Mòdul 2 Flashcards

1
Q

Què volem explicar amb el concepte d’ “estructura social”?

A

La forma en què està organitzada i estructurada una societat i identificar els principals elements que expliquen el funcionament de la societat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Quines són les analogies més habituals per entendre l’estructura d’una societat?

A

Orgànica (la societat com un organisme)
Arquitectònica (la societat com un edifici)
Geològica (la societat com les capes de la terra)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Com podem definir el concepte d’ “estructura social”?

A

Xarxa de relacions fonamentals entre grups, subjectes, o actors socials referides als recursos, domini, i poder que dona lloc a un sistema de desigualtat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Quan analitzem les societats humanes quines són les tres qüestions en què ens fixem?

A

Estructures
Actors
Processos

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Què són les “estructures” que hi ha en una societat?

A

Els aspectes fonamentals dels diferents àmbits de la societat (el sistema educatiu, el mercat de treball…) o d’una determinada institució (la família…).

Impliquen pautes estables, difícils de canviar, en el marc de les quals les persones viuen

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Què entenem per “actors” socials?

A

Persones o conjunts de persones (organitzacions, etc) que intervenen en la vida social.
És a dir, hi ha actors individuals i col.lectius.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Què són els “processos” socials?

A

Són el conjunt d’interaccions entre individus i grups socials que tenen lloc a la societat (el què fan, com es relacionen entre sí, com s’influencien mútuament…)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

El terme “acció social” què vol dir en sociologia?

A

Tota acció conscient (feta pels actors socials) que es dirigeix als altres i els influencia d’alguna manera.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Quina és la diferència entre analitzar l’acció social en termes objectius i en termes subjectius?

A

Quan l’analitzem de manera objectiva estudiem què fa una persona (o grup)
Quan l’analitzem de manera subjectiva estudiem el significat que li dóna la persona (o grup) a allò que fa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Què vol dir el concepte d’ “agència”?

A

La capacitat individual o col·lectiva per a l’acció, és a dir per actuar, i pensar lliurement.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Què vol dir el terme “acció col.lectiva”?

A

Acció empresa per un conjunt de persones que persegueixen un objectiu compartit o més d’un (ex: manifestacions…)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Què és una “organització”?

A

Grup formal, orientat a uns objectius, amb membres i una estructura definida, regit per unes normes i procediments que guien el seu funcionament (Ex: partits, empreses, universitats..).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Què és la tensió entre “estructura i agència” en sociologia?

A

El fet que hi ha una tensió entre la capacitat d’agència, és a dir d’acció (individual i col·lectiva) de les persones, i les estructures de la societat que limiten aquesta capacitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Quan analitzem la societat què és millor, posar més èmfasi en el pes de les estructures o en la capacitat d’agència de les persones?

A

Hi ha sociòlogues que posen més pes en un tema o en l’altre.
Però hi sol haver un consens en què cal un punt intermedi: les persones tenen capacitat d’agència (d’acció) però la societat limita aquesta capacitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Què vol dir aquesta frase de Marx: “Els homes (sic) fan la seva pròpia història, però no la fan en el lliure albir, sota circumstàncies triades per ells mateixos, sinó sota aquelles circumstàncies amb què es troben directament, que existeixen i els hi han estat llegades pel passat”

A

Resumeix la tensió entre estructura i acció: les persones tenen capacitat d’agència (d’acció) però la societat limita aquesta capacitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Què vol dir el concepte d’ “habitus” (Pierre Bourdieu)?

A

És l’stock bàsic de coneixements que té una persona fruit de la seva educació i posició social, a partir dels quals pensa i actua.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Per a què serveix el concepte d’ “habitus” (Pierre Bourdieu)?

A

És una forma d’explicar la tensió entre estructura i acció.

Serveix per explicar com d’una banda una persona és lliure de triar el què vol fer (ex: com es vesteix), però per l’altra el seu nivell cultural, educatiu, l’entorn socioeconòmic…, condiciona les seves decisions (ex: que li agradi un determinat tipus de roba i no una altra).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Què aporta la tensió estructura-acció a un treballador o educadora social?

A

1.Ajuda a entendre la situació de moltes de les persones amb les que treballen i atenen: les persones tenen un marge d’acció individual però al mateix temps estan limitats per uns factors estructurals (desigualtats, discriminació, atur…).

