U.2 Veritat i PostVeritat Flashcards
Què és la desinformació? Posa’n un exemple
Donar informació parcial/Difusió d’informació falsa o enganyosa, deliberada o accidental.
Ex: Fake news i rumors.
Què és el biaix de confirmació?
Definició: Tendència a pensar que tenim raó en tot.
Relació: Facilita la polarització a les xarxes socials.
Què són els perfils bombolla? Relaciona’ls amb algun biaix
Definició: Personalització del contingut en xarxes socials segons preferències.
Relació: Alimenta el biaix de confirmació i limita l’exposició a altres idees.
Explica què és un algoritme de recomanació, digue’s els seus riscos i posa exemples d’aquest algoritme.
Definició: Sistemes que prediuen i mostren contingut segons dades personals.
Exemple: El “Para ti”de YouTube o TikTok.
Risc: Amplifiquen la polarització i creen bombolles de filtre.
Què és la lògica de l’espectacle?que incrementa?
Definició: Prioritzar el contingut espectacular sobre el fonamental.
Relació: Incrementa la desinformació i reforça la postveritat.
Què és la Infodèmia? Quines conseqüències té?
Definició: Sobreabundància d’informació, barreja de fets i rumors.
Conseqüència: Dificulta trobar informació fiable.
De que tracta la polarització a les xarxes socials?
Definició: Divisió i radicalització d’opinions causada pel contingut digital.
Exemple: Contingut polític extrem.
Que vol dir “Post veritat”? Relaciona-ho amb lo après en aquest tema.
Definició: Quan les emocions superen els fets en la formació d’opinions.
Relació: Alimentada per la desinformació i els algoritmes.
Relaciona el condicionament operant de B.H skinner amb les xarxes socials.
Els “likes” a les xarxes socials generen reforços positius, tal com explica Skinner en el conductisme.
Què va ser el cas de “Cambridge Analytica” i quins efectes va tenir?
Definició: Escàndol d’ús de dades per influir en eleccions.
Efecte: Manipulació de votants i polarització ideològica.
Explica que és un biaix cognitiu, dona un exemple i relaciona-ho amb els conceptes fets a classe
Definició: Errors en la percepció i el judici. (la ment ens enganya)
Exemples: Biaix d’autoritat, biaix de grup.
Relació: Exploiten la desinformació.
Què son els bots automàtics? Quin impacte tenen?
Definició: Programes que difonen informació automatitzada, sovint desinformació.
Impacte: Amplifiquen missatges falsos.
Què és i per què es manipula el contingut? Posa un exemple de contingut manipulat
Manipulació del contingut
Definició: Alteració deliberada d’informació per enganyar.
Exemple: Vídeos editats per distorsionar la realitat
Per què es fabriquen “fake news”
Una forma comuna de desinformació. Per obtenir atenció i donar idees segons els teus interessos
Què és la confusió per sàtira/paròdia?
Definició: Quan contingut humorístic és percebut com a real.
Relació: Pot generar desinformació involuntària.
Que és la polarització emocional?
Definició: Quan les emocions extremes divideixen opinions.
Relació: Alimentada per la postveritat i els algoritmes.
Defineix, digues quin impacte pot tenir i posa un exemple del biaix d’autoritat
Definició: Tendència a acceptar com a veritat la informació provinent d’una figura d’autoritat, sense qüestionar-la.
Exemple: Creure notícies perquè les publica un expert reconegut, tot i que no estiguin verificades.
Impacte: Pot amplificar la desinformació si l’autoritat no és fiable.
Què és el biaix de grup?
Definició: Tendència a afavorir les opinions o actituds del propi grup en lloc de les d’altres grups.
Exemple: Confiar més en notícies que comparteixen persones del teu cercle social.
Impacte: Pot reforçar la polarització i les bombolles d’informació.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix de veritat il·lusòria (els hi ha sortit aquest biaix a l’examen a 1rA)
Definició: Creure que una afirmació és certa simplement perquè s’ha repetit moltes vegades.
Exemple: Pensar que una informació falsa és real després de veure-la constantment a les xarxes.
Impacte: Facilita la difusió de desinformació.
Una mentida repetida molts cops es converteix en veritat
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix d’ancoratge
Definició: Tendència a confiar massa en la primera informació rebuda (l’“àncora”) en prendre decisions.
Exemple: Jutjar una notícia basant-te només en el titular.
Impacte: Pot distorsionar la comprensió d’una situació.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix d’arrossegament
Definició:Tendència a seguir la majoria o acceptar una opinió perquè és popular.
Exemple:Compartir notícies perquè molts altres ho fan.
Impacte: Fomenta la propagació de desinformació viral.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix de percepció selectiva.
Definició: Tendència a percebre només la informació que reforça les pròpies creences i ignorar-ne la resta.
Exemple: Focalitzar-te en notícies que confirmen les teves ideologies.
Impacte: Limita l’exposició a perspectives alternatives.
