Angina de pit Flashcards

1
Q

Angina de pit

A

Síndrome clínic caracterizat per dolor toràcic, malestar al pit que es pot irradiar a la mandíbula, espatlles, esquena, braços i epicardi.

Episodi secundari a una isquèmia miocardica transitoria.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Classificació angina de pit

A
  1. Angina estable o inestable
  2. Angina d’esforç o de repoç
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Valoración del dolor toràcic (6 punts a tenir en compte)

A

1.Factor desencadenant

  1. Localització: sbt retro-esternal, seguida de la precordial.
  2. Característiques: dolor opressiu, però també pot ser tipus cremor
  3. Durada: menys de 10 min
  4. Manera de cedir: El més típic és que el dolor marxi amb el repòs o amb NTG sublingual
  5. Irradiacions
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Factors desencadenants angina de pit

A

SBT ESFORÇ, però també estrès emocional, fred i menjar contundent/copiós.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Nom de 3 tipus d’angina de pit en funció del desencadenant que les precedeix

A
  1. Angina primo-esforç: apareix durant el primer esforç del dia.
  2. Angina post-prandial: Després d’un àpat contundent, ja que la sang s’acumula al sistema digestiu i causa un deequilibri entre l’aport de sang que arriba al cor i. les necessitats d’aquest.
  3. Angina primo-decúbit: quan el pacient se’n va a dormir.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

3 característiques de l’angina de pit

A
  1. Molèstia a la aprt ant. del pit o al coll, mandíbula, espatlla o braç.
  2. Causa o desencadenada per l’esforç físic
  3. Cedeix amb el repòs o NTG sublingual en < de 5 min.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Nitroglicerina (NTG sublingual)

A

Produeix VD venosa, disminueix el retorn venós i evitar així l’angina.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Classificació dolor toràcic en funció del nombre de carcterístiques que presenti el pacient

A
  1. Angina típica (confirmada): Compleix les 3 característiques.
  2. Angina atípica (probable): Compleix 2 característiques.
  3. Dolor toràcic no cardíac (no anginós): Si compleix 1 o cap característica.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Causes CV d’angina de pit

A

La principal causa és la cardiopatia isquèmica aterosclerosa, però hi ha altre patologies d’origen no aterosclerós que la poden produir:

  • Espasme coronari
  • Valvulopatia Ao
  • Miocardiopaties
  • Aneurisme Ao ascendent
  • Crisi hipertensiva sistèmica
  • HTA pulmonar severa
  • Embòlia pulmonar
  • Taquiarrítmies severes
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

4 Característiques de l’angina ESTABLE

A
  1. Desencadenant estable, sempre el mateis.
  2. Durada similar
  3. Cedeix rapidament amb el repòs o NTG sublingual
  4. Té > 2 mesos d’evolució (quan presenten un període d’evolució més curt, les considerem intestables perquè no sabem cap on evolucionaran).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Epidemiologia i història natural angina de pit estable

A

Prevalença i incidència augmenta amb l’état.

Taxa de mortalitat anual = 1,2-2,4%

Incidència anual d’infart de miocardi no fatal = 0,6-2,7%

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Severitat angina de pit estable segons la Canadian Cardiovascular Society (CCS)

A

Classe I: El pacient fa vida normal però en alguna situació pateix dolor. Angina de pit secundària a exercici ràpid, perllongat o exagerat.

Classe II: Lleugera limitació en l’activitat normal. L’angina apareix al caminar a pujar escales ràpidament, a baixes temperaturs, després d’àpats abundants, estrès emocional…

Classe III: Marcada limitació de l’activitat normal. L’angina apareix en un exercici a velocitat normal i en condicions normals.

Classe IV: Incapacitat per a realitzar qualsevol activitat física sense malestar o angina de repòs.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Diagnòstic Angina de pit estable (passos a seguir)

A
  1. Valoración clínica (HC, examen físic, ECG, analítica).
  2. Valoració Isquèmia (Prova d’esforç amb Imatge)
  3. Valoració FV (ecocardiograma)
  4. Valoración del risc
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Valoració Clínica angina de pit

A

Important tenir en compte l’edat, el sexe i la classificació d’angina per saber la probabilitat pre-test que el pacient presenti les seves molèsties a causa d’una CI. Per tant:

  1. HC i examen físic.
  2. ECG: S’ha de realitzar en condicions basals com durant la crisi.
  3. Analítica: No serveix pel dx, sinó que per descartar un IAM (troponines altes). Útil per descartar factors de risc que poden comportar un desequilibri entre la demanda i l’aport d’O2 (IR, hipertiroïdisme, anèmia…)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Canvis ECG típics en Angina de pit

A
  1. Primer veiem un descens horitzontal del segmento ST que revertir quan el doolor cedeix. V1, V2, V3, V4, V5…
  2. Posteriorment, veien ones T negatives (lesió subepicàrdica). Es poden observar fins i tot en l’ECG basal que queda com a record d’isquèmia aguda persistent.