2.Mostra que la intervenció social (agència) des de l’educació i el treball social pot incidir en la realitat i aconseguir canvis concrets, però es veu limitada pels grans problemes estructurals (polítiques econòmiques, prejudicis…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

En què es distingeixen els conceptes de “diferència” i “desigualtat”?

A

“Diferència” es refereix a la diversitat entre individus o grups socials i no pressuposa cap relació de jerarquia entre ells.
“Desigualtat” es refereix a que determinats individus o grups socials tenen més accés a determinats recursos (diners…) que altres i implica una relació de jerarquia.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Quina és la relació entre “desigualtat” i “diferència”?

A

Sovint la diferència ha estat la base a partir de la qual s’han construït les desigualtats (ex: les diferències de color de pell han servit per crear desigualtats entre les persones).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Quin és el concepte que fem servir per a explicar com es relacionen els diferents eixos/factors de desigualtat?

A

Interseccionalitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Què analitza la “interseccionalitat”?

A

Com els diferents factors de desigualtat (i.e. classe i gènere) interactuen entre sí i es fusionen en una sola experiència personal (Ex: ser una dona negra afroamericana).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

La “interseccionalitat” com relaciona la identitat de les persones i les estructures socials per explicar la desigualtat?

A

Considera que l’existència d’estructures de desigualtat (patriarcat, racisme…) converteixen determinades identitats (dona, afroamericana…) en vulnerables.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Què explica el concepte d’ “estratificació social”?

A

Que la societat està formada per diferents nivells (estrats), mútuament relacionats, ordenats jeràrquicament (un sota l’altre) en funció de determinats factors socials (ingressos, nivell educatiu, prestigi…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Quina és la imatge més habitual per a representar una societat estratificada?

A

Una piràmide

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Què vol dir que una societat té un sistema d’estratificació obert?

A

Que és possible i relativament fàcil moure’s d’un estrat a l’altre (ex: néixer pobre i esdevenir ric o al revés)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Què vol dir que una societat té un sistema d’estratificació tancat?

A

Que és impossible o molt difícil moure’s d’un estrat a un altre (ex: en les societats esclavistes era difícil moure’s d’un nivell a l’altre)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Què és l’ “estatus social”?

A

La posició que una persona ocupa en un determinat sistema social (a la societat, a la família, a l’empresa…)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Quan analitzem l’estatus d’una persona fem servir varis criteris (ex: per valorar l’estatus socioeconòmic fem servir el prestigi de la feina, els ingressos, el nivell educatiu…). Quan hi ha contradicció entre aquests diferents criteris (ex: algú que té una feina mal pagada però té un alt nivell educatiu), com s’anomena la situació?

A

Inconsistència d’estatus.

30
Q

Què és la “mobilitat social”?

A

El desplaçament dels individus o grups socials des de la seva posició d’origen a una altra de diferent en l’estructura socioeconòmica

31
Q

Quins són els dos grans tipus de mobilitat social?

A

Vertical: ascendent o descendent cap a altres nivells socials
Horitzontal: dins del mateix nivell (canviar la feina per una de prestigi similar, anar a viure a un nou barri de nivell similar a l’anterior…)

32
Q

Què és la “mobilitat social estructural”?

A

La mobilitat social d’amplis grups socials, no només de determinats individus.

33
Q

Quina és la diferència entre la mobilitat social intergeneracional i la intrageneracional)

A

L’intergeneracional analitza la mobilitat social entre generacions, entre progenitors i fills.
La intrageneracional analitza els canvis dels i les membres d’una mateixa generació durant la seva vida.

34
Q

Què són les “elits”?

A

Col·lectiu minoritari d’individus influents en un sector social determinat o en tota la societat que solen gaudir de privilegis no comuns a la majoria de la població.
Solen ser grups relativament tancats, amb forts lligams interns (de tipus familiar, social, aficions, etc.)

35
Q

Quin terme es fa servir a vegades com a sinònim d’ “elit”?

A

Establishment

36
Q

Què entenem per “canvi social”?

A

La transformació d’una realitat social en un període de temps determinat.

37
Q

Què són les “conseqüències no intencionals de l’acció social” (Merton)?

A

El fet que les accions (personals o col·lectives) no sempre tenen els efectes desitjats.

