G. Civil Flashcards
Esclat guerra: conspiracio militar
A partir de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, diferents alts comandaments de l’exèrcit amb la complicitat d’una part dels empresaris del país
que tindrà com a objectiu portar a terme un cop d’estat i instaurar una Dictadura de caracter militar. A banda de generals com Francisco Franco, Sanjurjo, Goded, Mola…) també van participar empresaris que van finançar el cop d’estat.
L’assasinat de Calvo Sotelo va precipitar l’inici del cop d’estat, aquest es va anomenar “ alzamiento nacional” i es va iniciar al 17 de juliol del 1936 a Melilla (Nord del Marroc), entre el 18 i el 19 de juliol la majoria de guarnicions militars de la
Península es van afegir al cop d’estat
Esclat guerra: insurrecció
A la insurrecció es van afegir Falange Espanyola i els carlins. Els militars que no es van afegir al cop d’estat van ser acusats de traidors per part dels colpistes. El cap de govern en el moment de la insurrecció era Casares Quiroga, aquest va dimitir ràpidament i va ser nomenat com a president del govern José Giral (19 juliol). José Giral decreta dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions polítiques d’esquerres que ja s’havien posicionat en contra del cop d’estat. També s’oposaran al cop d’estat la guàrdia d’assalt (policia fundada per la República) i un sector minoritari de l’exèrcit.
El pais va quedar dividit en dues zones, per 7na banda aquelles on les organitzacions d’esquerres renien mes suoort que es van mantenir fidels a la republica i el govern del f popular,, però el cop d’estat va trionfar en els territoris en els quals les dretes tenien mes suport. L’objectiu dels colpistes de fer un cop d’estat per imposar una dictadura militar a tot
l’estat va fracassar, i aquesta divisió d’Espanya en dues zones va desencadenar l’inici de la Guerra Civil.
Insurreccio catalunya
La insurrecció a Catalunya la va dirigir el general Goded que es va traslladar des de Mallorca fins a Barcelona per dirigir el cop d’estat. El cap de militar de Barcelona (Llano de la Encomienda) en principi es va mostrar fidel a la República i va ser detingut pel General Goded. En oposició al cop d’estat les organitzacions sindicals i obreres van poder disposar d’armes el dia 18 de juliol, i amb el suport de la Guàrdia d’Assalt i part de la Guàrdia Civil van aconseguir aturar el cop d’estat i el general Goded va ser detingut, el fet que a Barcelona no triomfés el Cop d’Estat va provocar que els rebels d’altres zones de Catalunya es rendissin
Zona repunblicana: poder zona
a) El poder a la zona republicana (juliol-setembre 36)
La derrota dels rebels va generar un clima d’eurorja entre els sectors que havien Donat suport al F popular , aquests sectors volien aprofitar el context de guerra per avançar capita a una revolucio social. Els sindicats com la UGT i la CNT disposaven d’armes i en un principi no van estar sota el control del govern republicà.
Repressio als sectors de dretes
En les primeres setmanes després de la derrota del cop d’estat es va exercir la persecució i la violència cap als sectors socials identificats amb els partidaris del cop d’estat, com són l’Església, la burgesia, els propietaris de fàbriques… fet que va provocar que molts d’aquests decidissin fugir a l’estranger o al territori espanyol controlat pels rebels. Es calcula que a la reraguarda catalana van morir assassinades unes 8500 persones, la majoria es van produir en les següents setmanes després del cop d’estat. Arreu de la zona republicana es van constituir presons il·legals anomenades txeques on es portaven als detinguts de dretes. Molts presos de dretes van ser executats com per exemple José A. Primo de Rivera que va ser afusellat a Alacant. Destacar també que a la zona republicana es van requisar béns i propietats de particulars amb l’excusa que s’havien posicionat amb les dretes.
Doble estructura de poder
Amb relació a l’organització del poder polític, per una banda, estava el govern del Front Popular dirigit per José Giral a Madrid, i el govern d’ERC dirigit per Lluís Companys a Barcelona. Però per altra banda, també es va organitzar un poder popular. Es van organitzar comites formats ler organitzacions d’esquerra que van substituir els ajuntaments u van representar una doble estructura de poder
.
