2n Tema i Tema 3 Flashcards
1
Q
Quina difereència hi ha entre els dos tipus de factors ambientals: condicions i recursos?
A
- Condicions: factors abiòtics que influencien el funcionament dels organismes, que varien en l’espai i el temps i que no són consumits pels organismes.
Exemples: Temperatura, humitat relativa, pH, salinitat, concentració de contaminants - Recursos: factors ambientals (abiòtics o biòtics) que són consumits o utilitzats pels organismes, de manera que es redueix la seva disponibilitat per altres organismes.
Exemples: llum, aigua, CO2, plantes (herbívors), preses (depredadors), espais de nidificació…
2
Q
Defineix factor limitant
A
- Llei de Liebig o del mínim: els processos biològics és controlat no pel total de recursos disponibles, sinó pel factor més limitant (Justus von Liebig, químic, agrònom, 1803-1873).
3
Q
Com determinar empíricament quin és el factor limitant?
A
e de la llei de Liebig, i estipula el que diu aquí escrit. Interessa saber què cal aportar al sòl perquè les plantes tinguin millors condicions i obtenir millors collites i això es pot repressentar amb aquesta galleda
4
Q
Quins son els factors ambientals que poden generar diferents tipus de respostes? (diria q a nivell de diferenciació, desplaçament de la corba)
A
Temperatura (a), concentració contaminant (b), concentració micronutrients (c).
(a) En el cas de la T: el rang de supervivència és més gran que el de reproducció. Si les temperatures son optimes es pot permetre creixer i també reproduirse. Quan les condicions s’allunyen de les optimes la reproducció disminueix, el creixment després i per ultim sempre la supervivència
b) En aquest cas, aquesta resposta és de tipus llindar, hi ha eficiencia general quan els nivells de contaminant és baix, a mesura que augmenta, ocorre aquesta priorització que ja hem vist, primer baixa la reproducció, etc.
c) En aquest cas, tenim els metalls que son necessaris en concentracions baixes. Aqui veiem que en poques concentracions ja puja molt el rang i que es manté optim a baixes concentracions fins que puja la concenetració i finalment baixa dràsticament ja que esdevé tòxic.
5
Q
Variacions globals en la temperatura
A
Molt de fred en la part nordic
Depèn la variació ambiental els microorganismes variant, endoterms (energia metabolica la temp) i ectoterms ( energia de fora). La temperatura varia espaialment. La temperatura també varia segons el rang.
6
Q
Quins dos tipus de termoregulació existeixen?
A
Termoregulació en organismes ectoterms (fonts externes de calor) i endoterms (ús energia metabòlica).
7
Q
Defineix homeòstasi
A
Homeòstasi: manteniment del funcionament estable de l’organisme en en resposta a la variació ambiental.
8
Q
Que provoca les divisions en poiquilotermia, homeotèrmia i heterotèrmia?
A
Totes aquestes divisions fan que hi hagi molta variabilitat i moltes estratègies.
9
Q
Defineix poiquiloterms
A
Organismes poiquiloterms (~ectoterms): temperatura corporal variable en resposta a variacions ambientals (artròpodes, peixos, amfibis, rèptils).
10
Q
Defineix homeoterms
A
Organismes homeoterms (~endoterms): temperatura corporal aproximadament constant, independentment de la temperatura ambiental (aus, mamífers).
11
Q
defineix heterodems
A
Organismes heteroterms: poden combinar poiquilotèrmia i homeotèrmia.
12
Q
Com els heteroderms poden reduir les taxes metabòliques
A
Heterotèrmia per reducció de taxes metabòliques: hibernació, torpor o letàrgia (p. ex. rat-penats, colíbris)
13
Q
Poden els organismes canvir de tipus d’activitat metabòlica?
A
Depenent de l’època o estació les activitats metabòliques canvien segons l’espècie
14
Q
Anomena un procès extern que varia la temperatura
A
Radiació →variació solar
15
Q
Que significa la n en la formula del balanç energètic en animals?
