TEMA 3: Base cromosòmica de l’herència i herència lligada al sexe Flashcards
Digues les característiques de l’heterocromatina:
- Transcripcionalment inactiva
- Replicació de l’ADN tardana
- Insensible a l’ADNasa
- Alt nivell de metilació
- Baix nivell d’acetilació de les histones
- Alta quantitat d’histones H
- Baixa concentració de gens.
Digues les característiques de l’eucromatina:
- Transcripcionalment activa
- Replicació de l’ADN primerenca
- Sensible a l’ADNasa
- Baix nivell de metilació
- Alt nivell d’acetilació de les histones
- Baixa quantitat d’histones H
- Alta concentració de gens.
Com es pot avaluar la densitat gència?
La densitat gènica es pot avaluar mitjançant el bandeig cromosòmic clàssic
Digues les característiques de les bandes clares:
- Comparativament riques en GC
- Sensibles a l’ADNasa
- Condensació tardana al cicle cel·lular
- Replicació primerenca
- Alta densitat gènica
- Pobres en seqüències repetitives
Digues les caracter´sitiques de les bandes fosques:
- Comparativament riques en AT
- Insensibles a l’ADNasa
- Condensació primerenca al cicle cel·lular
- Replicació tardana
- Baixa densitat gènica
- Riques en seqüències repetitives
Que són els organismes haplodies, els diploides, i els poliploides?
Els organismes haploides són els que tenen una sola còpia per gen, els diploides en tenen dues (una heretada del progenitor femení i una altra del masculí) i els poliploides diverses còpies de cada cromosoma (característica comuna en plantes i algues).
De que estàn formats elñs centròmers i els telòmers?
Els centròmers i els telòmers estan formats per heterocromatina constitutiva (idèntica per a totes les cèl·lules d’un organisme, inclou els telòmers i centròmers).
De que estàn formades altres regions que no siguin el centròmer i els telòmers?
Altres regions poden estar formades per heterocromatina
facultativa (diferent en els diferents tipus cel·lulars, conté aquells gens que no s’expressen però que es poden expressar en algun moment, per exemple, el cromosoma X inactiu de les cèl·lules somàtiques femenines humanes).
Que van concloure RObert Remak i Rudolf Virchow?
Robert Remak (1815-1865) i Rudolf Virchow (1821-1902), metges alemanys, van concloure que les cèl·lules es multipliquen per la divisió del seu nucli
Quines característiques van dir RObert Remak i Rudolf Virchow sobre la divisió del nucli?
● Tota cèl·lula prové de la divisió d’una cèl·lula preexistent.
● El procés de divisió cel·lular dels eucariotes s’anomena mitosi.
● Entre una divisió i la següent la cèl·lula passa per una sèrie d’etapes que constitueixen el cicle cel·lular.
● La mitosi és una de les etapes del cicle cel·lular.
Que és la interfase?
La interfase és el període de creixement entre dues divisions cel·lulars. Es divideix en tres fases: G1, S i G2. Al llarg de la interfase la cromatina està descondensada, però no totalment desenrotllada.
Que suceeix durant l’interfase?
Durant aquesta fase els gens es transcriuen, els ARNm es tradueixen en proteïnes, i ocorren centenars de reaccions químiques
Per a que serveixen els punts de control?
Els punts de control asseguren que hi són presents tots els components necessaris per passar a la següent fase del cicle. Les alteracions dels punts de control poden resultar en
la divisió descontrolada de les cèl·lules, com passa al càncer
Que es produeix a la fase G1?
la fase G1 la cèl·lula creix i sintetitza les proteïnes que necessitarà per a la replicació de l’ADN.
Que es produeix a la fase S?
A la fase S es produeix la replicació del material genètic de la cèl·lula.
Que es produeix a la fase G2
a la fase G2, fase de creixement cel·lular i síntesi de proteïnes
Per quines fases està formada la mitosi?
Profase, metafase, anafase i telofase
Que es porta a terme a la profase?
PROFASE: es produeix una condensació progressiva i enrotllament dels cromosomes. Cada cromosoma consta de dues cromàtides unides pel centròmer. El nuclèol desapareix. La membrana nuclear comença a desintegrar-se, els centrosomes migren a pols oposats per formar el fus mitòtic i les cromàtides s’uneixen als microtúbuls pels seus cinetocors.
QUe es porta a terme a al metafase?
METAFASE: els cromosomes queden lliures al citoplasma desplaçant-se i agrupant-se en un pla equidistant (placa metafàsica) als pols del fus. Hi ha un punt de control que assegura que el procés
transcorri correctament.
Que suceeix a l’anafase?
ANAFASE: les dues cromàtides se separen i es mouen cap als pols oposats del fus.
Que suceeix a la Telofase?
TELOFASE: les dotacions cromosòmiques s’agrupen als pols oposats del fus on comencen a desenvolupar-se i adopten la forma allargada dels cromosomes interfàsics. Es formen les membranes nuclears i es reconstitueixen els nuclèols. Es completa la divisió cel·lular (citocinesi) donant lloc a
dues cèl·lules idèntiques.
Per quines fases està formada la meiosi?
Profase 1, Metafase 1, Anafase 1, Telofase 1, Metafase 2, Anafase 2 i Telofase 2
Explica la profase 1:
a la subfase del leptotè es produeix la condensació inicial i l’enrotllament dels cromosomes. A zigotè els cromosomes homòlegs s’aparellen (sinapsi) i es constitueix el complex
sinaptonèmic (estructura proteica que manté perfectament aparellats els cromosomes homòlegs durant la fase del zigotè i la fase següent, paquitè). Els dos cromosomes en sinapsi es denominen bivalents (amb quatre cromàtides). A paquitè els bivalents s’engruixen, s’escurcen i es produeixen
entrecreuaments. A diplotè, els dos cromosomes homòlegs se separen en gairebé tota la seva longitud, especialment a prop del centròmer, però les cromàtides germanes romanen unides pel centròmer. Els cromosomes homòlegs mantenen una o més zones de contacte on s’ha produït entrecreuament (quiasmes) en nombre variable. Finalment, a la diacinesi hi ha la màxima condensació i enrotllament dels cromosomes.
QUins tipus de quaismes es poden produir?
Es poden produir quatre tipus de quiasmes: senzills (a), dos quiasmes que impliquen dues cromàtides (b), dos quiasmes que impliquen tres cromàtides (c) i dos quiasmes que impliquen quatre cromàtides (d). Els quiasmes es mouen des dels centròmers cap als extrems del bivalent que al final de la diacinesi tenen un o dos punts terminals de contacte. La membrana nuclear i el nuclèol es dissolen.