En aquest sentit, a Catalunya el 20 de juliol Lluís Companys ofereix a la CNT-FAI formar
part del Comitè de Milícies Antifeixistes, al qual es van sumar altres organitzacions d’esquerres. Aquest comitè havia de gestionar el següent:
- Els voluntaris que havien d’anar a lluitar al front i organitzar milícies populars - ..l’ordre públic
- L’organització de la indústria i el treball atès que s’havia de reorientar la producció per la fabricació d’armament
Colectivitzacions
La revolució social: les col·lectivitzacions:
A l’iniciar-se la guerra molts empresaris i propietaris de terres van marxar, això va provocar que els , d’aquesta manera es van produir col·lectivitzacions. En un principi, es produeixen de manera espontanea , però al govern de la generalitat , 11 agost crea el Consell d’economia de Catalunya amb l’objectiu d’organitzar les col·lectivitzacions i reorientar la producció per guanyar la guerra. A l’octubre el govern aprova el Decret de Col·lectivitzacions que legalitza totes les col·lectivitzacions
anteriors.
El govern de la Generalitat va aprovar altres mesures com el control de la banca, regulació dels salaris i la municipalització del sòl urbà
Largo caballero
setembre 36-maig 37)
Davant de les primeres derrotes militars dels republicans el 5 de setembre es va formar un nou govern a Madrid, un govern d’unitat, aquest estarà dirigit per Largo Caballero i comptarà amb la participació de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes, destacar la nova ministra de Salut, Frederica Monseny, anarquista catalana.
L’objectiu del nou govern era reorganitzar l’estat i la militarització de les milícies i la formació d’un exèrcit popular.
Davant dels intents dels rebels d’ocupar Madrid, el govern republicà es va traslladar a València a l’octubre del 1936.
Paral·lelament a Catalunya el 26 de setembre de 1936 es crea un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas, en aquest govern participaran les organitzacions d’esquerres i també comptaran amb la presència de la CNT, aquest va implicar dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes, es van reestablir els ajuntaments
, es van que alguns havien estat substituïts per comitès.
A Catalunya hi haurà un debat entre totes les organitzacions d’esquerres que genereran moltes tensions, per una banda, laCNT-FAI i POUM defensaben que havien de guanyar la guerra al feixisme però Simultaneament fer la revolucio, en canvi, la resta de forces
d’esquerres (PSUC, ERC, UGT…) eren partidaris de prioritzar guanyar la guerra i una vegada asolit el objectiu, fer la revolucio.
Els dos posicionaments dintre del bàndol republicà van acabar desencadenant un conflicte armat entre els dos sectors, són els fets de maig de 1937. El conflicte va començar quan el conseller de la Generalitat de Seguretat Interior (Eusebi Rodríguez Salas-PSUC)
L’oposició dels anarquistes a cedir l’edifici de Telefònica va provocar enfrontaments armats entre els dos sectors. Els enfrontaments van provocar més de 200 morts i finalment els anarquistes i el POUM van ser derrotats. El govern de Madrid va enviar 5000 guàrdies d’assalt perquè controlessin la seguretat i l’ordre, acusant al govern d’ERC de no ser capaç de mantenir l’ordre a Catalunya.
Els sectors comunistes del PCE i del PSUC de tendència estalinista demanaran al govern de Largo Caballero que dissolgui el POUM i detingui els seus dirigents, Largo Caballero no estarà d’acord i davant les pressions acabarà dimitint.
Govrn negrin
maig37-març39)
Es constitueix un nou govern dirigit per Juan Negrín també del PSOE. Aquest nou govern no comptarà amb la presència de la CNT ni del POUM, ja que el va il·legalitzar i els seus líders van ser detinguts. Andreu Nin, líder del POUM va acabar assassinat per la policia soviètica.
A Catalunya es constitueix un nou govern dirigit per Lluís Companys sense la participació de la CNT.