A
n → es el flux net, la variació en l’energia produïda i absorbida.
16
Q
Que significa la Hn en la formula del balanç energètic en animals?
A
onvecció: transport de calor per un fluid, gas o liquid, es el fenómen que es dona la calor pel moviment d’un fluid, exemple, s’escalfa molt el terra pel sol i provoca que les capes d’aire més properes d’aire augmentin la temperatura i per tant, al ser menys denses pugen cap amunt.
17
Q
Que significa la Ln en la formula del balanç energètic en animals?
A
evaporació: la calor latent, s’hi inverteix en evaporar aigua
18
Q
Que significa la M en la formula del balanç energètic en animals?
A
energia metabòlica: només en organismes exotèrmics (artròpodes). Generació de energia en el metabolisme
19
Q
Que significa la Gn en la formula del balanç energètic en animals?
A
onducció: transferència de calor entre objectes en contacte.
20
Q
Explica les principals caractrístiques de les plantes del desert (balanç nergètic)
A
En hàbitat del deserts→ Tenen poc contacte amb el terra, tenen fulles petites i poc denses i això afavoreix la distribució del vent (la convecció). Les fulles tenen pilositats que permeten amagarse del sol canviar orientació de les fulles, perpendiculars a la regió del sol s’escalfaràn més.
21
Q
Explica les principals caractrístiques de les plantes en ambients alpins (balanç nergètic)
A
Ambients alpins→ fulles fosques i més compactes per no estar exposades tant al vnet, més a prop del terra, ja que s’escalfa per radiació del terra al estar en contacte amb aquest.
22
Q
A que són molts sensibles els processos metabòlics?
A
els processos del metabolisme son molt sensibles a la temperatura, i varien de manera exponencial amb la temperatura. Velocitat de processos metabòlics s’incrementa exponencialment amb la temperatura.
23
Q
Que suceeix quan els canvis persisteixen: aclimatació?
A
Ajustos en processos fisiològics per a mantenir l’homeòstasi en resposta a canvis ambientals persistents.
Respiració foliar en plantes que han crescut a temperatures control o sota escalfament (‘warmed’ +3ºC). Si aumenta la temperatura també es poden aclimatar.
24
Q
A que estàn relacionats els processzos a nivell d’organisme?
A
- Processos a nivell d’organisme, relacionats amb creixement i en la taxa desenvolupament sovint presenten relacions lineals amb la temperatura.
- El desenvolupament pot accelerar-se més amb la temperatura que el creixement.
- La mida final en protistes decreix a majors temperatures.
25
Que suceeix si el desenvolupament s'accelera en augmentar la T?
Si el desenvolupament s'accelera en augmentar la T, fa que tinguem una mida final més petita en protistes.
No s'ha produit de forma progressiva, en ritmes diferents, de tal manera que la mida acaba sent inferior del que seria de forma normal.
26
Explica i diferencia la regla de Bergmann i la d'Allen
- Regla de Bergmann: animals endoterms de zones fredes tendeixen a ser més grans que els que viuen en climes càlids. A nivell intraspecific i interespecífic (ossos polars i altres espècies, depèn la latitud).
- Regla d’Allen: animals de zones fredes tendeixen a tenir apèndixs més curts en zones fredes.
27
Quina és la hipòtesi de la temroregulació?
Hipòtesi de la termoregulació: una menor relació superfície-volum en individus més grans afavoreix la conservació de la calor.
(Assumim que volum i massa tenen la mateixa densitat) Un animal més gran te un area i una superfície més petita.
Intercanvi de calor amb l’exterior depèn de la superfície del cos. Tenir una relació entre superfície i masa és petita t’ajuda a conservar la calor.
28
Article
Article: Termoregulacio s’observa en tantes espècies de manera coherent, també parla de selecció natural (canvi adaptatiu) o efectes directes en el desenvolupament (plasticitat).
Evidències que ens digui que aquest patró està relacionat amb la termoregulació, seria per els registres fòssils (caràcters relacionat amb la mida; extremitat o dents).
