Tòpics literaris sobre l’amor Flashcards
Beneït sia el jorn, el mes, l’anyada,
L’estació i el temps, l’hora i l’instant,
El bell paratge, el lloc on era quan
De dos ulls bells fui pres en la llaçada.
I beneït l’afany, dolça abrivada,
Nascuda quan l’Amor m’anà lligant,
I l’arc i les sagetes, esqueixant
Mon cor, i la ferida mal tancada.
Francesco Petrarca
Vulnus amoris
La ferida de l’amor, dolorosa i dolça alhora.
Quan et miro un instant, ja no m’és possible
Dir ni una paraula,
Sinó que la llengua se’m trava
I prest un foc subtil em recorre la pell, amb els
Ulls no veig res
I em ressonen les orelles,
Una suor freda em banya, i un tremolor
Em pren tota; estic més verda que l’herba
I em sento que estic a punt
De morir.
SAFO
Furor amoris
La bogeria de l’amor, que també s’ha comparat amb una malaltia.
Amor, senyor de l’ampla monarquia
Que publica el clavell i el foc proclama
En l’ardor de la galta i en la flama
De l’exaltació que l’aire cria.
Rosselló-Pòrcel
Flamma amoris
La flama de l’amor que crema per dintre.
L’amor és una mena de milícia; aparteu-vos, covards! Tals estendards no s’han de confiar a homes apocats. La nit, el mal temps, llargs camins i cruels sofriments, tota classe de fatigues tenen cabuda en aquesta caserna plaent.
OVIDI, Art amatòria
Militia amoris
La guerra de l’amor és un tòpic que entén l’amor com una conquesta. Els poemes i texts que es deriven d’aquest tòpic són habitualment de caire bèl·lic.
Jo son aquell qui en lo temps de tempesta,
Quan les més gents festegen prop los focs,
E pusc haver ab ells los propis jocs,
Vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
Servint senyor qui jamés fon vassall
Ne’l venc esment de fer mai homenatge.
Ausiàs Marc
Foedus amoris
El pacte d’amor, és un jurament de fidelitat entre els amants que converteix l’enamorat en un servidor de l’estimada. És un tòpic molt freqüent de la poesia trobadoresca.
Per ço passa Beatriu al davant nostre
Dolça i humil, ornada de virtuts,
I els ulls no gosen esguardar el seu rostre,
I els llavis resten de temença muts.
Passa Beatriu de claredat vestida,
Deixant com rastre un divinal perfum.
La flaire de son pas no s’ha esvaïda;
I sis centúries no han esvaït sa llum.
Guillem-August Tell i Lafont
Donna angelicata
Dona de naturalesa angèlica, motiu creat pels poetes italians stilnovistes.
Car [Tirant] estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien com si fossin madeixes d’or; més esta admirat dels ulls, que parien dues esteles redones relluints com a pedres precioses; lo seu nas era prim i afilat e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d’extrema blancor de roses ab lliris mesclada; los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc
Descriptio puellae
La descripció de la noia habitualment estereotipada amb els costums de l’época.
El mal no em plau i sovint me’l procuro,
Estimo sense amor i no crec el que sé,
Sembla que somiï tot el que veig prop del rostre,
M’odio a mi mateix i per a un altre vull gran bé,
Parlant callo i sento sense oir,
El sí veig com un no, el ver em sembla fals,
I menjo sense fam, i em grato sens picor,
I sense mans toco, i del seny en faig follia.
Jordi de Sant Jordi
Odi et amor
Odio i estimo; és la confusió de l’amor ambigu entre dos oposats.
