Tema 2 Genètica Mendeliana Flashcards
Hi ha races pures al medi natural?
La resposta és un NO rotund. No pot haver-hi res autènticament pur pel fet que tot s’ha format a partir de models ja “barrejats”.
Com es denomina el creuament entre plantes de la F1 amb plantes de la línia pura parental?
Aquest tipus de creuaments es denominen creuaments prova o retroencreuament.
Que determina el primer encreuament monohíbrid?
El primer encreuament monohíbrid fa que es determini l’anomenat primer principi mendelià o llei de la segregació: els factors amb informació d’un mateix caràcter es reparteixen a les cèl·lules filles amb idèntica probabilitat al llarg del procés en què es formen els gàmetes. Per això els trets recessius recentment reapareixen al segon encreuament.
Que és un al·lel?
Un al·lel és cadascuna de les formes alternatives que pot tenir un mateix factor genètic (per exemple, R i r).
quina és la situació quan es tenen en compte dos caràcters de manera simultània?
Es realitza un encreuament dihíbrid, on els al·lels s’hereten aleatòriament per a cada caràcter de cada progenitor
Quina és la proporció fenotípica resultant de l’encreuament
de dos individus de la F1?
9:3:3:1.
Les lleis de Mendel es basen en probabilitats:
- La probabilitat d’un esdeveniment A no pot ser menor que 0 ni major que 1: 0 ≤ P(A) ≤ 1
- Si A i B són successos mútuament excloents les seves probabilitats es poden sumar:
P(A)+P(B). Si A i B són les úniques opcions possibles: P(A)+P(B) = 1. Si hi ha n successos
mútuament excloents: P(A)+P(B)+…+P(N) = 1. - Si A i B són successos independents aleshores les seves probabilitats es poden multiplicar:
P(A)·P(B)
Les lleis de Mendel es basen en probabilitats que fan possible determinar:
- Quants genotips i fenotips diferents es poden obtenir d’un encreuament i la probabilitat de cadascun.
- El nombre de gens que intervenen sobre un caràcter a partir del nombre de fenotips.
- La probabilitat d’obtenir un determinat nombre
d’individus amb certs fenotips i genotips a partir d’una mostra d’individus descendents d’un encreuament. - Nombre de descendents necessaris per poder observar un genotip o fenotip amb certa probabilitat.
Si es vol detectar amb una probabilitat P=0,95 (95 vegades de cada 100) com a mínim un descendent amb aquest genotip rr, i sabent que la probabilitat que els n primers descendents no tinguin el genotip esperat és (3/4)n, quin seria el nombre mínim d’individus que s’haurien d’observar
(n = mida de la mostra)?
(1-P(genotip))n = 1-P(observació)
Formula per fer-ho
Com es pot avaluar si la desviació de les proporcions mendelianes esperades es deu o no a l’atzar?
Es pot realitzar una anàlisi estadística de l’ajust a les proporcions mendelianes, la χ².
Per a que s’aplica la prova del txi-quadrat?
el seu àmbit d’aplicació és per provar o contrastar hipòtesis, on la hipòtesi nul·la (H0) és una afirmació sobre el valor d’un
paràmetre en una població i la hipòtesi alternativa (H1)
una suposició alternativa a H0.
Com es pot decidir si la diferència és perquè la H0 és falsa o és només aleatòria, resultant de la mida finita del nombre de descendents?
Realitzant un càlcul empíric de la distribució de les diferències f(O) - f(E) quan la H0 és veritable.
Karl Pearson (1857-1936, matemàtic anglès) va idear la següent expressió: Digues quina i com es
χ²= ((O-E)^2/E) (dominant)+ ((O-E)^2/E) (recessiu)
Que és el grau de llibertat?
El grau de llibertat és el nombre de casos possibles (en aquest cas 2, pels dos fenotips possibles - 1 per tant= 1) menys 1
Com es coneix l’error que es comet en rebutjar una veritable H0?
L’error que es comet en rebutjar una veritable H0 es coneix com a error de tipus I.
