QUADRI SOCIO Flashcards
sepuede això és un examen de filo d sele pero un 2% més complicat va
Estructura i subjecte.
Entenen la societat com la suma de l’estructura i el subjecte, el sistema i l’agència. Entenem per estructura el conjunt de sistemes i institucions que conformen la societat. Per agència, entenem els individus amb la seva capacitat d’intervenir en la societat.
L’estructuralisme neix als anys 50 i que posa l’estructura al centre de tot. La crisi de la dècada dels 70 porta a neoliberals com Tatcher a abraçar l’estructuralisme, que porta a que als anys 80 els moviments socials perdin bona part del seu poder.
Als anys 2000, es crítica a l’estructuralisme i l’agència torna a guanyar poder. S’elabora el constructivisme, en que s’explica que tot es construeix socialment.
La Sociologia com a Ciència
Busca de la veritat objectiva mitjançant la creació de nous conceptes i comprendre millor la situació. Aquesta disciplina té una gran acumulativitat “caminem a espatlles de gegants”.
Mentre que la sociologia ha de ser sense valors, els sociòlegs si que en tenen el que dificulta la feina. “L’ètica sociològica” és el codi de valors que s’usa per aplicar el coneixement sociològic.
Coneixement ordinari vs. coneixement científic
El coneixement ordinari és aquell pràctic, adquirit a partir de la manifestació cultural popular, és a dir, el “sentit comú”. Aquest, pot portar a una visió distorsionada de la realitat. És un coneixement “obvi” basat en supòsits. Aquest tipus de coneixement canvia amb la societat i porta a la pressió social.
Els supòsits poden ser individualistes (basar el coneixement en experiències puntuals) o biologistes (no reconèixer que el comportament és bàsicament construït socialment).
El coneixement científic es basa en dades empíriques i qüestiona de forma sistemàtica tot el coneixement previ. Evidentment utilitza el mètode científic i crea coneixement a partir de les evidències. L’explicació dels fets socials s’hauria de fonamentar en aquest.
Desemmascarament i relativització dels fets socials
La sociologia intenta arribar a les pretencions reals de les accions i penetrar en la cortina de fum de les versions oficials. Per fer-ho, @Merton ens divideix les funcions d’una acció o fet social en funcions manifestes i funcions latents. Entenem per funcions manifestes aquelles que es reconeixen públicament, mentre que les latents o són inconscients o es volen amagar.
La perspectiva sobre la societat
Dins la societat es relacionen les realitats subjectives de cadascú i l’objectiva reformant la perspectiva que tenim la societat.
Socialització
Entenem per socialització com el procés interactiu pel qual ens tornem éssers de la comunitat. Amb la socialització aprenem els valors i les formes de percebre la realitat (cosmovisió) se’ns dota de les capacitats necessàries per relacionar-nos amb èxit. En aquest procés, intervenen els agents socialitzadors (la influència dels quals serà encara més important si hi ha un component afectiu), com ara les institucions, els amics o els mitjans de comunicació.
Hi ha dos tipus de socialització, la primària (que es dona durant la infantesa i ens introdueix a la societat i al món humà) i la secundària (que ens adapta a cada nou entorn).
A la socialització primària, l’infant aprèn a jugar els rols que li pertoquen, es dona una apropiació i interiorització de l’ambient que l’envolta. Aquest procés dota a l’individu de la concepció compartida i abstracta dels rols i contexts. Per comprendre aquests últims, es desenvolupa la capacitat d’abstracció per entendre el “joc de rols”.
La socialització secundària es tracta de l’interiorització d’un dels “submons”. El seu abast i les seves característiques vindran determinades pel grau de complexitat de la divisió del treball i altres factors.
@Mead: El comportament del subjecte o “self” està composat del Jo o “I”, que representa la persona en si mateixa, i el “me”, que representa el que penso que els altres esperen de mi. El “me” és la part de nosaltres mitjançant la qual la societat modela el self, la nostra identitat, el nostre “rol”. Quan hem passat suficientment pels agents socialitzadors i hem interioritzat de forma ferma la socialització, les estructures de la societat acaben esdevenint pròpies.
