vocabulari arquitectura Flashcards

1
Q

ABAC

A

motllura superior que corona un capitell

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

ACANALADURA

A

funció decorativa, son estries o solcs verticals de les columnes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

ACANT

A

planta que es representa en els capitells

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

ACROTERI

A

elements decoratius col·locats als extrems de les taulades

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

ALÇAT

A

es un dibuix tecnic o arauitectonic que representa la façana d’un edifici

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

AMFIPROSTIL

A

te dos prostils (porche) al debant i al derrera

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

ANTEFIXA

A

objectes d’argila cuita, generalment utilitzats per decorar edificis

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

APTER

A

S’aplica en l’arquitectura dels antics temples son columnes als costats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

ARC

A

element constructiu que serveix per salvar llums elevades amb peces (dovelles) element de suport

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

ARC DE MIG PUNT

A

arc que dibuixa mitja circumferència.

arc mes utilitzat a l’epoca romana i art romanic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

ARC APUNTAT

A

les dues corbes formen angle a la clau

arc apunxagut

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

ARC CONOPIAL

A

format per 4 segments {

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

ARC DE DIAFRAGMA

A

recolzen bigues. facilitat de construcció, reduccio de complicacions tecniques…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

ARC ESCARSSER

A

arc de mig punt es sol trobar en els ponts, ja que presenta una major seccio de desguas

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

ARC DE FERRADURA

A

la corba depassa la semicirculació. tacnament superior als 180 graus

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

ARC LOBULAT

A

semblants a la forma del trèvol ☘️

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

ARCBOTANT

A

generalment en edificis religiosos. element estructural exterior amb froma de mig afc

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

ARC DE TRIOMF

A

monument tipic de l’arquitectura romana. originariament commemorava el triomf d’una batalla

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

ARQUITRAU

A

element horitzontalnde pedra que uneix dues pilastres o columnes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

ARQUIVOLTA

A

conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formes arcs comcentrics a l’extrerior de la portalada (((

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

ARRABA

A

motllura ornamental, generalment de forma rectangular que emmarca els arcs de les portes o finestres

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

ATLANT

A

suport amb forma d’home musculós, que ocupa el lloc que normalment ocupa la columna

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

BALUSTRE

A

tronc modelat, circular o quadrat, que suporta la barana ( escales, balcons…)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

