T Democratica Flashcards
Gov no democratics
Arias navarro
* reforma adolfo suarez
Gov democratics
Adolfo suarez, UCD
Calvo sotelo
Governs PSOE
Felipe Gonzalez
Arias navarro
El 22 de novembre del 1975 Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d’Espanya i va fer que Carlos Arias Navarro continués al capdavant del govern. D’aquest govern s’esperava un
programa reformador que duria a la democratització del sistema polític, però Arias Navarro
es va limitar a proposar uns petits canvis que l’oposició va rebutjar i que van causar decepció als reformistes franquistes .
L’oposició va prendre la iniciativa i va definir un programa comú després que les dues
plataformes de l’oposició es fusionessin en Coordinación Democrática. Aquesta situació tan tensa va fer els reformistes es sentissin decebuts. El 30 de juny del 1976 el rei Joan Carles va forçar la dimissió d’Arias Navarro i va imposar Adolfo Suárez, un polític
reformista, com a nou president del govern.
Reforma politica Suarez
Suárez va proposar fer la Llei de Reforma Política que reconeixia els drets fonamentals de
les persones i establia un sistema bicameral (Congrés i Senat) elegit per sufragi universal.
Suárez va fer que les Corts franquistes aprovessin la Llei de Reforma Política, però amb 3
requisits: no responsabilitats polítiques, rei obligatòriament i sobirania única.
La llei va ser sotmesa a referèndum el 1976 i va ser aprovada perl 81% dels votants
ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977
Suárez va negociar amb l’oposició les bases per a la celebració d’unes eleccions democràtiques. I per preparar aquestes eleccions, abans es van fer diverses coses: amnistia política, dissolució del TOP, dret a vaga, llibertat sindical, aprovació de la llei electoral, acords amb el PSOE i amb el PCE…
Els partits que hi van anar a les eleccions van ser:
●Dreta: Alianza Popular liderada per Fraga Iribarne.
●Centre: Unión de Centro Democrático (UCD) liderada per Adolfo Suárez.
●Esquerra: PSOE – PSC liderat per Felipe Gonzalez i PCE – PSUC per Santiago Carrillo
La UCD va aconseguir 166 diputats i el PSOE 118. A Catalunya els resultats van ser diferents, van guanyar les esquerres amb el PSC i el PSUC. Tot i no tenir la majoria absoluta, Adolfo Suárez va formar el primer govern democràtic després de la Guerra Civil.
Adolfo Suarez UCD (1977/1979)
Crisi economica i pactes de moncloa
La Transició va coincidir amb la greu crisi econòmica internacional provocada per la pujada
del preu del petroli al 1973, la retallada de les inversions estrangeres, la caiguda dels
ingressos per turisme i la tornada dels emigrants d’Europa.
Per fer front a la crisi es va arribar a un consens polític i social que es va concretar en la
signatura dels Pactes de la Moncloa. Aquests pactes contenien una sèrie d’acords per a la
reforma i el sanejament de l’economia.
Objectius: reduir la inflació i posar en pràctica unes reformes per repartir els costos de la
crisi. Es va devaluar la pesseta, es va acordar un programa per poder racionalitzar el consum d’energia i es va pactar no pujar els salaris.
La reforma tributaria es basava en posar altres impostos com l’Impost sobre la Renda de les
Persones Físiques (IRPF). Espanya va crear un sistema tributari que li va permetre disposar de mes recursos per pagar els costos socials de la crisi econòmica. També es va reformar la Seguretat social augmentant el finançament públic
Corts constituents (constitució desembre 1978)
La Constitució del 1978 va començar la política de consens i va ser el resultat d’un acord entre les diverses forces polítiques. Per redactar-la es va elegir una ponència formada per 7 diputats de tots els partits que tenien representació a les Corts. La Constitució va adquirir un caire progressista, tot i que presentava una certa ambigüitat que permetia que el desenvolupament legislatiu fos acceptat per l’esquerra i per la dreta. Una vegada aprovat, va ser sotmès a referèndum el 6 de desembre del 1978.
La Constitució defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”, organitzat com una monarquia parlamentària.
Clara separació de poders.
Àmplia declaració de drets i de llibertats.
No discriminació de naixement, sexe, raça i religió.
Dret a vot a partir dels 18 anys.
Creació de comunitats autònomes a tot el territori espanyol. Hi havia dos procediments per arribar a l’autonomia: el ràpid (al qual podien accedir les nacionalitats històriques, Catalunya, País Basc i Galicia) i el lent.
L’aprovació de la Constitució va implicar la desaparició de la legislació franquista més antidemocràtica.
Suarez UCD (1979/81)
A les eleccions legislatives del març 1979 va guanyar la Unió de Centro Democrático (UCD) amb Suárez al govern. Però la feblesa del partit es va fer evident a les eleccions de l’abril del 1979, ja que a la majoria de les grans ciutats van guanyar les esquerres. També a les eleccions autonòmiques del País Basc i de Catalunya (1980) la UCD va perdre la meitat dels vots que havia aconseguit un any abans. L’oposició guanyava força i es beneficiava del malestar social i polític, això va originar un desgast del govern. Per tant, Suárez va dimitir com a president del govern i del partit.
Calvo sotelo (1981/82)
El 23 febrer del 1981, mentre al Congrés dels Diputats s’imposava a Leopoldo Calvo Sotelo com a successor de Suárez, un grup de guàrdies civils, sota el comandament d’Antonio Tejero hi va irrompre per la força i va tenir retinguts els diputats. Paral·lelament, Milans del Bosch es va revoltar a València per imposar un cop d’Estat militar. L’objectiu del cop era paralitzar el procés democràtic i atorgar a l’exèrcit un paper rellevant en el futur govern.