29
Quin és el recurs principal de les plantes
La radiació solar com a recurs per les plantes
La radiació visible es la que podem percebre amb la vista, les plantes són verdes perquè no absorbeixen aquest color. Energia solar que ens arriba hi ha una que no es absorbida, disipada en forma de calor i una petita part que és per la fotosíntesis. Nomès un 5% és utilitzat per formar enllaços dels carbohidrats.
30
Quines són les variacions espacials i temporals?
Dia-nit, Estacionalitat, Latitud, Nuvolositat
31
de que depèn l'extinció de la llum en ecosistemes terrestres
L’extinció de la llum per la vegetació terrestre depèn de la seva estructura (LAI – índex d’àrea foliar, coeficient d’extinció).
32
Explica la llei de Labert- Beer
Llei de Lambert-Beer (LAI→ index d’àrea foliar, area de fulles per l'àrea de terreny, pot ser menor que 1 o més gran que 1, un m2 de terreny pot tenir 2m2 per sobre de fulles, Es una de les variables que ens indica quanta llum hi arribarà al sòl) (coeficient d'extinció→ depèn de com sigui la morfologia de les fulles i com estiguin col·locades)
33
De que depèn l'exitinció de la llum en ecosistemes aquàtics?
L’extinció de la llum en ecosistemes aquàtics depèn de la profunditat (z) i la turbidesa (k→depen de la penetracció de llum. De la terbolesa)
34
Comés la resposta fotosintètica de les plantes?
La resposta fotosintètica de les plantes a la llum és no-lineal, i en general tendeix a la saturació.
35
Quines difernències hi han ntre les plantes C3 i C4?
diferències, el problema que l’enzim principal, rubisco afinitat amb co2 i oxigen, atmósfera amb molt oxigen en c3 més afinitat amb l’oxigen que el co2, fotorespiració.
C4 incorpora innovacions, un mecanisme de retenció de co2.
Les fulles a nivell anatòmic també són diferents, hi han canvis fisiològics i estructurals, condueixen a una major taxa de fotosíntesi en determinades condicions. En lloc de tenir cloroplasts al mesòfil els concentren als feixos vasculars
36
Quines són les adaptacions en les plantes CAM?
Tenen un patró d’obertura estomática contrari, han aconseguit obrir els estomes durant la nit i tencarlos durant el dia, també tenen adaptacions que tenen a veure amb la suculència, com els cactus, fulles on guarden una gran quantitat d’aigua. Absorbeixen CO2 durant la nit, tenen major suculència i tene alteració en el seu regotlle intern per obrir els seus estomes per la nit.
37
De que depen la fotosíntesis neta?
De la Temperatura
38
Per on están més distribuidles les plantes C4?
Les plantes C4 estan més distribuïdes a territoris de climes càlids.
39
Que tipus de planta trobem a climes fred i latituds altes?
A climes freds i latituds altes tenim més C3.
40
Quants cops la fotosíntesis C4 ha evolucionat?
Fotosíntesi C4 ha evolucionat > 60 vegades de manera independent en múltiples llinatges.
41
Quin és l'origen de la plantes C4?
Orígens en regions càlides, estacionalment seques de latituds mitjanes i baixes.
42
Durant la fotosíntesis, quanta agua consumeix la fixacció d'un gram de carboni?
Durant la fotosíntesi, la fixació de 1 g de C consumeix 200-1000 g d'aigua en un dia. Fan servir tant aigua perquè necessiten que les fulles tinguin hidratació, i també perquè s’evoapora molta a trevès dels estomes
43
S'utilizza molta energia per a trasportar aigua des del sol?
Utilitzen poca energia per transportar aigua degut a que el sòl té més tensió que l’atmosfera.
44
Transpiració
Pel que fa al transport d'aigua, la seva força mortiu ve provocada per l'evaporació als estomes de les fulles, hi ha una pressió generada que és negativa, es produeix una TENSIÓ.