BELVEDERE

A

terme arquitectonic que vol dir bella vista. es refereix a les escultures amb les quals es veuen belles vistes ( terrassa, mirador…)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
BIGA
element constructiu lineal, treballa la flexio
26
BRANCAL
cada una de les dues peces d'una obertura, que disposades verticalment sostenen una llinda...
27
BUCRANI
ornament decoratiu en forma del cap d'un bou
28
CAIRAT
biga petita i escairada utilitzada en la construccio de coses. donen suport als cairons i aquests a taulades
29
CAPITELL
part superior d'una pilastra o columna amb escultures
30
CARCANYOL
element arquitectonic que defineix l'espai entre dos arcs
31
CARIÀTIDE
son figures d'homes presos utilitzades en lloc de columnes
32
CARREU
pedra tallada, rectangular, per la construccio de murs, pilars...
33
ARABESC
es un motiu artistic que s'utilitza en els edificis. format per sanefes que recorden vegetals
34
CASSETO
terme arquitectònic que designa cadascun dels adorns buits geomètrics
35
CERAMICA VIDRADA
es la materia base de qualsevol ceràmica . | es va utilitzar molt en el modernisme catala
36
CIMACI
motllura corba amb forma de S, amb funcio tant estètica com estructural
37
CAVEA
designa la part d'un teatre o amfiteatre on es troben les grades
38
CIMTRA
estructura auxiliar que serveix per a sostenir el pes d'un arc o volta durant la fase de construcció
39
CIMENT
un dels materials de construccio mes importants (endureix barrejat amb aigua)
40
CLAU DE VOLTA
dovella central d'un arc o volta. sol ser de majors dimensions que les altres dovelles
41
COBERTA
element constructiu que protegeix els edificis a la part superior (taulada)
42
COLUMNA
element arquitectònic de suport, mes alt que ample
43
COLUMNA GEMINADA
doble fust en un mateix capitell (l.l)
44
CONTRAFORT
es un pilar que fa cos amb un mur i serveix de reforç
45
CORNISA
element arquitectonic sortint, situat a la part superior de la façana. funcio principal es protegir el mur de la pluja i tambe funcio decorativa
46
CREPIDOMA
plataforma esglaonada construida amb pedra sobre la que es fa el temple. funcio de sobre-elevar l'edifici
47
CRUGIA
espai arquitectonic compres entre dos murs de carrega o mur i els pilars...
48
CUPULA
element estructural, semblant a la meitat del buit d'una esfera
49
CUPULA DE CEBA
tipus de cupula anumenada aixi per la seva forma.
50
DOVELLA
peça trapezoidal feta servir en la construccio d'arcs i voltes. distrubueix les forces dels murs de sobre
51
ENCOIXINAT
tipus d'acabat exterior, que consisteix en una forma de treballar en relleu
52
ENRAJOLAT
conjunt de rajoles que es posen sobre la solera d'una estructura
53
ENTASI
zona de la columna la qual te gran diametre. finalitat es aconseguir una millor sensació estetica i visual
54
ENTAULAMENT
conjunt de peces sobre les columnes. es divideixen en tres seccions: arquitrau, fris i cornisa
55
ENTEIXINAT
es refereix a tota sostrada amb decoracio de fusta
56
ESCAIOLA
en inici es una pols que barrejat amb aigua s'endureix. es pot manipular facilment ja que despres d'aplicar-la encara es una pasta ( semblant al ciment)
57
ESGRAFIAT
fer incisions amb una eina (estilet). | Tecnica de dibuix la qual es fan incisions sobre el cos de l'objecte, de manera que quedi al descobert la capa inferior
58
ESPIELL
obertura estreta feta en una porta o mur , per on l'home pot mirar a l'exterior sense perill
59
ESTUC
pasta de gra fi que s'utilitza per lluir parets i sostres
60
EXEDRA
espai semicircular cobert per la semicupula
61
FAÇANA
qualsevol parament exterior d'un edifici, contretament davanterq o principal
62
FERRO
a partir de la recolucio industrial es troben nous materials com el ferro
63
FORMIGO
material usat en la construccio que resulta de l'enduriment d'una barreja
64
FORMIGO ARMAT
materials mes usats en construccio, compost per formigó i acer. es molt dur, abunda molt, propietats fisiques molt aptes per la construccio
65
FORNICULA
refos de planta semicurcular fet en un mur per a col.locar una urna o escultura
66
FRIS
element central de l'entaulament. sota sempre hi ha un capitell de columna
67
FRONTO
coronament triangular d'una façana
68
FRONTISPICI
conjunt de la façana principal d'un edfici
69
FUST
part central de la columna
70
GALERIA
espai cobert que te funcio de circulació. | Longituds molt grans
71
GELOSIA
