Diagnòstic Cardiopatia Isquèmica (CI) Flashcards

1
Q

Formes de Presentació CI

A
  1. Isquèmia silent
  2. Angina estable
  3. Angina inestable
  4. IAM
  5. IC
  6. Mort sobtada
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Sd. CORONARI AGUT

A

angina inestable + IAM

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Probabilitat pre-test

A

Probabilitat pre-test de presentar una malaltia coronària en funció de l’edat, el sexe i de si els símptomes són típics, atípics o anginosos.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Utilitat probabilitat pre-Test

A

Valorar quan està indicat fer un prova o no. Considerem que per sota del 5% no s’ha de demanar cap prova i entre 5-15% esttà discutit.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Variables que augmenter la prob. pres-test

A
  1. Presència de FR CV
  2. ECG patològic
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Variables que disminueixen la prob. pres-test

A
  1. ECG normal
  2. TC normal (sense calcificacions coronàries)
  3. Absència de calci coronari
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Dolor anginós

A

Dolor típic opressiu, habitualment retro-esternal amb dispersió a la resta del tòrax.

Majoritàriament pot irradiar al coll, braç i mà esquerra i mandíbula, però també pot fer-hoo cap a l’epigastri, esquena i braç dret.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Manifestacions ECG amb isquèmia

A

Segons el temps que porto instaurada la hipòxia tissular, ttrtobarem diferents lesions i manifestacions:

  1. Isquèmia miocàrdica (alt. ona T).
    – Isq. subendocàrdica
    – Isq. subepicàrdica
  2. Lesió miocàrdica (alt. seg ST)
    – Lesió subendocàrdica
    – Lesió subepicàrdica
  3. Necrosi miocàrdica (ona Q)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Isquèmia subendocàrdica

A

Ona T picuda. És transitori, en 20 min ja ha desaparegut.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Isquèmia subepicàrdica

A

Ona T negativa. És evolutiva; es fan ECG seriats i evolutivament pot aparèixer aquesta T negativa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Lesió miocàrdica subendocàrdica

A

descens ST

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Lesió miocàrdica subepicàrdica

A

elevación ST.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Necrosi miocàrdica

A

Ona Q (quan la lesión perdura en el temps mas de 30 min).

Per ser médicament important, ha de fer més d’1 quadradret d’ample i més d’un 25% de llarg del QRS.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Lesió cara anterior

A

V1, V2, V3 i V4

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Lesió cara inferior

A

DII, DIII i aVF

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Lesió cara lateral alta

A

DI i aVL

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Lesió cara lateral baixa

A

V5 i V5

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Ona monofàsica

A

Quan la isquèmia és tant important que una sola ona ho engloba tot (ona P, QRS, T)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Repolarització precoç

A

ST una mica més curt. Típic en gent jove esportista. Direm que presenta un ECG normal.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Nocions generals Prova d’esforç convencional

A
  1. Es basa en la realización de exercici físic sota la monitorització de l’ECG, supervisió facultativa i control de la TA.
  2. En alguns coses es pot substituir l’exercici per estrès farmacològic (fàrmacs inotròpics) que incrementi el treball miocàrdic o provoqui redistribció del flux coronari.
  3. Baixa sensibilitat. Motiu pel qual s’acompanya simultàniament amb una prova d’imatge (guies europees).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

3 fàrmacs ianotròpics

A

Dobutamina, adenosina o dipiridamol

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

9 indicacions prova d’esforç convencional

A
  1. Dx malaltia coronària (estudi dolot toràcic)
  2. Av. severitat i pronòstic malaltia coronària.
  3. Valoració fàrmacs antiisquèmics
  4. Valoració capacitat funcional
  5. Av. pacients amb arrítimies
  6. Av. pacients amb valvulopaties
  7. Av. pacients amb síncope
  8. Valoració pacients amb marcapassos
  9. Disseny programa rehabilitació
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Què estudia una prova d’esforç convencional?

A
  1. Capacitat funcional del cos, a través del consum màxim d’O2 i la capacitat funcional d’aquest.
  2. Consum miocàrdic d’O2.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Consum màxim d’O2

A

En la práctica clínica s’utilitzen unes taules que estimen de forma indirecta el VO2 màxim segons el temps d’esforç realitzat i els facttors de risc

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

De què depèn el consum màx. d’O2?

