2n Tema Flashcards
Què és la sistemàtica?
La sistemàtica és l’estudi de la diversitat dels organismes i les seves interrelacions. Aquesta associa la filogènia amb la taxonomia.
Que és la sistemàtica microbiana?
Hem de tenir molt present la sistemàtica microbiana, la qual ens relaciona la diversitat amb la història evolutiva.
Què és la taxonomia?
La taxonomia és la ciència de la classificació biològica. És una ciència artificial que depèn dels avenços tecnològics, perquè en funció de la metodologia utilitzada podem millorar la classificació i la taxonomia anirà variant; és una ciència viva.
Sobre quins 3 punts s’estableix la taxonomia?
- Classificació: ordenació dels microorganismes en grups o taxons en funció de semblances mútues o de parentiu evolutiu. El sistema ha de ser fiable, estable, objectiu i predictiu.
- Nomenclatura: se n’ocupa de l’assignació d’uns noms específics als grups taxonòmics d’acord a criteris i normes preestablertes, i admesos internacionalment. Necessitem un sistema de nomenclatura robust i vàlid. Sistema binomial.
- Identificació: part pràctica de la taxonomia, donat que permet determinar si un organisme aïllat pertany a un taxó prèviament preestablert.
Quina és la diferència entre la calssificaicó natural i l’artificial?
- Classificació natural: agrupa els organismes en grups que comparteixen un gran nombre de característiques relacionades amb la seva naturalesa biològica. No tenen per què proporcionar informació sobre el parentiu evolutiu.
Classificació artificial: agrupa els organismes en grups en funció d’uns criteris escollits, no en base a la naturalesa biològica. Acostumen a ser molt predictius.
Quí és el pare dels sitemes naturals i que va fer?
El pare d’aquest sistema és Linnaeus. Va ser un botànic, es va dedicar a agrupar els éssers vius que es coneixien en funció de les seves característiques anatòmiques mitjançant un sistema de classificació natural. Va assignar els organismes en dos regnes diferents: regne animal i regne vegetal.
Qui va dividir els regnes en 2?
La divisió en dos regnes prové des d’Aristòtil i es va mantenir durant molts anys fins a Linnaeus.
En que són basats els sitemes de classificació?
Els sistemes de classificació són basats en organismes, característiques biològiques que presentaven plantes o animals.
Que va succeir l’any 1866?
En l’any 1866, Haeckel va introduir un tercer regne. Per primera vegada es diferenciava en organismes pluricel·lulars i unicel·lulars, afegint el regne dels protists. Continuaven sent arbres de classificació natural
Que va succeir l’any 1956?
L’any 1956, Copeland va començar a treballar en la teoria dels regnes i va dir que s’havia d’introduir un quart regne amb organismes que s’havien descobert fa poc anomenat Monera, que no deixaven de ser els procariotes que coneixem avui dia. Per primer cop es diferenciaven entre organismes amb nucli, diferenciant unicel·lulars i pluricel·lulars, i separat del grup descobert que no presentava nucli.
Quin sistema ha sigut el que ha tingut més ressò?
Dels diferents sistemes de classificació, el que ha tingut més ressò és el sistema de 5 regnes, introduït per Whittaker l’any 1969. Lynn Margulis va contribuir molt a la difusió d’aquest sistema. A la vegada de ser els més coneguts, va ser dels més controvertits perquè molts biòlegs no estaven d’acord, estava basat en organismes.
En que estava basat el sistema de 5 regnes de Whittaker?
Estava basat en organismes, això vol dir que tenia en compte:
- Tipus cel·lular
- Nivell d’organització cel·lular
- Tipus nutricional
Quina és la problemàtica del sitema de 5 regnes?
La problemàtica:
- En el grup Monera es veia que s’estaven posant en el mateix calaix coses diferents. Van començar a sorgir els arqueus, que per allà s’anomenaven arqueobacteris.
- El regne Protist era molt ampli i hi havia molta diversitat de formes. No resolia el problema de classificació, no era útil per a la gent que treballava amb protists.
- Quan parlem de classificació, han de ser sistemes fiables i que només hi hagi una possibilitat per a cada organisme de ser posat en un calaix
Els límits entre protists, plantes i fongs tampoc estava molt ben delimitat.
Per solucionar el problema del regne Monera quin sistema es va utilitzar?
Per solucionar el problema del regne Monera que era molt divers i no solucionava els problemes de trobar organismes sense nucli tan diferents, va ser el sistema de 5 regnes proposat per Woese l’any 1977. Va mantenir tota la resta igual i es va dividir en Eubacteris i Arqueobacteris, termes actualment obsolets (6 regnes).
Què va passar l’any 1998?
L’any 1998, Cavalier-Smith va parlar de 8 regnes. Va fer un sistema de classificació afegint un rang superior que era el rang d’impero, diferenciant 2: imperi bacteri i imperi eucariotes.
Per quins organismes estaven formats l’imperi bacteri i l’imperi eucariota?
En l’imperi bacteri hi havia eubacteris i arqueobacteris, mentre que en l’imperi eucariota hi havia plantes, fongs i animals, per tal de poder resoldre la problemàtica dels protists, dividint-los en chromistes, archeozoa i proteozoa.