45
Mitjançant qui potencial, la planta és capaç d'absorbir aigua?
Absorció d’aigua per les arrels. Hi ha un gradient per POTENCIAL HIDRIC. Al sol i arrels són valors menys negatius i a l'atm tenim un potencial MOLT negatiu, es la força que fa que l'aigua es pugui moure fins a d'alt.
46
Quines són les stratégies de resposta a la sequer?
Estrategia d’escapament contra la sequera, conservació de l'aigua (fulles petites, estomes tancats). Evitar: estrategies d'escapament de la
sequera com les plantes herbacies
annuals (aixo no ho poden fer els arbres
per exemple). El cost que té aquesta estratègia es que hi ha molt poc rendiment.
47
Conservació
Conservació: les fulles son petites, estomes tancats, etc. Hi ha malgast d'aigua disponible segurament.
48
Eficiència
Eficiència: arrels molt profundes, el cost es que hi ha un cost de carbohidrats elevats.
49
Característiques dels líquens
Líquens→ no tenen estomes, molt poca fotosintesis, conductancia constant, capa d'aire per sobre.
50
C3
C3→ pruneres, cireres, fa la fotosíntesi al matí i a la tarda, climes secs tanquen els estomes al migdia per no perdre tanta aigua.
51
C4
C4→ Patrons similars a C3 pero valors més alts de fotosintesi, no tenen aquest tancament d'estomes tant exagerat perquè son més eficients en l'us de l'aigua.
52
Quina és la sequència de respostas a la sequera?
Pèrdua de la conductància hidràulica del xilema. Pèrdua de la capacitat de transport d’aigua. Primer tanquen els estomes, desprès porten a terme la conductasa cuticular, utilitzen aigua interna emmagatzemada, pèrdua de les fulles. Arriba un
moment que la conductància decau molt quan
s'adonen de que els recursos d'aigua són baixos.
Hi ha un fenomen que es diu embolisme (embòlia).
Això passa perque el que ocorre és que entra aire
als vasos (com passa quan xucles d'una canyeta i s'acaba el líquid). Si s'arriba al maxim la planta s'asseca i mor.
El que volen sobretot es tancar els estomes (igualment es perderà una mica d'aigua). Mai volen arribar a les embolies. Quan hi ha el limit i ja estan a la zona de perill fan que es caiguin les fulles.
53
De que dépen el transport d'aiguail en plantes?
Depèn de l'àrea foliar, de la conductància i del dèficit de pressió de vapor. Formula
54
Quina és la profunditat de les arrels?
- Profunditat màxima de les arrels de 0.3 m (herbes) a 68 m (Boscia albitrunca). - Variabilitat entre biomes i dins de bioma
55
Quines són les stratégies d'arrelament?
- Arrels profundes per extreure aigua de capes més humides del sòl (i aigua subterrània).
- Arrels esteses horitzontalment per aprofitar precipitació.
- Estratègies duals.
- I els nutrients es troben no es troben en capes profundes, perquè aquests provenen de la propia descomposició.
56
Mortalitat per sequera en boscos
Els arbres moren quan hi ha sequera, degut a que es quedar-se sense CO2, tancar els estomes per no perdre aigua seria morirse de gana. Interacció entre aigua i carboni.
57
Joseph Grinnell (1917
conjunt de requeriments d’hàbitat (factors ambientals) i comportaments que permeten la persistència d’una espècie. El focus es l’ambient
58
Charles Elton (1927)
unció d’una espècie dins de la comunitat. Inclou la idea que l’espècie respon i modifica l’ambient. Va pensar en el terma de nínxol més com la funció.
59
George E. Hutchinson (1957)
espai format per les condicions i recursos que defineixen els requeriments d’una espècie i que la permet persistir. Concepte més modern de nínxol, espai ecològic definit per espais i recursos.