A

Edat, sexe, herència, entrenament i estat CV.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Unitat de mesura consum màx. d’O2

A

1 MET = 3,5 mL d’O2/Kg pes/minut

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Capacitat funcional (FAI)

A

És la variable inversa al consum màxim d’O2. Diu el % per sobre o per sota que estas de la normalista

Si % +, capcitat funcional menor a la normalitat.

Si % -, capacitat funcional major a la normality

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

De què depèn la FAI?

A

Tipus exercici, duración, sede, edad i el grau d’activitat del paciente (actiu o sedentari)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Valors normals de FAI

A

entre 0-15% (en esportistes es pot arribar als -25%)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Consum miocàrdic d’O2

A

FC màx x TAS màx = doble producte

on FC max = 200 - edad

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

De quins 3 paràmetres depèn el cosum miocàrdic d’O2?

A
  1. FC
  2. TAS
  3. Contractilitat
32
Q

Motius de desencadenament de Isquèmia miocàrdica

A
  1. Per l’augment de la demanda miocàrdica d’O2.

i/o

  1. Per la limitación de flux coronari per placa d’ateroma.

Com que l’exercici implica un augment del consum miocardio d’O2, aquest pot desencadenar una isquèmia.

33
Q

Fisiologia consum miocàrdic d’O2 durant exercici

A

En repòs els sistemes d’autoregulació del cor permeten que el flux coronari es mantingui estable encara que hi hagi estenosis. Quan augmenta la demanada en l’exercicis, es necessita una major reserva coronària, i per tal d’augmentar el fluc, es produirà vasodilatació.

34
Q

Contraindicacions Prova d’esforç convencional

A

Patologies en les que es requereix que el pacient estigui en repòs:

  1. IAM en fase aguda
  2. Angina intestable d’alt risc
  3. Arrítmies no controlades
  4. HTA no controlada
  5. Endocarditis activa
  6. Estenosi Ao severa i simptomàtica
  7. IC descompensada
  8. TEP
  9. Miocarditis o pericarditis aguda
  10. Dissecció Ao
  11. Malalties sistèmiques greus no controladles: anémia grec, hipertiroïdisme, infectó aguda…
35
Q

6 Condicions que dificulten la interpretación d’un ECG en una prosa d’esforç

A
  1. Depressió basal del ST > a 1 mm
  2. Tractament amb digital
  3. Preexcitació
  4. Hipertròfia VE
  5. Ritme de marcapassos
  6. Trastorns conducció (sbt bloq. branca esq).
36
Q

Paràmetres de valoració prova d’esforç

A
  1. Clínics (angina, signes IC, dispensa, claudicación intermitent, resposta TA amb l’esforç…)
  2. Electrocardiogràfics: canvis en ST-T, apareció d’arrítmies, aparició trastorno de la conducció…
37
Q

Criteris positivitat per CI en prova d’esforç

A
  1. Clínics: dolor compatible amb angina.
  2. Electrocardiogràfics:

– Descens ST horitzontal o descendent > o = 1 mm del punt J en tres batecs consecutius

– Elevació ST en derivaciones sense Ona Q basal

OJUT! L’elevació de ST no implica necessàriament isquèmia, també pot indiciar disfunció del VE i/o anomalies de la contractilitat (30% IAM cara ante; 15% IAM cara inf)

38
Q

Punt J ECG

A

Punt on acaba el complex QRS I comença ST

39
Q

Descens ST, però ascendent. Normal o patològic?

A

Patró normal. Baixa el punt J i el ST ràpidament puja.

