Diagnòstic Cardiopatia Isquèmica (CI) Flashcards
Formes de Presentació CI
- Isquèmia silent
- Angina estable
- Angina inestable
- IAM
- IC
- Mort sobtada
Sd. CORONARI AGUT
angina inestable + IAM
Probabilitat pre-test
Probabilitat pre-test de presentar una malaltia coronària en funció de l’edat, el sexe i de si els símptomes són típics, atípics o anginosos.
Utilitat probabilitat pre-Test
Valorar quan està indicat fer un prova o no. Considerem que per sota del 5% no s’ha de demanar cap prova i entre 5-15% esttà discutit.
Variables que augmenter la prob. pres-test
- Presència de FR CV
- ECG patològic
Variables que disminueixen la prob. pres-test
- ECG normal
- TC normal (sense calcificacions coronàries)
- Absència de calci coronari
Dolor anginós
Dolor típic opressiu, habitualment retro-esternal amb dispersió a la resta del tòrax.
Majoritàriament pot irradiar al coll, braç i mà esquerra i mandíbula, però també pot fer-hoo cap a l’epigastri, esquena i braç dret.
Manifestacions ECG amb isquèmia
Segons el temps que porto instaurada la hipòxia tissular, ttrtobarem diferents lesions i manifestacions:
- Isquèmia miocàrdica (alt. ona T).
– Isq. subendocàrdica
– Isq. subepicàrdica - Lesió miocàrdica (alt. seg ST)
– Lesió subendocàrdica
– Lesió subepicàrdica - Necrosi miocàrdica (ona Q)
Isquèmia subendocàrdica
Ona T picuda. És transitori, en 20 min ja ha desaparegut.
Isquèmia subepicàrdica
Ona T negativa. És evolutiva; es fan ECG seriats i evolutivament pot aparèixer aquesta T negativa
Lesió miocàrdica subendocàrdica
descens ST
Lesió miocàrdica subepicàrdica
elevación ST.
Necrosi miocàrdica
Ona Q (quan la lesión perdura en el temps mas de 30 min).
Per ser médicament important, ha de fer més d’1 quadradret d’ample i més d’un 25% de llarg del QRS.
Lesió cara anterior
V1, V2, V3 i V4
Lesió cara inferior
DII, DIII i aVF
Lesió cara lateral alta
DI i aVL
Lesió cara lateral baixa
V5 i V5
Ona monofàsica
Quan la isquèmia és tant important que una sola ona ho engloba tot (ona P, QRS, T)
Repolarització precoç
ST una mica més curt. Típic en gent jove esportista. Direm que presenta un ECG normal.
Nocions generals Prova d’esforç convencional
- Es basa en la realización de exercici físic sota la monitorització de l’ECG, supervisió facultativa i control de la TA.
- En alguns coses es pot substituir l’exercici per estrès farmacològic (fàrmacs inotròpics) que incrementi el treball miocàrdic o provoqui redistribció del flux coronari.
- Baixa sensibilitat. Motiu pel qual s’acompanya simultàniament amb una prova d’imatge (guies europees).
3 fàrmacs ianotròpics
Dobutamina, adenosina o dipiridamol
9 indicacions prova d’esforç convencional
- Dx malaltia coronària (estudi dolot toràcic)
- Av. severitat i pronòstic malaltia coronària.
- Valoració fàrmacs antiisquèmics
- Valoració capacitat funcional
- Av. pacients amb arrítimies
- Av. pacients amb valvulopaties
- Av. pacients amb síncope
- Valoració pacients amb marcapassos
- Disseny programa rehabilitació
Què estudia una prova d’esforç convencional?
- Capacitat funcional del cos, a través del consum màxim d’O2 i la capacitat funcional d’aquest.
- Consum miocàrdic d’O2.
Consum màxim d’O2
En la práctica clínica s’utilitzen unes taules que estimen de forma indirecta el VO2 màxim segons el temps d’esforç realitzat i els facttors de risc
De què depèn el consum màx. d’O2?
Edat, sexe, herència, entrenament i estat CV.
Unitat de mesura consum màx. d’O2
1 MET = 3,5 mL d’O2/Kg pes/minut
Capacitat funcional (FAI)
És la variable inversa al consum màxim d’O2. Diu el % per sobre o per sota que estas de la normalista
Si % +, capcitat funcional menor a la normalitat.
Si % -, capacitat funcional major a la normality
De què depèn la FAI?
Tipus exercici, duración, sede, edad i el grau d’activitat del paciente (actiu o sedentari)
Valors normals de FAI
entre 0-15% (en esportistes es pot arribar als -25%)
Consum miocàrdic d’O2
FC màx x TAS màx = doble producte
on FC max = 200 - edad