QUADRI SOCIO

Question 1

Estructura i subjecte.

Answer 1

Entenen la societat com la suma de l’estructura i el subjecte, el sistema i l’agència. Entenem per estructura el conjunt de sistemes i institucions que conformen la societat. Per agència, entenem els individus amb la seva capacitat d’intervenir en la societat.
L’estructuralisme neix als anys 50 i que posa l’estructura al centre de tot. La crisi de la dècada dels 70 porta a neoliberals com Tatcher a abraçar l’estructuralisme, que porta a que als anys 80 els moviments socials perdin bona part del seu poder.
Als anys 2000, es crítica a l’estructuralisme i l’agència torna a guanyar poder. S’elabora el constructivisme, en que s’explica que tot es construeix socialment.

Question 2

La Sociologia com a Ciència

Answer 2

Busca de la veritat objectiva mitjançant la creació de nous conceptes i comprendre millor la situació. Aquesta disciplina té una gran acumulativitat “caminem a espatlles de gegants”.
Mentre que la sociologia ha de ser sense valors, els sociòlegs si que en tenen el que dificulta la feina. “L’ètica sociològica” és el codi de valors que s’usa per aplicar el coneixement sociològic.

Question 3

Coneixement ordinari vs. coneixement científic

Answer 3

El coneixement ordinari és aquell pràctic, adquirit a partir de la manifestació cultural popular, és a dir, el “sentit comú”. Aquest, pot portar a una visió distorsionada de la realitat. És un coneixement “obvi” basat en supòsits. Aquest tipus de coneixement canvia amb la societat i porta a la pressió social.
Els supòsits poden ser individualistes (basar el coneixement en experiències puntuals) o biologistes (no reconèixer que el comportament és bàsicament construït socialment).

El coneixement científic es basa en dades empíriques i qüestiona de forma sistemàtica tot el coneixement previ. Evidentment utilitza el mètode científic i crea coneixement a partir de les evidències. L’explicació dels fets socials s’hauria de fonamentar en aquest.

Question 4

Desemmascarament i relativització dels fets socials

Answer 4

La sociologia intenta arribar a les pretencions reals de les accions i penetrar en la cortina de fum de les versions oficials. Per fer-ho, @Merton ens divideix les funcions d’una acció o fet social en funcions manifestes i funcions latents. Entenem per funcions manifestes aquelles que es reconeixen públicament, mentre que les latents o són inconscients o es volen amagar.

Question 5

La perspectiva sobre la societat

Answer 5

Dins la societat es relacionen les realitats subjectives de cadascú i l’objectiva reformant la perspectiva que tenim la societat.

Question 6

Socialització

Answer 6

Entenem per socialització com el procés interactiu pel qual ens tornem éssers de la comunitat. Amb la socialització aprenem els valors i les formes de percebre la realitat (cosmovisió) se’ns dota de les capacitats necessàries per relacionar-nos amb èxit. En aquest procés, intervenen els agents socialitzadors (la influència dels quals serà encara més important si hi ha un component afectiu), com ara les institucions, els amics o els mitjans de comunicació.
Hi ha dos tipus de socialització, la primària (que es dona durant la infantesa i ens introdueix a la societat i al món humà) i la secundària (que ens adapta a cada nou entorn).

A la socialització primària, l’infant aprèn a jugar els rols que li pertoquen, es dona una apropiació i interiorització de l’ambient que l’envolta. Aquest procés dota a l’individu de la concepció compartida i abstracta dels rols i contexts. Per comprendre aquests últims, es desenvolupa la capacitat d’abstracció per entendre el  “joc de rols”. 

La socialització secundària es tracta de l’interiorització d’un dels “submons”. El seu abast i les seves característiques vindran determinades pel grau de complexitat de la divisió del treball i altres factors.

@Mead: El comportament del subjecte o “self” està composat del Jo o “I”, que representa la persona en si mateixa, i el “me”, que representa el que penso que els altres esperen de mi.

El “me” és la part de nosaltres mitjançant la qual la societat modela el self, la nostra identitat, el nostre “rol”. Quan hem passat suficientment pels agents socialitzadors i hem interioritzat de forma ferma la socialització, les estructures de la societat acaben esdevenint pròpies.