element arquitectonic decoratiu consistent en un tauler calat per tancar finestres, balcons...
72
INTERCOLUMNI
espai que hi ha entre dos columnes
73
LLINDA
element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants |—|
74
LLUERNA
finestra situada al sostre d'utilitza per a donar llum natural
75
MAÇONERIA
material de construccio, compost per peces individuals
76
MAO
peça en forma de prisma rectangular. | S'utilitza per a fer tot tipus de parets
77
MARBRE
roca meramorfica, amb ús historic.
78
METOPA
peça rectangular que ocupa part del fris. | es caracteritza pel fet de relatar esdeveniments historics o mitologics
79
MOTLLURA
element decoratiu, consisteix en un relleu o sortint que conserva identic perfil en tot el seu traçat
80
MORTER
mescla de ciment aigua i ardis que serveix per unir els maons
81
MOSAIC
composicio decorativa a partir de tessel.les de diferents colors
82
MUR DE CARREGA
parets d'una edificacio que tenen funcio estructural, es a dir aquelles que suporten altres elements estructurald de l'edifici
83
NERVI
element constructiu format per un segment d'arc, sortint de l'intrados d'una volta
84
OCUL
obertura central a la ort superior d'una cupula. la seva funcio es proporcionar il.luminacio
85
OPISTODOM
nom amb el que es coneix el portic posterior d'un temple, habitualment aquesta part esta tancada
86
OPUS
designa la manera en que es disposen els materials en una maçoneria
87
PAVIMENT
base horitzontal d'una determinada construccio que serveix de suport a les persones
88
PERISTIL
tipus de columnata formada per una serie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici
89
PERMODOL
part de davant d'una biga, que suporta la cornisa
90
PETXINA
cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una columna i un espai inferior quadrat
91
PILAR
element vartical sustenant exempte una estructura, destinat a rebre carregues verticals
92
PILASTRA
es un pilar o columna adossat o sobre el mue o paret
93
PISSARRA
es una roca d'estructura laminar. s'usa per a revestiments de taulades
94
PLANTA
representacio sense prespectiva d'un cos sobre un pla horitzontal
95
PODI
base o pedestal que construien els antics al voltant dels temples
96
PROJECCIO CRONICA
sistema de representacio grafica mes semblant a la visio humana
97
PROJECCIO ISOMETRICA
relacio proporcional entre les direccions de l'objecte mateix
98
PSEUDOPERIPTER
es un edifici el qual te columnes al portic davanter, pero les columnes dels costats estan encastades en els murs de l'edifici
99
SALA HIPOSTILA
designa un recinte de sostre normalment pla sostingut per columnes
100
SALMER
la primera pedra d'un arc adovellat, que s'assenta pla sobre el pilastra
101
SERLIANA
recurs arquitectonic que consisteix en combinar arcs de mig punt amb altres adintellats
102
TAULELL
peça de ceramica de poc gruix, la qual una de les dues cares es vidriada
103
TERRACOTA
fonament dels treballs de ceramica utilitzada tant per a recipients com escultures...
104
TOVA
peça per a la construccio feta amb massa de fang. es construeixen parets i murs
105
TRACERIA
treball decoratiu en pedra compost per elements geometrics
106
TRAVERTÍ
roca molt utilitzada en la construccio
107
TRIGLIFS
element arquitectonic del fris, de forma quadrada situat al extrem d'una biga
108
ULL DE BOU
petita finestrabo luerna de forma ovalada o circular
109
VITRALL
composicio pictorica que combina vidres de color units
110
VOLTA
estructura arquitectonica propia per a cobrir espais o recintes
111
VOLTA D'ARESTA
la formada per la interseccio de dues voltes de cano iguals i es creuen perpendicularment
112
VOLTA BUFADA
es la que resulta de seccionar l'hemisferi d'una cupula amb quatre plans verticals
113
VOLTA DE CANO
es aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt
114
VOLTA CATALANA
tecnica de construccio tradicional catalana. consisteix en cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col.locats per la part plana
115
VOLTA DE CREUERIA
esta conformada per l'encreuament o interseccio de dos voltes de cano apuntat
116
VOLUTA
ornament en espiral propi de les columnes, que parteix del capitell i s'enrotlla sobre si mateixa
117
VOMITORI
denominar la porta o obertura dels circs o teatres antics
118
ABADIA
es un monestir cristia governat per un abat o abadessa que es el pare/mare espiritual de la comunitat
119
ABSIS
