table Flashcards
1
Q
Les associacions d’al·lèrgics fan una funció molt important d’informació i recolzament a les persones al·lèrgiques i també fan recomanacions a la industria
A
V
2
Q
La presència d’al·lèrgens a la indústria alimentària no està regulada no hi ha normativa sobre aquest tema
A
F
(els alergens esta regulat)
3
Q
La presència d’al·lèrgens a la indústria alimentària es gestiona principalment per APPCCs
A
V
4
Q
El control dels al·lèrgens i la seva gestió a la indústria alimentària està perfectament definit per la normativa europea
A
F
(no esta perfectament definit)
5
Q
El control d’al·lèrgens a la indústria alimentària s’ha d’adaptar a cada empresa i a cada producte alimentari
A
V
6
Q
El control d’al·lèrgens a la indústria alimentària es basa en l’Autocontrol i s’organitza mitjançant APPCC
A
V
7
Q
La normativa alimentària estableix que la higiene i seguretat dels aliments s’ha de gestionar obligatòriament mitjançant APPCCs
A
V
8
Q
Els al·lèrgens s’han de gestionar dins del concepte de seguretat alimentària
A
V
9
Q
La presència d’al·lèrgens és un risc per a tota la població
A
F
(no, sols a les persones alergiques)
10
Q
La normativa indica detalladament com cada sector de la indústria alimentària ha de controlar la presència d’al·lèrgens en els seus productes
A
F
(no esta definit detalladament segons cada empresa)
11
Q
Els al·lèrgens presents als aliments que més freqüentment causen problemes de reaccions a persones sensibles són únicament tres: l’ou la llet i la soja
A
F
(mes frecuent es ou, llet i cacauet)
12
Q
La normativa d’etiquetatge estableix una llista d’al·lèrgens que s’han de mencionar obligatòriament de forma destacada
A
V
13
Q
El Reglament 1169/2011 sobre informació al consumidor estableix que la menció obligatòria dels al·lèrgens s’ha de fer d’una forma destacada fora de la llista d’ingredients
A
F
(ha de ser dins de la llista de ingredients)
14
Q
El Reglament 1169/2011 sobre informació al consumidor estableix que la menció dels al·lèrgens del seu annex II ha de ser dins de la llista d’ingredients i en forma destacada
A
V
15
Q
La normativa d’etiquetatge estableix una llista de 14 grups d’al·lèrgens que s’han de mencionar obligatòriament de forma destacada sense cap excepció
A
F
(si no hi ha alergen no s’ha de posar)
16
Q
Altres possibles al·lèrgens minoritaris que no pertanyen als grups de l’Annex II no cal mencionar-los a la llista d’ingredients
A
F
(qualsevol alergen s’ha de mencionar)
17
Q
Si un aliment conté blat i ou aquests ingredients hauràn d’estar indicats obligatòriament a la llista d’ingredients amb lletra destacada i a més en un altre lloc de l’etiqueta amb la menció “conté blat i ou”
A
F
(no es obligatori fer les dues mencios)
18
Q
La normativa on està la llista d’al·lèrgens és el Reglament 1169/2011 de la Comissió Europea sobre la informació facilitada al consumidor
A
V
19
Q
La llista d’ingredients al·lèrgens està al Annex II del Reglament 1169/2011
A
V
20
Q
El control d’al·lèrgens s’ha de dur a terme únicament a l’etapa de producció o fabricació dels aliments ja que és on realment es poden introduir ingredients que causin reaccions a persones sensibles
A
F
(control d’alergens al llarg de tota la cadena alimentaria)
21
Q
El control dels al·lèrgens només es basa en mencionar correctament els ingredients del producte a l’etiqueta
A
F
(i assegurar que el producte que el producte en tota la cadena alimentaria)
22
Q
El control dels al·lèrgens ha de basar-se en conèixer i controlar tant els ingredients propis de l’aliment com a possibles contaminacions creuades
A
V
23
Q
Com controlar la contaminacio creuada es molt dificil el mes correcte es indicar a les etiquetes el maxim de missatges d’advertencies de possible presencia d’alergens
A
F
(no es pot mencionar tots els alergens per si de cas)
24
Q
En la indústria alimentària l’etiqueta és l’element bàsic d’informació als consumidors sobre possibles al·lèrgens en productes
A
V
25
Una etiqueta que hagi “obviat” la indicació d'un al·lèrgen representa un perill per alguns consumidors
V
