Tema 17 Flashcards
Nombra cual de las fases es la glucólisis, defínela y di cual es la fuente principal de carbono.
Primera de les tres fases principals de la respiració. Seqüència de reaccions que converteix la G6P procedent
de la degradació del midó i sacarosa en piruvat, amb la producció d’ATP.
La font de C principal per a la glucòlisi és el midó (als plastes), que enzimàticament (amilases) és hidrolitzat a
glucosa. La sacarosa també és font de C i també és hidrolitzada enzimàticament
Di cuales son las 4 funciones de la glucólisis
- Formació de molècules que poden ser utilitzades com a punt de partida per sintetitzar altres
components necessaris dels vegetals.
Ex: El PEP pot donar fenilalanina i tirosina (aa aromàtics), que són precursors de la lignina. - Producció d’energia en forma d’ATP. En la primera fase s’inverteix energia y en la segona fase se’n
produeix. Com a balanç final tenim un balanç net de 2 ATP per molècula de glucosa. - Formació de poder reductor. Balanç net de 2 NADH per molècula de glucosa.
- Obtenir piruvat (o bé malat) per iniciar el cicle de Krebs.
¿En qué condiciones se da la fermentación?¿Cuáles son los dos tipos de fermentación? Explícalas.
En condicions anaeròbies, té lloc el procés de fermentació, a partir de piruvat.
- Fermentació alcohòlica. El piruvat és fermentat a etanol. Reacció neta fermentació alcohòlica:
Glucosa + 2Pi + 2ADP 2 etanol + 2CO2 + 2ATP. No hi ha guany de NADH.
- Fermentació làctica. El piruvat és fermentat a lactat. Reacció neta fermentació làctica:
- Glucosa + 2Pi + 2ADP 2 lactat + 2ATP No hi ha guany de NADH.
¿Qué es el ciclo de las pentosas fosfato? Nombra las funciones y donde se localiza.
Ruta alternativa a la glucòlisi i cicle de Krebs per a la degradació de glucosa.
Funcions:
1. Generar potencial reductor al citoplasma en forma de NADPH.
2. Conversió d’hexoses a pentoses, obtenint ribosa-5P, necessària per a la síntesi d’àcids nucleics.
3. Obtenció eritrosa-4P, necessària per a la síntesi de lignina i altres composts aromàtics.
Localitzat al citoplasma, i també als cloroplasts (on només és funcional en obscuritat).
¿Qué fase es el ciclo de krebs en la respiración?Explica 3 funciones básicas del ciclo de krebs.
Suposa la segona fase del procés respiratori. En la matriu mitocondrial: Piruvatdeshidrogenasa Piruvat (de la glucòlisi) + CoA + NAD+ acetil-CoA + NADH + CO2.
Tres funcions bàsiques en les plantes:
1) Producció de donadors d’e- (NADH i FADH2), que posteriorment seran oxidats en la cadena de
transport electrònica, donant lloc a la formació d’energia.
2) Síntesi directa d’ATP (fosforilació a nivell de substrat).
3) Alguns intermediaris constitueixen esquelets carbonats que poden ser utilitzats per a la síntesi
d’aminoàcids.
A les plantes el “cicle” de Krebs sovint no és cíclic.
A més el cicle interactua de forma complexa amb la fotosíntesi
¿Qué fase es la cadena de transporte de electrones? ¿Cuál es su función principal?
Tercera fase del procés respiratori.
Funció principal: convertir el poder reductor, en forma de NADH i succinat, en molècules d’ATP per a la
seva posterior utilització en altres reaccions cel·lulars endergòniques (que requereixen l’aport d’energia del
medi)
Nombra y explica los complejos que forman la cadena de transporte de electrones.
C1
- Punto de entrada de los e-.
- Producido por una deshidrogenasa del NADH producido el ciclo de Krebs+ deshidrogenasas adicionales.
- Los e- son transferidos a la UQ = red.
C2
-Responsable de la transferencia de e- desde el succionato a la UQ.
C3
-Cit b-c1-> transfiere e–>desde el Ubiquinol al cit c.
C4
- Complejo terminal de la cadena.
- Red O2-> H2.
ATPsintasa
Además, esta presente una ATPsintasa que gracias a la fuerza motriz, forma mediante el paso de protones de la cadena ATP.
¿En qué influyen los factores ambientales sobre la respiración?
Temperatura
La respiració augmenta de manera exponencial amb la Tª. A partir de 45ºC, la respiració decau fins a fer-se
zero, per la desnaturalització de les proteïnes i la disgregació de membranes.
Disponibilitat d’O2
limitant en condicions normals. Però en certes situacions es torna limitant de la respiració (anòxia):
- Teixits compactes (fruits, tubercles). Adaptació: expansió dels espais intercel·lulars, formant espais
aeris o aerènquimes.
- Plantes que viuen en terrenys inundats o pantanosos (arròs). Adaptacions: aerènquimes a les arrels,
que intercanvien aire amb la tija, encarregada de capturar O2 atmosfèric. Cas dels manglars: presenten
neumatòfors, arrels que creixen per sobre la superfície de l’aigua, recolllint O2 de l’aire i traspassantlo cap a les arrels submergides. Altres espècies responen formant arrels adventícies a partir de les
tijes.
Concentració de CO2
No se sap exactament com, però elevades concentracions de CO2 atmosfèric inhibeixen la respiració. Utilitat:
conservació de fruits climatèrics, ja que inhibeix la respiració, formació d’etilè i, per tant, retarda la maduració
del fruit considerablement.
¿Cuáles son los componentes de la respiración?
𝑟 = 𝑟𝑚 + 𝑐𝑔𝑅𝐺𝑅 + 𝑐𝑡𝑇𝑅
rm Manteniment: costos de C associats a la producció d’energia metabòlica utilitzada en processos que no
determinen creixement (recanvi proteic, manteniment de membranes).
c
gRGR Creixement: costos de C associats a la producció d’energia metabòlica utilitzada durant el
creixement.
ctTR Transport: costos de C associats a la producció d’energia metabòlica utilitzada en la incorporació i
transport de nutrients.
Describe la respiración del crecimiento y el mantenimiento
Quant més ràpid és el creixement d’una planta, major és la seva respiració. La respiració de manteniment és molt elevada a les arrels, a causa de l’absorció de nutrients (que requereix energia). Quants menys nutrients, més respiració radicular.
Di todo lo que sepas sobre las mitocondrias.
Orgànuls del tamany d’un bacteri (observables al microscopi òptic) que es troben al citoplasma de totes les
cèl·lules eucariòtiques aeròbies. Són els centres de la respiració cel·lular i on té lloc la major producció
d’energia en forma d’ATP. Les cèl·lules animals també tenen mitocondris (amb algunes diferències) El
nombre de mitocondris varia en funció de l’espècie i del tipus de cèl·lula (200 mit/cèl).
Consta d’un sistema de membranes doble (de bicapa lipídica), amb la membrana externa més llisa i la interna
formant invaginacions anomenades crestes, amb unes vesícules adjuntes (ATPases de membrana). La
membrana interna és poc permeable (penetren molècules petites no carregades), pel que la majoria de
molècules l’han de travessar a través de transportadors específics. L’externa és més permeable, deixa passar
molècules més grosses, carregades o no.
La composició química de les dues membranes també és diferent. P.e. del total de proteïna mitocondrial, el
4% es troba a la membrana externa, el 21% a la interna i el 67% a la matriu interior (espai envoltat per la
membrana interna).
