Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Lengua Catalana i Literatura > Literatura Catalana Segle XV > Flashcards

Literatura Catalana Segle XV Flashcards

1
Q

Quin es l’estil de la prosa en el prehumanisme ?

A
  • Complexitat sintactica
  • Precisió semàntica amb cultismes
  • Tecnicismes
  • Hiperbaton
  • Articles
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Diferencia entre els humanistes i els medievals?

A

Medievalista:
- Veritats úniques: la Bíblia i la literatura
patrística

Humanista:
- Model moral: clàssics gregs i llatins
- Sintaxi llatina:
- Estil ampulòs i solemne
- Complexitat sintàctica
- Riquesa léxica i cultismes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Com era l’esperit humanista

A
  • Visió antropocentrica
  • Ús de la raó, la raó i el coneixement
  • Literatura amb finalitat moralitzadora
  • Modernització (recuperant els clàsics)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Qui reorganitza la cancelleria reial i quan ho fa?

A

Pere el Cerimoniós amb les ordinacions palatines (obres)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Quins rols te en Bernat Metge?

A

Alt funcionari de la cancelleria

Notari i secretari de la reina Elionor i el rei Joan I

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Obra de Bernat Metge

A

Carácter humanista (reten algunes idees medievals)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Explicam l’obra de lo somni

A
  • Autor: Bernat Metge
  • Fou redactada a la presor
  • Objectiu: recuperar el favor del rei
  • Quatre parts:
    • Ll.Primer: un debat
      basat en els arguments de la Bíblia i els
      clàssics (autor i rei difunt Joan I ).
    • Ll.Segon: Joan I explica les raons de la seva mort sobtada
    • Ll.Tercer: fa un discurs terrible contra les dones
    • Ll.Quart: Metge fa un elogi a la condició femenina
      (mencionant diferents dones de la història)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Parlam de la Poesia Catalana Segle XV

A
  • Es va modernitzar a la cort
  • Els escriptors de la cort renovaren la poesia amb poetes italians
  • Autors: Ausiàs March i Sant Jordi (evolucionaren la poesia catalana)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Qui fou Ausiàs March?

A
  • Renova el vers català
  • Divideix la poesia anterior y posterior (al humanisme)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Com és la obra de Ausiàs March?

A
  • 128 poemes (Cants): d’amor, morals, de mort i espirituals
  • Amor ocupa un eix central
  • És un mestre del amor
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Características dels cants d’amor

A
  • 5 senyals per a referirse a les dames (amor, amor/plena de seny/ oh foll amor
  • Poeta amorós destaca el sentiment
  • Projecció i anàlisis del pensament +important que el sentiment
  • Ruptura de les anteriors poesies
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Cants morals, Cants de mort i Cant epirituals

A

Aspectes doctrinals i filosòfics del poeta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Estructura dels cants

A
  • Poesia renovadora, però continuista en l’aspecte formal.
  • Decasíl·lab amb cesura (4 + 6) –> aspecte formal
  • Els cants s’inicien amb una comparació
  • S’estableix la identificació del jo poètic amb la comparació
  • To didàctic
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Novela catalana segle XV

A
  • Materia de Bretanya (Temática cavallers, rei artur)
  • Abundància d’elements meravellosos i inversemblants
  • Dos géneres:
    • Llibre de caballeria –> mateix model narratiu del cicle artúric: un
      heroi errant amb capacitats sobrehumanes que s’enfronta a éssers
      imaginaris.
      • Obres i autors:
        - La Faula, de Guillem de Torroella
    • Novel·la caballeresca –> cavaller amb mesura humana amb un argument versemblant i en el qual l’acció transcorre en espais geogràfics reals i coneguts.
      • Obres i autors:
        - Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
        - Curial e Güelfa, anònim
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Qui fou Guillem de Torroella

A
  • Escriptor mallorquí (època de Jaume I)
  • Autor de La Faula:
    • Escrita en vers (octosílabs)
    • Historia en primera persona de Guillem: A una illa es
      troba una fada i el rei artur (amb una balena i guiat
      per un papagall), al final s’endú l’excalivu
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Qui fou Joanot Martorell?

A
  • Autor Valencià
  • Noble i cavaller
  • Obra: Tirant lo Blanc
17
Q

Tirant lo blanc: obra i argument

A
  • Expressa el desengany personal a través d’un heroi humà
  • Novela d’èxit inmediat
  • Argument:
    • Narra les adventures d’un cavaller, el qual aconsegueix el
      títol de capità per merits propis, es casa amb la filla de
      l’emperador i hereda el tró
    • Temas: militar i amor (carnal)
    • 5 parts (diferents espais geogràfics), 487 capitol
18
Q

Que saps de Tirant lo Blanc primera part a Anglaterra (cap 1-97)