Característiques del govern de Juan Negrín:
- l’objectiu és guanyar la guerra, per tant, la revolució en tot cas arribarà quan s’hagi guanyat la guerra. Amb aquest objectiu es va centralitzar el poder polític i militar, a nivell militar es van integrar totes les milícies sota la direcció de l’Exèrcit Popular
- al novembre de 1937 es decideix traslladar el govern de València a Barcelona davant del risc que els rebels aïllin la meitat sud de la península
- davant de les derrotes successives dels republicans, Juan Negrin va elaborar el programa del 13 punts (publicat el 30 d’abril de 1938) amb el qual pretenia iniciar una sortida acordada amb els rebels, pero no van acceptar la proposta
- a partir de llavors el govern de Juan Negrin va ser partidari de “resistir és vèncer”, ja que es tractava d’aguantar amb l’expectativa de l’inici de la Segona GM. Negrín entenia que si s’iniciava la 2aGM en contra de Hitler i Mussolini, les democràcies liberals com França i GB els ajudarien a vèncer als rebels.
Internacionalitzacio
Des dels primers moments la guerra va prendre un caràcter internacional: el govern republicà va demanar l’ajuda de les potències democràtiques, França i Gran Bretanya; i els sublevats la de les feixistes, Alemanya, Itàlia i Portugal.
- Ni França ni Gran Bretanya van donar suport a la República davant el temor al desencadenament d’ un conflicte mundial (política d’apaivagament pel que fa a l’Alemanya nazi) i pel matís revolucionari del Front Popular. Davant d’això, van optar per una política de neutralitat, signant en agost de 1936 amb Alemanya, Itàlia i l’URSS el Comitè de No Intervenció. Des del primer moment, les potències feixistes van fer cas omís de l’acord, com faria després l’URSS, cosa que va deixar en desavantatge al bàndol republicà.
-L’ajuda rebuda per la República es va limitar a la del Mèxic presidit per Lázaro Cárdenas, poc efectiva per la seva llunyania, i la de l’URSS, que va enviar gran quantitat d’ armament i una valuosa assistència tècnica i logística a canvi de les reserves d’or del Banc d’Espanya i d’un augment de la seva influència política i del PCE. A més, es van formar les Brigades Internacionals, nodrides de voluntaris europeus i nord-americans, sobretot comunistes. Van comptar amb uns 60.000 membres que van influir positivament en la moral republicana però
van ser molt deu, dissolent-se a finals de 1938.
- L’ajuda rebuda pels sublevats va ser bastant major, comptant amb l’ajuda econòmica i militar (soldats i armament) de la Itàlia de Mussolini, l’Alemanya de Hitler i el Portugal d’Oliveira Salazar. Aquesta avantatge internacional és una de les claus per entendre el triomf franquista en la guerra.
Zona insurrecte: lideratge de franco i govern bandol nacional
Una vegada que el cop d’estat fracassa a tot l’estat i s’inicia la guerra no hi ha cap lideratge clar. Un dels generals que havien participar activament en la conspiració, el general Sanjurjo va morir en un accident d’avió
24 de Juliol - Es constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional (presidida pel general Miguel Cabanellas, que era el general més antic.) Aquesta Junta suspèn la constitució republicana i governarà el territori que controlaven els rebels.
Francisco Franco començarà a destacar amb èxits militars com: l’ alliberament de l’alcasser de toledo, assetjat pels republicans i l’ 1 d’octubre es proclama a Franco cap de estat i generalissim dels exercits espanyols i es substituix la junta de defensa per la Junta Tècnica de l’Estat que es trasllada de Burgos a Salamanca.
Amb l’objectiu d’unificar les diferents ideologies que donaven suport al bàndol rebel, F.Franco decideix crear un únic partit polític, a l’abril del 1937 va publicar el Decret D’unificació que unia a falangistes i carlins en un únic partit:
(FET i de les JONS). F.Franco es situa com a Jefe Nacional deñ partit unic. El nou partit tindrà una estética concreta: la camisa blaca dels falangisted, la boina vermella dels carlins
i la salutació amb el braç enlaire feixista
Al gener del 1938 desapareix la Junta Tècnica i es porta a terme el primer govern de Franco,
aquest govern F. Franco concentra tots els poders, és el cap d’estat i el cap de governs. Passarà a anomenar-se “ caudillo de espanya” i aplicarà mesures pròpies d’una dictadura: partit únic, suprimir llibertats, no reconeix els estatuts d’autonomia republicans… i establirà un tracte de privilegi amb l’Esglèsia Catòlica, es derogaran les lleis de matrimoni civil, divorci,es tornaaintroduirlareligióalesescoles…Defet,mesosabans(julioldel1937)els bisbes espanyols van publicar una pastoral donants suport als rebels.