Question 7

Institucionalització

Answer 7

L’activitat humana genera un ordre social, extern als individus i que no depèn d’ells. aquesta exteriorització porta a que percebem aquest ordre social com a objecte, es dona una objectivització. Per a generar aquesta objectivització, es pot institucionalitzar (mitjançant la repetició, emparant-se en l’utilitat i que porta a la rutina i a “la reducció de les múltiples opcions possibles”; o es pot legitimar, mitjançant arguments de qualsevol tipus (i socialització) per justificar les institucions.

Per a mantenir als individus recalcitrants o divergents dins de l’estructura social, el mecanisme més efectiu és el penúltim: la persuasió, ridiculització i deshonor. L’última alternativa és la violència física.

Question 8

Estructuració

Answer 8

En societat, els individus ens organitzem per subordinació/superordinació segons el poder, els privilegis o el prestigi (3Ps, @Weber). A aquest procés d’estructuracio l’anomenem estratificació. Existeix la mobilitat social dins d’aquesta (de forma ascendent o descendent), les diferents societats es diferencien entre si per com és la naturalesa d’aquesta mobilitat.
Les causes de les desigualtats entre estrats tenen diferents orígens, anomenats eixos de desigualtat. Quan trobem diferents eixos en la mateixa agència ho anomenem interseccionalitat, i la obviació de l’existència d’aquesta s’anomena silo approach. En la interseccionalitat, els eixos de desigualtat no es sumen, sinó que multipliquen els seus efectes.

Question 9

Fetitxisme de la mercaderia

Answer 9

Segons la Teoria del Valor-Treball de Smith, els objectes (les mercaderies i els productes) tenen valor segons la quantitat relativa de treball que s’hi inverteix.
Entenem per “fetitxisme de la mercaderia” com el procés per el qual es desvincula el valor de les mercaderies del treball, els objectes adquireixen un valor desvinculat de la necessitat que cobreixen (valor d’ús) i esdevenen un objectiu en si mateixos. El valor s’acaba atribuïnt a les qualitats naturals del producte o al funcionament impersonal del mercat, perdent de vista l’origen real del valor de les mercaderies i perdent el control sobre aquest.
Si es trasllada aquesta idea a les relacions socials, entenent que aquestes estan fora de la influència de les persones i tenen un tarannà natural i universal, anomenarem a aquest procés “reificació”.

Question 10

Alienació

Answer 10

S’entén per alienació el control aliè (per part de les forces del mercat, oferta i demanda) de les persones, que es deshumanitzen. Es deshumanitzen perquè es desposeeix a l’home dels factors de producció, el que l’obliga a vendre la seva força de treball, trencant així la relació natural entre les persones i el seu treball.
Es considera l’alienació en 4 àmbits:
L’activitat productiva: es treballa per les necessitats dels capitalistes, no les pròpies.
Producte: no pertany als treballadors, tampoc hi tenen cap control.
Companys i companyes de treball: trencament de la necessitat de cooperació, s’entra en un estat de competitivitat.
Potencial humà: redueix les persones al seu treball (capital humà es deteriora).

Question 11

Teoria de la intensificació de les crisis

Answer 11

Marx va diagnosticar que el capitalisme tindria crisis periòdiques per les seves contradiccions internes. Però no va preveure com les intervencions estatals mitigarien els efectes de la crisis (tot i que no sempre poden quan la crisi sobrepassa les fronteres).
És el capitalisme insostenible? Les seves condicions mediambientals d’existència poden fer-lo colapsar; però el sistema és transformable mitjançant l’acció col·lectiva, podria sobreviure. D’altra banda, sent la base del capitalisme la propietat privada, és fàcil que es posi en risc, degut a la pèrdua de la delimitació de la propietat intel·lectual a causa de la Revolució de la Informació.

Question 12

Teoria de la proletarització

Answer 12

Amb el transcurs del Capitalisme, el proletariat ha crescut en nombre, però també ha significat una diversificació de la classe. Es donen contradiccions dins de la classe treballadora, com els autònoms (que són propietaris i treballadors a la vegada), i una atomització de les classes en que la classe treballadora (en especial, la classe mitja) es dispersa i els objectius comuns es perden de vista deixant pas als objectius concrets diferents.

Question 13

Teoria de la capacitació de classe

Answer 13

Marx havia previst que la lluita de classes tindria cada vegada més capacitat de fer front al capitalisme. A causa de l’estratificació dins la classe treballadora i l’oportunitat que ha ofert el capitalisme d’organització per la millora social dins del mateix sistema (Sindicats subvencionats, etc.), però, la lluita de classes ha anat a la baixa.

