Ciència Política 2n Semestre Flashcards
El sistema aristotèlic de la distinció de règims polítics.
Aquesta distinció es basa en dos critèris: el número de governants i l’exercici del poder (a qui va dirigit el poder). Segons Aristòtil, hi ha 6 tipus de governs que es poden organitzar en una graella de doble entrada. En una banda tenim les formes pures de règims -que actúen en benefici del conjunt de la societat- i les formes corruptes - que actúen en benefici dels qui manen-. En l’altra banda tenim el número de governants: un sol, uns pocs i molts.
El govern pur d’un és la monarquía, el de pocs l’aristocràcia i el de molts la república (“politeia” en paraules d’Aristòtil). Les seves versions corruptes són la tirania, l’oligarquia i la democràcia respectivament.
Tots els conceptes utilitzats per Aristòtil han evolucionat i els règims s’han diversificat de manera que aquesta classificació ha quedat obsoleta. Per exemple, la democracia aristotèlica està carregada d’una connotació negativa relacionada amb el populisme, la demagògia o la dictadura de la majoria; en canvi, la democràcia moderna no és sols quelcom amb una connotación positiva sino que ha deixat de ser assambleària o directa per ser representativa. Aleshores, sorgeixen altres aspectes a tenir en compte com els sistemes de partits o la cultura política del règim.
Distinció bàsica
Els règims polítics es podrien ubicar en un continuum ideal autocràcia - democràcia (en concepció moderna) utilitzant com a objecte distintiu el grau de participació dels individus en la presa de decisions. Per exemple, @Kelsen estudia des d’on es crea l’ordenament jurídic, desde d’alt o desde baix.
Democràcia
L’exercici del poder està sotmés a una sèrie de procediments de participació popular i majories mitjançant sufragi universal. Aquests procediments ha de ser especificats prèviament en un text legal. Els representants escollits pel poble responen davant d’ell. Podem definir la democràcia com el govern de la majoria en protecció i respecte a la minoría.
Una democràcia ha de trobar-se en un Estat de Dret que inclou l’exercici de drets fonamentals, la divisió de poders en diferents òrgans independents, l’imperi de la llei (en el qual ni res ni ningú està per sobre d’ella) i on la llei és l’expressió de la voluntat del poble.
L’actual democràcia liberal representativa que domina el panorama occidental sorgeix de la fusió entre el liberalisme i elements de la democràcia directa, generant tensions l’ideal (en que tothom està d’acord amb les decisions preses) i les praccis de les democràcies actuals. Podem definir les democràcies contemporànees com el govern dels representants del poble lliurement escollits pel poble. Aquesta definició inclou també que els representants no tenen mandat imperatiu i que, una vegada al càrrec, poden fer el que vulguin.
Autocràcia
En els regims autocràtics el govern no respon davant del poble i no hi ha Estat de Dret. En aquest cas, l’amenaça i l’exercici de la repressió és l’eina emprada per a l’estabilitat del règim. La majoria d’Estats i la majoria de persones del món viuen en sistemes autocràtics i aquests poden ser tant de dretes com d’esquerres.
@Linz creà una distinció de règims autocràtics en règims autoritaris i règims totalitaris segons l’ús de la repressió que els governs porten a terme. Linz defineix als estats autoritaris com aquells estats que volen sotmetre a la seva població, mentre que els estats totalitaris no sols volen sotmetre sinó que volen imposar un sistema de valors usant uns referents forts i l’intervenció de l’Estat
