Tema 2 Flashcards
FISIOPATOLOGIA DE LA FEBRE
Def: Augment de temperatura corporal relacionada amb l’activació del centre termoregulador
Etiologia: infeccions, neoplàsies, pocs comuns, malalties del teixit conectiu, idiopàtica
Fisiopatologia: els pirògens son les molècules que indueixen la febre i poden ser exògens o endògens, com per exemple els leucòcits que produeixen citoquines pirògenes endògenes (TNF, IL-6). Aquestes no poden atravessar la barrera hematoencefàlica, amb la qual cosa, alliberen prostaglandina E2 que sí que pot atravessar i provocar l’alliberació de AMPc (neurotransmissor) i aquest actua directament sobre el centre termoregulador
Fases: fase d’inici, fase d’estat i fase de lisi
Efectes de la febre: protectors, immunitaris, hidroelectrolítics i insuficiència metabòlica
Fàrmacs antipirètics: AINEs i paracetamol inhibeixen a la COX i la síntesi de prostaglandines (no activació den centre termoregulador). Corticoides inhibeixen la fosfolipasa A2 (pas previ)
FISIOPATOLOGIA DE LA HIPERTÈRMIA
Def: Augment de la temperatura corporal sense activació del centre termoregulador, sinó que es produeix perque l’organisme és incapaç d’eliminar tot el calor generat
Causes: cop de calor, malalties endocrines, agents farmacològics
*Els fàrmacs antipirètics NO serveixen per tractar casos d’hipertèrmia
FISIOPATOLOGIA DE LA HIPOTÈRMIA
Def: Disminució patològica de la temperatura corporal sense canvis en el centre termoregulador
Causes: exposició a fred, patologia (malaltia cardiovascular, metabòlica), alguns fàrmacs (sedants o antidepressius)
Escala de severitat: lleu, moderada, severa, profunda, extrema
FISIOPATOLOGIA DEL DOLOR
Def: experiència sensitiva i emocional desagradable que pot o no associar-se a una lesió tissular.
Causes: neuropàtiques, cutànies, musculars, articulars, viscerals, iatrogèniques
Classificació del dolor: segons la durada (agut o crònic), segons la localització (nociceptiu o neuropàtic)
FISIOPATOLOGIA DE L’EDEMA
Def: augment de volum palpable en qualsevol part del cos com a conseqüència de l’acumulació de líquid en l’espai intersticial
Causes: insuficiència cardíaca, síndrome nefròtic, cirrosi hepàtica
Mecanisme: augment de la pressió hidrostàtica capil·lar, disminució de l’albúmina plasmàtica, augment de la permeabilitat capil·lar, obstrucció limfàtica
Classificació: segons l’extensió (localitzats o generats), segons la magnitud (Grau I-IV)
FISIOPATOLOGIA DE LA HIPÒXIA
Def: dèficit en l’aprofitament d’O2 pels teixits
Tipus: hipoxèmica (descens de la PA d’O2), anèmica (alteració de la quantitat o qualitat de l’Hb), isquèmica (perfusió dels teixits inadequada), histotòxica (disminució de la utilització cel·lular d’O2)
Mecanismes de compensació: hiperventilació, augment de la DC, poliglobúlia, augment de la capacitat de cessió d’O2 de l’Hb als teixits
FISIOPATOLOGIA DE LA HIPOXÈMIA
Def: descens de l’O2 en sang (<80mmHg)
Mecanismes compensadors: immediats (taquipnea, taquicàrdia, vasodilació local perifèrica o vasoconstricció local pulmonar) o a mitjà termini (eritropoesi o augment de l’eliminació de bicarbonat)
FISIOPATOLOGIA DE LA CIANOSI
Def: coloració blavosa que adquireix la pell i mucoses quan la concentració d’Hb(red) en els seus capil·lars és excessiva.
Tipus: central (hipòxia hipoxèmica) o perifèrica (hipòxia isquèmica)
FISIOPATOLOGIA DE LA TOS
Def: expiració forçada precedida de l’obertura brusca de la glotis amb la que el flux aeri expiratori adquireix una velocitat elevada. Símptoma més freqüent de patologia respiratòria
Causes: EPOC, dispnea cardíaca,…
Tipus: seca, productiva (expectoració purulenta o hemoptoica) o persistent
FISIOPATOLOGIA DE LA DISPNEA
Def: sensació conscient i desagradable de respiració anormal.
Causes: augment dels requeriments ventilatoris, augment de l’esforç necessari per a superar les resistències de la via aèria o per a distendre el pulmó i la caixa toràcica, deterior neuromuscular, alteracions psicològiques
Tipus: Calse I-IV
FISIOPATOLOGIA DE LA DEBILITAT, FATIGA, ASTÈNIA
Debilitat: pèrdua de la força muscular
Cansament: disminució de la força o resistència física o mental com a conseqüència d’un esforç acompanyada de malestar
Fatiga: disminució de la capacitat funcional d’un nervi o òrgans
Astènia: sensació intensa de falta generalitzada de força
FISIOPATOLOGIA DEL SON
Def: estat fisiològic recurrent de repòs de l’organisme que es caracteritza per una inacció relativa i absència de moviments voluntaris. Interrupció fisiològica i reversible de la vigilia
Funcions: conservació d’energia, reconstrucció de components cel·lulars, manteniment de la integritat del sistema immunològic, facilitació del desenvolupament del SN i consolidació de l’aprenentatge i memòria
Trastorns: insomni, hipersòmnies, parasòmnies, alteracions del ritme circadiari, moviments anormals, trastorns aïllats