38
Q

Què és una “profecia autocomplerta” (Merton)?

A

Una predicció que, un cop feta, ella mateixa és la causa que fa que esdevingui realitat ja que desencadena una sèrie de fets favorables a que es compleixi.

39
Q

Quin concepte fem servir per explicar que les expectatives sobre una altra persona (o persones) afecten com aquesta es comporta i el seu rendiment?.

A

Efecte Pigmalión

40
Q

Quins són els nivells del canvi social?

A

Macro (gran escala. Ex: canvi en el sistema educatiu)
Meso (escala mitjana. Ex: canvi en una Universitat)
Micro (petita escala. Ex: canvi un aula)

41
Q

Quins són els tipus de canvi social?

A

Canvis menors (no alteren ni la identitat ni l’estructura d’allò que canvia.Ex: pintar les parets del pis)

Reajustaments estructurals (afecten part de l’estructura o identitat. Ex: tirar al terra algunes parets menors del pis i reformar el bany)

Canvis estructurals (transformacions completes de l’estructura o identitat. Ex: una reforma integral del pis)

42
Q

Què és un canvi social per evolució?

A

Un canvi que es va produint per la pròpia activitat dels actors i que no es busca conscientment.

43
Q

Quina és la diferència entre un canvi per reforma i un per revolució?

A

El canvi per reforma és gradual.

El canvi per revolució és rupturista i abrupte i implica una transformació profunda en poc temps.

44
Q

Per a què serveixen les institucions socials (família, escola…)?

A

Per a satisfer les necessitats humanes i estructurar el funcionament de la societat.
Canalitzen el comportament de les persones.

45
Q

Com aconsegueixen les institucions socials que les i els seus membres actuïn conforme als criteris de la institució)

A

1.Tenen autoritat moral (la seva forma de fer les coses apareix com a “normal”).

2.També posseeixen mecanismes de control (sancions…).

46
Q

Una presó, un hospital psiquiàtric, una residència de gent gran, un monestir…quin tipus d’institució són?

A

Institució total (Ervin Goffman)

47
Q

Quines són les característiques principals de les institucions totals?

A

Separació entre institució i món exterior.
Separació interns/es i personal.
Programació de la rutina diària dels interns per part del personal.
Sovint hi ha una contradicció entre els objectius i la realitat de la institució.

48
Q

Què li passa a la identitat personal, és a dir, al “jo” en les institucions totals?

A

1.Es produeix una mortificació/mutilació: la identitat personal es va erosionant i destruint i es produeix un “desentrenament” de la vida social.
2.Es produeix una reorganització de la identitat personal: la institució proporciona un nou marc de referència a l’intern/a (normes…).

49
Q

Què és una institució voraç (Lewis Coser)?

A

Una organització que demana als seus membres l’adhesió absoluta, fidelitat exclusiva i incondicional (ex: una secta religiosa o política).
Les i els membres solen tenir una visió positiva de l’organització, ja que els dóna una manera de veure les coses, una forma de viure, relacions personals…

50
Q

En les institucions voraces la separació entre la institució i el món exterior és física?

A

No necessàriament.
La barrera amb la resta del món molts cops és simplement simbòlica (entre els membres de la secta i els que no ho són), contràriament a una institució total.

51
Q

Quin és el fonament últim d’un ordre social?

A

La violència. Però habitualment no entra en joc, ja que hi ha altres mecanismes de control social que garanteixen l’ordre social.

52
Q

Què són els processos de legitimació?

A

Els processos d’explicació i justificació de l’ordre social.
Serveixen per a què les persones trobin sentit a les coses i al seu paper en la societat

53
Q

Què vol dir el terme “hegemonia”?

A

En una societat hi ha vàries explicacions de les coses i de la realitat. L’hegemonia és la capacitat dels grups dominants en una societat de fer passar els seus interessos privats com a interessos col·lectius de la majoria i fer que la seva visió del món i les seves explicacions de les coses semblin les normals.

54
Q

Què entenem per “control social”?

A

Els mecanismes de la societat per a regular el comportament i el pensament de les persones.

55
Q

Què són les “normes socials”?

A

Són les normes de comportament, formals i informals, determinades per la societat i que es transmeten a través de l’educació, les costums…

56
Q

Per a què serveixen les “sancions socials” positives (recompenses) o negatives (càstigs)?