Question 14

Teoria de la transformació de ruptura

Answer 14

En els casos en que s’ha aconseguit trencar amb el capitalisme (països socialistes), s’han donat formes burocràtico-estatals d’organització econòmica, és a dir, els poderosos s’han organitzat com a elit, no s’ha acabat donant una revolució socialista. Això ha portat al desencant de la classe obrera, mentre algunes elits s’apoderen dels ideals.

Question 15

La transformació revolucionària

Answer 15

La societat capitalista és molt més que un sistema economic; aquest esta protegit per una superestructura. L’Estat protegeix la propietat privada i reprimeix aquelles accions que posin en risc el capitalisme; igual que altres institucions culturals i ideològiques.
És per això que Marx entenia que la revolució s’havia de fer prenent l’Estat, perquè enten aquest com l’eina de defensa del capitalisme.

Question 16

La transició cap al Socialisme

Answer 16

No hi ha un sistema clarament definit que podria substituir el capitalisme. Els marxistes defensen que si hi ha voluntat, es troba la forma. Gràcies al Capitalisme, s’ha acabat l’escassetat i fins i tot ha alliberat part de la població per a dedicar-se a responsabilitats col·lectives, el que pot facilitar la transició cap al socialisme. Per exemple, la creació de mega-empreses amb més d’un propietari que les fa una mica més democràtiques i la proliferació de cooperatives.

Question 17

El comunisme com a destinació

Answer 17

Marx no ho defensa sistemàticament. El comunisme és més una afirmació utòpica de l’igualitarisme radical que una fase real. Un cop eliminada la lluita de classes seguiriem necessitant una força centralitzadora, ja que les classes no son la única força de tensió.

Question 18

La falsa consciència

Answer 18

L’intent dels poderosos de que tothom faci seva la ideologia capitalista. La classe explotada és obligada a adherir-se a aquesta visió il·lusòria, amb valors i formes de vida que afavoreixen els explotadors i els malmeten a ells.

Question 19

Acumulació originària o expropiació originària

Answer 19

Semblant a la alienació, es destrueix lo originari quan un dels grups (propietaris) compra per obtenir una ganancia i l’altre (treballadors) ven per sobreviure. Per tant, es perd la relació original i lògica (que el venedor guanyes diners i el comprador en perdes).
Per Marx, aquest procés té origen en l’expropiació forçada dels mitjans de producció (privatització; sobretot zones rurals, s’acaba amb la dependència dels serfs del senyor i les persones passen a no tenir protector) i el colonialisme (noves grans fortunes i nous pols de poder financer).

Question 20

Modes de producció

Answer 20

Entenem per mode de producció la suma entre les relacions socials de producció i les forces productives.

Question 21

El Capitalisme

Answer 21

El Capitalisme entén les mercaderies com el pretext per a la circulació de diners, ha deixat de vendre per comprar per comprar per vendre, vendre més car. L’objectiu i el punt de partida són el mateix, els diners.
Aleshores la societat es divideix en dos classes: la capitalista i propietària dels mitjans de producció i la treballadora que ven la seva força de treball. Aquesta societat de classes forma part de l’estructura en tant que defineix la relació de treball i també de la superestructura en tant que defineix un repartiment desigual de drets, prestigi, política…

Question 22

Salari, preu i guany

Answer 22

És un text de Marx en el que s’explica:
Valor de canvi: El valor que té un objecte com a mercaderia. Sorgeix de la proporció establida entre dos objectes.
El treball humà és concret ,és a dir, genera un producte i augmenta el seu valor d’ús; i abstracte, afegeix valor i augmenta el seu valor de canvi.
El valor de la força de treball ve determinat pel preu dels béns necessaris per a la supervivència i reproducció. Com que el preu dels béns està determinat per la força de treball invertit, podem determinar que el valor de la força de treball ve determinat per la quantitat de treball necessari per la seva conservació o reproducció

Question 23

Plusvàlua

Answer 23

Diferència entre el valor generat i el valor retribuït . Per tant, la plusvàlua no és més que el treball no pagat als treballadors (Plustreball, que genera Plusproducte i finalment deriva en la Plusvàlua). Tot això és la base de l’acumulació capitalista i l’arrel de l’explotació.

Question 24

Dialèctica

Answer 24

Basada en la dialèctica de @Hegel, és la forma de veure l’avanç en la història com el xoc de la contradicció de cada moment històric que es dona en la societat civil. Mentre que @Hegel ho aplica al món dels valors i les idees, @Marx ho transporta al món material.