26
La responsabilitat del control i de la informació als consumidors sobre presència d'al·lèrgens recau totalment a l'empresa comercialitzadora del producte
V
27
L'empresa és responsable del control d'al·lèrgens i per això ha de controlar els proveïdors les matèries primes la fabricació la neteja la formació del personal i l'etiquetatge
V
28
El gluten és l'al·lèrgen que prové d'alguns tipus de cereals com el blat l'ordi o la civada
V
29
El gluten és l'únic al·lèrgen que té normativa amb les condicions per indicar absència de gluten (“sense gluten”)
V
30
El Reglament 828/2014 estableix els límits de gluten que s’han de cumplir per a la declaració voluntària de “sense gluten” o “molt baix en gluten”
V
31
Segons els Reglament 828/214 és obligatori que tots els aliments entre 20 i 100 ppm de gluten indiquin “molt baix en gluten”
F
(la manera correcta es baix en gluten)
32
Un aliment és “sense gluten” si conté de 20 a 100 mg de gluten per kilogram de producte
F
(sense gluten es menor a 20 mg/kg)
33
El làtex no és un ingredient alimentari però és un possible al·lèrgen en els aliments tot i així no està contemplat com a tal a la legislació alimentària
V
34
La recomanació general és fer servir guants de látex ja que garanteixen la seguretat alimentària
F
(es la NO utilitzacio de guants de latex)
35
El anisakis és un paràsit que pot provocar infeccions intestinals i també reaccions al·lèrgiques en algunes persones
V
36
En els aliments que es venen a granel i en els que es venen cuinats no cal la indicació d'al·lèrgens ja que no tenen etiqueta
F
(si que cal indicacio d'alergens)
37
En els productes alimentaris que no tenen etiquetatge és obligatori que el responsable diposi d'una fitxa de producte a on s'indiqui la presència d'al·lèrgens
V
38
En els menjadors colectius i en els restaurants també s'aplica la normativa d'informació a consumidor i per tant la de indicació de presència d'al·lèrgens
V
39
Les associacions d'al·lèrgics fan una funció molt important d'informació i recolzament a les persones al·lèrgiques i també fan “recomanacions” a la indústria alimentària que són obligatòries
F
(les recomanacios no son obligatories)
40
Alguns ingredients tenen autoritzat indicar que “contribueixen a la funció normal del sistema immunitari” a l'etiquetatge i publicitat dels aliments
V
41
Alguns ingredients tenen accions molt clares estimulants del sistema immunitari poden prevenir al·lèrgies i així es pot indicar a l'etiquetatge i la publicitat
F
(alergens no tracta sobre publicitat)
42
Les Administracions que regulen les qüestions de seguretat alimentària i l'etiquetatge i la publicitat dels aliments són la Comissió Europea a Europa i l'AECOSAN (Agencia Española de Consumo y Seguridad Alimentaria) a España
V
43
L’empresa ha de poder demostrar davant l’Administració que la seva gestió d’al·lèrgens és la millor que pot fer dins de les seves possibilitats i característiques
V
44
L’empresa que no té fàcil la gestió d’al·lèrgens pot optar per la indicació sistemàtica al seu etiquetatge del missatge “puede contener” seguit de la llista d’al·lèrgens
F
(no es pot fer la indicacio sistematica)
45
L’Administració controla que la gestió d’al·lèrgens sigui coherent i óptima a cada cas particular de cada empresa
V
46
Una intolerancia alimentaria es pot presentar en tota la población si ingereix l’aliment en quantitat suficient
F (no ocurre a toda la poblacion)
47
Una alergia a un aliment es aquella reacció que es manifesta de forma inmediata en forma d’alteracions cutanies
F
(tambe pot ser de manera digestiva)
48
Els limfòcits Tc i cèlules NK són cèlules citotoxiques
V
49
L’activació del sistema del complement afavoreix a la fagocitosi
V
50
Els limfòcits B memoria s’originen en la segona entrada de l’antigen
F (se originan en la primera y actuan en la segunda)
51
El component secretor de la IgA és un fragment de plgR
V
52
Els mastòcits presenten receptors per a allèrgens
F (mastocitos presenten receptores IgE)
53
La histamina el factor quimiostàtic d’eosinòfils i algunes proteases són mediadors preformats de reaccions d’hipersensibilitat tipus 1