Institucionalització
L’activitat humana genera un ordre social, extern als individus i que no depèn d’ells. aquesta exteriorització porta a que percebem aquest ordre social com a objecte, es dona una objectivització. Per a generar aquesta objectivització, es pot institucionalitzar (mitjançant la repetició, emparant-se en l’utilitat i que porta a la rutina i a “la reducció de les múltiples opcions possibles”; o es pot legitimar, mitjançant arguments de qualsevol tipus (i socialització) per justificar les institucions.
Per a mantenir als individus recalcitrants o divergents dins de l’estructura social, el mecanisme més efectiu és el penúltim: la persuasió, ridiculització i deshonor. L’última alternativa és la violència física.
Estructuració
En societat, els individus ens organitzem per subordinació/superordinació segons el poder, els privilegis o el prestigi (3Ps, @Weber). A aquest procés d’estructuracio l’anomenem estratificació. Existeix la mobilitat social dins d’aquesta (de forma ascendent o descendent), les diferents societats es diferencien entre si per com és la naturalesa d’aquesta mobilitat.
Les causes de les desigualtats entre estrats tenen diferents orígens, anomenats eixos de desigualtat. Quan trobem diferents eixos en la mateixa agència ho anomenem interseccionalitat, i la obviació de l’existència d’aquesta s’anomena silo approach. En la interseccionalitat, els eixos de desigualtat no es sumen, sinó que multipliquen els seus efectes.
Fetitxisme de la mercaderia
Segons la Teoria del Valor-Treball de Smith, els objectes (les mercaderies i els productes) tenen valor segons la quantitat relativa de treball que s’hi inverteix.
Entenem per “fetitxisme de la mercaderia” com el procés per el qual es desvincula el valor de les mercaderies del treball, els objectes adquireixen un valor desvinculat de la necessitat que cobreixen (valor d’ús) i esdevenen un objectiu en si mateixos. El valor s’acaba atribuïnt a les qualitats naturals del producte o al funcionament impersonal del mercat, perdent de vista l’origen real del valor de les mercaderies i perdent el control sobre aquest.
Si es trasllada aquesta idea a les relacions socials, entenent que aquestes estan fora de la influència de les persones i tenen un tarannà natural i universal, anomenarem a aquest procés “reificació”.
Alienació
S’entén per alienació el control aliè (per part de les forces del mercat, oferta i demanda) de les persones, que es deshumanitzen. Es deshumanitzen perquè es desposeeix a l’home dels factors de producció, el que l’obliga a vendre la seva força de treball, trencant així la relació natural entre les persones i el seu treball.
Es considera l’alienació en 4 àmbits:
L’activitat productiva: es treballa per les necessitats dels capitalistes, no les pròpies.
Producte: no pertany als treballadors, tampoc hi tenen cap control.
Companys i companyes de treball: trencament de la necessitat de cooperació, s’entra en un estat de competitivitat.
Potencial humà: redueix les persones al seu treball (capital humà es deteriora).
Teoria de la intensificació de les crisis
Marx va diagnosticar que el capitalisme tindria crisis periòdiques per les seves contradiccions internes. Però no va preveure com les intervencions estatals mitigarien els efectes de la crisis (tot i que no sempre poden quan la crisi sobrepassa les fronteres).
És el capitalisme insostenible? Les seves condicions mediambientals d’existència poden fer-lo colapsar; però el sistema és transformable mitjançant l’acció col·lectiva, podria sobreviure. D’altra banda, sent la base del capitalisme la propietat privada, és fàcil que es posi en risc, degut a la pèrdua de la delimitació de la propietat intel·lectual a causa de la Revolució de la Informació.
Teoria de la proletarització
Amb el transcurs del Capitalisme, el proletariat ha crescut en nombre, però també ha significat una diversificació de la classe. Es donen contradiccions dins de la classe treballadora, com els autònoms (que són propietaris i treballadors a la vegada), i una atomització de les classes en que la classe treballadora (en especial, la classe mitja) es dispersa i els objectius comuns es perden de vista deixant pas als objectius concrets diferents.
Teoria de la capacitació de classe
Marx havia previst que la lluita de classes tindria cada vegada més capacitat de fer front al capitalisme. A causa de l’estratificació dins la classe treballadora i l’oportunitat que ha ofert el capitalisme d’organització per la millora social dins del mateix sistema (Sindicats subvencionats, etc.), però, la lluita de classes ha anat a la baixa.