40
Q

Classificació proves d’esforç (3 tipus)

A
  1. Test màxim: s’arriba com a mínim al 85% de la FC màxima teòrica (FCMT = 200-edat)
  2. Test insuficient: no arriba al 85% de FCMT i FAI és superior al 15%.
  3. Test indeterminat: no arriba al 85% de la FCMT i FAI és igual o inferior al 15%.
41
Q

Criteris mal pronòstic en proves d’esforç

A
  1. Criteris de posivitat precoç amb dobles productes baixos
  2. Criteris de positivitat amb FC < 100 bpm
  3. Aparició de taquicàrdia ventricular sostinguda
  4. Descens TA durant exercici
  5. Criteris ECG
42
Q

Estudi perfusió miocàrdica

A

Es basa en estudiar quantitativament el flux sanguini tissular i l’estat metabòlic del miocardi. Permet marcar territoris i localitzar la isquèmia.

43
Q

4 Indicacions gammagrafia de perfusió cardíaca

A
  1. Dx CI en el dolor toràcic
  2. Complement de la coronariografia, per valorar la repercutió funcional d’una lesió determinada o per detectar la lesió culpable en malalties Multi-vas
  3. Avaluar la viabilitat d’un territori amb necrosi
  4. En pacient que no poden realitzar exercici físic suficient (utilitzant fàrmacs ianotròpics)
44
Q

4 Patrons gammagrafia cardíaca

A
  1. Reversibilitat total.
  2. Reversibilitat parcial
  3. Reversibilitat nul·la
  4. Reversibilitat parcial tardaba
45
Q

Patró de Reversibilitat total en gammagrafia

A

Zona sense perfusió durant l’exercici, però que la recupera totalment en repòs. Indicatiu de ISQUÈMIA

46
Q

Patró de Reversibilitat parcial en gammagrafia

A

No reverteis totalment en repòs. Indicatiu de ISQUÈMIA MOLT SEVERA O PER-NECROSI

47
Q

Patró de Reversibilitat nul·la en gammagrafia

A

Hipoperfusió tant en exercici com en repòs. Indicatiu de NECROSI. Típic en infarts

48
Q

Patró de Reversibilitat parcial tardana en gammagrafia

A

Consisteix en obtenir una Imatge més tardanament amb l’objectiu de veure si la zona infartada hi ha zones viables.

Si hi ha zones viables, es realitza una revascularització amb angioplàstia per recuperar així la seva funció.

49
Q

Talls tomogràfics gammagrafia

A
  1. Eix curt (SA): forma de o
  2. Eix longitudinal horitzonalt (VLA): forma de c
  3. Eix longitudinal horitzontal (HLA): forma de u girada.
50
Q

Irrigació artèria descendent anterior (DA)

A

Àpex, sempre i cara anterior

51
Q

Irrigació artèria coronària dreta (ACD)

A

Territori inferior

52
Q

Irrigació artèria circumflexa

A

Territori lateral

53
Q

Imatge polar o d’ull de bou (gammagrafia)

A

Sumatori de tots els tall transversals quedant un sobre l’altre, sent el centre de la imatge l’àpex cardíac.

54
Q

Utilitat gammagrafia de perfusió cardíaca

A

Valorar isquèmia, necrosi i viabilitat del teixit afectat, però també permet calcular la Fracción d’ejerció (FE), ja que proporciona una Imatge en sístole i diástole.

La funció ventricular, tot i que es por calcular, normalment s’estudia amb ECO-cardiograma.

55
Q

5 indicacions ECO-cardiograma d’estrés

A
  1. Dx CI en el dolor toràcic
  2. Complement de la coronariografia, per valorar la repercutió funcional d’una lesió determinada o per detectar la lesió culpable en malalties Multi-vas
  3. Avaluar la viabilitat d’un territori amb necrosi
  4. En pacient que no poden realitzar exercici físic suficient (utilitzant fàrmacs ianotròpics)
  5. Valorar increment de la IM (insuficiència mitral) o de la PAP: aporta info sobre funció/disfunció ventricular i sobre la severidad de la possible malaltia per saber Quin ttx escollir.
56
Q

Resposta miocàrdica daban l’estrès product per esforç, dobutamina o dipiramidol

A
  1. Empitjorament de la funció a dosis baixes
  2. Resposta bifásicas: al introduïr el fàrmac hi ha una millora inicial de la funció, però empitjora a dosis més altes
  3. Milloria a dosis baixes
  4. Sense millora de la funció ventricular
  5. Dilatació VE
57
Q

Empitjorament de la funció a dosis baixes

A

ISQUÈMIA SEVERA

58
Q

Resposta bifàsica

A

al introduïr el fàrmac hi ha una millora inicial de la funció, però empitjora a dosis més altes =ISQUÈMIA

59
Q

Milloria a dosis baixes

A

TEIXIT VIABLE

60
Q

Sense millora de la funció ventricular

A

NECROSI

61
Q

Dilatació VE

A

ISQUÈMIA SEVERA

62
Q

En que consisteix el CATETERISME CARDÍAC?