construccio adossada a la nau o les naus d'una esglesia, normalment forma semicircular
120
ABSIDIOLA
absis secundari o inferior respecte d'un altre de major d'un temple
121
ALTAR
elevacio que conte l'ara i que serveix per a oficiar un culte religios
122
AMBO
el lloc des del qual es fa la lectura de la biblia a la missa
123
BASILICA
estructura arquitectónica d'origen roma que tenia la funcio economica i juridica
124
BATTISTERO
espai generalment annex a l'esglesia on hi havia piscines d'immersio per al bateig
125
BALDAQUI
es un dosser que se situa sobre el tron del rei
126
CAMPANAR
acostuma a ser una torra que conte una o diverses campanes
127
CAPÇALERA
part de les esglesies que va des de la prt posterior que pot contenir l'absis, fins al transsepte
128
CAPELLA
espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristia
129
CATEDRAL
esglesia cristiana que te la funcio de ser l'esglesia principal d'una diocesi. construccions religioses mes importants del territori
130
CIMBORI
cos cilindric o poligonal que serveix de base a la cupula
131
CLARISTORI
nivell mes alt de la nau a una basilica romana
132
CLAUSTRE
espai arquitectonic al costat i contigu a una catedral, consisteix en quatre galeries tancades en quadrat
133
CONVENT
edifici que acull els religiosos
134
COR
part d'una esglesia o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan abscrits
135
CREU GREGA
son les esglesies en que nau i transsepte tenen la mateixa llargaria
136
CREU LLATINA
correspon al disseny utilitzat a les esglesies en que el braç major te major longitud que el braç menor o transsepte
137
CREUER
planta de les quals te forma de creu llatina o grega, espai definit per la interseccio de la nau principal i la nau transversal (transsepte)
138
CRIPTA
forat excavat per acollir el cos d'un martir
139
CROMLECH
monument megalitic format per pedres o menhirs clavats al terra i adopten forma circular
140
DOLMEN
formacio basica del dolmen la construeixen dues pedres verticals amb una horitzontal a damunt
141
CUCULLA
element que se situa en la part superior d'una torre, campanar...
142
DEAMBULATORI
espai que envolta l'altar. objectiu de facilitar el trensit fels fidels
143
DROMOS
designa una avinguda professional
144
EDICLE
edifici de petites dimencions. es tracta de petits altars...
145
ESGLESIA
temple cristia construit especificament per al culte religios
146
ESTILITA
tipus d'anecoreta cristia que vivia en solitarii dedicava la seva existencia a l'oracio
147
ESPADANYA
coronament superior, sobre la teulada, de la façana amb diversos buits on es col.loquen les campanes
148
FLORO
petit element decoratiu de pedra que es troba en edificis medievals
149
GABLET
element en forma de fronto triangular i en punta que se situa com a coronament de la portalada d'esglesies...
150
GARGOLA
part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evocar l'aigua de les taulades
151
HARAM
sala de la mesquita destinada a l'oracio
152
HIPETRE
gran recinte sense sostre i amb una gran filera de columnes
153
LESENA
reforç, vertical del mur de poc gruix i sense base
154
LLANTERNO
tipus de torreta oberta pels costats circular i quadrada, present en el terrat d'un edifici
155
MANDORLA
marc o aureola en forma de dos cercles
156
MATRONEU
balconada o galeria col.locada a l'interior d'una esglesia destinada a acollir dones
157
MENHIR
monument prehistoric que es limita a una gran pedra dreta plantada a terra
158
MENSULA
element que la seva funcio es la sustentacio
159
MESQUITA
edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregaria comunitaria
160
MINARET
element distintiu de les mesquites. consisteix en una torre adossada a una mesquita
161
MIHRAB
ninxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen
162
MINBAR
tronano plataforma elevada emprada a les mesquites on es fan anuncis solemnes
163
MONESTIR
tipus d'edificacio per a la reclusio dels religiosos
164
NARTEX
l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau
165
NAOS
sala mes important dels temples
166
NAU
part d'una esglesia anant de la porta a la cruilla del creuer
167
OBELISC
monument de pedre amb forma de pilar o columns. amb 4 cares trapezoidals
168
PANDA
cada una de les galeries dels claustres dels monestirs a partir d'on e distribueixen les dependencies
169
PILO
construccio massissa, amb forma de piramide
170
PINACLE