Teoria de la transformació de ruptura
En els casos en que s’ha aconseguit trencar amb el capitalisme (països socialistes), s’han donat formes burocràtico-estatals d’organització econòmica, és a dir, els poderosos s’han organitzat com a elit, no s’ha acabat donant una revolució socialista. Això ha portat al desencant de la classe obrera, mentre algunes elits s’apoderen dels ideals.
La transformació revolucionària
La societat capitalista és molt més que un sistema economic; aquest esta protegit per una superestructura. L’Estat protegeix la propietat privada i reprimeix aquelles accions que posin en risc el capitalisme; igual que altres institucions culturals i ideològiques.
És per això que Marx entenia que la revolució s’havia de fer prenent l’Estat, perquè enten aquest com l’eina de defensa del capitalisme.
La transició cap al Socialisme
No hi ha un sistema clarament definit que podria substituir el capitalisme. Els marxistes defensen que si hi ha voluntat, es troba la forma. Gràcies al Capitalisme, s’ha acabat l’escassetat i fins i tot ha alliberat part de la població per a dedicar-se a responsabilitats col·lectives, el que pot facilitar la transició cap al socialisme. Per exemple, la creació de mega-empreses amb més d’un propietari que les fa una mica més democràtiques i la proliferació de cooperatives.
El comunisme com a destinació
Marx no ho defensa sistemàticament. El comunisme és més una afirmació utòpica de l’igualitarisme radical que una fase real. Un cop eliminada la lluita de classes seguiriem necessitant una força centralitzadora, ja que les classes no son la única força de tensió.
La falsa consciència
L’intent dels poderosos de que tothom faci seva la ideologia capitalista. La classe explotada és obligada a adherir-se a aquesta visió il·lusòria, amb valors i formes de vida que afavoreixen els explotadors i els malmeten a ells.
Acumulació originària o expropiació originària
Semblant a la alienació, es destrueix lo originari quan un dels grups (propietaris) compra per obtenir una ganancia i l’altre (treballadors) ven per sobreviure. Per tant, es perd la relació original i lògica (que el venedor guanyes diners i el comprador en perdes).
Per Marx, aquest procés té origen en l’expropiació forçada dels mitjans de producció (privatització; sobretot zones rurals, s’acaba amb la dependència dels serfs del senyor i les persones passen a no tenir protector) i el colonialisme (noves grans fortunes i nous pols de poder financer).
Modes de producció
Entenem per mode de producció la suma entre les relacions socials de producció i les forces productives.
El Capitalisme
El Capitalisme entén les mercaderies com el pretext per a la circulació de diners, ha deixat de vendre per comprar per comprar per vendre, vendre més car. L’objectiu i el punt de partida són el mateix, els diners.
Aleshores la societat es divideix en dos classes: la capitalista i propietària dels mitjans de producció i la treballadora que ven la seva força de treball. Aquesta societat de classes forma part de l’estructura en tant que defineix la relació de treball i també de la superestructura en tant que defineix un repartiment desigual de drets, prestigi, política…
Salari, preu i guany
És un text de Marx en el que s’explica:
Valor de canvi: El valor que té un objecte com a mercaderia. Sorgeix de la proporció establida entre dos objectes.
El treball humà és concret ,és a dir, genera un producte i augmenta el seu valor d’ús; i abstracte, afegeix valor i augmenta el seu valor de canvi.
El valor de la força de treball ve determinat pel preu dels béns necessaris per a la supervivència i reproducció. Com que el preu dels béns està determinat per la força de treball invertit, podem determinar que el valor de la força de treball ve determinat per la quantitat de treball necessari per la seva conservació o reproducció
Plusvàlua
Diferència entre el valor generat i el valor retribuït . Per tant, la plusvàlua no és més que el treball no pagat als treballadors (Plustreball, que genera Plusproducte i finalment deriva en la Plusvàlua). Tot això és la base de l’acumulació capitalista i l’arrel de l’explotació.
Dialèctica
Basada en la dialèctica de @Hegel, és la forma de veure l’avanç en la història com el xoc de la contradicció de cada moment històric que es dona en la societat civil. Mentre que @Hegel ho aplica al món dels valors i les idees, @Marx ho transporta al món material.