60
Diferències entre nínxols de diferents dimensions
a)Un ninxol en una dimensió seria un exemple la temperatura. Rang de temperatures al qual espècies de plantes presenten fotosíntesi > 0. A mesura que pugem en alçada tenim espècies amb un millor ninxol diria b)Un ninxol en dues dimensions exemple supervivència de femelles del crustaci Crangon septemspinosa, a diferent temperatura i salinitat
61
Què és un nínxol ecològic: n-dimensions?
Nínxol ecològic és l’hipervolum n-dimensional (pot tenir més de 3 dimensions) format per les condicions ambientals i recursos que permeten la persistència d’una població.
62
defineix les dimensions del nínxol ecològic
Dimensions dels eixos poden ser atributs funcionals (functional traits), són variables fenotipiques: variables fisiològiques, morfològiques o fenològiques relacionades amb la fitness.Les dimensions son els recursos que permeten que la població creixi, ell posa el focus en la persistència de la població en aquell ambient.
63
Nínxol en 3D
Nínxol en 3D: 3 atributs funcionals o variables relacionades amb la fitness. Tindriem l'alçada de l'arbre, area específica foliar (SLA) on els valors més alts son fulles més primes i més esteses per tant més eficaçes, i per ultim la massa de les llavors que com més petites millor perquè es poden dispersar més.
64
En quantes dimensions hem de mesurar el nínxol ecològic?
Podem reduir el problema a 2-3 dimensions? Recordem el principi del factor limitant
65
Quina diferencia hi ha entre el nínxol fonamental i real?
- Nínxol fonamental (‘fundamental’): espai ecològic potencial que una espècie pot ocupar, en absència d’altres organismes.
- Nínxol real (‘realized’): nínxol que realment ocupa l’espècie, i que normalment es redueix respecte el nínxol fonamental per la interacció negativa amb altres espècies. Normalment més petit que el nínxol fonamental.
66
Defineix el concepte de similaritat limitant
Concepte de similaritat limitant: ens serveix per entendre la coexistència d'espècies.
Eficiència en l’ús d’un recurs
eix de les X podrien ser la distribució de mida de l'aliment (ex: llavors, presses, etc) i en les Y eficiencia amb la qual una espècie fa servir aquest recurs.
67
Quines són les caractéristiques del nínxol a nivell de gráfics?
* Amplitud (w, width) de nínxol d’una espècie. Espècie generalista (large), espècie especialista (small)
* Distància (d) entre nínxols de dues espècies.
* L’amplitud del nínxol serveix per a definir espècies generalistes i especialistes
68
Diferenciació de nínxols
Diferenciació de nínxols (niche segregation, niche partitioning) : procés pel qual espècies competidores es diferencien en el seu ús de l’ambient, de manera que es promou la coexistència.
69
Defineix hábitat
Hàbitat: lloc físic on viu un organisme (p. ex. el bosc, en el cas d’un picot, o un llac en el cas d’un peix).Un hàbitat pot proporcionar múltiples nínxols.El nínxol és un concepte, no un lloc físic.
70
Defineix área de distribuir
Àrea de distribució: àmbit geogràfic on es localitza una espècie, pot ser a diferents nivells geogràfiques (exemple: de país o continent)
71
Explica la dualitat entre nínxol i habitat
Dualitat entre ninxol i habitat (biotop), serveix per entendre els dos conceptes. Representa un llac, dues dimensions. Representa temperatura i distribució del menjar.
Dues especies crustacis que mengen algues, de diferent mida, de les més petites a les més gran, molt estratificat per temperatura, al escalafrse per adalt, més densa i no es barreja amb la freda que és menys densa.-
72
Predint la distribució d’espècies: models estadístics
* Relacionen dades de presència/absència amb dades ambientals a nivell espacial en un model estadístic.
* El model estima una probabilitat de presència i s’aplica amb dades ambientals futures per predir on podrà sobreviure l’espècie.
73
Predint la distribució d’espècies: models mecanístics
* Representació matemàtica de processos ecofisiològics bàsics relacionats amb la tolerància a les condicions ambientals, a l’ús de recursos, a la capacitat de dispersió i reproducció...
