Teoria de l'enquadernació Flashcards

1
Q

QUINES SÓN LES POSSIBLES DEFINICIONS D’ENQUADERNACIÓ?

A

1- REGILLAR: CONJUNT D’OPERACIONS NECESSÀRIES PER UNIR LES PÀGINES D’UN LLIBRE I PROTEGIR-LES AMB L’APLICACIÓ D’UNES TAPES.

2- APLEGAR, COSIR O ENGANXAR EL CONJUNT DE QUADERNS QUE HAN DE FORMAR UN LLIBRE I, POSTERIORMENT, POSAR-HI COBERTES.

3- CONJUNT DE TÈCNIQUES QUE TENEN PER OBJECTIU LA CONSERVACIÓ DEL CONTINGUT DEL LLIBRE MITJANÇANT LA UNIÓ DELS PLECS O FULLS QUE EL FORMEN I L’APLICACIÓ DE TAPES, EXISTINT MULTITUD DE VARIETATS SEGONS LA FORMA DE REALITZAR LES DIFERENTS OPERACIONS I SEGONS ELS MATERIALS UTILITZATS.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

QUINA ÉS LA NORMATIVA QUE REGEIX LA DESCRIPCIÓ D’UN LLIBRE?

A

REGLAS DE CATALOGACIÓN, MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CULTURA, BOE, MADRID 1999

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

DINS DE L’ARQUEOLOGIA DE L’ENQUADERNACIÓ, QUINS SÓN ELS ASPECTES FONAMENTALS?

A

L’ANÀLISI, DESCRIPCIÓ I LA INVESTIGACIÓ DETALLADA DE LES TÈCNIQUES D’ENQUADERNACIÓ I DELS ASPECTES DE L’ESTRUCTURA FÍSICA DEL LLIBRE SÓN FONAMENTALS PER LA SALVAGUARDA DE LA SEVA INTEGRITAT I SUPERVIVÈNCIA.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

QUIN TIPUS DE FITXA COMPLEMENTA LA FITXA DESCRIPTIVA?

A
  • FITXA DOCUMENTAL
  • FITXA DE REGISTRE
  • FITXA D’INTERVENCIÓ
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

ENUMERA DIFERENTS SECCIONS DE DESCRIPCIÓ D’ENQUADERNACIÓ

A
  1. PARTS DEL LLIBRE
  2. MATERIALS EMPRATS
  3. TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ
  4. DECORACIÓ
  5. ESTAT DE CONSERVACIÓ
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

EN QUÈ CONSISTEIX LA COL·LACIÓ D’UN LLIBRE?

A

CONSISTEIX EN L’EXAMEN I L’ANOTACIÓ FÍSICS D’UN LLIBRE, COMPROVANT LA PRESÈNCIA DE CADA FULL O PÀGINA. TAMBÉ CONSISTEIX EN EL RECOMPTE MINUCIÓS I DETALLAT DE LES SIGNATURES TOPOGRÀFIQUES QUE APAREIXEN EN EL LLIBRE.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

ENUMERA ELS PRINCIPALS TIPUS D’ENQUADERNACIONS

A
  • ENQUADERNACIÓ PERGAMÍ S. XV-XVIII
  • ENQUADERNACIÓ EN PELL
  • ENQUADERNACIÓ PAPER S. XVIII
  • MITJA ENQUADERNACIÓ EN PELL O ENQUADERNACIÓ HOLANDESA S. XVIII-XIX
  • LLIBRES EN RÚSTICA S. XIX
  • ENQUADERNACIÓ EDITORIAL S. XIX
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS TRETS DIFERENCIALS DE L’ENQUADERNACIÓ D’UN LLIBRE?

A
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

DESCRIU EL COSIT DE “CLAU PASSAT”

A

AQUEST COSIT ES CARACTERITZA PER SER UN COSIT BÀSIC PER A LLIBRES FORMATS PER FOLIS SOLTS. ES TRACTA D’UN COSIT MOLT SIMPLE PERÒ TAMBÉ MOLT FORT I RESISTENT JA QUE EL FIL PASSA AL VOLTANT DEL QUADERNET COM EN FORMA D’ESPIRAL.