A

Per a què que els individus tinguin un comportament conforme als valors i normes de la societat.

57
Q

Quina diferència hi ha entre les sancions formals i les informals?

A

Les formals impliquen algun tipus explícit de càstig o recompensa (acomiadament, un punt menys a la nota, multa, un ascens…).

Les informals són més imprecises (males mirades, comentaris, una crítica, una felicitació, ridícul, ostracisme…).

58
Q

En quins dos mecanismes es basa el control social?

A

1.Interiorització de les normes: les normes ens semblen bones i legítimes
2.Sancions (formals o informals): càstigs en cas d’incompliment

59
Q

Què entenem per “desviació social”?

A

Aquells comportaments que es fan contravenint les normes i les convencions socials.

60
Q

La “desviació social” és un concepte negatiu?

A

No. En llenguatge sociològic la desviació significa contravenir les normes però sense que això impliqui un judici necessàriament negatiu.
De fet, sovint els comportaments “desviats” són pioners de canvis socials innovadors. Ex: els primers ecologistes, o les primeres feministes.

61
Q

Quina diferència hi ha entre la desviació primària i la secundària (Edwin Lemert)?

A

La desviació primària es dóna quan un individu fa petits actes de transgressió, però que no són importants per la seva vida o la seva identitat i es normalitzen (ex: una infracció de tràfic).
La secundària es dóna quan una persona comet més actes fora de la norma que no són normalitzats, acaben sent etiquetats per la societat com a “desviats”, i la pròpia persona acaba acceptant aquesta etiqueta (ex: un lladre).

62
Q

Què és el procés d’ “etiquetatge” (Howard Becker)?

A

El procés pel qual individus i grups socials són identificats com a posseïdors de certes característiques (ex: desviat, violent…) per part d’altres individus o grups que tenen el poder suficient per a imposar aquestes etiquetes. Les etiquetes expressen l’estructura de poder de la societat.

63
Q

L’etiquetatge ens defineix només a la persona o grup etiquetat?

A

No.
El procés d’etiquetatge també diu molt de l’etiquetador/a.

64
Q

Com s’anomena la reacció social exagerada a algun tipus de problema o fenomen social (ex: por a la delinqüència)?

A

Pànic moral (Stanley Cohen)

65
Q

Què vol dir que avui en dia els pànics morals s’han convertit en estructurals?

A

Que han esdevingut trets crònics de la vida quotidiana de les societats modernes.
Com a resultat d’això han esdevingut mecanismes de control social generalitzats, que serveixen per configurar les actituds polítiques i les opinions (Ex: l’escàndol mediàtic constant en relació a la immigració).

66
Q

Què és una “cerimònia de degradació” (Harold Garfinkel)

A

Qualsevol procés pel qual la identitat pública d’un actor és transformat en una cosa vista com inferior.
Implica la degradació de la identitat i l’estatus de la persona.
És una forma de control d’individus que no actuen com la comunitat (o l’organització, l’empresa, la família…) vol.

67
Q

Què és un grup social?

A

Un grup de persones que tenen algun tipus de relació i comparteixen algun aspecte en comú que consideren important (ser de la mateixa família, amics, treballar a la mateixa empresa…).

68
Q

Què són els grups socials primaris?

A

Són petits i relativament rígids i impliquen un fort sentiment de pertinença entre els seus membres i habitualment bastanta relació. Ex: família i amics
Tenen una funció de suport mutu (emocional, financer, social…)
El grup és un fi en sí mateix, no és un mitjà per una altra cosa.

69
Q

Què són els grups socials secundaris?

A

Són més grans i impersonals. Els i les membres estableixen llaços a través d’una activitat o objectiu compartit, més que no pas lligams emocionals forts.
Ex: una empresa. Les i els empleats estan connectats entre sí a través de la feina que fan i tenen menys coneixement mutu.
El sentiment de pertinença és menor (tot i que també existeix).

70
Q

Què és la “conformitat de grup”?

A

El procés pel qual les i els membres d’un grup adapten les seves creences i comportament a les (majoritàries) del grup.

71
Q

Què entenem per “grup de referència”?

A

El grup que un individu fa servir per a determinar el què és normal i què no, i per jutjar als altres i a sí mateix.