Question 25

Utilitarisme

Answer 25

Ideologia que entén l’economia com un sistema que respón a l’utilitat de les coses, que la racionalitat marca el mercat. Molt criticat per @Marx.

Question 26

Socialisme utòpic

Answer 26

Una de les bases del socialisme que no ataca l’arrel dels problemes de la societat de classes i que posa molt de pes en l’educació per canviar la societat.

Question 27

Materialisme històric

Answer 27

Manera d’entendre i analitzar la història a partir de la premisa que l’ésser humà requereix d’unes condicions materials d’existència que estan més enllà de la seva voluntat (menjar, sostre, educació…). D’aquí se’n deriva l’expressió de que “l’obrer no decideix ser obrer de la mateixa manera que el burgés no decideix ser-ho.” Segons el materialisme històric, l’estructura econòmica determina tota la resta: les relacions de producció i per tant les condicions materials d’existència. És a dir, amb el canvi econòmic de la disposició dels mitjans de producció dels obrers, que es veuen deixats sols amb la seva força de treball, porta a un canvi social més que econòmic.
La voluntat de l’individu està subjugada a aquests factors materials d’existència, a la determinació material de l’existència. L’ésser social determina la nostra consciència, per tant no existeix la consciencia: “existo, ergo pienso”.

Question 28

Infraestructura vs. Superestructura

Answer 28

La infraestructura és el mode de producció i la superestructura són les institucions com la família, la religió, la filosofia, l’art o la política. La naturalesa de la infraestructura acaba afectant la superestructura.

Question 29

Divisió del treball

Answer 29

La divisió del treball comporta la separació de la indústria i comercialització del sector agrari. Aquesta determina també els diferents tipus de propietat i la relació entre els individus (en aquest sistema, ambdues desiguals).

Question 30

Punts importants del Manifest Comunista

Answer 30

El Manifest Comunista, explica com seguint el mètode dialèctic (Tesis - Antitesis = Sintesis), arribarà a una societat sense classes on l’Estat no serà necessari (Comunisme) a través de la Dictadura del Proletariat (amb un Estat omnipotent i una societat igualitària amb educació gratuïta) després de conquerir l’Estat via revolucionaria (Socialisme). El manifest entén la lluita de classes (la lluita pels factors de producció) com a motor per al canvi social.

Després, altres autors divideixen en 3 tipus de socialismes:
Socialisme reaccionari: feudal, petit-burgés i alemany
Socialisme conservador o burgés (reformistes)
Socialisme i el comunisme crític-utòpics (fantàstics)

Question 31

Discrepàncies històriques a la teoria marxista

Answer 31

Marx pensava que aquest procés s’acceleraria gràcies a la disminució de la classe propietària, pero el Capitalisme ha generat més classe mitjana, donant accés a la propietat. A més, el proletariat no ha augmentat de nombre com ell pensava. També, la lluita de la classe obrera va quedar colonitzada per uns pocs que s’organitzen com a èlit (burocràcia). Tot això va portar a que el capitalisme evolucionà i començà a donar-se una atomització de les classes.

Question 32

Divisió del Treball Social

Answer 32

Durkheim l’escriu preocupat per la crisi de moralitat i valors de la societat moderna. Es pregunta quins son els mecanismes de cohesió social quan es perd la religió, i analitza la nova societat a través del concepte de solidaritat. Separa les diferents formes de solidaritat a través de la divisió del treball.

Existeixen dos tipus de solidaritat: La mecànica (en les societats primitives): La unió és a causa de les semblances socials, la identificació amb el grup social i les seves creences.  La orgànica (en les societats modernes, on el que manté a les persones unides és la interdependència econòmica): La divisió social del treball (especialització) fa que l’individu depengui de la societat  Aquesta divisió del treball pot no ser adequada, sent aleshores: Anòmica: manquen restriccions morals Coactiva: obligat per normes/criteris antiquats Mal coordinada: es genera aïllament enlloc d’interdependència

Dins d’aquest llibre es fa un anàlisi del dret com a fet social. Se’n distingeixen dos tipus (ambdós es mantenen a les societats modernes): Dret repressiu: es dona en societats amb solidaritat mecànica, el crim és castigat severament. Cada persona té dins seu tant la consciència d’estats personals (interessos i característiques pròpies) com la consciència col·lectiva (conjunt de creences i sentiments comuns, independent de les consciències individuals i amb poder sobre l’individu), en la qual es basa la decisió de que és un crim i què no. Aquest tipus de dret, actualment, el trobem (diluït) en el dret penal. Dret restitutiu: es dona en societats amb solidaritat orgànica, s’intenta tractar i restituit/reintegrar el delinqüent a la societat. No es donen ni la cadena perpètua ni la pena de mort. És un sistema molt més complex, amb més òrgans i especialitzacions.

Es dona importància a la individualitat i la pluralitat d’ideologies, però hi ha un consens de valors i drets bàsics. El sistema busca el reestabliment de la forma normal, per aconseguir-lo, s’implanten lleis:
Negatives: Associen coses amb persones.
Positives: Connecten persones amb persones i estableixen què es pot fer i com.
Per @Durkheim el Crim és un fet social no patològic, es dona en totes les societats i crea unió. És un crim tot allò que atempta contra la consciència col·lectiva.

Question 33

El suïcidi

Answer 33

En aquest llibre, @Durkheim es dedica bàsicament a exemplificar l’utilització del seu mètode sociològic. Considera, per tant, el suïcidi com un fet social (anòmic, pel qual afecta negativament al benestar general, perquè surt de la consciència col·lectiva), no individualista. Busca entendre per què hi ha grups amb taxa més elevada (i quins son aquests grups).
L’anàlisi el fa utilitzant dos mètodes:
Comparació (entre col·lectivitats)
Observació (de canvis dins mateixa col·lectivitat)
De tot això n’extreu que el suïcidi pot ser un indicador del grau de cohesió d’una societat, i per tant hi hauria dos corrents suicidògenes:
Integradora (grau d’integració dels valors de la societat): massa integració porta a un suïcidi altruista (“a mort pels valors”, falta espai per la individualitat), i massa poca porta a un suïcidi egoista (no s’han integrat els valors de la societat, la vida perd sentit, no pertinença).
Reguladora (grau de la pressió de la societat i les seves lleis): massa regulació porta al suïcidi fatalista (estrés per sobreacumulació de normes, no es poden assumir les exigències socials), i massa poca pot portar a un suïcidi anòmic (que és el més preocupant per @Durkheim, i ve per no entendre res, no saber com actuar, “falta un manual”, incertesa).

Question 34

Les formes elementals de la vida religiosa

Answer 34

En aquest llibre, @Durkheim busca trobar les causes de les pràctiques i pensaments religiosos, entenent-los com un fet social generalitzat a totes les societats. Utilitza per a l’anàlisi les religions primitives, perquè permeten aïllar més fàcilment els elements constitutius (i extrapolables a tota la resta), ja que estan menys afectades per la societat.

Les religions foren la base de la societat, fomentant una comunitat amb valors, que es cuida i se sent segura. Es dona importància a la simbologia però l’important realment és la sensació de pertinença que emana d’aquesta. La religió dona sentit a la vida moral, ordena el món en sagrat o profà (bo/dolent). Aquestes idees es simbolitzen, i després es fan rituals entorn a elles. 

La funció social de la religió no és explicar el món sinó preservar la solidaritat social, cohesionar i expressar visions i idees sobre el món.

En aquest llibre s’arriba a la conclusió de que existeix una representació col·lectiva actual (o concreció en societat) de categories abstractes immemorials. Un exemple de representació col·lectiva seria el llenguatge (donar nom/concreció als conceptes/categories).

Question 35

Les regles del mètode sociològic

Answer 35

És la unió de diferents articles que doten a la sociologia de la solidesa necessària per considerar-se ciència; amb reflexió metodològica i no a base de prejudicis (evitar-los a ells i la subjectivització.
La societat és una suma de fets socials, i s’entenen els fets socials com a “coses” (no comprensible amb un simple anàlisi mental, fan falta observacions i experimentacions). Deriven de costums, i son anteriors a i van més enllà de l’individu. Per entendre l’origen d’un fet social n’hem de veure el context, les condicions concomitants.
La societat té una superioritat física, moral i intel·lectual sobre l’individu; exerceix coerció i judicis sobre ell.
Els fets socials poden crear altres fets socials, també es correlacionen, de manera que uns ens poden ajudar a entendre’n altres.

Existeixen dos tipus de fets:
Fet normal.
Fet patològic: No és saludable per la societat, no hi té cap funció ni raó de ser. Un exemple de fet patològic és l’anomia, que és un problema exclusiu de la societat moderna, sorgeix en el canvi (pèrdua de religió) perquè s’hi perden valors i vincles amb la societat. La mateixa anomia pot portar a altres fets patològics (p.e: guerra).