Que va marcar un abans i un desprès en els sitemes de calssificació?
El que va marcar un abans i un després, va ser la utilització del gen 16S i 18S per basar els arbres filogenètics. A partir d’aquí, els arbres es van començar a expressar analitzant la informació genètica i, extrapolant la informació d’aquest gen en la classificació que correspondria un organisme. A partir d’aquí, es va començar a acceptar que els organismes estaven classificats en 3 dominis: bacteris, eucariotes i arqueus
Avui dia, quina és la millor taxonomia?
Avui dia, tenim clar que quan anem a l’ambient natural i volem caracteritzar i donar nom genèric i específic als organismes, la millor taxonomia és la polifàsica: quants més aspectes valorem, més fiable serà la classificació i la taxonomia. Ens referim a que ha de ser una taxonomia que incorpori característiques fenotípiques, filogenètiques i genotípiques
En que es basa la calssificació fenitípica?
Agrupa els microorganismes en base a la similitud de les seves característiques fenotípiques. No necessàriament revela relacions evolutives.
Tenen totes les característiques el mateix pes des del punt de vista evolutiiu?
nN totes les característiques que nosaltres podem visualitzar tenen el mateix pes des del punt de vista evolutiu. (Classificació fenotípica)
En que es basa la classificació genotípica?
Compara les similituds genètiques entre els organismes. Poden comparar-se gens individuals o genomes complerts. Les tècniques poden anar des de les tècniques d’hibridació DNA-DNA, finger-printing DNA, coeficient G+C, etc.
En la calssificació genotípica, quin es el percentatge per considerar que són de la mateixa especie?
Des de la dècada dels anys 70, s’accepta de forma general que els procariotes els genomes dels quals tenen una homologia al menys del 70% pertanyen a la mateixa espècie. Quan no hi havia molta sofisticació a nivell metodològic, no volien distorsionar el sistema de classificació preestablert.
En que es basa la classificació filogenètica?
Compara els microorganismes en base a les seves relacions evolutives. Està basada en la història evolutiva dels microorganismes. Habitualment basada en la comparació directa del material genètic i els productes gènics. Els sistemes de classificació filogenètica han començat a tenir rellevància a partir de Woese.
Quan la calssificació filogenètica va ser més factible?
Aquesta classificació va ser més factible quan Woese i Fox van proposar la utilització de nucleòtids del rRNA per avaluar les relacions evolutives dels organismes.
Quina és la unitat bàsica dels nivells taxonòmics?
La unitat bàsica dels nivells taxonòmics és l’espècie
Defineix espècie
Una definició podria ser: “col·lecció de soques que comparteixen nombroses propietats estables i difereixen significativament d’altres grups de soques”. Una altra definició seria: “col·lecció d’organismes que comparteixen les mateixes seqüències en els principals gens de manteniment cel·lular” o un grup monofilètic i genòmicament coherent d’organismes individuals que mostren un alt grau de similitud general en moltes cracterístiques
Què és una soca?
Una soca és una població microbiana els descendents de la qual provenen d’un únic microorganisme.
Com podem classificar els tipus de soques segons en el que difereixen?
Les soques poden variar de diferents maneres:
- Bivarietats: difereixen bioquímicament i fisiològicament.
- Morfovarietats: difereixen morfològicament.
- Serovarietats: difereixen en les seves propietats antigèniques.
- Patovarietats: difereixen a nivell de patogenicitat.
- Fagovarietats: difereixen en la susceptibilitat a fags.
Explica el concepte de pangenoma:
conjunt del genoma que defineix tota l’espècie, però que no necessàriament trobem en totes les espècies. Tenim un conjunt de gens comuns a totes les soques de l’espècie (core), hi haurà un conjunt dispensable perquè no es presenten en tots els membres i hi haurà un seguit de gens únics i característics de la soca.
Què vol dir, soca de referència?
habitualment és una de les primeres soques estudiades de l’espècie. Normalment coincideix amb la soca que està més ben caracteritzada, però no necessàriament és el membre més representatiu de l’espècie. És el tipus nomenclatural, és a dir, MAI perd el nom de l’espècie, molt important.
En que es basa la nomenclatura binomial?
És el sistema per donar nom a tots els organismes i s’utilitza des de l’època de Linné. És reconegut internacionalment i cada espècie, entre elles els humans, queda definida per dos noms.
Quins dos tipus de noms s’utilitzen en la nomencaltura binomial?
- Nom genèric: sempre en llatí.
- Epítep o adjectiu: habitualment ens caracteritza o ens dona informació sobre l’organisme
Quines són les regles de la nomenclatura binomial?
- La primera paraula indica el gènere de l’organisme. La primera lletra va en majúscula.
- La segona paraula es una paraula específica i descriptiva que indica l’espècie en particular.
- S’utilitza el llatí com a idioma.
- Quan s’escriu a mà, se subratlla. Quan s’escriu a màquina en cursiva.
- Es pot abreujar, utilitzant la primera lletra del nom del gènere i el nom de l’espècie.
- Si s’identifica una subespècie o una varietat, se li afegeix una tercera paraula al nom.