Digues quin tipus de fake news hi ha:
- Context fals
- Contingut manipulat
- Contingut fabricat
- Contingut impostor (estafa)
- Connexió falsa
- Confusió per sàtira/paròdia
- Contingut enganyós
Anomena els biaixos periodístics que coneguis
- Biaix partidista
- Biaix corporatiu
- Biaix demogràfic
- Biaix big story
- Biaix de neutralitat
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix Partidista
Definició: Els periodistes es deixen condicionar per les seves idees polítiques.
Exemple: Una televisió que informa favorablement sobre un partit polític i critica sistemàticament els rivals.
Impacte: Pot polaritzar l’opinió pública i reduir la confiança en la premsa.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix Corporatiu (els hi ha sortit aquest biaix a l’examen a 1rA)
Definició: Caure en els interessos de la corporació (grup que et representa)
Exemple: Evitar notícies que perjudiquin una empresa que patrocina el mitjà.
Impacte: Limita la transparència i redueix la imparcialitat informativa.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix demogràfic
Definició: Tendència a reflectir només els interessos o punts de vista d’un grup social o cultural específic.
Exemple: Informar principalment sobre problemes que afecten a les classes altes, obviant les necessitats de les classes treballadores.
Impacte: Pot excloure veus importants i perpetuar desigualtats socials.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix Big Story
Definició: Publicar una notícia sense corroborar-la adequadament, ja que aquesta és molt bona i no vols que te la prenguin
Exemple: Cobrir extensament un escàndol mediàtic mentre s’ignoren problemes socials profunds.
Impacte: Pot distorsionar les prioritats informatives i desviar l’atenció dels temes fonamentals.
Defineix, dona exemple i l’impacte del Biaix de Neutralitat
Definició: S’està tant capficat per ser neutre que la cobertura de la notícia és molt minça/petita
Exemple:
Un mitjà informa sobre un conflicte armat, però només descriu els fets sense mencionar culpables o context per no semblar esbiaixat.
Impacte:
Pot distorsionar la percepció pública, ja que omet informació clau necessària per entendre la realitat, afavorint la confusió o l’apatia.
Defineix llibertat positiva, dona un exemple i explica el seu impacte.
Definició: Capacitat de controlar la pròpia vida i assolir autodeterminació. Autonomia
Exemple: Accés a educació que permet decidir conscientment el futur.
Segons Berlin: És “llibertat per” realitzar el propi potencial.
Impacte: Implica donar poder a les persones perquè exerceixin les seves opcions lliurement.
Defineix llibertat negativa, dona un exemple i explica el seu impacte.
Definició: Actuar sense que res t’ho impedeixi.
Exemple: Poder expressar opinions sense censura governamental.
Segons Berlin: És “llibertat de” restriccions externes.
Impacte: Prioritza l’autonomia individual i la protecció davant del poder coercitiu.
L’acrònim P.A.N.T.E.R.A que vol dir?
- Procedència: D’on prové la informació?
- Autoria: Qui és l’autor?
- Novetat: Informació aïllada –> Desconfiar
- To: Racional, Sensacionalista (desconfiar)
- Evidències: INE
- Rèplica: Mirar que diu la comunitat d’internet
- Amplia: Buscar més informació a altres fonts.
Un membre del govern Nazi d’alemanya va dir una frase. Quina era, explica-la.
“Una mentida repetida molts cops es torna en veritat.”
- Autor:
Aquesta frase és atribuïda a Joseph Goebbels, ministre de Propaganda de l’Alemanya nazi.
-
Significat:
La frase descriu com la repetició constant d’una mentida pot acabar sent percebuda com a veritat per la societat, especialment si es difon a través de canals de comunicació de masses i amb l’absència d’una crítica informada o fonts fiables. -
Exemple pràctic:
Aquesta idea es veu reflectida avui dia en la postveritat, on narratives emocionals o desinformació es repeteixen a xarxes socials i mitjans de comunicació fins que es consoliden en l’opinió pública, malgrat ser falses. -
Impacte:
Aquest fenomen fomenta la polarització, els biaixos cognitius (com el de confirmació o veritat il·lusòria) i la manipulació de la percepció pública, afectant la democràcia i el pensament crític.
Explica el condicionament operant de Burrus Frederick **Skinner
Definició:
És una teoria del conductisme que explica com les accions es modifiquen segons les conseqüències. Els comportaments que reben reforços positius tendeixen a repetir-se, mentre que els que reben càstigs o reforços negatius disminueixen.
Exemple:
Un estudiant que rep elogis per fer els deures (reforç positiu) és més probable que ho faci de nou.
Impacte:
És aplicat a les xarxes socials, on els “likes” i recompenses digitals actuen com a reforços positius per mantenir els usuaris compromesos i modificar les seves conductes.
Explica que és un reforç positiu i un reforç negatiu
- Reforç positiu: S’afegeix algo que t’agrada
- Reforç negatiu: Es treu algo que NO t’agrada
Explica que és un càstig positiu i un càstig negatiu
- Càstig positiu: S’afegeix algo que NO t’agrada
- Càstig negatiu: Es treu algo que t’agrada
