Teoria Flashcards

1
Q

Quina és l’ecologia del gènere?

A
  • Tecnologia que tenim en aquell moment
  • Necessitats de mercat
  • Com històricament canvien les necessitats de mercat
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

En el cas dels mitjans, factors que poden canviar

A
  • Pautes de consum
  • Pautes de lectura
  • Vies de finançament
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Quines característiques actuals han modificat el context ecològic dels mitjans?

A
  • No saben com finançarse
  • Canvis en els hàbits de lectura
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

En quin context ecològic ens trobem?

A
  • Naixement xxss
  • Multiplicitat de vies per informar-nos
  • Consum immediat i efímer
  • Tradició cultural periodistica
  • Vinculacions empresarials
  • Línia editorial
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Espècies dels gèneres

A
  • Tradició cultural periodística
  • VInculacions empresarials
  • Línia editorial
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Punt de relació entre el públic i els mitjans?

A

Comunitats de discurs

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

News avoid

A

Distanciament de certa informació
No té a veure amb l’opinió directament, però si amb la creació de les comunitats que no estan molt connectades

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Característiques dels gèneres d’informació

A
  • Estreta relació amb l’informació
  • Lògica pròpia interrelacionada
  • Gèneres dialògics, diàleg explícit
  • On volem arribar (?)
  • Pensar en contraarguments
  • Decidir context i informació prèvia
  • Pacte amb el lector
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Llibertat estilística

A

Críteri que classifica els gèneres segons la forma que tenen

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Quina és la base textual de l’argumentació?

A

La valoració

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Funció de l’article argumentatiu

A

Raonar l’opinió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Funció de l’anàlisi

A

Explicar problemes de difícil avaluació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Funció de l’editorial

A

Opinió corporativa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Funció de la crítica

A

Opinar sobre espectacles i les arts

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Funció de la columna

A

Article que pot ser argumentatiu o no. El que la marca és la llibertat estilística

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Funció de la tribuna

A

Peça d’experts

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Persuasió

A

Intentar trobar una aquiescència, probablement no sera total pero si que es pot arribar a un acord comú.

Aquiescència = que algú et digui que si

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Argumentació contemporània

A

Recupera la retòrica clàssica.
Mètode o tècnica per persuadir a l’audiència a través del llenguatge.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Que diu quan Aristòtil planteja la retòrica?

A

Fixa que aquesta és el territori d’allò que no fa referència o no requereix tècnica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Veritat

A

objectiu en filosofia clàssica

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Versemblança

A

Discurs amb base veritable.
Proces certes però amb interpretació propia

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

3 llibres de la retòrica segons aristòtil

A
  • Ethos
  • Pathos
  • Logos
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Com vinculem la proposta retòrica amb el triangle modern de comunicació?

A
  • Ethos: prestigi, credibilitat… T’atorguen una plataforma perque t’atribueixen coneixement. Relacionat amb la formació del periodisme
  • Pathos: emocions de l’audiència, adaptar el discurs
  • Logos: proves
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Fases d’elaboració del discurs

A
  • Inventio: ideació i documentació
  • Dispositio: estructura
  • Elocutio: redactar
  • Memoria: interioritzar
  • Actio: actuar
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Divisió de proves segons qui idea el discurs

A
  • Atècnica: performades, no intervenim
  • Tècnica: Intervé la lògica de l’emissor
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Distribució en proves tècniques

A
  • Inductiva: de general a particular
    (analogies i exemples)
    Paradigma, llenguatge aristotèlic
  • Deductiva: de particular a general
    (silogisme)
    Entimema, relacions lògiques
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Estructura aristotèlica

A
  • Dispositio
  • Exordio
  • Narratio
  • Comprobatio
  • Epíleg
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Com es divideix l’estructura argumentativa contemporània?

A

Seqüències, les dividim en paràgrafs

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Estructura argumentativa contemporània

A
  • Introducció: ressenya històrica + tesi
  • Desenvolupament: 1 argument per paràgraf
  • Conclusió / epíleg
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Tipus d’epílegs

A
  • Reforç: ampliació
  • Reiteració: tesi
  • Síntesi: resum dels punts clau
  • D’impacte: arguments forts, apelen a la part emotiva
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Tipus de titulars:

A
  • Títol de tesi: suggerent
  • Títol temàtic: enunciatiu
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Que escriu CHAREAUDEAU

A
  • Article acadèmic sobre argumentació
  • Anàlisi de llenguatge aplicat al discurs polític
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Segons CHAREAUDEAU que fem quan argumentem?

A

4 funcions cognitives:
- Problematitzem
- Ens posicionem
- Elucidem
- Provem

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Que es el “Tractat de l’argumentació”?