Volen modelitzar procesos amb una base ecologica.
Velocitat del salt en comparació a la variació de la temperatura, en gripaus.
74
models estadística vs models mecanístics
responder de memoria
75
Què determina la distribució d’espècies?
La intersecció entre A i B ens dona el ninxol real (RN). L’altre part es la del M: moviment, sinó és capaç arribar o de dispersar-se no trobara la superfície. P es la distribució observada.
76
Diagrama BAM
La part abiotica son les dimensions que permeten la persistencia de la població, la
intersecció entre A i B seria aquesta area que donaria el ninxol real (RN), aquesta part biòtica per molt que una espècie pugui habitar aquesta area, si hi ha algun patogen o algun depredador es veu una area més reduida.
La part del moviment (M) també es important, per molt que tingui les condicions pero no es pot moure.
Per tant la P es la distribucio geografica de les espècies.
FN vol dir que A=ninxol fonamental, RN vol dir que l'area en la que interseccionen A i B es el ninxol real.
77
Ocurrències d’espècies a nivell global: GBIF
Recull observacions ocurrencies d'espècies hi ha milions, te inconvenients perquè treballen amb milions de dades.
78
Biomes terrestres
Classificació de la superfície terrestre segons clima i vegetació dominant. Espai geogràfic vs espai bioclimàtic. Biomes= parlem de l'aspecte que tenen els diferents ecosistemes terrestres.
Podem definir biomes terrestres que sobretot rstan relacionats amb la vegetació que hi habita a aquell espai geogràfic. Per exemple la Tundra.
79
Què es un individu?
* Individus genètics (‘genets’): individus derivats dels zigots originals.
* Individus funcionals (‘ramets’): mòdul d’un individu genètic. La seva definició a la pràctica depèn del context.
80
Tipus d’organismes?
* Organisme unitari: creixement i desenvolupament determinat, mida i forma poc variable.
* Organisme modular: creixement indeterminat (mida molt variable), a partir d’un nombre variable d’unitats (mòduls) que es van repetint i que es poden independitzar (‘ramets’). Exemples: plantes, coralls, esponges, fongs.
81
defineix organismes clonals
Organismes clonals:provenen d’una mateixa reproducció. Exemple: hi ha un organismes que es diu Pando. Es troba en 43 hectàres i en totes és el mateix individu.
És favorable quan hi ha condicions ambientals adverses i d’elevada competitivitat (menor cost reproductiu dels propàguls vegetatius en relació amb les llavors).
És desfavorable quan no hi ha variabilitat genètica, Poca resistència a les malalties. Escassa scassa
capacitat d’adaptació a canvis en l’ambient,; o bé quan hi ha una escassa capacitat de dispersió El creixement dels propàguls es concentra sovint (no sempre) a prop del zigot originari.
82
Defineix cicle de vida
Cicle de vida: seqüència d’esdeveniments que té lloc durant la vida de l’organisme.
Del naixement a la fase juvenil hi ha un creixement i desp comencen a reproduir-se, fins arribar a un pic, que es quan comença una fase de senescència
83
Defineix senascència
Tan en coralls com en arbres, no s’observa senescència. Veiem que en major area de colònia, hi ha menys mortalitat. També hi ha uns arbres que creixen molt a poc a poc, però han aconseguit sobreviure a incendis o sequera, degut a aquest creixement tant escac
84
Són immortals si no hi ha senescència?
També s’han buscat aquestes evidències de senescència en Gingko biloba. La germinació es manté igual, al no haver senescència, no vol dir que les llavors que facin siguin menys viables.
No es troba una major expressió en gens associats a senescència.
Creixement indeterminat i resistència a estrès en organismes modulars incrementa l’esperança de vida.
És possible que no detectem senescència perquè encara estem lluny de les edats màximes que assoleix l’espècie (~1000 anys). à no s’ha vist que passa quan aquests són més vells.
85
Quan es reprodueixen els organismes?
Digues els tipus
- Organisme iteròpar: es reprodueixen repetidament, bé en diferents episodis (a) o de manera contínua durant un període relativament llarg de la seva vida (b). Els ocells, gran majoria de mamífers i rèptils, majoria de peixos. La majoria de plantes perennes també són iteròpares (policàrpiques).
- Organisme semèlpar: únic període reproductiu, normalment al final de la seva vida.
Exemples:
Salmó del pacífic (Oncorhynchus spp.) – semèlpar
Bambú (subfamilia Bambusoideae), Agave americana - semèlpara/monocàrpica
86
Que mesura l'esforç reproductiu?
Mesura de la quantitat d’energia dedicada a la reproducció comparada amb la invertida en creixement i manteniment. Una manera de quantificar-lo és mesurant l’assignació (‘allocation’) de biomassa en teixit reproductor i no reproductor.
87
que dos tipus de definició de població hi han depenent de la prespectiva?
* Perspectiva ecològica: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que ocupen un determinat espai en un determinat moment del temps (interaccionen entre ells).
* Perspectiva genètica: conjunt d’individus que comparteixen un determinat pool genètic i
contribueixen a la nova generació (probabilitat de reproduir-se entre ells més alta que amb individus d’altres poblacions).
88
Com quantifiquem les poblacions?
* Mida poblacional: nombre total d’individus de la població.
* Densitat (absoluta): nombre d’individus per unitat espacial (densitat absoluta). Triar la mesura de
superfície (o volum, o longitud) adequada, depenent de l’espècie. Ex: de les diatomees, l’aigua.
* Delimitació d’aquest espai, sovint arbitrària. Exemple: en una espècie del llac és fàcil ja que podem saber l’area del llac, però altres casos serà molt complicat.
89
Quines altres mesures es poden portar a terme a part per a quantificar les poblacions?
Ara podem mesurar la densitat relativa
* Mesures relatives de la mida i la densitat: estimades amb mètodes que tenen una relació
desconeguda (constant?) amb les mesures absolutes.
* Exemples: trampeig, recompte d’excrecions, freqüència de cant en ocells, recobriment vegetal,
tones pescades per unitat d’esforç pesquer.
* Útils per a estudis comparatius (canvis entre zones, en el temps…). Ex: Si la població d’una certa espècie és més alta en un lloc o altre.
90
COm podem valorar una població vegetal?
Un transsecte és el més habitual, és un mostreig lineal i cada 50cm s’apunta quines espècies
contacten. Acabes tenint una suma de contactes i sabras l’abundàcnia relativa
Un altre manera és un quadrat de un metre per un metre i es mira quina abundància hi ha. Es pot en ambients terrestres i, o aquàtics. es pot afinar molt en quina espècie és o no i tenir moltes mostres à ha de ser representatiu
91
Quines condiucions hi han pels mostrejos de poblacions per exemple de mosques?
Per a animals, es basa en marcar unes quantes mosques, s’agafa una mostra i es mira quantes hi ha marcades. Condicions:
1) La mida de la població no varia entre mostrejos.
2) Els animals marcats i no marcats s’han de capturar aleatòriament.
3) Els animals marcats han de tenir la mateixa taxa de mortalitat i el mateix comportament que els no marcats.
4) Els animals marcats no es poden ‘perdre’ ni es poden passar per alt.
Relació entre el que no sabem i la mostra que marquem es igual entre els capturats i el nombre que estan marcats
92
Síntesi
- Organismes unitaris i modulars presenten particularitats des del punt de vista demogràfic.
- Els organismes presenten cicles biològics diversos, que representen diferents compromisos en l’assignació de recursos en supervivència i reproducció.
- Com estimar la mida d’una població depèn de l’organisme, la pregunta en qüestió (densitats absolutes o relatives) i la optimització de l’esforç de mostreig.
- El seguiment de poblacions en el temps és indispensable per conèixer la dinàmica de poblacions (conservació, gestió de plagues o espècies invasores).