A

Introducció de catèters per artèria i/o vena perifèrica fins les cavitat cardíaques o grans vasos.

Es pot introduir contrast per a realitzar coronariografies, aortografies I ventriculografies.

Es supervisa per raigs X.

63
Q

Per on s’introdueix el catéter en un cateterisme?

A
  1. Artèria: radial, femoral o humeral
  2. Vena: femoral, jugular o subclàvia
64
Q

Funcions cateterisme cardíac (8)

A
  1. Registrar i analitzar P cardíaques i dels grans vasos.
  2. Obtenir mostres de sang
  3. Estudiar anatomia cavitats cardíaques i grans vasos
  4. Estudiar anatomia artèries coronàries
  5. Calcular despesa cardíaca
  6. Porcediments terapèutics
  7. Valorar regurgitació valvular

Pot ser tant dx com terapèutic

65
Q

Cateterisme diagnòstic

A
  1. Angiografia: permet verre ventricules, coronàries i les Grans vasos per injecció de contrast.
  2. Cateterisme esq i dret x obtenir corves de P, determinació de gradients…
66
Q

Cateterisme terapèutic

A
  1. Intervencionisme coronari percutani
  2. Intervencionisme valvular percutani
  3. Implant de dispositius (en CIA, CIV, ductus)
67
Q

4 exemple interventionnisme coronari percutani

A
  1. Angioplàstia amb baló
  2. Implant de stent (el més utilitzat és stent farmaco-actiu ja que té un grau de reestenosi molt baix)
  3. Aterectomia rotacional (punta de diamant que es fa rotar ràpidament, foradant quan hi ha molta calcificació coronària)
  4. Litoplastia o litotrícia coronària. Trencar el calci per ultrasó
68
Q

2 exemples intervencionisme valvular percutani

A
  1. Valvulotomia o valvuloplàstia
  2. Implant de pròtesi o dispositius
69
Q

Coronariografia

A

Injecció de contraste iodat a les artèries coronàries a través d’un catéter especial introduït a través d’una artèria periférica mitjançant un punció percutània.

Normalment es fa via art. radial perquè és més còmode, sagna menys, no requeix de immobilització perllongada i permet la deambulació immediata del pacient.

La via femoral és de major calibre i fa molts menys espames, però requereix immobilització perllongada i provoca més sangrats.

70
Q

Angio-TC

A

Permet observar anomalies coronàries, estenosis i calcificacions.

També permet estudiar la perfusió coronària

S’utilitza per l’estrudi pre-operatori de les coronàries.

Ens permet saber si l’arteria DA de naixement anormal passa entre l’Ao i la pulmonar. Si és així cal vigilar, una compressió de la DA que desencadeni a un infart.

71
Q

TC cardíac

A

permet visualitzar les calcificacions coronàries. En funció de la quantitat de claci que trobem, podem deduir el risc de patir malalties coronàries obstructives.

72
Q

Estudis híbrids: TC-gammagrafia

A

Permet veure si hi ha una estenosi en una artèria (angio-TC) que es relaciona amb una isquèmia (gammagrafia)

73
Q

5 Nocions generals de la RMN

A
  1. Ena permet fer un estudi morfològic de gran precisió
  2. Permet visualitzar el funcionament cardíac
  3. Discrimina àrees de necrosi, realç tardà
  4. Dx i localització isquèmia miocàrdica
  5. Anàlisi viabilitat miocàrdica
74
Q

Realç tardà amb gadolini (RMN)

A

Territori necrotitzat

75
Q

Estudi isquèmic de primer pas amb gadolini + estrés induït per adenosina o dipiramidol

A

Permet identificar territoris d’isquèmia