element en forma de con, situat al capdamunt d'una catedral
171
PORTALADA
llenguatge col.loquial, la porta d'entrada a un edifici
172
PRESBITERI
espai que en una esglesia anvolta l'altar major reservada am clergat
173
PRONAOS
designa el vestibul i entrada d'un temple
174
REFETORI
menjador dels monjis als monestirs
175
ROSSASSA
element ornamental a les catedrals
176
SAGRISTIA
sala annexa a les esglesies, propera al presbiteri
177
SALA CAPITULAR
es l'estança d'un monestir
178
SANCTA SANCTORUM
el santuari mes reservat i secret dels temples
179
TIMPA
zona triangular, correspon a la part alta d'una portalada
180
TRASSEPTE
la nau transversal que creua peroendicularment la nau central de l'edifici
181
TRIFORI
galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una esglesia
182
ZIGGURAT
part del temple que te forma d'una torre esglaonada
183
CATACUMBA
galeries subterranies que algunes civilitzacions van construir
184
CENOTAFI
tomba honoraria buida. en memoria de persones enterrades a un altre lloc
185
HIPOGEU
construccio subterrania, en forma de galeries
186
MASTABA
edufici rectangular de murs inclinats
187
NAVETA
tipus de monument funerari exclusiu de menorca
188
PANTEO
temple dedicat a tots els deus en una religio
189
PIRAMIDE
construccio monumentalen forma piramidal
190
PIRAMIDO
peça petria de forma piramidal quadrangular
191
TUMUL
monument funeral d'una mota de terrai de pedres amassat
192
ADARB
cami practicat al llarg del mur
193
ALCASSER
palau reial fortificat
194
BARBACANA
qualsevol torre situada sobre d'una porta. utilitzada per a fins defensius
195
BASTIO
reducte fortificat que es projecta cap s l'exteriordel cos principal
196
CADAFAL
fortificacio de fusta de les torres i muralles medievals
197
CASERNA
edifici militar destinat a l'allotjament de tropes
198
CASTELL
vol dir lloc fortificat
199
CIUTADELLA
fortalesa construida per tal de protegir una ciutat
200
ESPITLLERA
obertura estresa allargadad'una fortificacio
201
FOSSAT
trinxeres escavades al voltant dels castells
202
FORTIFICACIO
edificacions militars construides per a servir com a defensa militar
203
LLADRONERA
caixa d'obra solida que s'ubica s la part alta d'una muralla
204
MERLET
cadascun dels espais massissos que alteren amb altres de buits damunt un parapet
205
MURALLA
tipus de contruccio defensiva a l'entorn d'una poblacio
206
PONT LLEVADIS
pont on el tauler pot elevarse
207
POTERNA
porfa secundaria d'una fortificacio
208
RESTELL
dispositiu movedis de defensa muntat a la porta fortificada
209
REVELLI
baluard totalment separat de la fortificacio principal
210
TORRE DE L'HOMENATFE
element que oertany al feudalisme. presideix les defenses del castells
211
TORRE MESTRA
torre mes grossa i forta fel castell
212
TORRELLO
petita torre adossada a un mur del qual sobresurt nomes una oart de la seccio prismatica de la torre
213
AGORA
plaça publica de les ciutats
214
AQUEDUCTE
conducte artificial que permetia transportar aigua
215
CONTRUCCIONS EFIMERES
construccions que no tenen un caracter permanent sino mes limitat a l'espai i temps
216
DOMUS
fou l'habitacke tipic de m'antiga roma. consuderat casa urbana
217
ENJUB
tipus de paret i contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades
218
FONT
sortidor d'aigua que com s lemeng acostuma a estar en un espai urba
219
GRATACELS
edifici de polts pisos o plantes
220
HOTEL
casa senyorisl francesa cRacteristicade l'arquitectura
221
ISUALAE
periode republicai durant el periode imperial
222
LOGGIA
utilitza sobretot en l'arquitectura. funciona a manera de galeria
223
LLOTJA
edifici destinat a les transaccions comercials
224
PAVELLO
l'analogia amb l'insecte vindra de l'aspecte sumotuos
225
PONT
estructura construida per a salvar un obstacle fisic
226
PONT PENJANT
pont sostingut per un arc invertit format per nombrosos cables d'acer
227
PORTIC
espai conformat per una galeria de columnes
228
PORXADA
espai cobert i obert a l'exterior per un o mes costats amb el terra al mateix nivell que l'exterior
229
ROTONDA
edifici de planta circular sovint cobert per una cupula
230
STOA
denominacio que rep en l'arquitectira grega un portic
231
TEMPLET
construccio a manera de pavello erigit en llocs publics
232
TORRE
estructura en que predomina la dimensio vertical sobre l'amplsda
233
VILLAE
centre d'explitacio agraria que en alguns casos esdevingue segons residencia