Envoltes i membranes Flashcards
Quin és el procediment que s’utilitza per observar mostres amb ME (4 passos)? Quina avantatge principal té?
El procés consisteix en (1) dipositar una gota del cultiu a estudiar en una reixeta i (2) introduir-la en un solvent orgànic (com ara etanol) a una temperatura molt baixa (-60ºC). (3) Llavors, la reixeta es col·loca en un suport especial del ME, que permet inclinar-la i (4) agafar imatges de totes les orientacions possibles, que podem reconstruir per obtenir una imatge 3D.
Com a principal avantatge té que no és necessari deshidratar les cèl·lules i això permet conservar-les intactes.
(Es congelen tan rapidament que l’aigua de dins seu no cristal·litza i tampoc els causa danys).
Enumera, de dins cap a fora, les parts de l’envolta en gramnegatius.
- Membrana interna
- Espai periplasmàtic (conté proteïnes i peptidoglicà)
- Membrana externa
- Capa S
- Càpsula/EPS
- Apèndixs (flagels, pili…)
Enumera algunes funcions i processos dels quals s’encarregui la membrana plasmàtica o els seus components (enzims i proteïnes de membrana, etc) (n’hi ha 8 en total).
- Barrera de permeabilitat selectiva i manteniment del gradient electroquímic
- Transport de nutrients i de ions
- Síntesi de lípids
- Síntesi de peptidoglicà
- Secreció de proteïnes
- Cadenes de transport d’electrons
- Segregació de cromosomes
- Detecció de senyals
Totes les membranes cel·lulars són iguals en composicó i proporció lípid-proteïna? Explica alguna diferència que hi pugui haver entre membranes de diferents organismes (pensa en, per exemple, el contrast entre mielòcits i eritròcits humans, o la diferència entre la membrana externa i interna dels mitocondris)
Les membranes cel·lulars varien notablement en composició segons la funció que dugui a terme la cèl·lula, el seu metabolisme, l’entorn on viu, etc.
Per exemple, els eritròcits humans tenen una membrana amb proporcions entre lípids i proteïnes molt similars, mentre que els mielòcits tenen aproximadament un 80% de lípids en pes sec.
La membrana interna de mitocondris està repleta de proteïnes per al transport electrònic, mentre que la seva membaran externa té moltes menys proteïnes (aproximadament 50% en pes).
En comparació a altres membranes que hem estudiat, la membrana plasmàtica de bacteris té un alt, baix o mig contingut de proteïnes en relació als lípids?
La membrana bacteriana, en general, té la concentració de proteïnes més elevada de totes les membranes biològiques estudiades.
Quina, de totes les funcions que té la membrana plasmàtica, és la única que duen a terme exclusivament els lípids?
Els lípids estan implicats exclusivament en ser una barrera de permabilitat.
Explica els 4 passos de la biosíntesi d’àcids grassos.
- Necessitem acetil-ACP i malonil-ACP
- En una reacció de condensació, s’ajunten. S’allibera un CO2 del malonil i l,’ACP de l’acetil. La molècula resultant és acetoacetil-ACP.
- S’elimina un oxigen amb despesa de 2NADPH, s’allibera H2O. Es forma un àcid orgànic, àcid butíric-ACP.
- Es donen reaccions de condensació successives on s’afegeixen malonil-ACPs i s’allibera CO2 i el seu grup ACP.
L’àcid gras, per tant, va augmentant de 2 en 2 carbonis.
Quina funció compleixen les molècules ACP?
ACP significa acyl-carrying protein. Les ACP s’uneixen a les molècules destinades a la síntesi d’àcids grassos per indicar a la cèl·lula que el seu destí no es el catabolisme, sinó la síntesi.
Quin grup prostètic comparteixen CoA i ACP?
La fosfopantoneïna, el lloc d’unió dels àcids grassos.
Explica els passos que segueix la síntesi de lípids (fosfolípids)
- S’uneix un àcid gras al glicerol-P. El producte és l’àcid lisofosfatídic
- S’uneix el segon àcid gras. Es forma àcid fosfatídic.
Recordar que els àcids grassos són transportats per ACP, que s’allibera. - Per activar l’àcid gras, s’hidrolitza CTP a CMP, alliberant pirofosfat, i el CMP s’uneix a la molècula formant CDP-diglicèrid
(Quan el CMP s’uneix, com que el glicerol ja té un fosfat, parlem de CDP) - S’allibera el CMP i s’uneix el grup polar, dues vies:
a) S’uneix una serina, formant fosfatidilserina. Aquesta sol ser transformada en fosfatidiletanolamina amb una descarboxilació (obtenim amina unida a 2C, etanolamina)
b) S’allibera el CMP i s’uneix un glicerol-3-P, que forma un enllaç èter amb el fosfat de la molècula, formant fosfatidilglicerolfosfat. El fosfat del glicerol que s’acaba d’unir s’elimina, formant fosfatidilglicerol.
Dades importants (kinda I guess):
- En total es considera que es gasta 2ATP (CTP -> CMP + 2PP)
- Les modificacions s’introdueixen després mitjançant desaturases, isomerases (cis-trans) i CFA-sintases (ciclopropans)
No se si es important però might as well: sabem que 1g de E. coli té 129umol de fosfatidiletanolamina. Què es necessita per generar-los?
- glicerol-3-p =
- serina =
- àcids grassos-ACP =
- enllaços fosfat trencats (recorda que per cada molècula es trenquen 2 enllaços)
- glicerol-3-p = 129umol
- serina = 129 umol
- àcids grassos-ACP = 258umol
- enllaços fosfat trencats = 258umol
On es troben els enzims responsables de la síntesi de lípids?
Gairebé tots són de membrana, ja siguin proteïnes integrals o perifèriques.
Quina és la diferència entre flipases i flopases? Per què són necessàries?
Quins altres dos tipus de moviment tenen els fosfolípids a la membrana?
Les flipases transporten fosfolípids de l’exterior a l’interior, i le flopases al revés (totes dues gasten ATP). Són necessàries perquè el flip-flop passiu gairebé mai passa.
A la membrana, els fosfolípids fan rotació sobre sí mateixos (molt ràpida, 10^9 voltes/s) i difusió lateral (10^-8 cm/s)
Per què és necessari que no entrin lípids a la monocapa externa de la membrana externa?
El lipopolisacàrid que es troba a la membrana externa impedeix el pas de molècules hidrofòbiques. Si s’hi insereixen lípids nous, es creen forats per on no hi ha LPS. Ens interssa que les dues monocapes siguin asimètriques.
Quins són els 2 grups de proteïnes més importants que trobem a l’espai periplasmàtic?
- Hidrolases: enzims que serveixen per degradar diferents substàncies i poder transportar-les dins la cèl·lula.
- Binding proteins: proteïnes receptores que s’encarreguen de transportar substàncies a l’interior de la cèl·lula.