V
(porque hipersensibilitat tipus I: mediada IgE i es immediata)
54
La llet materna dels bancs de llet està indicada en casos de nounats duran el procés de post-cirurgia de l’aparell digestiu
V
55
Les resolvines es produeixen en cas d’una dieta relativament rica en peix
V
56
La vitamina A afavoreix la immunitat mucosal
V
57
La vitamina D afavoreix la formació de cellules T reguladores
V
58
L’anafilaxi induïda per l’exercici consisteix en l’aparició d’alergia a un aliment concret només quan hi ha associat exercici físic
V
59
Les persones alergiques a la llet de vaca poden prendre llet sense lactosa
F (alergico a la proteina de leche no a la lactosa)
60
Els alergens presents en el peix es poden trovar en un fumet de peix
V
61
Les profilines son alergens vegetals termolàbils
V
62
Les persones alergiques al látex poden mostrar reactivitat encreuada davant de la castanya
V
63
Una resposta alérgica davant la ingesta del peix se sol manifestar per símptomes digestius
F (cutanis)
64
Si una persona alérgica presenta urticaria i vòmits davant de la ingesta d’ou es pot dirque pateix una anafilaxi
V
65
La síndrome d’alergia oral (SAO) és el conjunt de totes les manifestacions que es poden produir per alergia alimentària
F (sao simptomes orals)
66
La malaltia celiaca es una forma d’hipersensibilitat tipus 1 als cereals
F
(celiaquia no es un tipo de hipersensibilidad sino de malaltia autoimune)
67
Si un nen presenta retard en el creixement diarrea panxa dilatada i és HLA –DQ3+ podem sospitar que té malalti celíaca
F (HLA-DQ2)
68
Un celíac pot presentar urticaria poc temps després d’ingerir un aliment amb gluten
F (celiac presenta simptomes digestiu)
69
L’intestí d’un pacient celíac no tractat presenta menor superficie d’absorció
V
70
La intolerancia a la lactosa se sol manifestar en passar de la lactancia natural a la artificial
F (es neix amb la intolerancia)
71
La presencia de lactosa en el colon provoca que apareguin les manifestacions de la intolerancia a la lactosa
V
72
La intolerancia a la lactosa sense tractar comporta la destrucció de les vellositats intestinals
F (la destruccio es la celiaquia)
73
En els restaurants és suficient amb el que el responsable de cuina informi oralmen al consumidor amb alergies sobre els ingredients dels plats
F
(els alergens han de estar en la carta)
74
En els restaurants s’ha de fer una gestió d’alergens adaptada a cada establiment i amb un sistema de control i documentació que permeti garantitzar la seguretat i la informació sobre alergens cap als clients
V
75
La indicació “sense lactosa” es voluntaria i està estrictament regulada per la normativa europea
F
(no esta estrictament regulada )
76
L’administració controla la gestió d’alergens sigui coherent i òptima a cada cas particular de cada empresa
V
77
La presencia d’alergens a la industria alimentaria es gestiona principalment per APPCC
V
78
El control i gestió d’alergens a la industria alimentaria es gestiona esta definit per la normativa europea per a cada aliment i establiment
F (no esta per cada aliment segons UE)
79
El control d’alergens ala industria alimentaria s’adapta a cada empresa i producte alimentari
V
80
Els alergens s’han de gestionar dins el concepte de seguretat alimentaria
V
81
La presencia d’alergens no és un risc per a la majoria de la població
V
82
La normativa indica detalladament com cada sector de la industria alimentaria ha de controlar la presencia d’alergens en els seus productes i el límits de cadascú
F
(la normativa no ho indica detalladament)
83
Els alergens presents en l’aliment que més frequentment causen problemas de reacció a persones sensibles són: ou llet i gluten
F cacauets
84
La normativa de l’etiquetatge estableix la llista d’alergens que s’han de mencionar obligatoriament de forma destacada
V
85
La normativa d’etiquetatge estableix una llista de 14 grups d’alergens que s’han de mencionar obligatoriament de forma destacada només en l’etiqueta del producte
F
(o tambe puede contener...)
