GLOSSARI TRIMESTRAL 1 (nom-definició) Flashcards
Àgora
Plaça de polis gregues, centre de discussió dels afers públics de la ciutat
Antropocentrisme
Concepció sobre la realitat en la que se sol situar a l’ésser humà com a centre i finalitat de tot el real.
Antropologia
Ciència que estudia l’home. Se sol diversificar en diferent apartats, com l’antropologia cultural o l’antropologia filosòfica
A posteriori
Després de. Generalment s’usa per referir-se a quelcom obtingut amb el recurs de l’experiència.
A priori
Abans de. Generalment s’usa per referir-se a quelcom obtingut sense el recurs de l’experiència.
Axiologia
Teoria dels valors
Axioma
Proposicions admeses sense demostració i que representen el punt de partida de les ciències i els mètodes deductius.
Coneixement
Activitat mental mitjsnçant la qual hom aprehèn un objecte o idea.
Consciència
Facultat del psiquisme que consisteix en adonar-se de la sevs pròpia activitat.
Cosmogonia
Concepció religiosa, mitològica o filosòfica que explica l’origen i la formació del món.
Cosmovisió
Conjunt de respostes que hom dona sobre el món i la realitst en general i el seu sentit.
Creacionisme
Teoria o concepció, generalment de caràcter religiós, segons la qual el món i tots els éssers que l’integren van ser creats del no res per un ésser superior.
Cultura
Conjunt de costums, hàbits i valors d’un col.lectiu, juntament amb els mecanismes socials per a transmetre’ls.
Determinisme
Doctrina filosòfico-científica que considera que tots els fenòmens obeeixen a un conjunt de causes expressables en lleis universals.
Dogmatisme
Concepció epistemològica que defensa la possibilitat del coneixement i de la capacitat de la raó per accedir a la veritat.
Dret
Conjunt de normes que regulem el comportament humà en unansocietat determinada.
Empíric
Fa referència a tot allò que pot ser comprovat o contrastat a través se l’observació i l’experiència
Empirisme
Corrent de pensament de l’època moderna que fonamenta el coneixement a partir dels sentits i l’experiència.
Epistemologia
Branca de la filosofia que s’ocupa de la investigació sobre temes relacionats amb el coneixement, especialment el seu fonament i el seu valor. També se la sol anomenar gnoseologia o teoria del coneixement.
Escepticisme
Concepció epistemològica que nega la possibilitat del coneixement ferm i segur i de l’existència de la veritat o de la possibilitat de la raó per accedir-hi.
Estatus
Posició social que un individu ocupa dins la societat
Ètica
Reflexió filosòfica sobre la moral i els seus fonaments.
Estètica
Branca filosòfica que investiga i reflexiona sobre les qüestions relacionades amb la bellesa i l’art en general.
Etnocentrisme
Actitud que consisteix en prendre la pròpia cultura com a punt de referència adequat per jutjar i valorar les altres.
Fal.làcia
Argumentació incorrecta que pretén presentar-se com a correcta.
Filosofia
Del grec “philos” (estimar) “sophia” (saviesa), etimològicament significa “amor a la saviesa”. En general és la reflexió racional i crítica sobre l’ésser humà i la realitat.
Fixisme
Teoria sobre l’origen i la naturaleza dels éssers vius segons la qual aquests han estat sempre com són ara, romanen sempre inalterables, sense que pateixin canvis o transformacions.
Geocentrisme
Sistema astronòmic que situa la Terra en el centre de l’Univers.
Heliocentrisme
Sistema astronòmic que situa al Sol en el centre de la Terra.
Hipòtesi
Conjectura que es proposa com a solució a un problema, generalment de caràcter científic, i que orienta la investigació i l’experimentació.
Idealisme
Doctrina filosòfica que considera que el fonament últim de la realitat és el pensament o la consciència.
Imperatiu
Ordre o manamenr que es dona per al comportament d’una acció
Indeterminisme
Doctrina filosòfico-científica que considera que els fenòmens no depenen necessàriament d’una causa, o almenys una part d’ells.
Llei
Enunciat que expressa una relació universal i necessària entre fenòmens.
Llibertat
Facultat humana per determinar-se al marge de les necessitats inherents a la naturalesa i cultura.
Lògica
Ciència que estudia les lleis i del raonament correcte.
Logos
Terme grec amb diversos significats, però que tradicionalment ve s designar la raó i la paraula.
Materialisme
Doctrina que considera que el fonament últim i constitutiu de la reslitat és la matéria.
Metafísica
Branca de la filosofia que reflexiona sobre les qüestio s relacionades amb la realitat i l’existència en general.
Metallenguatge
Llenguatge que usem per parlar o reflexionar sobre altres llengues o sobre si mateix.
Mite
Relat sobre els éssers sobre naturals i primigenis que explica com quelcom ha arribat a ser o que escenifica un comportament exemplar.
Moral
Conjunt de normes i valors que regulen les accions dels individus.
Nomos
Terme grec que designa la llei i la convenció. Se’l sol contraposar al terme grec “pysis”.
Paradoxa
Raonament en el que el na afirmació i la seva negació s’impliquen mútuament.
Physis
Terme grec que designa la naturalesa.
Polis
Terme grec que designa la ciutat-estat.
Pragmatisme
Concepció epistemològica qur identifica veritat amb utilitat.
Proposició
Enunciat que afirma o nega alguna cosa.
Racionalisme
Corrent de pensament de l’època moderna que situa el fonament del coneixement en la raó.
Raonament
Mecanisme per obtenir nous coneixements a partir d’altres coneixements o informacions anteriors.
Relativisme
Posició epistemològica que considera que el coneixement depèn de diferents circumstàndies (històriques, culturals…) i, conseqüentment, no existeix la veritat absoluta i objectiva.
Rol
Conducta determinada a partir de l’estatuts social que hom ocupa.
Socialització
Procés a partir del qual una persona s’integra en una societat determinada.
Sociologia
Ciència que té com a objecte d’estudi la societat humana.
Solipsisme
Concepció segons la qual l’únic autenticament existent és la pròpia consciència i la impossibilitat de transcendir-la.
Teologia
S’empra referir a qualsevol doctrina o concepció que impliqui algun tipus de finalitat o objectiu (tel grec “telos”, fi).
Teocentrisme
Doctrina que interpreta la realitat tota situant a Déu en el centre, com a creador o sostenidor d’aquesta
Teogonia
Doctrina religiosa o mitològica que explica el naixement o l’aparició dels déus i la seva genealogia.
Teologia
Ciència o coneixement sobre Déu.