PRIMER ES PLEGUEN TOTS ELS QUADERNETS I LES TAPES ES TALLEN A MIDA. A CONTINUACIÓ, ES REALITZEN ELS FORATS AMB UN PUNXÓ. UN COP REALITZATS, S’INTRODUEIX L’AGULLA PER UN EXTREM I ES VA PASSANT DE DALT A BAIX. LA SEQÜÈNCIA ÉS: ENTRAR PER UN FORAT I SORTIR; ENTRAR PEL SEGÜENT FORAT I SORTIR; ENTRAR PEL SEGÜENT FORAT I SORTIR, I AIXÍ FINS ARRIBAR A L’ÚLTIM FORAT. AIXÍ DONCS, ES PODRIA DIR QUE EL MOVIMENT QUE S’OBTÉ REALITZANT AQUEST TIPUS DE COSIT ÉS COM EL D’UNA ESPIRAL.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

DESCRIU L’ENQUADERNACIÓ FLEXIBLE DE PERGAMÍ

A

AQUEST TIPUS D’ENQUADERNACIÓ VA EXISTIR DES DE L’EDAT MITJANA FINS AL SEGLE XVIII, PERÒ SOBRETOT VA SER MOLT IMPORTANT DURANT ELS SEGLES XVI-XVII. ES CARACTERITZA PER NO CONTENIR CAP TIPUS D’ADHESIU I PER TANT NO DIFICULTA EL MOVIMENT NATURAL DEL LLIBRE, PERMETENT L’OBERTURA SENSE PERJUDICAR EL COS DEL LLIBRE.

SOVINT AQUEST ENQUADERNACIÓ ACOSTUMAVA A SER D’ESPERA, ÉS A DIR, PROVISIONAL, MENTRE ES PROCEDIA A REALITZAR UNA ENQUADERNACIÓ RÍGIDA.

LES COBERTES DE L’ENQUADERNACIÓ SÓN DE CUIR, PERGAMÍ, CARTOLINA, ETCÈTERA, SENSE TAPES O AMB TAPES DE PAPEROT O CARTOLINA.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

A QUÈ FA REFERÈNCIA EL FORMAT D’UN LLIBRE?

A

EL FORMAT FA REFERÈNCIA A LA GRANDÀRIA DE LES FULLES, QUE VAN DES DE LA MIDA FOLI AL SETZÈ, EN FUNCIÓ DEL NOMBRE DE VEGADES QUE HAGIN ESTAT PLEGADES.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

QUIN TIPUS DE PELL ÉS LA BADANA?

A

PELL ADOBADA D’OVELLA, DE MOLTÓ O DE XAI. ÉS PELL DE TACTE SUAU I TOU, LLISA COM PLANXADA I SENSE GRA NATURAL.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

CARACTERÍSTIQUES DE LA “PASTA VALENCIANA”

A

ES REALITZA A TOTA PELL, JASPIADA AMB SULFAT DE FERRO (ABANS DE MUNTAR-LA). ÉS IGUAL QUE L’ESPANYOLA PERÒ EN AQUEST CAS LA PELL S’ARRUGA ABANS DE TENYIR, OFERINT UN JASPIAT MÉS RIC I CAPRITXÓS QUE ENS RECORDA AL MARBRE. A MÉS A MÉS, ELS TONS DE LA PELL INCLOUEN COLORS VIUS I VARIATS.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

QUÈ ÉS UNA MACULATURA?

A

EN EL CARTRÓ, LA MACULATURA ÉS EL FRAGMENT DE FULLES MANUSCRITES O IMPRESES. ÉS EL MATERIAL EMPRAT PER REFORÇAR LES TAPES D’UNA ENQUADERNACIÓ

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

ENUMERA ELS TIPUS DE CAPÇADES QUE EXISTEIXEN

A
  • TEIXIDES
  • BRODADES
  • INDUSTRIALS
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

QUÈ ÉS UNA GUARDA?

A

PAPER O FULLA (POT SER DE DIVERSOS MATERIALS: PERGAMÍ, TELA, PAPER DECORAT, PELL, ETCÈTERA), UBICAT AL PRINCIPI I FINAL DEL LLIBRE PER PROTEGIR EL TEXT. ACTUA COM A PART DE LA SUBJECCIÓ DEL BLOC O TEXT I LES TAPES DE LA COBERTA. CONSTA D’UNA PART ADHERIDA A LA CONTRATAPA, I UNA GUARDA LLIURE O SOLTA, ANOMENADA TAMBÉ FULLA DE CORTESIA O RESPECTE.