A
  • Tirant es dirigeix als torneigs d’armes a Londres per ser nomenat cavaller.
  • Pel camí es troba un ermità que, en realitat, és el cavaller Guillem de Varoic, que l’instrueix sobre els principis de l’orde de cavalleria (Arbre de Batalles(Llibre d’Orde de Cavalleria, de Ramon Llull)).
  • L’heroi derrota (combat cos a cos i a cavall) a tots els seus oponents de manera que és elegit: «el primer de tots, els altres cavallers, ja que fou el millor.»
  • Acabat el torneig, torna a la Bretanya, però de camí torna visitar a Guillem de Varoic i li explica els detalls de les festes i la seva entronització com a cavaller. Quan l’ermità li demana quin ha estat el millor cavaller, qui li relata la gesta és Diafebus, el cosí de Tirant.
19
Q

Que saps de Tirant lo Blanc segona part a Sicília i Rodes (cap 98-114)

A
  • Tirant sap que l’illa de Rodes està sent assetjada pel rei del Caire i els genovesos. Tirant arma una galera i acudeix a socórrer la ciutat, acompanyat pel fill del rei de França, Felip, el qual encomana a Tirant que aprengui de cavalleria i bones maneres. Pel camí faran escala a Sicília on Felip s’enamora de la filla del rei.
  • El protagonista aconsegueix acabar amb el setge de manera exitosa i l’illa queda alliberada.
  • L’èxit de Tirant arriba a Constantinoble i l’emperador vol els seus serveis per combatre «el Gran Turc».
20
Q

Que saps de Tirant lo Blanc tercera part a l’ Imperi Bizantí (cap 115-297)

A
  • Ambientat a l’Imperi Bizantí.
  • Tirant acudeix a l’auxili de l’imperi grec perquè és a punt de caure en mans dels turcs. L’emperador el nomena Capità General del seu exèrcit i hi esdevé cabdill victoriós en les batalles gràcies al seu enginy i als savis consells del llibre que li regalà Guillem de Varoic. (*Relació)
  • Mentrestant, Tirant s’enamora de la filla de l’emperador, Carmesina. Tirant ha d’aprendre les arts amatòries per aconseguir l’amor de la princesa. S’alternen escenes militars i escenes amoroses i de desig carnal.
  • En el progrés de relació entre aquests dos personatges hi participen dos personatges fonamentals: Plaerdemavida, donzella de Carmesina i que restarà a favor de la relació entre
    aquests dos; i la Viuda Reposada, que estarà en contra.
  • Els sentiments i els jocs amorosos també afectaran altres personatges de la història: Diafebus i Estefania, per exemple.
  • En aquests capítols, l’ideal de cavaller quedarà desvirtuat i desenfocat pel goig de viure els plaers del cos.
21
Q

Que saps de Tirant lo Blanc quarta part a Barbaria (nord
d’Àfrica) (cap 298-407)

A
  • Aquesta part és un parèntesi durant l’estada de Tirant a
    Bizanci.
  • La nau on viatja, naufraga. Tirant es salva del naufragi va a
    parar a Àfrica, on és empresonat, viu esclau, és alliberat,
    guanya fama militar i converteix al cristianisme tot el nord
    d’Àfrica amb l’ajuda d’un frare valencià.
  • En tenir notícies que l’Imperi estar en perill, torna a Constantinoble.
22
Q

Que saps de Tirant lo Blanc primera part a Anglaterra ( cap 1-97)

A

hh

23
Q

Características del Tirant

A
  • Obra realista i versemblant:
    • Geografia real i coneguda
    • Connexió entre ficció i obra
    • Personatges Reials (Roger de Flor –> Tirant)
  • Característiques
    • Relacions amoroses
    • Humor i ironia
    • Accions bèliques versemblants (estrategia, …)
    • Detallisme (cruesa i violència de les accions)
    • Variació lingüística (registres lingüístics variats)
    • Didactisme i moralisme
24
Q

Curial e Güelfa

A
  • Anònim
  • Aventrures de Curial i el seu amor cap a Güelfa
  • Temas:
    • Amor: dificultat en les diferents clases
    • Cavalleresc: Curial ascendeix socialment
25
Q

Estructura de Curial e Güelfa

A
  • Llibre primer:Güelfa, germana del marquès de Montferrat,és una jove que patrocina a Curial, cavaller pobre, perquè adquireixi una formació cavalleresca que li permeti fer mèrits socialment. La relació s’interromp a causa d’uns difamadors que fan que Curial abandoni la cort.
  • Llibre segon: Llibre segon: Curial participa a nombrosos torneigs, festes i episodis amorosos, sota la vigilància de Festa, dama de Güelfa.
  • Llibre tercer: Curial viatja a Orient on pateix esclavatge a Tunis i, després de vèncer als turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa.
26
Q

Anàlisi Curial e Güelfa

A
  • Obra realista
  • Cavaller acumula mèrits per ascendir
  • Referencia al progrés de la Burguesia
  • Profunditat psicològica dels personatges
  • A diferència del Tirant, els personatges principals acaben vius i feliçment junts.

Lengua Catalana i Literatura (3 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions