Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

MICROBIOLOGIA > DEFINICIONS > Flashcards

DEFINICIONS Flashcards

1
Q

Leghemoglobina

A

Proteïna que se sintetitza als nòduls de les lleguminoses que estan en simbiosi amb Rhizobium i que pot reduir la concentració d’O2, ajustant-la a les necessitats del bacteri.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Bacteroide

A

Cèl·lula de Rhizobium que es produeix quan aquest entra a la cèl·lula vegetal d’una lleguminosa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Nitrogenasa

A

Enzim que catalitza la reacció de fixació del N. És molt sensible al oxigen. Aquesta reacció es produeix en arquees (Methanococcus), bacteris de vida lliure (Azotobacter, Klebsiella i Clostridium), cianobacteris (Anabaena), bacteris en simbiosi amb lleguminoses (Rizhobium) i amb plantes no lleguminoses (Frankia).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Opines

A

Compostos que sintetitza la porció T-DNA del plasmidi Ti d’Agrobacterium tumefaciens.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Tètanus

A

Neurotoxina tetànica que causa la paràlisi espàstica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Botulisme

A

Neurotoxina botulínica que causa la paràlisiflàcida, en aliments i conserves fets malbé. Toxina més potent coneguda.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Gangrena gasosa

A

Produeix moltes toxines hidrolítiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Lepra multibacilar o lepromatosa

A

El bacteri es troba en grans quantitats i causa lesions greus.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Lepra tubercular o paucibacilar

A

Pocs bacteris, lesions menys greus.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Tuberculosi

A

Malaltia infecciosa molt important que afecta a milions de persones arreu del món. Els bacils es transmeten amb gran facilitat a través de l’aire. Ha augmentat associada a la SIDA.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Virus (10)

A

Element genètic que conté DNA i RNA i que es replica dins les cèl·lule shostes, però que té també un estadi extracel·lular infecciós.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Virió

A

Partícula vírica completa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Virus atemperat

A

Virus el genoma del qual és capaç de replicar-se al mateix temps que la cèl·lula hoste i no causa la mort cel·lular, sinó que roman en una forma denominada provirus.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Provirus (Pròfag)

A

Genoma d’un virus atemperat quan es trobar “dorment” i estable a l’interior d’una cèl·lula hoste. Moltes vegades es torba integrat en el genoma de l’hoste. Pot fer que la cèl·lula adquireixi propietats noves.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Virus virulent

A

Virus no atemperat, que necesseraiament lisa o mata la cèl·lula hoste després de la infecció.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Viroides

A

Petites molècules de CS de RNA circulars que causen infeccions en plantes. No codifiquen ningun producte gènic.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Virusoides

A

Molècules de CS de RNA circular que codifica per productes gènics. Necessiten la presència d’un virus colaborador per realitzar un virus replicatiu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Prions

A

Proteïnes infeccioses que causen encefalopatíes degeneratives fatals com “Kuru, Creutzfeldt-Jakob, insomni familiar fatal i el síndrome de Gerstmann-Straussler-Scheinker.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Plasmidis críptics

A

Plasmidis petits que no codifiquen ninguna funció aparent.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Elements de transposició (8)

A

Seqüències d’inserció i transposons.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Seqüències d’inserció

A

Són la mínimca expressió dels transposons. No són portadores de ninguna funció no implicada en la transposició.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Transposició replicativa

A

El transposó deixa una còpia enrere.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Transposició conservativa

A

No ohi ha augment del nombre de copies del transposó.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Retrotranscripció

A

Síntesi de DNA a partir de RNA. Sempre es dóna de 5’–>3’.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Toxina diftèrica

A

Ataca els ribosomes i així paralitza la traducció dels archaeas i els eucariotes, però no afecta als bacteris.

26
Q

Cloramfenicol i Kanamicina

A

Ataquen els ribosomes dels bacteris, però no els dels archaeas i els d’eucariotes (aquests són similars).

27
Q

Anisomicina

A

Només ataca els ribosomes dels archaeas i els d’eucariotes.

28
Q

Rifampicina

A

Antibiòtic que afecta a la RNA-pol dels bacteris, però no dels archaeas i dels eucariotes.

29
Q

Promotor

A

Regió de l’ADN reconeguda per la RNA-pol. Tenen la zona -35 i la zona de -10 (caixa de Pribnow).

30
Q

Pauta de lectura oberta

A

Zona del gen que serà copiada a l’RNA i serà copiada a proteïna. És la zona del gen que es reflexa precisament a la proteïna i va des de la zona que codificarà el primer codó fins l’últim codó codificant.

31
Q

mRNA

A

Al principi hi ha el leader i al final hi ha el tràiler.

32
Q

Leader

A

Part que antecedeix a la pauta de lectura oberta i que té la senyal de Shine-Dalgarno o TATTA box

33
Q

Senyal de Shine-Dalgarno o TATTA box

A

És la regió on s’uneixen els ribosomes i es troba molt propera al 1r codó d’inici.

34
Q

Tràiler

A

Sol haver-hi un terminador de la transcripció, que és com una bombolleta. És un terminador estructural de la transcripció que té una sèrie d’U.

35
Q

Promotor fort

A

On la RNA-pol tingui una gran tendència a unir-s’hi.

36
Q

Operó

A

Conjunt de gens que s’expressen en una única cadena de mRNA.

37
Q

Plasmidis

A

Elements genètics extracromosòmics ubics en procariotes.

38
Q

OriV

A

Origen de replicació en plasmidis que els permet autoreplicar-se mitjançant el model Z.

39
Q

Gens tra (de transferècia copulativa)

A

Operons conjugatius que transfereixen DNA horitzontal mitjançant contacte en procariotes.

40
Q

OriT

A

Origen de la transferència que es troba en plasmidis conjugatius. És un origen de replicació segons el model sigma. A partir de l’oriT s’iniciarà l’apertura, es formarà la forqueta de replicació segons el model sigma. Una de les cadenes entrarà a la receptora i l’altra es quedarà a la donadora.

41
Q

Episoma

A

Molècula de DNA circular autoreplicativa. Un plasmidi és un episoma. També poden ser-ho virus, eucariotes…

42
Q

Plasmidis promiscus

A

Solen ser plasmidis conjugatius amb capacitat de replicar-se en diverses espècies.

43
Q

Plasmidi F

A

Factor de fertilitat. Presenta seqüències d’inserció, que són molt freqüents en plasmidis.
És la causa de la transferència de marcadors cromosòmics.

44
Q

Plasmidi R

A

De resistència a antibiòtics. Molts són conjugatius. El més freqüent és que tenen multitud de transposons amb multitud de resistències.

45
Q

Transposasa-resolvasa

A

Gens implicats en la transposició dels transposons. Hidrolitzen l’anell betalantànid (resistència).

46
Q

Transposó

A

Element genètic NO autoreplicatiu (no és un episoma). 3 o 4 Kbases els més petits.

47
Q

Seqüència d’inserció

A

Mínima expressió d’un transposó. Té únicament els extrems inversos repetits i el gen de la transposasa.

48
Q

Transposó compost

A

Porta més gens. Tenim dues seqüències d’inserció emmarcant altres gens.

49
Q

Transformació (9)

A

Adquisició de DNA despullat de l’exterior. En la naturalesa la transformació és un fenomen normal.

50
Q

Bacteris competents

A

Quan els bacteris són capaços de realitzar la transformació.

51
Q

Auxòtrof

A

Soca bacteriana que requereix d’algun suplement del medi per créixer. Té una carència metabòlica.

52
Q

Protòtrof

A

Soca bacteriana que té les facultats biosintètiques completes per créixer.

53
Q

Conjugació bacteriana

A

Transferència de DNA entre soques que requereix contacte mitjançant el pilus sexual. Es produeix una replicació del model sigma on es transfereix una de les cadenes a l’altra soca.

54
Q

Transducció

A

Mobilitat horitzontal de DNA entre bacteris associats a bacteriòfags (virus de bacteris).

55
Q

Bacteriòfag

A

Virus que té DNA com a material genètic de doble cadena i un embolcall proteic, que és la càpsida. En el procés d’infecció, entra únicament el DNA, la càpsida queda fora.

56
Q

Bacteriòfags atemperats

A

Són aquells que poden fer el cicle lític i el lisogènic.

57
Q

Bacteri lisogen

A

Bacteri que rep el bacteriòfag a través de la via lisogènica que queda al seu interior en forma d’episoma o integrat.

58
Q

Pròfag

A

Virus que està integrat al cromosoma o es replica en forma d’episoma.

59
Q

Transducció generalitzada

A

Les partícules transductants de la transducció generalitzada venen d’errors d’encapsidació. Aquest DNA té homologia amb el de l’altre bacteri i es recombina o bé, si no es recombina, pot desaparèixer tard (transducció abortiva) o aviat (degradació).

60
Q

Transducció esecialitzada

A

Requereix de l’escissió imprecisa d’un pròfag integrat en el cromosoma. Només la poden fer virus atemperats i que a més s’integrin al genoma de l’hoste. Un exemple clàssic és el bacteriòfag lambda.

61
Q

Soca salvatge

A

Soca de la qual prové un mutant.

MICROBIOLOGIA (9 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions