Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

s.publica i epi. > SALUT en gris > Flashcards

SALUT en gris Flashcards

1
Q
  1. Al classificar un individu com a malalt a partir d’una prova Z tenim una gran probabilitat que de veritat l’individu estigui malalt. La prova Z té…
    a. Una sensibilitat molt alta
    b. Una especificitat molt alta
    c. Un valor predictiu positiu molt alt
    d. Un valor predictiu positiu molt baix
    e. Un valor predictiu negatiu molt alt
A

c. Un valor predictiu positiu molt alt

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q
  1. Si la prova Z té una sensibilitat 0,90 hi ha una probabilitat 0,90 que…
    a. La prova doni positiu en un individu sa
    b. La prova doni negatiu en un individu sa
    c. La prova doni positiu en un individu malalt
    d. La prova doni negatiu en un individu malalt
    e. Havent donat positiu l’individu estigui de veritat malalt
A

c. La prova doni positiu en un individu malalt

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q
  1. Per calcular el valor predictiu positiu d’una prova es necessita
    a. Aplicar la prova a individus sans
    b. Aplicar la prova en ndividus malalts
    c. comprovar si estan malalts els individus en que la prova ha donat positiu
    d. comprovar si estan sans els individus en que la prova ha donar negatiu
    e. comprovar si estan malalts els individus en que la prova ha donat negatiu
A

c. comprovar si estan malalts els individus en que la prova ha donat positiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q
  1. la situació ideal en relacióa una prova per classificar els individus com exposats o no exposats a un factor.
    a. La sensibilitat sigui 0 i l’especificitat 0
    b. La sensibilitat sigui 0 i l’especificitat 1
    c. La sensibilitat sigui 1 i l’especificitat 0
    d. La sensibilitat sigui 1 i l’especificitat 1
    e. El valor predictiu positiu sigui 0
A

d. La sensibilitat sigui 1 i l’especificitat 1

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q
  1. una població en la que no s’incorporen individus nous ni en surten és una…
    a. mostra representativa
    b. mostra igual a una població
    c. població estàtica
    d. poblacio dinàmica
    e. població dinàmica estable
A

c. població estàtica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q
  1. En un estudi epidemiológic la població o grup de persones que no presenten la malaltia objecte d’estudi són:
    a. Casos
    b. Controls
    c. Exposats
    d. No exposats
    e. La població objecte d’estudi
A

b. Controls
d. No exposats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q
  1. en un estudi de cohorts per saber quants cops és més probable la malaltia en els exposats que en els no exposats a un factor cal calcular:
    a. la validesa interna
    b. la validesa externa
    c. el risc atribuible
    d. el risc relatiu
    e. la odds ratio
A

d. el risc relatiu

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q
  1. en quin d’aquests estudis la informació sobre l’exposició i l’efecte es recull al mateix temps?
    a. Cohorts
    b. Cas control
    c. Experimentals
    d. Longitudinals
    e. Transversals
A

e. Transversals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q
  1. la taxa d’incidencia
    a. és la proporció de persones d’una població que té la malaltia en un punt determinat en el temps
    b. és el nombre de persones sanes d’una població a l’inici d’un període de temps determinat que esdevenen malalties durant aquest període de temps
    c. és la probabilitat que un individu de la població tingui la malaltia
    d. no té en compte els moviments que pot presentar la població al llarg del període
    e. no es una proporció. El seu valor no pot ser inferior a 0 però no té limit superior.
A

e. no es una proporció. El seu valor no pot ser inferior a 0 però no té limit superior.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q
  1. Si en un estudi les observacions no corresponen a individus si no a mitjanes d’esposicions i mortalitats en diferents poblacions, s’ha fet un estudi
    a. De cohorts
    b. De cohorts històric
    c. Cas control
    d. Experimental
    e. Ecològic
A

e. Ecològic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q
  1. quin tipus de treball permeten controlar millor l’afecte de conclusions desconeguts
    a. de cohorts
    b. transversal
    c. cas-control
    d. experimental
    e. ecologic
A

d. experimental

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q
  1. Entre les moltes definicions de salut que s’han fet hi ha la que diu que la salut es “l’estat de complet benestar fisic, psiquic i social i no solament l’absencia de malaltia”. Quina de les afirmacions següents relatives aaquesta definició es certa?
    a. Es va formular per l’Assamblea de Salut de la OMS, l’any 1948 a San Francisco
    b. Implica que la salut es pot promoure, protegir i restaurar
    c. Reconeix la importància d’aktres elements a més dels sistemes sanitaris sobre l’estat de salut de les persones i les comunitats
    d. Totes les anteriors són certes
    e. Cap de les anteriors és certa
A

d. Totes les anteriors són certes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q
  1. la salut de les persnes i de les poblacions depen de la influència d’una sèrie de determinants entre els quals s’acostumen a distingir els biològics, els ambientals, els comportaments de les persones (hàbits o estils de vida) i l’assistència mèdica. Quin d’ells ha tingut importància en la disminució de la mortalitat observada des del segle XIX?
    a. La generalització de l’assistencia mèdica publica
    b. Les millores en la nutrició humana
    c. El sanejament i al higiene
    d. Els canvis biològics dels humans
    e. b i c
A

d. Els canvis biològics dels humans

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q
  1. la mortalitat per la tuberculosi va disminuir d’una forma molt considerable des de el segle XIX arreu on hi ha dades que permeten analitzar-la. Quines de les seguents van ser les causes més probables d’aquesta disminució?
    a. La disponibilitat de medicaments eficaços
    b. L’existència de la vacuna BCG
    c. La millora de la nutrició la seguretat alimentaria (pasteurització de la llet) i el sanejament
    d. La generalització de l’atenció mèdica
    e. Els sanatoris anti tuberculosos
A

c. La millora de la nutrició la seguretat alimentaria (pasteurització de la llet) i el sanejament

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q
  1. la promoció de la salut té com a proposit principal
    a.incrementar la salut
    b. curar els malalts
    c. prevenir l’aparició o el desenvolupament de malalties especifiques
    d. estalviar recursos econòmics
    e. cap de les anteriors
A

a.incrementar la salut

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q
  1. quina de les seguents afirmacions relativa a la prevencio de les malalties és certa?
    a. La prevenció primaria consisteix en el diagnostic i el tractament precoç d’una malaltia
    b. La prevenció cecundaria consisteix en el tractament adequat d’una mamaltia per evitar complicaions i seqüeles
    c. La prevencio terciaria es exclusivament la prevencio de les malalties que duen a terme els professionals dels hospitals
    d. Totes les malalties no es poden prevenir
    e. Cap de les anteriors es certa
A

e. Cap de les anteriors es certa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q
  1. quina de les següents afirmacions sobre l’eficiencia de les intervencions sanitaries és certa?
    a. Una intervenció es mes eficient quan mes barata surt
    b. Perque una intervencio sigui eficient es prou amb que sigui efectiva
    c. Una intervencio es mes eficient que una altra si aconsegueix el mateix efecte amb un cost menor
    d. L’eficiencia de les intervencions nomes ha de preocupar al sistema sanitari public
    e. Totes els afirmacions anteriors són certes.
A

c. Una intervencio es mes eficient que una altra si aconsegueix el mateix efecte amb un cost menor

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q
  1. el cost del sistema sanitari public a Espanya i a Catalunya es paga amb
    a. les quotes dels treballadors i dels empresaris a la seguritat social
    b. els impostos generals de l’estat
    c. part de la seguretat social i part dels impostos generals
    d. el pagament que han de fer els usuaris
    e. els fons de la unio Europea
A

b. els impostos generals de l’estat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q
  1. el servei català de la Salut es la institució sanitaria publica responsable de proporcionar l’atenció sanitaria a la poblacio i esta organitzat en regions sanitaries. Quantes son?
    a. Nomes una
    b. Quatre, una per a cada provincia
    c. Mil una de els quals esta a la ciutat de Bcn
    d. Quaranta una una per a cada comarca
    e. Cada any varia el nombre de regiosn sanitaries segons el presupost sostenible
A

c. Mil una de els quals esta a la ciutat de Bcn

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q
  1. un dels instruments de la politica sanitaria de Catalunya es el pla de salut. Quina de les afirmacions següents es certa
    a. el pla de salut estableix les prioritats i els objectius del sistema sanitari que s’actualitzen cada tres anys
    b. el pla de lsaut defineix el presupost sanitari que cada any es podra gastar en els serveis públics de Catalunya
    c. el pla de salut es una aadptació del pla de salut que actualemtn estableix el Ministerio de Salut y Consumo del govern espanyol
    d. el pal de salut es va aprovar fa cinc anys i té una vigència de 10 anys
    e. cap de les anteriors es certa
A

a. el pla de salut estableix les prioritats i els objectius del sistema sanitari que s’actualitzen cada tres anys

21
Q
  1. la planificació sanitaria consta de diverses etapes des de la deteccio dels problemes de lsaut a l’avaluació dels resultats de les intervencions sanitaries. Un dels elemnts mes importatns es
    lestabliment de prioritats i la formulació d’objectius. Respecte la planificació sanitaria quina de els afirmacions seguents es certa?
    a. La formulacio dels objectius precedeix a lestabliment de prioritats
    b. Els objectius han de formular-se de forma que sigui possible comprovar si s’han asssolit
    c. La primera etapa de la planificaió es l’establiment de prioritats
    d. Nomes s’ahn de considerar els problemes de salut que poden ser tractats des del sistema sanitari
    e. La palnificiació es un porcès que s’ha de fer de cop perque`no pot descompondre’s en fases
A

b. Els objectius han de formular-se de forma que sigui possible comprovar si s’han asssolit

22
Q
  1. de qui depen els serveis de la salut publica que es dediquen a les activitats de promocio i de proteccio (incloent la prevencio de malalties) de la salut de caràcter comunuitari
    f. dels EAP (equips d’atenció primària)
    g. dels hospitals
    h. del Servei Català de la Salut i les seves autoritats regionals
    i. del departament de sanitat i seguretat social de la generalitat de catalunya exclusivament
    e. de l’administracio autonomica i de l’administracio local
A

de l’administracio autonomica i de l’administracio local

23
Q
  1. quins son els problemes de salut que causen mes mortalitat entre la població de catalunya?
    a. Els accidents de transit
    b. El consum de drogues
    c. Els trasntorns de comportament alimentari com l’anorexia i la bulimia
    d. Les malalties cardiovasculars i el càncer
    e. Les malalties infeccioses
A

d. Les malalties cardiovasculars i el càncer

24
Q
  1. Si volem estudiar el consum habitual de vit.A d’un grup de 2000 dietistes entre 18-25 anys, el metode a utilitzar seria?
    a. Un questionari semiquantitatiu de frequencia de consum d’aliments
    b. Tres recordatoris de 24hores repartits al lalrg de l’any
    c. Dos registres de 4 dies repartits al lalrg d’un any
    d. Qualsevol dels tres anteriors
    e. Cap dels anteriors
A

d. Qualsevol dels tres anteriors

25
Q
  1. les enquestes de presupostos familiars (EPE)
    a. ens doenn informacio sobre els despeses de la llar destinades a l’alimentacio
    b. ens donen informacio sobre la disponibilitat d’aliments a la llar
    c. ens donen resultats sobre el consum d’aliments per grups d’edat i sexe
    d. ens donen informacio sobre aliemnts consumits
    e. a i b són certes
A

e. a i b són certes

26
Q
  1. quin d’aquests metodes permet obtenir informació sobre el tipus d’aliment, quantitat ingerida i recepta
    a. recordatori 24h
    b. registre dietètic
    c. questionari de frequencia de consum
    d. a i b son certes
    e. totes son certes
A

