U7. Variacions lingüístiques Flashcards
Dialectes occidentals
En síl·laba àtona:
La a es manté
La e oberta i tancada es redueixen a e tancada
La o oberta i tancada es redueixen a o tancada.
Pronunciació -ix- amb la i (caixa)
Increment -ix- dels verbs incoatius de la tercera conjugació (podrix)
Plurals antics esdrúixols mantenen la n: hòmens.
Nord-occidental
Varietat geogràfica occidental
En el sud i l’oest de Catalunya, la Franja d’Aragó i Andorra.
- Fonètica: la e àtona en inici de mots en- i es- articulat com a àtona (astalviar, antendre).
- Morfologia: verbs de la primera persona del singular del present d’indicatiu amb terminació pronunciada [o] (canto, dormo). L’ús dels articles lo/los.
- Lèxic: mots específics com maçana (poma), canella (aixeta) i d’alguns compartits amb el valencià (romer i timó).
Valencià
Varietat geogràfica occidental
- Fonètica: pronunciació de la r final i de les terminacions -nt, -ng i -lt (havent, sang i salt).
- Morfologia: terminació e o cap dels verbs de la primera persona del singular de present d’indicatiu (cante, dorm). Terminacions -ara, -era i -ira de l’imperfet de subjuntiu (dormira, cantara, perdera) Altres peculiaritats (açò, ací, eixe, uit, dèsset).
- Sintaxi: pronom feble li’l en lloc de l’hi
- Lèxic: mots específics com àuia o vesprada.
Dialectes orientals
En síl·laba àtona:
La a, la e oberta i tancada es redueixen a vocal neutra.
La u, la o oberta i tancada es redueixen a u.
La pronunciació de -ix- sense la i (ca(i)xa).
L’increment -eix- dels verbs incoatius de la tercera conjugació.
Plurals antics esdrúixols perden la n: homes.
Rossellonès
Varietat geogràfica oriental
Nord de Catalunya
- Fonètica: la no distinció de la e tancada i oberta i de la o tancada i oberta. Tancament de la o tònica en u (minyuna, cançú) i la pronunciació francesa de la consonant r.
- Morfologia: terminació i dels verbs de la primera persona del singular del present d’indicatiu (canti, dormi)
- Sintaxi: la negació amb “pas” (ho faré pas)
- Lèxic: mots influenciats pel francès (votera per cotxe, muleta per truita)
Central
Varietat geogràfica oriental
Meitat oriental de Catalunya
- Fonètica: la pronunciació de la e oberta en tònica (ceba, pera). Pronunciació del tipus “uial” i “ceia” en lloc d’ullal i cella.
- Morfologia: pronunciació [u] de les terminacions dels verbs de la primera persona del singular del present d’indicatiu (dormo com “dormu”).
- Lèxic: mots específics (joguina, mandra, escombra)
Balear
Varietat geogràfica oriental
Illes Balears
- Fonètica: pronunciació de la vocal neutra en tònica on el central presenta un e oberta (ceba, pera). Desplaçament de l’accent cap al pronom feble (donar-te).
- Morfologia: cap terminació per als verbs de la primera persona del present d’indicatiu (dorm, cant), les terminacions -am i -au (cantau i cantam) i l’ús de l’article salat (es, sa, ses…)
- Lèxic: mots específics (al·lot, ca, cercar)
Alguerès
Varietat geogràfica oriental
Ciutat de l’Alguer, Sardenya (Itàlia)
- Fonètica: pronunciació de la a àtona en les vocals tòniques de a, e oberta i e tancada. Canvis en els consonants d, l i r (polta per porta, vira per vida…).
- Morfologia: cap terminació per als verbs de la primera persona del singular de present d’indicatiu (cant, dorm)
- Lèxic: arcaismes (forment per blat, llong per llarg), mots adaptats del sard (bulxos per punyos) i italianismes (fatxa per cara).
El xava
Varietat social castellanitzant
Pròpia de l’àrea metropolitana, amb una simplificació fonètica i influència del castellà característica.
- Obertura de la vocal neutra en a.
- No distinció entre la e oberta i tancada i la o oberta i tancada.
- L’ensordiment de consonants sonores (metxe per metge)
- L’africació de les consonants fricatives (txiular per xiular).
- La pronunciació de la grafía ll com a i (iavors per llavors).
- Castellanismes (lis dic, s’ho dic, pues).
El pijo
Varietat social castellanitzant
Varietat pertanyent a les classes altes castellanitzants que incorporen expressions i mots d’altres llengües (family, merci, people).
- La gran obertura de la vocal neutra i la a.
- La tendència a tancar la e oberta i la o oberta.
- La ressonància nasal exagerada en la pronunciació dels fonèmes.
El catanyol
Varietat social castellanitzant
Mescla de català i castellà.
Fet sociolingüístic i històric.
La parla adreçada als infants
Varietat social d’edat
Utilitzada pels adults i dirigits als infants.
- Vocabulari específic en els camps lèxics de la família (tete, tata), els aliments (txitxa, mam) i els animals (tatà i titit).
- Abundància dels diminutius (vestideta, cadireta, peuet…)
- Construcció en tercera persona (On té pessigolles en Pau?)
- Entonació emfàtica.
Llenguatge les joves
Varietat social d’edat
- Varietat rica i creativa
- Vocabulari específic relacionat amb el camp lèxic de les activitats dels joves (profe, insti, uni, tram, cascos…).
- Abús de mots com tio o guai
- Ús d’expressions originals (ratllar-me, anar-se’n li la pinça).
L’argot
Varietat social
Utilitzada per grups minoritaris restringits o per activitats concretes.
- Grups minoritaris: ús per comunicar-se sense ser comprès per altres (argot de la delinqüència i la policia).
- Activitats concretes: l’argot limitat a un vocabulari i expressions específiques d’una activitat determinada.
Varietat funcional
Depenen de quatre factors:
- El tema
- El canal (oral o escrit)
- La relació entre l’emissor i el receptor
- La intenció del missatge
Registre col·loquial
Varietat funcional informal
Utilitzat en la vida quotidiana.
- Caràcter oral
- Objectiu: comunicació fàcil i directa
- Paraules truncades (foto, tele)
- Frases inacabades (no sé què dir-te…)
- Repeticions
- Estructures exclamatives i interrogatives
Registre familiar
Varietat funcional informal
Utilitzat en l’àmbit familiar.
- Diminutius
- Sobrenoms
- Mots afectuosos i eufemístics
- Expressions al·lusives conegudes pels membres de la família.
Registre vulgar
Varietat funcional informal
Abundància dels elements inadequats:
- Incorreccions fonètiques, lèxiques i gramaticals.
- Paraules ofensives i insults.
- Mots grossers
Registre estàndard
Varietat funcional formal
Utilitzat en l’àmbit acadèmic, en la premsa, els textos divulgatius, els programes informàtics…
- Priorització de les formes correctes.
- Model lingüístic de referència
- Varietat neutra
Registre literari
Varietat funcional formal
Llenguatge poètic i retòric.
- Intencionalitat estètica
- Grau d’elaboració artística superior a la resta de varietats
- Característiques pròpies de cada gènere literari i autor
Llenguatge d’especialitat
Varietat funcional formal
Pertanyent als col·lectius professionals
- Associat a professions específiques (metge, advocat, jutge…)
- Textos marcats per la temàtica (textos jurídics, mèdics…)
- Terminació precisa
- Conjunt d’expressions fixades, dominades pels especialistes.