Tant segment ST com ona T s’inverteixen però després es normalitzen.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Valoració isquèmia en l’angina de pit

A

Prova d’esforç convencional acompanyada d’una tècnica d’imatge (gammagrafia, ECO o RMN). La tècnica de imatge ens permetrà localizar la isquèmia.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Valoració Funció Ventricular en angina de pit

A

El factor pronòstic principal d’estrés d’un infart és la FV. Per valorar-ho, realitzarem un ECOCardiograma.

18
Q

Valoració del risc en pacients amb angina de pit

A

3 grups en funció del risc de mortalitat CV del pacient:

  1. Risc bax: Mortalitat Cv <1%/any (PE) o pacient sense isquèmia en una gammagrafia.
  2. Risc intermig: Mortalitat CV 1-3%/any o pacient amb una àrea isquèmica d’entre 1-10% observada en la gammagrafia.
  3. Risc alt: Mortalitat CV >3%/any o pacient amb una àrea isquèmica observada en la gammagrafia > 10%.
19
Q

Ttx angina de pit en funció del risc del pacient

A
  1. Risc baix =ttx mèdic. Després caldrà una valoració periòdica de l’evolució clínica i selecció oportuna de la revascularització.
  2. Risc intermig: Ttx mèdic +/- coronariografia. Segons evolució

– Valoració periòdica de l’evolució clínica i selecció oportuna de la revascularització.
– Si s’ha fet coronariografia = valorar revasculartizació

  1. Risc alt: Ttx mèdic + coronariografia. Després valorar revasculartizació
20
Q

De què depèn la taxa de mortalitat en angina de pit?

A

Del nombre d’artères afectades. Però també de quina siguió l’artèria afectada (+ grec si afectació de DA)

21
Q

5 recomenacions generals ttx angina de pit

A
  1. Dieta baixa en sal i greixos
  2. Reducció. ponderal de pes si hi ha obesitat
  3. Control factors de risc
  4. Deixar de fumar
  5. Fer exercici físic.
22
Q

Ttx mèdic angina de pit (Ttx de primera línia. 7 fàrmcs)

A
  1. Betabloquejants
  2. Antagonistes del Calci
  3. Nitrats
  4. NTG sublingual
  5. IECAs
  6. AAS
  7. Estatines
23
Q

Ttx mèdic angina de pit (Ttx de 2a o 3a línia)

A

trimetazidina, ivabradina, ranolazina, nicorandil, molsidamina

24
Q

Revascularització angina estable

A

En funció de la persistència de la simptomatologia, de les característiques de les lésions coronàries i del risc del paciente, valorem la revascularització. Aquesta pot ser:

  1. Percutània
  2. Quirúrgica: Bypass utilitzants art. mamària, vena safena i altres.
25
Intervencionisme Cardíac Percutani (ICP)
Restaura el flux sanguina desobstruint les artèries estretes causants de IC, utilitzant stent metàl·lics o fàrmaco-actius. Molt efectiu per reduïr símptomes i reingressos i disminueix la inciència de mort cardíaca i IAM. El pacient s'haurà d'antigregar després de la intervenció.
26
Cirurgia de revascularització coronària
En algunes poblacions concretes ha demostrat aumentar la supervivència dels pacients amb angina respecte el ttx farmacològic: - Pacients amb malaltia de tronc comú - Pacients amb malaltia de 3 vasos - Pacients que no es poden antiagregar.
27
Intervencionisme Cardíac Percutani (ICP) vs Cirurgia de revascularització coronària
ICP: - Menys complicacions - Recuperació més ràpida - actuación a 1-2 vasos - IAM < 5% - Mortalitat < 1% CIRURGIA: - Menys repeticions del procedimient - Major resultats en diabètics - TC i 3 vasos - IAM 5-10% - Mortalitat 1-3%
28
Què provoca el truncamente de la placa ateroscleròtica?
Formación d'un trombe, mas o menys oclusiu, que provoca un SCA.
29
Sd. Coronària Aguda (SCA)
Inclou tant l'angina inestable com IAM. La diferencia entre aquests serà els nivells de troponines en l'analítica: 1. TROPONINES POSITIVES = IAM 2. TROPONINES NEGATIVES = ANGINA INESTABLE
30
Caracterítiques angina inestable
1. Sovint en repòs (80%). Dolor anginós perllongat. 2. De recent començament grau (<2 mesos i classe III) 3. Desestabilitazió d'una angina estable de classe III = angina in crescendo (progressiva) 4. Qualsevol angina post-IAM.
31
Caracterítiques angina inestable
1. Sovint en repòs (80%). Dolor anginós perllongat. 2. De recent començament grau (<2 mesos i classe III) 3. Desestabilitazió d'una angina estable de classe III = angina in crescendo (progressiva) 4. Qualsevol angina post-IAM.
32
Epidemiologia i historia natural de l'angina inestable
Incidència mes elevada que el IAMCEST: 3/1000 per any. El primer ingrès per IAMSEST té millor pronòstic que l'IAMCEST, però als 6 mesos aprx. s'igualen les mortalitats (13%).
33
Valoració del risc del pacient en facse aguda
GRACE SCORE. Estima la mortalitat. intrahospitalària i als 6 mesos després de l'alta en pacients amb SCA. 3 grups: 1. Risc baix (< o = 108 de risc GRACE): Mortalitat intrahospitalària < 1%. 2. Risc intermig (109-140 risc GRACE): Mortalitat intrahospitalària 1-3% 3. Risc alt (>140 risc GRACE): Mortalitat intrahospitalària > 3%.
34
Tractament farmacològic angina inestable
LES 5A: 1. Anticoagulació = heparina Na o HBPM 2. Antigregació (doble) = AAS + inh. ADP (clopidogrel, prasugrel, ticagrelor) 3. Antianginosos = Betabloquejants, NTG iv 4. Analgèsics 5. Altres fàrmacs: IECA/ARA II, Estatines, eplerenona.
35
Protocol a seguir daban un cas de SCA
Administrar d'entrada doble antiagregació + anticoagulació + NTG iv durant les primeros 24-48h. Després afegim la resta de fàrmacs i passada la fase aguda s'acostuma a caviar NTG iv per nitrats oral o transdèrmics, estatines i antagonistes de Ca. En pacients amb disfunciones ventricular, HTA o DM afegim un IECA. A diferència de l'angina estable, amb la inestable s'ha de seguir una estratègia invasiva.
36
Quan hem d'evitar l'administració de betabloquejants en una angina inestable?
En pacient amb risc de shock en les primeres 24h si no es coneix la FV.
37
Estratificació del risc SCASEST. 4 grups de risc
1. Molt alt risc: Cal catererisme urgent (en <2 hores). Té troponines altes. 2. Alt risc: Cateterisme en <24h. 3. Risc intermedi: Cateterisme de manera más selectiva (es pot esperar 3 dies) 4. Baix risc: Es realitza prova d'isquemia per acabar de decidir.
38
Revascularització en l'Angina Inestable
La majoria de pacients amb SCA es realitzar revascularització per vía percutània. - Malalties multivas i de tronc comú: Hi ha metanàlisis recents que diuen que la IQ afavoreix una millar evolución als 5 anys, sbt en DM. - Malaltia univas: ICP
39
Angines amb artèries coronàries sense lesions
1. Angina micro-vascular 2. Angina vasospàstica
40
Angina micro-vascular
Deguda a malalties dels petits vasos. - Presentació típica o atípica. - En esforç o repòs - Durada perllongada - Pitjor resposta a la NTG sublingual - Comú en pacients displipèmics i dones.
41
Angina vasospàstica
Deguda a l'espasme d'una artères sana. - Episodis en repòs i aparició nocturna. - ECG amb ascens del ST transitori si l'espasme és total i d'un vas epicàrdic = com si estigués fent un infart, però dura uns minuts i es normalitza. - Resposta ak tabac, cocaïna o fred - Relacionada amb malalties autoimmunes, hiperventilació i resistència a la insulina.