d. a i b son certes

27
Q
  1. en relacio al recordatori de 24 hores quina de els següents afirmacions es certa
    a. es el metode d’eleccio en la poblacio anciana
    b. no es pot utilitzar en poblacio analfabeta
    c. es el metode deleccio per coneixer el patró de consum aliemntari dun individu
    d. la codificacio del recordatori de 24hores es fara independentment de la taula de composicio escollida
    e. cap es certa
A

e. cap es certa

28
Q
  1. pel que fa a lestimacio de les racions en el recordatori de 24 hores quina resposta és incorrecta?
    a. Es poden utilitzar models tridimensionals
    b. Es poden utilitzar models fotografics dibuixos
    c. Es poden utilitzar mesures cassolanes
    d. Es poden pesar els aliments abasn de ser consumits
    e. Es poden utilitzar aliments reals
A

mesuewscasolamas

29
Q
  1. quina de els següents afirmacions es certa
    a. les ECE a Espanya mostren la disponibilitat a la llar i fora d’ella
    b. l’enquesta subrogada es la que es realitza passat un temps despres d’ahver contactat amb l’individu que es vol entrevistar
    c. en l’enquesta catalana (1992-93) es va fer servir un questionari de frequencia de consum daliments qualitatiu per estiamr el consum d’aliments i nutrients
    d. els questionaris de frequencia de consum permeten estimar el consum de nutrients per apats
    e. els diferents estudis epidemiologics realitzats a Espanya mostren com en els darrers anys s’ah vist com al augmentar la proporció de greix a la dieta han augmentat també les taxes de mortalitat per malalties cardiovasculars
A

a. les ECE a Espanya mostren la disponibilitat a la llar i fora d’ella

30
Q
  1. l’estudi dels resultats de els accions sanitaries en les poblacions es porpi de l’epidemiologia
    a. descriptiva
    b. analitica
    c. etiologica
    d. explicativa
    e. avaluativa
A

e. avaluativa

31
Q
  1. la mesura epidemiologica que senyala la mida d’un numero respecte a un altre que es pren com unitat es una
    a. frequencia absoluta simple
    b. frequencia absoluta acumulada
    c. rao
    d. proporcio
    e. taxa
A

c. rao

32
Q
  1. la proporcio de persones d’una poblacio de persones que te la malaltia en un punt determinat en el temps es
    a. la prevalença
    b. la incidencia acumulada
    c. la taxa dincidencia
    d. la densitat dinsidencia
    e. la força de morbiditat
A

a. la prevalença

33
Q
  1. per saber quina es la probabilitat que in individu de la poblacio tingui una determinada malaltia cal calcular
    a. la prevalença
    b. la incidencia acumulada
    c. la taxa d’incidencia
    d. la densitat dincidencia
    e. la força de morbiditat
A

a. la prevalença

34
Q
  1. si s’ha dividit el “nombre de persones que adquireixen la malaltia (casos nous) durant un periode de temps determinat” pel nombre de persones de la poblacio a l’inici d’aquest periode de temps
    (poblacio de risc) s’ha calculat al prevalença
    a. la incidencia acumulada
    b. la taxa d’incidencia
    c. la densitat d’insidencia
    d. la força de morbiditat
A

a. la incidencia acumulada

35
Q
  1. l’esdeveniment complementari de la sensiilitat d’una prova diagnostica es…
    a. la especificitat
    b. el valor predictiu positiu
    c. el valor predictiu negatiu
    d. la probabilitat que estant malalt la prova doni negativa
    e. la probabilitat que estant sa la prova doni positiva
A

d. la probabilitat que estant malalt la prova doni negativa

36
Q
  1. quin tipus d’estudi s’utilitza quan es requereix una resposta immediata sobre un risc percebut?
    a. Cohorts
    b. Cas-control
    c. Experimentals
    d. Longitudinals
    e. Transversals
A

e. Transversals

37
Q
  1. els estudis de cohorts pemeten estudiar
    a. varies malalties i varies exposicions
    b. varies malalties pero una exposicio
    c. varies malalties pero amb un control dificil dels biaixos
    d. una malaltia i varies exposicions
    e. una malaltia amb un cost molt baix
A

b. varies malalties pero una exposicio

38
Q
  1. els estudis cas control permeten estudiar
    a. varies malalties i varies exposicions
    b. varies malalties però una exposicio
    c. na malaltia i der un control f’acil de biaixos
    d. una malaltia i varies exposicions
    e. una malaltia pero amb un cost molt alt
A

d. una malaltia i varies exposicions

39
Q
  1. quin dels seguents estudis No parteix de seleccioanr individus exposats i no exposats a un possible factor de risc?
    a. Cohorts
    b. Cohorts històrics
    c. Experiemntal
    d. Cas control
    e. Tranversals
A

d. Cas control

40
Q
  1. quan hi ha una caracteristica que esta associada tant amb l’exposicio com am l’afecte es pot produir un biaix
    a. de seleccio
    b. d’informacio
    c. de confusio
    d. d’inclusio
    e. d’autoseleccio
A

c. de confusio

41
Q
  1. en un estudi epidemiologic l’absènca de biaixos s’anomena
    a. ris atribuible
    b. error sistemàtic
    c. biaix d’absencia o no resposta
    d. validesa
    e. factor de confusió
A

d. validesa

42
Q
  1. a partir d’une studi cas control s’ha estimat que els individus que han ingerit aigua de la font del Pi tenen 7,2 vegades mes probabilitat de tenir diarrea que els que no ho han fet. Per fer aqeusta
    afirmacio d’ha calculat
    a. el risc relatiu
    b. el risc atribuible
    c. la odds ratio
    d. la incidencia de la diarrea
    e. el nombre de casos nous de diarrea entre els que han ingerit aigua de l afont i els que no ho han fet
A

c. la odds ratio

43
Q
  1. la taxa d’incidencia…
    a. es la proporcio de persones d’una poblacio que te la malaltia en un punt determinat enel temps
    b. es el nombre de persones sanes d’una poblacio a l’inici d’un periode de temps determinat que esdevenien malalties durant aquest periode de temps
    c. es la probabilitat que un individu de la poblacio tingui la malaltia
    d. no te en compte els moviemnts que pot presentar la població al allarg del periode
    e. no es una proporcio. El seu valor no pot ser inferior a 0 però no té limit superior
A

e. no es una proporcio. El seu valor no pot ser inferior a 0 però no té limit superior

44
Q
  1. si en un estudi les observacions no corresponen a individus si no a mitjanes d’exposicions i mortalitats endiferents poblacions s’ha fet un estudi
    a. de cohorts
    b. de cohorts historic
    c. cas control
    d. experimental
    e. ecologic
A

e. ecologic

45
Q
  1. quin tipus de treball permeten controlar millor l’efecte de confusors desconeguts
    a. de cohorts
    b. transversals
    c. cas control
    d. experimental
    e. ecologic
A

d. experimental

46
Q
  1. la promoció de la salut té com a proposit principal…
    a.incrementar la salut
    b. curar els malalts
    c. prevenir l’aparicio o el desenvolupament de malalties especifiques
    d. estalviar recursos economics
    e. cap dels anteriors
A

a.incrementar la salut

47
Q
  1. una de els etapes bàsiques del disseny de politiques de salut es l’establiment de prioritats. Quins coneixements epidemiologics cal tenir en compte per establir l’ordre de prioritat d’un problema de salut determinat o d’una intervencio sanitaria adreçada al seu control? Raoni la resposta
A
48
Q
  1. quina diferencia hi ha entre les activitats de promocio i les de prevencio de la salut que poden dur-se a terme per aprt dels serveis de salut publica. Posi exemples i raoni la resposta.
A

s.publica i epi. (5 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions