Mòdul 3 Flashcards
Què és el procés de socialització?
El procés pel qual aprenem a viure en societat
Quan dura el procés de socialització en la vida d’una persona?
Dura tota la vida (ja que el comportament d’una persona es veu constantment configurat i modelat per les interaccions socials).
Què és la socialització primària?
La que es produeix en la primera etapa de la vida, durant la infància., sobretot en el marc de la família (i també a l’escola)
Què és la socialització secundària?
La que té lloc de la infància en endavant.
Hi juguen un rol rellevant moltes institucions (família, sistema educatiu, centre de treball, amics/gues, mitjans de comunicació, esglésies, associacions…)
Què és la re-socialització?
Una situació en la que un individu té ruptures molt importants en la seva forma de vida o de pensar que impliquen aprendre noves referències.
Ex: deixar de tenir fe religiosa; canviar dràsticament d’ideologia política.
Què és la socialització terciària?
Es dóna en aquelles persones que han tingut un comportament que es considera contrari a les normes socials (ex: conductes delictives) i han de passar per un procés de resocialització per reajustar el seu comportament (en una institució penitenciària per exemple).
Què diu la teoria del mirall (Charles Cooley)?
Que els/les altres amb els que interactuem actuen com un mirall en el què ens veiem nosaltres i que el què pensem que els altres pensen de nosaltres, afecten a la percepció que té una persona de sí mateixa.
En estudiar el procés de formació del self (jo, identitat personal) G.H Mead distingeix dos conceptes. Quins?
Altre significatiu (les persones de referència per a l’infant (progenitors, mestres…)
Altre generalitzat (la societat i les normes socials en general)
Què és l’altre significatiu (G.H.Mead)?
Aquelles persones de referència per a l’infant (progenitors, mestres…) en el procés de socialització
Què és l’altre generalitzat (G.H.Mead)?
El conjunt de la societat i les normes socials en general, que l’infant va descobrint a mesura que avança en el procés de socialització.
Què és el rol social?
a)El conjunt de “papers” que desenvolupem a la societat a partir de les pautes de comportament, (el “guió”) que aquesta ens proporciona
b)Les expectatives socialment definides de com ha d’actuar una persona en una posició social determinada (professor/a, director/a d’una empresa, mare…)
Què explica la metàfora de la societat com a teatre (Ervin Goffman)?
Que la societat és com un escenari on les persones a la vegada fem d’actors i d’audiència, és a dir, som emissors i receptors.
Una persona interpreta només un rol social?
No.
Cada individu té diferents rols (professor, pare, amic…)
Quan es dóna un conflicte de rol?
Quan els requisits dels diferents rols que fa una persona entren en contradicció.
Ex: el rol de mare i de treballadora.
Quan es dóna una tensió de rol?
Quan una persona no té capacitat per satisfer les demandes i exigències d’algun dels rols que exerceix.
Ex: un/a estudiant que no té temps per a poder seguir bé els estudis.
Què vol dir el concepte de patriarcat?
Es refereix a un tipus d’organització social basada en l’autoritat de l’home al sí de la família i en el conjunt de la societat.
Què és la divisió sexual del treball?
La distribució de les tasques necessàries per al manteniment de la societat en funció dels rols de gènere que hi ha a la societat.
La divisió sexual del treball tradicional ha assignat als homes les tasques productives (treball assalariat remunerat) i a les dones les domèstiques (treball de cura).
Quina és la diferència entre “sexe” i “gènere”?
El sexe fa referència als atributs biològics de l’individu.
El gènere a la construcció social d’allò que vol dir ser home o dona (tot i que no ha d’implicar necessàriament una identitat binària).
Què explica la teoria de la performativitat del gènere de Judith Butler?
Que el genere es va creant i recreant en una espècie de posada en escena permanent on anem consolidant i transmetent als altres la nostra identitat de gènere (home, dona…).
El gènere no es només una forma de ser, també una forma de fer.
Què és l’androcentrisme?
Una forma de veure la societat que prioritza el punt de vista i el paper de l’home.
Què planteja la sociologia de les emocions?
Que les emocions són importants per comprendre els fenòmens socials.
El què senten els individus és igual d’important que el què pensen o fan.
Què explica el concepte de “normes d’expressió emocional” d’Arlie Hochschild?
Són les normes socials que senyalen com i quan es poden expressar determinades emocions i modelen la conducta del individus en el terreny de l’expressió de les emocions i els sentiments.
Com es configura la identitat personal?
A través de la interacció social: el tracte amb el món exterior ajuda a l’individu a formar-se la seva pròpia identitat.
Per això la identitat personal és un producte social i una experiència de reconeixement social.
Què vol dir la frase “Ens convertim en nosaltres a través dels altres” de Lev Vygotsky?
Que la identitat personal és un producte social ja que es configura amb la interacció amb el món exterior.
Què és la identitat social?
És la dimensió col·lectiva de la identitat d’una persona a partir d’un seguit d’atributs que ens diuen qui és i que l’ubiquen en relació als altres.
(Ex: mare, estudiant, catòlic, casat, blanc…)
Què vol dir que tenim identitats socials múltiples?
Que la identitat d’una persona té múltiples dimensions i som vàries coses a la vegada
(Ex: mare, dona, treballadora social…).
Què vol dir que les persones podem tenir identitats híbrides?
Que la identitat de les persones a vegades pot barrejar elements diferents o contradictoris (costums d’orígens diferents…).
Què diu la teoria de la identitat social de Tajfel?
a) Que la pertinença d’un individu a grups socials és
important per a la seva identitat individual.
b) Els individus busquen qualifiquen positivament la identitat dels grups als quals pertanyen en relació als altres: busquen l’autoestima positiva (tendim a ressaltar les qualitats positives del nostre grup i les negatives dels altres grups).
Com defineix Goffman a l’estigma social?
El procés pel qual la reacció dels altres espatlla la identitat normal.
Es pot referir a qüestions físiques (color de pell…), biogràfiques (haver estat a la presó…) de comportament (addiccions…)…
Es poden transformar les identitats personals i grupals estigmatitzades?
Sí.
Per exemple la participació en moviments socials i l’acció comunitària contribueixen a transformar les identitats, afavorint l’empoderament de les persones i els grups estigmatitzats.
