determina Determina i manté la forma de la cèl·lula o hifa. Si es retira la paret cel·lular, el protoplast resultant esdevé esfèric.
• Actua d’interfase entre el fong i l’ambient que el rodeja. És molt important la interacció entre el fong i el seu ambient.
• Actua de punt d’unió per diversos enzims.
• Té propietats antigèniques que permeten la interacció amb altres organismes i permeten comunicar-se amb l’exterior.

Question 9

Quins tipus de composició pot tenir la paret cel?

Answer 9

• Component fibril·lar polimèric: dona consistència a la paret
• Components de la matriu amorfa: α-glucans

Question 10

De aue esta format el component fibril.lar polimèric?

Answer 10

Quitina (10-20%): es molt dificil de degradar, esta unit per N-acetilglucosamina /Quitosàn ( es una quitina modificada que es troba en fongs zigomicots) / Cel·lulosa (pseudofongs) / β-glucans (60-90%): element d’unió

Question 11

De que esta format el component de la matriu amorfa?

Answer 11

Proteïnes: tenen una funció més de reconeixement i de transport. /Lípids / Heteropolímers (mannosa, galactosa, fucosa…): proteïnes unides a sucres (glicoproteïnes). Podem trobar fins a un 20-30%.

Question 12

Quin es el primer component q es diposita en la paret?

Answer 12

El primer que es diposita es la quitina, ja que estabilitza la paret, despres una capa abundant de proteines idespres els glucans

Question 13

Quan totes les capes edtan formades, quina es la conformacio final?

Answer 13

Quan totes les capes están formades trobem la mem plasmática, la quitina+ prot, després prot+ glicoprot, per ultim glucans, hi ha solapament entre les capes.

Question 14

De que consisteix la paret interna?

Answer 14

En general, la paret interna de la paret consisteix de fibrilles polimèriques de quitina immerses en una matriu amorfa que és coberta per capes addicionals de material de la matriu.

Question 15

Quina es la composicio de l’apex hifal?

Answer 15

En l’àpex hifal, la paret és més prima i simple en estructura, amb només 2 capes (una interna de fibrilles immersa en proteïnes i una externa només de proteïnes).

Question 16

Que s’acumula en les parets mes velles de la hifa?

Answer 16

• Lípids: serveixen com a reserva de nutrients i prevenen la deshidratació (hipermeabilitzen). Són nutrients que es poden metabolitzar.
• Pigments: com la melanina, protegeixen el protoplast dels efectes nocius de raig UV, a més d’actuar com un factor de virulència.

Question 17

Com es la zona apical en creixement? (Growing tip)

Answer 17

Es estructural i funcionalment molt diferent de la resta de la hifa:
-El citoplasma és molt dens, hi ha poques vacuoles. Hi ha molta activitat. Contínuament s’ha de formar nova paret i ha d’haver transport de material de construcció.
-No hi ha orgànuls als extrems apicals.
-Hi ha acumulació de vesícules de membrana i acumulació de citoesquelet.
- Enzims que entrallaçen els compostos per construir quitina

Question 18

Anar eixemplant continuament pot provocar problemes, quina és la solució que e sport a a terme?

Answer 18

En les vesícules que van cap a la punta de la hifa, moltes porten onòmers i enzims, però també porten enzims lítics. Han d’estar trencant les fibres constantment o desestabilitzant-les per permetre que creixi i és un equilibri la destrucció i construcció.

Question 19

Hi ha vesícules que tenen:

Answer 19

• Precursos dels component de la paret (subunitats dels polímers de la paret -.
• Enzims lítics que trenquen i separen els components de la paret cel·lular  quitinases i gluconases.
• Enzims de síntesi que promouen l’assemblatge de polímers de la paret per aguantar-ne la mida.

Question 20

Quins dos models del procés d’elongació podem trobar?

Answer 20

1) Am activitat lítica i de síntesi–>el model preveu la necessitat de lisar components de la paret per estovar l’àpex i permetre el creixement.
2) Sense activitat lítica: el model considera que l’àpex ja té una consistència elàstica i no caldria lisar els components.

Question 21

Digues el que saps sobre el model lisi/construcció de paret:

Answer 21

Primer de tot arriben les vesícules. El primer que es diposita és la quitina.
Constantment arriben vesícules, on primer arriben les que contenen enzims lítics i trenquen les fibres de quitina; les despolimeritzen. Quan les despolimeritzen, trenquen les fibres i se separen. Se separen perquè dintre hi ha una pressió a causa del citoplasma que és pràcticament aigua. Els fongs constantment absorbeixen aigua, dintre es crea una pressió forta de turgència on l’aigua circula de darrere cap endavant, sempre en direcció cap a les puntes. Això crea la pressió necessària per a que s’obri a la mínima que hi ha un enzim que ho trenca.Quan ja està obert ja s’ha eixamplat, fins que arribin els enzims de síntesi i els components de la paret.

