TEMA 2 - ESTRUCTURA DELS MICROORGANISMES

Question 1

Únic procariota amb compartimentació?

Answer 1

Planctonycetes

Question 2

Membrana plasmàtica

Answer 2

• Gruix: entre 8-10 nm,
• Bicapa lipídica formada per fosfolípids.
• Presenta proteïnes estructurals.
• Mosaic fluid: no estan fixes les proteïnes, sinó que estan com flotant a la bicapa.
• Permeabilitat selectiva.
• Dues cares:
  o Hidrofòbica: interior.
  o Hidrofílica: exterior.

Question 3

Funcions Membrana plasmàtica

Answer 3

• Barrera física que separa l’interior de l’exterior de la cèl·lula.
• Barrera funcional:
  o Permeabilitat
  o Assentament de proteïnes
  o Transport
  o Generació de força protó-motriu.
• Les molècules carregades no travessen lliurement la membrana.
• Els H+ no travessen lliurement la membrana.
• L’H2O travessa lliurement a través d’aquaporines.
• La majoria de substàncies d‘interès biològic no travessen la membrana lliurement, requereixen transportadors.

Question 4

Diferència entre procariotes i eucariotes en la generació de la força protó-motriu?

Answer 4

En procariotes el gradient es produeix entre dins i fora de la cèl·lula, mentre que en un eucariota és en els orgànuls cloroplasts o mitocondris.

Question 5

Lípids bicapa en eucariotes

Answer 5

Glicerolípids: fosfolípids que tenen un cap hidrofílic de glicerol i una cua hidrofòbica d’AG.
Enllaços ÈSTER.

Question 6

Lípids bicapa en alguns bacteris

Answer 6

Esfingolípids

Question 7

Molècules planes que donen rigidesa a les membranes en eucariotes

Answer 7

Colesterol (esterol).

Question 8

Molècules planes que donen rigidesa a les membranes en bacteris

Answer 8

Hopanoides (isoprenoide).

Question 9

Membrana Archaeas

Answer 9

• En comptes d’AG tenen cadenes lineals hidrofóbiques d’uns lípids isoprenoides que s’uneixen al glicerol amb enllaços èter (no èster).
• A vegades pot ser una monocapa.

Question 10

Proteïnes de membrana

Answer 10

Tenen regions molt hidrofòbiques que se situen a l’interior de la membrana i interaccionen amb els AG.

Question 11

Bacteri amb esterols a la membrana

Answer 11

Mycoplasma

Question 12

Procatiores amb estructures membranoses intracitoplasmàtiques

Answer 12

Bacteris nitrificants i els clorosomes de Chlorobium.

Question 13

Paret cel·lular

Answer 13

• Capa de naturalesa molt rigida.

- Proporciona rigidesa i resistència davant la lisi osmòtica i dona suport físic als bacteris.

Question 14

Component més important de la paret cel·lular

Answer 14

Peptidoglicà o mureïna

Question 15

Paret gram+

Answer 15

Mureïna (20-80 nm)

Morat

Question 16

Paret gram -

Answer 16

Mureïna (2-7 nm) + membrana externa (7-8 nm)

Rosat

Question 17

Paret arquees

Answer 17

NO mureïna.

• Poden estar consituides per proteïnes, glicoproteïnes o polisacàrids.
• Algunes poden tenir pseudomureïna.

Question 18

Protecció osmòtica

Answer 18

La major part dels hàbitats microbians són hipotònics i la paret aporta protecció davant la lisi osmòtica.

Question 19

Lisozim

Answer 19

• Ataca el peptidoglicà.
• Hidrolitza l’enllaç entre N-acetilmuràmic i N-acetilglucosamina.
• En llagrimes, grànuls de cèl·lules immunitàries i en la clara d’ou.

Question 20

Penicilina

Answer 20

Inhibeix la síntesi del peptidoglicà en els bacteris en creixement.

Question 21

Protoplasts

Answer 21

Gram +. Formes bacterianes amb defectes i alteracions en la paret. Han de ser incubades en una solució isotònica.

Question 22

Esferoplasts

Answer 22

Gram -. Formes bacterianes amb defectes i alteracions en la paret. Han de ser incubades en una solució isotònica.

Question 23

Bacteri sense paret

Answer 23

Mycoplasma. No té paret però la seva membrana és més rígida per la presència d’esterols.

Question 24

Mureïna

Answer 24

NAG+NAM.

Question 25

Aminoàcids mureína

Answer 25

Es troben units a NAG per una molècula de làctic. | L-alanina-->Àcid D-glutàmic-->L-Lisina o Àcid meso-diaminopimèlic-->D-alanina

Question 26

Què aporta la presència de D-aminoàcids?

Answer 26

Protecció davant les peptidases.

Question 27

Gram +

Answer 27

- 20-80 nm de peptidoglicà. | - Presència d'ÀCIDS TEICOICS.

Question 28

Àcids teicoics

Answer 28

- Polímers de GLICEROL i RIBITOL units per grups fosfat. - Units a aquestes molècules podem trobar sucres (glucosa) o aa (D-alanina). - S'uneixen al peptidoglicà o als lípids de la mp. - S'extenen fins la superfície del bacteri dotant-lo de CÀRREGA -.

Question 29

Membrana externa Gram -

Answer 29

- Lipopolisacàrids. - Lipoproteïna de Braun: unida covalentement al peptidoglicà donant una unió firme amb la ME. - Unions ME-MI. - Barrera protectora davant: sals biliars, antibiòtics i altres tòxics. - Presenta porines.

Question 30

Quina és la proteïna més abundant en la membrana externa dels Gram -?

Answer 30

Lipoproteïna de Braun

Question 31

Porines

Answer 31

Proteïnes que aporten permeabilitat a la membrana externa, permetent el pas de molècules petites com la glucosa o altres monoscàrids.

Question 32

Espai periplasmàtic

Answer 32

Espai existent entre la membrana cel·lular i la mebrana externa de Gram- i entre la membrana cel·lular i la paret en les Gram+. L'ocupa el PERIPLASMA.

Question 33

Lipopolisacàrids o LPS de Gram-

Answer 33

- Format per molècules grans i complexes amb lípids i hidrats de carboni. - Variabilitat. - És una endotoxina: infeccions. - Termoestable i pirògen (causa febre). - Antigènic.

Question 34

Funcions LPS

Answer 34

- Proporciona CÀRREGA - a l'embolcall. - Estabilitza la ME. - Funció important en la relació hoste-paràsit.

Question 35

Estructura LPS

Answer 35

- Lípid A. - Nucli central. - Cadena lateral O.

Question 36

Lípid A

Answer 36

- 2 molècules de glucosamina enllaçades, unides a 3 AG i grups fosfat. - Inserit en la membrana.

Question 37

Nucli central

Answer 37

- Unit al lípid A. | - 10 sucres en Salmonella.

Question 38

Cadena lateral O

Answer 38

- Antígen O. - Cadena polisacarídica que s'exten cap a l'exterior i pot contenir sucres peculiars. - Facilment reconegudes pels anticossos de l'hoste. - Molt variables. - Impedeixen l'accés directe dels anticossos a la membrana externa del patògen.