Tema 1 - Orígens Lingüístics i Literaris Flashcards
Com va neixer la llengua catalana?
Va néixer al igual que la resta de llengües romàniques, degut a la distanciació del llatí ja que era molt difícil de compredre-ho per al poble.
Quan va néixer la llengua catalana?
No es pot posar-hi una data concreta al naixement del català (es molt difícil definir-ho), però va neixer al segle IX com a llengua diferenciada.
Quins foren els primers textos en català? A quin àmbit pertanyen?
Apareixen els primers textos al segle XII
-Àmbit jurídic: que va sorgir degut a la necessitat de crear lleis amb l’idioma degut a la seva popularització. El primer text fou Forum Ludicum (el més antic)
-Ambit Religiós: va sorgir degut a la necessitat de l’esglesia de predicar la llengua. El més important es Homilies d’Organyà (segel XIII)
On es feia literatura?
Els monestirs foren els principals focus de l’època.
D’autors destaquen els goliards que foren autors que anàven en contra de la disciplina monàstica
Quí eren els goliards?
Els goliards foren autors que anàven en contra de la disciplina monàstica
Quin es l’orígen de la literatura romànica?
Amb el període de romanització, també es va inculcar la literatura romànica.
La més destacada fou la provençal i l’occitana degut al seu prestigi.
Autors destacats:
-Alfons II
-Pere I
Qui foren els trobadors i els joglars?
Els trobadors foren els autors de la lletra i la música de la poesia.
Els joglars eren els encarregats de recitar les composicions i complementar-les amb música.
Hi havia molts de trobadors que no es podien permetre un joglar i eren ells mateixos qui se’n carregaven de la seva funció
Que és l’amor cortès?
Es un joc de convencions amoroses, aquest amor reflectia els pilars de la societat feudal:
-Relacions de vassallatge
-Religiositat
En que consistien les obres trobadoresces?
Tota la literatura trobadoresca es basava en l’amor cortès.
-Relacions de vassallatge: El trobador (Om) dirigeix els versos a una dona (midons) que usualment es una esposa que ha jurat lleïaltat al seu marit, reconeguda amb un pseudònim (senhal).
-Religiositat: La societat medieval era molt religiosa, i aquest fet feia que la imatge de la dona fos un pecat. Cosa que per als trobadors era l’imatge contraria.
En molts de casos els marits (gilós) s’enteràvens gracies a uns difamadors (Lausengiers)
Quin es un autor conegut de la poesia trobadoresca
Ausiàs Marc
Quins tipus de trobadors hi havia?
Trobar leu: llenguatge lleuger, sencill i driecte
Trobar ric: llenguatge Ornamental i recursos expresius
Trobar clus: llenguatge complexe i ple de figures retòriques
En que consistía la cançó?
Poema d’idealització de la dama
En que consistía la pastorel·la?
Explica la trobada amb una pastora i la conversa que segueix
En que consistía l’escondit?
excusació i disculpa davant la dama per haber dut el secret amoròs
En que consistía l’alba?
Lamentació dels personatges per haber de separar-se després d’aberse conegut
Quins géneres d’intencionalitat política tenim?
Sirventès: destinat a la moralització, propaganda política i sàtira
El plany: lamentació per la perdua d’un gran personatge i les seves virtuds que s’atmiraven
Cita alguns trobadors
-Guillem de Berdegà
-Guillem de Girona
-Gillem de Cabestany
-Guerau de Cabrera
Cita algunes trobairitz
la comtessa de dies
Reina de mallorquies
Que es la comunicació?
És la capacitat d’intercambiar informació entre dos o més individus
La comunicació com a fet social
el llenguatge es la forma en la que ens comuniquem, cosa que ens diferencia de la resta d’animals
Quins són els elements de la comunicació?
Emisor: persona que transmet la informació
Receptor: persona que rep l’informació
Missatge: informació que es transmet
Codi: és el sistema en el qual es transmet l’informació: tipus de llengua
Canal: es el mitjà físic per on es transmet el missatge.
Context: son les circumstàncies que envolta la comunicació
Nombra les funcions lingüístiques i explica-les
Funció expressiva –> Es centra en l’emisor:
expresa les emocions i els sentiments d’aquest. Acostumen a ser cartes personals i articles d’opinió
Funció conativa –> Es centra en el receptor:
busca influir en el lector i cridar-li l’atenció per obtenir-hi una reacció. Apareix moltes vegades en publicitat.
Funció poética –> Es centra en el missatge:
busca donar-li certa estética al missatge. Apareix en textos de literatura, acudits fins i tot publicitat
Funció referencial –> Es centra en el contexte:
busca informar de manera objectiva sobre l’entorn. Sol estar en articles científics, prensa informativa, textos explicatius
Funció metalingüística –> Es centra en el codi lingüístic, busca parlar sobre el llenguatge. Es troba en diccionaris, per exemple.
Funció fàtica –> Es centra en el canal:
Busca assegurar el bon funcionament en la comunicació. Sol estar en conversacións orals, pero pot ser escrita en forma de caligrafia
Cita les fases del resum
1-Lectura i comprensió del text
2-Detecció d’idees principals
3-Esquema de les idees
4-Redacció del resum
Quines són les característiques d’un bon resum?
-Breu i precis, màxim 6 linies reflexant les idees importants
-La reproducció objectiva del contingut, sense opinions ni informació extra
-Vocabulari diferent, escrit amb les nostres paraules
-La coherencia i cohesió, informació unida per connectors.
-Ús del estil indirecte, mai dir: “el text diu” o l’autor diu”
-Bona presentació, sense guions ni asteriscos i amb els signes de puntuació adequats.
Quins són els sons oclussius?
Sords: P, C i T
Sonors: B, D i G
Quins són els sons fricatius?
Sords: F, SS, C, Ç, IX, X
Sonors: V, J, G, S
Quins són els sons africats?
Sords: ts, tx, ig
Sonor: tz, tg, tj
Quins són els sons nassals?
Sonors: m, n, ny
Quins són els sons laterals?
sonors: l, ll, l·l
Quins són els sons vibrants?
sonors: r, rr
Quins són els sons bategants ?
r (cadira)
On solem trobar la e oberta?
-Paraules esdrúixoles
-Davant sil·laba amb vocal tancada (“i” i u”)
-Davant rr
-Davant l o l·l
-En les consonants ndr
-En els diftons -eu
-Davant R seguida de consonant no labial
On solem trobar la o oberta?
-Paraules esdrúixoles
-Davant síl·laba amb vocal tancada (“i” i u”)
-En els diftongs ou
-Davant terminacions:
-oig i oja
-oc i oca
-ot i ota
-ort orta
-ofa