Question 22

Digues el que saps sobre le model steady-state:

Answer 22

• No hi ha enzims lisogènics implicats.
• La paret formada a l’àpex seria de consistència viscoelàstica (essencialment
  fluida).
• A mesura que els nous components de la paret s’afegeixen a l’àpex, la paret
  elàstica s’estira enfora i retorna endins. Posteriorment, la paret es va fent rígida darrere de l’àpex amb la
  formació de nous enllaços químics.

Question 23

Quines son les zones en les hifes?

Answer 23

• La zona apical té citoplasma dens, sense vacúols i plena de vesícules.
• En la zona subapical hi ha un alt contingut citoplasmàtic i orgànuls.
• En la zona de vacuolització hi ha l’envelliment que fa que augmenti
  les vacuoles i hi ha cúmuls de lípids

Question 24

De quina manera els fongs van ocupant més espai?

Answer 24

La seva manera d’ocupar molt espai i explorar molt volum és anar-se’n constantment ramificant. Això també implica el sistema de lisi, sempre tendint a fer un creixement radial.

Question 25

És la ramificació hifal important?

Answer 25

La ramificació hifal és imprescindible per a una colonització i utilització òptima del
substrat on creix el fong. es formen a partir d’un nou punt de creixement en les
parets laterals de l’hifa, on detectarem una acumulació de vesícules. Les
ramificacions tendeixen a créixer allunyant-se entre elles.

Question 26

Com les ramificacions s’allunyen entre elles?

Answer 26

Les ramificacions tendeixen a créixer allunyant-se entre elles:
- Responent a un gradient de nutrients, defugint de les zones on les hifes existents ja l’han esgotat.
- Defugint de les àrees on detecten l’activitat metabòlica (enzimàtica) d’altres hifes.

Question 27

Que són les hidrofobines?

Answer 27

les hidrofobines que son unes proteïnes que impermeabilitzen el terreny i fan que les plantes tinguin dificultat a
l’hora de captar l’aigua.

Question 28

El crixement radial està influenciat per la concentració de nutrinets?

Answer 28

El creixement radial (o diàmetre) de la colònia no està influenciat per la concentració de nutrients al medi (dintre uns límits).

Question 29

La desnitat de ramificacions està influenciada per la concentracio de nutresnts?

Answer 29

La densitat de ramificacions sí que està
directament relacionada amb la concentració de nutrients en el substrat de creixement.

Question 30

Quines són les funcions del septe?

Answer 30

• Suport estructural: dona més estabilitat, consistència, resistència mecànica a les estructures tubulars per
  a que no es col·lapsi en el cas de que hi hagi molta pressió/estrés.
• Defensa: el mecanisme de segellat del porus és molt ràpid i efectiu per aïllar la part malmesa del miceli.
• Facilitar processos de diferenciació: compartimentació i diferenciació hifal per formar estructures especialitzades, com ara les relacionades amb l’esporulació.

Question 31

Quines estructures trobem en les hifes?

Answer 31

• Estructures de resistència
• Estructures de suport i protecció
• Estructures de transport i colonització
• Estructures de fixació i absorció

Question 32

Quines estructures de resistència hi han a les hifes?

Answer 32

• Esclerocis: agregats d’hifes fosques (pseudoparènquimes) molt riques en melanines, també poden ser estructures més complexes. Contenen substàncies de reserva i poca aigua. Poden ser hipogeus (sota terra) o aeris. Les hifes que estan
  a l’exterior són les que acumulen quitina per ser més resistent i de melanina.
• Clamidòspores: que s’activen en condicions desfavorables, formant septes. Part del miceli o una cèl·lula es delimita per una paret nova, gruixuda i melanitzada, i acumula substàncies de reserva. Poden ser dispersades i germinar en condicions favorables–>acumulen substàncies de reserva.

Question 33

Quina estructura de suport i protecció en les hifes?

Answer 33

Estromes: estructura somàtica molt compacta d’hifes en la qual hi solen
estar immersos elements reproductors. Són hifes molt apretades amb paret
gruixuda i melanitzada, on dintre hi ha unes cavitats que és on guarden els
aparells reproductius

Question 34

Quines estructures de transport i colonització hi han?