Tot i que Calvo Sotelo va ser investit com a nou president del govern, la seva política no es va diferenciar de l’anterior i les reformes van continuar. Calvo Sotelo va fer una petició que era que Espanya entrés a l’OTAN. Es va originar un pacte entre la UCD i el PSOE que es va concretar en la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (LOHPA), amb la qual es pretenia limitar les atribucions de les comunitats autònomes. Al 1982 la victòria del PSOE va marcar el final del procés de transició i l’inici d’una nova etapa constitucional d’alternança política en el govern.
Govern PSOE (1982/86)
FELIPE GONZÁLEZ (1982-1986)
A les eleccions del 1982 el PSOE va obtenir la majoria absoluta i el principal partit de
l’oposició va ser Alianza Popular. Felipe Gonzalez va ser elegit president del govern i es va
mantenir en el poder durant legislatures consecutives.
El govern socialista va desenvolupar un programa de reformes la prioritat del qual va ser la
lluita contra la crisi econòmica.
La integració d’Espanya a la Unió Europea (Comunitat Econòmica Europea) va ser un dels
objectius del govern socialista i el 1985 es va signar a Madrid el Tractat d’Adhesió que va
entrar en vigor el 1986. L’ingrés a la CEE va comportar una reconversió industrial, que en va
permetre el sanejament financer i l’adaptació tecnològica.
També es van dur a terme reformes educatives com la Llei de Reforma Universitària (1983) i
LODE (1985), reformes autonòmiques com la Llei del Procés Autonòmic (LPA).
Finalment, Espanya va entrar a l’OTAN al 1986
Generalitat provisional
octubre 1977 – març 1980)
Les mobilitzacions populars al voltant de la campanya “Volem l’estatut” van tenir un gran
seguiment, es van produir manifestacions pel restabliment de la Generalitat.
Es va constituir una Assemblea de Parlamentaris Catalans que demanava el retorn de l’exili
del president Josep Tarradellas. Llavors el president Suárez va prendre la iniciativa i va
negociar amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a
president al 1977.
L’Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia i
va nomenar una comissió de vint parlamentaris per tal que redactés un projecte d’Estatut.
El projecte, anomenat Estatut de Sau va ser aprovat per les Corts. El 15 d’octubre es va
celebrar a Catalunya el referèndum per l’Estatut, en el qual el sí va triomfar.
L’Estatut reconeixia Catalunya com una nacionalitat que exercia l’autogovern com a comunitat autònoma de l’Estat espanyol i definia el català com la llengua pròpia en cooficialitat amb el castellà
Les competències exclusives de la Generalitat eren de matèries com el dret civil català, el
turisme, la cultura, la investigació…, i les competències compartides amb l’Estat en matèries
com treball, justícia, ports i aeroports…
J Pujol i hegemonia Ciu
El 20 de març del 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques, en què la
coalició CiU va triomfar i Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va
ocupar durant 23 anys. Pujol va governar amb el suport d’ERC i tenia com a objectiu el desenvolupament de l’Estatut. La tasca del govern es va dirigir a consolidar el poder de la Generalitat: lleis sobre l’organització del govern, de la policia autonòmica…
Es va realitzar la catalanització de la societat, la recuperació d’una llengua i d’una cultura que la dictadura havia intentat aniquilar, i es va aprovar la Llei de Normalització Lingüística
(1983). La llei pretenia promoure el català a l’ensenyament, a la premsa, a les publicacions, a la ràdio, a la televisió amb el TV3
Transicio a catalunya
La Transició. Aspectes generals
1.1. La transició a Catalunya
Les forces polítiques a Catalunya, a la mort de Franco, es trobaven organitzades en l’Assemblea de Catalunya i també en una coordinadora de partits polítics. Alhora, un fort moviment popular naxia en tots els àmbits. Associacions culturals, de mestres, sindicats, etc. Protagonitzaren un esclat reivindicatiu, cultural i de mobilitzacions que durà fins el 1979.
Especialment, el període que va des de la mort de Franco fins al retorn del president Tarradellas, el 23 d’octubre de 1977, fou un període de grans mobilitzacions polítiques i sindicals. Manifestacions per l’amnistia, vagues generals i finalment la gran manifestació de l’Onze de Setembre de 1977.
Durant aquest període, els principals partits polítics van anar teixint el consens autonomista, i van plantejar reivindicacions comunes tant en matèria de llibertats polítiques i sindicals, com la reclamació de l’amnistia i el restabliment de la Generalitat i d’un estatut d’autonomia.
El 23 d’octubre de 1977, Adolfo Suárez, veient que la solució de la situació a Catalunya passava inexorablement per l’atorgament d’un cert grau d’autogovern, va permetre el retorn del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas. A partir d’aquell moment es va restaurar la Generlaitat com a institució però sense cap competència, a l’espera del que digués la Constitució. Per sostenir financera i administrativament la Generalitat restaurada, es va nomenar a Tarradellas també com a president de la diputació de Barcelona.
Amb la possibilitat oberta per la constitució de crear comunitats autònomes, s’inicià el procés de redacció d’un estatut d’autonomia, que finalment s’aprovaria primer en referèndum i posteriorment (i després de retallades) a les Corts l’any 1979. Amb l’aprovació de l’estatut s’iniciava el procés de convocatòria de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