El règim s’identificarà amb el nacionalcatolicisme
Z. Insurrecta: represio adversaris politics
Des del bandol rebel es va defensar que s’havia d’ acabar físicament amb els adversaris polítics, lessutoritats van animar aquest objectiu . Va ser una repressió organitzada desde el poder. Intel·lectuals com Federico García Lorca van ser executat , són exemples de la repressió els12000 arusellats durant l8ocupacio de la ciutat de Badajoz .
Es calcula que entre 50.000 i 60.000 catalans de dretes van fugiri es van refugiar en territori rebel
Batalla ebre i ocupacio catalunya i
La batalla de l’ebre comença per una ofensiva dels republicans que tenia per objectiu
unificar els territoris republicans, l’ofensiva te exit en la primera fase i els reoublicans avançen cal a Candesa. No obstant ajxo, l’exercit rebel inicia un contraatac i l’exercit republica ha de retrocedir. Destaca que va ser la batalla més llarga, es va allargar tres mesos i finalment, els nacionals van ser superiors militarment. Es calcula que van morir 50.000 soldats de cada bàndols i la derrota republicana va significar l’enfonsament del bàndol republicà.
A continuació l’exèrcit rebel inicia l’ofensiva per ocupar Catalunya. Pràcticament no troben resistencia. Tarragona va ser ocupada el 15 de gener i Barcelona el 26 de febrer. El govern republicà, tant el català com l’espanyol van fugir a l’exili. A començaments de març estava ja controlat pels rebels.
El cop d’estat de Casado, caiguda de Madrid i finals de la Guerra Civil (abril 1939)
Després de la caiguda de Catalunya, el govern republicà encara controla Madrid, Valencia i bona part del sudest espanyol. Juan Negrim que havia tornat de l’exili era partidari de resistir amb l’expectativa de l’inici de 2GM. Azaña, president de la republica, no estava dacord i va acabat dimitint.A la ciutat de Madrid el coronel Casares va liderar una insurreccio contra el givern republica , ja que era partidari de no allargar més el conflicte i Arribar a una negociacio amb franco. A principis de març, Casado es fa amb el control de la capital i intentar obrir unes negociacions amb el bàndol rebel, Franco ho rebutja i el 28 de març de 1939 l’exèrcit rebel accedeix Madrid
pràcticament sense trobar resistència.
Una vegada que cau Madrid, les altres ciutats republicanes són ocupades també dels rebels, el primer d’abril de 1939 la guerra havia acabat.
Vida a la reraguarda
Les zones republicanes, especialment les grans ciutats, van patir la manca d’aliments. Les zones productores de cereales va estar sota el control dels rebels. Per garantir l’alimentació de la població al març del 1937 es van començar a racionar els aliments bàsics a partir de les cartilles de racionament i paral·lelament es practica la venda d’aliments al mercat negre, tot plegat no atura la desnutrició d’una part de la població.
El bàndol republicà va partir els bombardejos sobre la població civil. L’objectiu era atemorir a la població i debilitar al bàndol contrari.
A la ciutat de Barcelona entre el 13 de febrer del 37 i el 25 de gener del 39, es van produïr 385 alarmes de bombardejos, 180 de les cuals van ser atacs efectius dins Bcn
A la ciutat es van habilitar fins a 1500 refugis antiaeris. El nombre de morts superà els 2700 i el no de ferits s’estima entre 7000. Barcelona es reconeguda per ser la primera ciutat bombardejada sistematicament per aconseguir la victòria militar
El bàndol republicà la població que fugia dels insurrectes , en el cas de Catalunya, es van acollir 1 milio de refugiats. El gov catala va enviar 13000 infants a la URSS
Entre gener i febrer del 1939, 500.000 persones van fugir cap a França creuant la frontera (els Pirineus)
A França els van ubicar en camps de concentració a les platges d’Argelers i Sant Cebrià. Una vegada iniciada la Segona Guerra Mundial els alemanys van ocupar França i van detenir a una part aquests republicans i els van enviar als camps de concentració nazis.