Answer 34

• Cordons miceliars: es formen a partir d’una o més hifes principals que es
  ramifiquen. Les ramificacions es disposen paral·lelament a l’eix principal i
  s’anastomitzen. Això ho fan quan han d’explorar molt i recórrer molta distància en substrats desfavorables.
• Rizomorfs: ho fan poques espècies. S’estructuren a partir d’un àpex d’hifes ja
  agregades, tenen gruix considerable per l’agregació de milers d’hifes paral·leles de
  creixement molt ràpid. És semblant als cordons miceliars

Question 35

quines estrucutres de fixació i absorció hi han a les hifes?

Answer 35

• Apressoris: inflaments hifals lobulats o no que permeten la fixació a la
  superfície de l’hoste. A partir dels apressoris surten els tubs d’infecció. És molt important que en aquest procés quedi ben adherit a la superfície, no sigui que abans d’entrar cap endins una ventada opluja se l’emporti, per això fan els appresoris.
• Haustoris: hifes que ocupen l’espai intracel·lular de l’organisme parasitat. Solen tenir formes especialitzades. Quan els fongs parasiten es volen aprofitar dels
  nutrients de la planta, sobretot els sucres, per això formen els haustoris. Tenen la
  funció d’entrar en el teixit, després dins l’espai de la cèl·lula absorbeix els sucres,
  proteïnes, etc. Hi ha moltes formes diferents. No perforen la membrana cel·lular, volem absorbir el contingut cel·lular de les cèl·lules vegetals. Si es perforés, rebentarien les cèl·lules, moririen i aprofitarien poc. Per fer-ho així, el que fan és deformar la cèl·lula, forcen a que canviï la paret cel·lular de la planta que queda mig degradada, però no la
  trenquen

Question 36

Quines són les característiques del nucli fúngic?

Answer 36

Les característiques del nucli fúngic:
- Mida petita: 2-3μm de diàmetre
- Generalment nuclis haploides. La majoria de fongs tenen un nucli haplont.
- Dicàrion: després d’una fusió citoplasmàtica entre hifes haplonts, es desenvolupa un miceli dicariòtic, en el qual coexisteixen en un mateix espai citoplasmàtic els nuclis haploids provinents dels dos progenitors.

Question 37

A la mitosi, la membrana nuclear es desintegra?

Answer 37

Quan hi ha la mitosi, la membrana nuclear no es desintegra. L’únic que hi ha és que a l’inici es condensen els cromosomes, no es formen les plaques metafàsiques

Question 38

Que són esl SPBs?

Answer 38

Els SPBs fan la funció dels centríols, són unes estructures equivalents.

Question 39

Que saps sobre el MTOC?

Answer 39

Totes les cèl·lules eucariotes tenen MTOC, que és el centre organitzador de microtúbuls, on quan es fa la divisió cel·lular es forma el fus mitòtic, la separació i disjunció dels cromosomes, i la citocinesi.

Question 40

Els fongs tenen centríols?

Answer 40

En el cas dels fongs, no hi ha centríols pròpiament i el MTOC com és diferent pren un altre nom que és SPBs, que és l’equivalent del centrosoma amb els centríols en cèl·lules eucariotes fúngiques.

Question 41

Els fongs durant la mitosi és igual que les cèl·lules eucartiores animals?

Answer 41

No és exactament igual que les cel eucariotes animals perquè la majoria de fongs, especialment els que no tenen flagels, el centrosoma s’ha transformat i auqesta fa que sigui diferent i se li posa un nom diferent. En el cas dels fongs primirius que conserven flagels sí que són igual que els eucaritotes animals, tenen centrosoma amb centríols i serien els quitridiomicots i pseudofongs

Question 42

A on esta localitzat el SPB?

Answer 42

El SPB està fixat en la membrana nuclear. D’aquí es comencen a organistzar els microtúbuls per la divisió nuclear. En la divisió nucelar, la mitosi, no es disgrega la membrana i el SPB queda fixat.

Question 43

Els mitocondris dels fongs…

Answer 43

ELs mitocondirs tenen crestes aplanades, típiques d’animals, en el fongs veritables. En canvi, en els pseudofongs trobem mitocondris amb crestes tubulars, típiques de vegatals.

Question 44

Que torbem en la membrana plasmàtica dels fongs?

Answer 44

En la membrana plasmàtica trobem ergoesterol, un esterol particular. Molecularment, és molt semblant al colesterol que és un zooesterol i es troba en al nostr amembrana. L’ergoesterol és una cosa pròpia del fong i és una diana que podem utilitzar per sintetizar antifúngics.

Question 45

En el fong veritables hi ha aparell de Golgi?

Answer 45

En els fongs veritables no hi ha autèntic aparell de Golgi. Les cisternes. En els fongs les cisternes no estàn aplanades, estàn dispreses sense formar els típics apilaments.