86
Si un aliment conté blat i ou aquests dos ingredients hauran d’estar indicats obligatoriament a la llista d’ingredients amb lletra destacada i a més en un altre lloc de l’etiqueta amb la menció “conté blat i ou”
F
(amb una ja es suficient)
87
El control de proveïdors de matèries primeres serveix per asegurar completament si els productors finals tindran els alergens controlats
F
(control proveidors no serevix totalment per controlar alergens)
88
El control dels alergens ha de basar-se en coneixer i controlar tant els ingredients propis de l’aliment com a posibles contaminacions creuades
F
(
89
Una reacció adversa a un aliment que afecta a un petit percentatge de la població està provocada per mecanismes no immunitaris es considera que és una reacció tòxica
F
(una reaccio toxica afecta a tothom)
90
L’alergia alimentaria apareix en persones susceptibles i dona lloc a reaccions independents de la dosi ingerida
V
91
Els limfocits Th es diferencien a celules plasmatiques
F (linfocits B)
92
En les mucoses els anticossos més abundants son IgM
F (mucoses = IgA)
93
L’activació d’una resposta Th 1 afavoreix l’activitat dels eosinòfils
F
eosinofils= Th2
94
Les celules dendritiques son celules presentadores d’antigen
V
95
La IgA de les secrecions intestinals sols ser dímera
V
96
Els mecanismes de les reaccions d’hipersensibilitat de tipus I comporta la participació d’anticossos IgA
F
(IgE)
97
Els mastocits presenten receptors per a alergens
F
receptors per IgE
98
Totes les persones alergiques a la llet de vaca (Bos domesticus) preseten IgE contra “Bos d 6”
F
hi ha molts tipus no sols bos d 6
99
La histamina es un mediador alliberat per mastòcits
V
100
Els mediadors de les reaccions d’hipersensiblitat tipus I poden provocar vasodilatació i augment de la permeabilitat vascular
V
101
Al nostre país l’alergia al peix sol ser la més frequent en l’edat adulta
F (edat adulta fruita fresca)
102
Els alergogens alimentaris de tipus 2 son estables a la digestió
F
tipus 1 = estables
tipus 2 =no estables
103
L’acumul de histamina en peix escombriformes pot provocar reaccions alergeniques
F (provoca reaccions toxiques NO alergeniques)
104
Les proteines PR son alergens vegetals
V
105
Les persones alergeniques al latex poden mostrar reactivitat encreuada davant la castanya
V
106
Una resposta alérgica davant la ingesta d’ou se sol manifestar per símptomes respiratoris
F (cutanis)
107
Si una persona alérgica al cacauet despres d’ingerir accidentalment aquesta presenta urticaria i asma es pot dir que pateix una anafilaxi
V
108
La malaltia celiaca s’acompanya de la formació d’autoanticossos
V
109
La celiaquía es una fomra d’hipersensibilitat mitjançada per anticossos IgE
F
celiaquia no es una hipersensibilitat
110
Un celiac sol presentar anticossos anti-HLA-DQ2
F (presenta anti-TGT)
111
La lactasa es un enzim que actua sobre la lactosa en el colon
F (al intesti prim)
112
La intolerancia la lactosa pot donar lloc a una anafilaxi
F (intolerancies no donen anafilaxis)
113
Segons la legislacio actual els colorants son substancies de declaración obligatoria quan están per sobre de certs limits
F (no hi ha limits en colorants)
114
Persones amb elevat estrés oxidatiu presenten una major eficacia en processos de vacunació
F (oxigen alt afecta negativament)
115
Lactobacils i bifidobacteries son prebiòtics molt utilitzats
F (son probiotics)
116
La técnica d’ELISA inclou una reacció immunitària i una enzimàtica
V
117
L’anàlisi o tècniques de detecció d’al·lèrgens és la única eina per a la seva gestió en indústria alimentària
F (es important pero no la unica, una altra pot ser una bona etiqueta)
118
El control d'al·lèrgens a la indústria alimentària s'ha d'adaptar a cada empresa i a cada producte alimentari
V
119
Existeix elevada complexitat a l’hora de fabricar “productes lliures de” i “productes convencionals” en una mateixa planta Industrial d’alimentació infantil
V
120
Durant el disseny d’un producte no és necessari estudiar si aquest pot contenir al·lèrgens o no; això es fa posteriorment un cop es fabrica el producte
F (es considera desde un principi)
121
A l’hora d’avaluar un proveïdor li hem de demanar senzillament que ens faci la declaració de presència d’ingredients al·lergènics segons el Reglament 1169/2011
F
(no es suficient demanar només la declaració de presència d’ingredients al·lergènics segons el Reglament 1169/2011)
122
Les matèries “lliures de” s’han de situar a les parts més altes dels prestatges i les matèries amb al·lèrgens a les parts més baixes
V
123
Els al·lèrgics gràcies al Reglament 1169/2011 poden tenir la informació sobre ingredients al·lergènics de les cartes dels restaurants bars cafeteries etc
