GLOSSARI TRIMESTRAL 1 (definició-paraula) Flashcards
Plaça de polis gregues, centre de discussió dels afers públics de la ciutat
Àgora
Concepció sobre la realitat en la que se sol situar a l’ésser humà com a centre i finalitat de tot el real.
Antropocentrisme
Ciència que estudia l’home. Se sol diversificar en diferent apartats, com l’antropologia cultural o l’antropologia filosòfica
Antropologia
Després de. Generalment s’usa per referir-se a quelcom obtingut amb el recurs de l’experiència.
A posteriori
Abans de. Generalment s’usa per referir-se a quelcom obtingut sense el recurs de l’experiència.
A priori
Teoria dels valors.
Axiologia
Proposicions admeses sense demostració i que representen el punt de partida de les ciències i els mètodes deductius.
Axioma
Activitat mental mitjançant ña qual hom aprehèn un objecte o idea.
Coneixement
Facultat del psiquisme que consisteix en adonar-se de la seva pròpia activitat.
Consciència
Concepció religiosa, mitològica o filosòfica que explica l’origen i la formació del món.
Cosmogonia
Conjunt de repsostes que hom dona sobre el món i la realitat en general o el seu sentit.
Cosmovisió
Teoria o concepció, generalment de caràcter religiós, segons la qual el món i tots els éssers que l’integren van ser creats del no res per un ésser superior.
Creacionisme
Conjunt de costums, hàbits i valors d’un col.lectiu, juntament amb els mecanismes socials per a transmetre’ls.
Cultura
Doctrina filosòfico-científica que considera que tots els fenòmens obeeixen a un conjunt de causes expressables en lleis universals.
Determinisme
Concepció epistemològica que defensa la possibilitat del coneixement i de la capacitat de la raó per accedir a la veritat.
Dogmatisme
Conjunt de normes que regulen el comportament humà en una societat determinada.
Dret
Fa referència a allò que pot ser comprovat o contrastat a través de l’observació i l’experiència.
Empíric
Corrent de pensamenr de l’època moderna que fonamenta el comeixmement a partir dels sentits i l’experiència.
Empirisme
Branca de la filosofia que s’ocupa de la investigació sobre temes relacionats amb el coneixement, especialment el seu fonament i el seu valor. També se la sol anomenar gnoseologia o teoria del coneixement.
Epistemologia
Concepció epistemològica que nega la possibilitat del coneixement ferm i segur i de l’existència de la veritat o de la possibilitat de la raó per accedir-hi.
Escepticisme
Posició social que un individu ocupa dins la societat.
Estatus
Branca de la filosofia que investiga i reflexiona sobre les qüestions relacionades amb la bellesa i l’art en general.
Estètica
Reflexió filosòfica sobre la moral i els seus fonaments.
Ètica
Actitud que consisteix en perdre la pròpia cultura com a punt de referència adequat per jurar invalorar altres.
Etnocentrisme
Argumentació incorrecta que pretén presentar-se com a correcta
Fal.làcia
Del grec “philos” (estimar) “sophia” (saviesa), etimològicament significa “amor a la saviesa”. En general és la reflexió racional i crítica sobre l’ésser humà i la realitat.
Filosofia
Teoria sobre l’origen i la naturaleza dels éssers vius segons la qual aquests han estat sempre com són ara, romanen sempre inalterables, sense que pateixin canvis o transformacions.
Fixisme
Sistema astronòmic que situa la Terra en el centre de l’Univers.
Geocentrisme
Sistema astronòmic que situa al Sol en el centre de la Terra.
Heliocentrisme
Conjectura que es proposa com a solució a un problema, generalment de caràcter científic, i que orienta la investigació i l’experimentació.
Hipòtesi
Doctrina filosòfica que considera que el fonament últim de la realitat és el pensament o la consciència.
Idealisme
Ordre o manament que es dona per al comportament d’una acció
Imperatiu
Doctrina filosòfico-científica que considera que els fenòmens no depenen necessàriament d’una causa, o almenys una part d’ells.
Indeterminisme
Enunciat que expressa una relació universal i necessària entre fenòmens.
Llei
Facultat humana per determinar-se al marge de les necessitats inherents a la naturalesa i la cultura
Llibertat
Ciència que estudia les lleis del raonament correcte.
Lògica
Terme grec amb diversos significats, però que tradicionalment ve a designar la raó i la paraula.
Logos
Doctrina que considera que el fonament últim i constitutiu de la realitat és la matèria.
Materialisme
Branca de la filosodia que reflexiona sobre les qüestions relacionades amb la realitat i l’existència en general
Metafísica
Llenguatge que usem per parlar o reflexionar sobre altres llenguatges o sobre si mateix.
Metallenguatge
Relat sobre els éssers sobrenaturals i primigenis que explica com quelcom ha arribat a ser o que escenifica un comportament exemplar.
Mite
Conjunt de normes i valors que regulem les accions individuals.
Moral
Terme grec que designa la llei i la convecció. Se’l sol contraposar al terme grec “pysis”.
Nomos
Raonament en el que una afirmació i la seva negació s’impliquen mútuament.
Paradoxa
Terme grec que designa la naturalesa.
Physis
Terme grec que designa la ciutat-estat.
Polis
Concepció epistemològica que identifica veritat amb utilitat.
Pragmatisme
Enunciat que afirma o nega alguna cosa.
Proposició
Corrent de pensament de l’època moderna que situa el fonament del coneixement en la raó.
Racionalisme
Mecanisme per obtenir nous coneixements a partir d’altres coneixements o informacions anteriors.
Raonament
Posició epistemològica que considera que el coneixement depèn de diferents circumstàncies (històriwues, culturals…) i, conseqüentment, no espxisteix la veritat absoluta i objectiva.
Relativisme
Conducta determinada a partir de l’estatus social que hom ocupa.
Rol
Procés a partir del qual una persona s’integra en una societat determinada.
Socialització
Ciència que té com a objecte d’estudi la societat humana.
Sociologia
Concepció segoons la qual l’únic autènticament existent és la pròpia consciència i la impossibilitat de transcendir-la.
Solipsisme
S’empra referir a qualsevol doctrina o concepció que impliqui algun tipus de finalitat o objectiu (tel grec “telos”, fi).
Teologia
Doctrina que interpreta la realitat tota situant a Déu en el centre, com a creador o sostenidor d’aquesta.
Teocentrisme
Doctrina religiosa o mitològica que explica el naixament o l’aparició dels déus i la seva genealogia.
Teogonia
Ciència o coneixement sobre Déu.
Teologia