V
124
Un cel·líac hauria de poder-se fiar d’un aliment que en el seu etiquetatge indiqui “sense gluten” tot i que no tingui el segell de la FACE però aquest segell dóna una garantia addicional
V
125
Segons l’Acadèmia Europea d’Al·lergologia una al·lèrgia a un aliment és aquella reacció que es manifesta de forma immediata en forma d’alteracions cutànies
F
(tambe poden ser alteracions digestives)
126
Un epítop és un conjunt d’antígens
F (antigen conjunt de epitops)
127
Els limfòcits B presenten receptors antigènics
V
128
Els limfòcits Tc i les cèl·lules NK són cèl·lules citotòxiques
V
129
Una molècula d’anticòs està formada per 4 cadenes: dues Fab i dues Fc
F (4 cadenes 2 curtes 2 llargues)
130
L’activació del macròfag provoca la formació d’espècies reactives d’oxigen
V
131
L’activació del sistema del complement afavoreix la fagocitosi
V
132
L’activació d’una resposta Th2 afavoreix l’activitat dels eosinòfils
V
133
Les reaccions al·lèrgiques s’associen a una resposta immunitària Th2
V
134
Els limfòcits B memòria s’originen en la segona entrada de l’antigen
F (en la primera ja es formen i es preparen para la segona entrada)
135
Els anticossos de classe IgM solen ser més tardans que els IgG
F (IgG mes tardans que IgM)
136
Els limfòcits activats per antígens intestinals poden arribar a la mucosa urogenital
V
137
Els limfòcits B activats per antígens intestinals es diferencien a cèl·lules plasmàtiques productores d’IgA
V
138
El component secretor de la IgA és un fragment del pIgR
V
139
L’anèrgia consisteix en la destrucció de limfòcits autoreactius
F (anergia implica la inactivació)
140
“Pru p 1” designa tots els al·lèrgens presents en el préssec (Prunus persica)
F (prup1 sols es un tipus)
141
Els mastòcits presenten receptors per a al·lèrgens
F (mastocits receptors IgE)
142
Els mediadors de les reaccions d’hipersensibilitat tipus I poden provocar vasoconstricció i broncodilatació
F
(vasodilatacio)
143
Una persona amb anticossos IgG contra un determinat aliment pot donar lloc a reaccions d’hipersensibilitat de tipus II o III
V
144
Nombrosos estudis demostren un efecte profilàctic consistent de la vitamina C sobre la durada del refredat comú
V
145
Els polifenols no tenen capacitat per a modificar la composició de la microbiota intestinal
F (si que tenen capacitat)
146
Els probiòtics de tipus immunoestimulador potencien l’acció dels limfòcits T reguladors
F (prebiotics)
147
La llet materna dels bancs de llet està indicada en casos de nounats durant el procés de post-cirurgia de l’aparell digestiu
V
148
Les prostaglandines originades a partir dels AGPI w-3 són mediadors inflamatoris més potents que les originades dels AGPI w-6
F (AGPI w-6 > w-3)
149
Les resolvines es produeixen en cas d’una dieta relativament rica en peix
V
150
La vitamina A afavoreix la immunitat mucosal
V
151
La vitamina D afavoreix la formació de cèl·lules T reguladores
V
152
La lactoglobulina és un al·lergen de classe I
V (es troba a la llet de vaca)
classe I: alergia per aliment
classe II: alergia per reaccio encreuada (poma-polen de bedoll)
153
En general l’al·lèrgia a l’ou no es manifesta si es menja ou dur
F (sigue siendo huevo)
154
Els al·lèrgens presents en el peix es poden trobar en un fumet de peix
V
155
Les profilines són al·lèrgens vegetals termolàbils
V
156
Les persones al·lèrgiques al làtex poden mostrar reactivitat encreuada davant de la castanya
V
157
Una resposta al·lèrgica davant la ingesta de peix se sol manifestar per símptomes digestius
F (cutanis)
158
Si una persona al·lèrgica presenta urticària i vòmits davant de la ingesta d’ou es pot dir que pateix una anafilaxi
V
159
La malaltia celíaca és una forma d’hipersensibilitat tipus I als cereals
F (celiaquia es una malaltia autoimune)
160
Si un nen presenta retard en el creixement diarrea panxa inflada i és HLA-DQ3+ podem sospitar que té malaltia celíaca
F (celiaquia HLA-DQ2)
161
Els celíacs desenvolupen característicament anticossos IgA anti-transglutaminasa tissular
V
162
Un celíac pot presentar urticària poc temps després d’ingerir un aliment amb gluten
F
(la celiaquia presenta simptomatologia digestiva)
163
L’intestí d’un pacient celíac no tractat presenta una menor superfície d’absorció
V
164
La intolerància a la lactosa se sol manifestar en passar de la lactància natural a la lactància artificial
F
(es neix amb la intolerancia)
165
La presència de lactosa en el còlon provoca que apareguin les manifestacions de la intolerància a la lactosa
V
166
La intolerància a la lactosa sense tractar comporta la destrucció de les vellositats intestinals
F
(la destruccio a les vellositats = celiaquia)