A
  • Obra que marca un abans i un després en la lògica no formal
  • Subtítol: La nova retòrica
  • Autors: Chaim Perelman i Lucy Olbretchs - Tyteca
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Lògica no formal

A

La nova argumentació recupera la retòrica aristotèlica, però l’argumentació amb la retòrica contemporània es planteja com una manera lògica i lingüística de provar els nostres discursos.
Meitat S. XX

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Diferència entre retòrica (persuadir) i provar de manera retòrica

A

La primera té el pes de l’emoció

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Que passa durant el S. XVII (segle de les llums)?

A

La retòrica s’aparca

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Com aprofundir en textos argumentatius ?

A
  • Bondat lògica: Tenim unes premises que han d’apareixer a la tesi, als arguments, etc.
  • Qualitat dialèctica: adaptarnos a el públic
  • Eficàcia retòrica: que no sigui frigidum
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Que és l’accountability?

A

el concepte que tenim de l’audiència

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

Anàlisi argumentatiu

A

Qüestions de dificil interpretació que necessitin un tracte extens. Interpretar diagnosticar i opinar questions que amb una argumentació més senzilla seria impossible. Es necessita una investigació profunda.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

Funció de l’anàlisi

A

Respondre opinions expertes per temes de difícil diagnòstic

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

2 problemes que podem trobar en una anàlisi

A
  • Generalista
  • Superficial
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

A que tendeix l’anàlisi?

A

A la fredor autorial

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

Estructura d’anàlisi

A
  • Titular
  • Actualitat
  • Tesi
  • Arguments
  • Epíleg (prospectiva)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

Que es l’editorial?

A

Opinió corporativa d’un mitjà
No va signat = plural magestàtic
Distància estilística
Depen de l’importància pot anar a portada

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
46
Q

Qui escriu l’editorial?

A

Director / responsable / equip de confiança

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
47
Q

Funció de l’editorial

A

GUiatge social

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
48
Q

Crítica

A

Pot ser argumentatiu o no
Més lliure, estil més desenfadat
Valoració d’obres i productes artistics i culturals.
S’enfoca més a mitjans especialitzats.

49
Q

Missió de la crítica

A

Guia del gust

50
Q

Crítica anglosaxona

A

Copia l’estructura de l’article argumentatiu.
- Introduccio (que es)
- Paràgraf de la tesi
- Divisió de paràgrafs es dedica a cadca àmbit

Podem trobar valoració, pero la narrativa i opinió prenen el protagonisme

51
Q

Consens argumentatiu

A

L’apropament de l’auditori

52
Q

Implicacions cerca adhesió

A

Formals
Continguts
Estil

53
Q

En que es basa la retòrica clàssica?

A

En l’existència de l’auditori ampli, el seu estudi i l’ús del topoi

54
Q

Que es el topoi?

A

llocs comuns dels que parlava Aristòtil, com valors i estructures de pensament que sempre ens serveixen

55
Q

Quins son els referents comuns que possibiliten comunicar l’argument?

A
  • Base lògica
  • Base contextual
  • Base semàntica
56
Q

Base semàntica

A
  • Registre idiomàtic
  • Llengua en temps historic
  • Registre semàntic
  • Registre territorial
57
Q

Base lògica

A
  • Referents comuns
  • Sistema inherència acceptat
  • Lògica comú
58
Q

Base contextual

A
  • Context de l’enunciació comú
  • Tipus de context marca registre i claus interpretatives
  • Formal / informal
  • Familiar, judicial, periodistic
59
Q

Quins son els referents no necessàriament comuns?

A
  • Base cultural
  • Base dialògica
  • Base axiològica
60
Q

Base cultural

A
  • Aspectes nacionals
  • Qüestions de gèneres
  • Àmbit acció
  • Subgrups socials
61
Q

Base axiològica

A

SIstema de valors compartits
- Religiosos
- Familiars
- Emanen de la cultura

62
Q

Base dialògica

A
  • Sistema de procediments retòrics compartits
  • Patrons de pensament i recursos dialògics
63
Q

Intersecció cultural

A

axiològica, qüestions morals i ideològiques

64
Q

REFERENTS BIOGRÀFICS PREVIS A L’ARGUMENTACIÓ

A

Si xoquen entren en conflicte amb els no necessàriament comuns i bloquejen arribar a un consens.
Lligats a la trajectòria personal
- Debat possible pero truncat si entren en contradiccó
- Argumentació com a negociació
- Llindars argumentatius, els dissenys del territori del pacte

65
Q

Memoria i actio aristotelica

A
  • Trobar l’adequació del registre
  • Dicció clara i elocució formal
  • 150 - 175 paraules per minut
  • Happy medium
  • Frigidum
  • L’oral no aguanta el mateix que el text
  • Proves imparcials tot i que les proposicions no
66
Q

Happy medium

A

Certa energia en el dicurs
Postura relaxada però recta

67
Q

Darun argumento

A

Ofrecer un conjunto de razones en apoyo de una conclusión

68
Q

Pq es importante argumentar?

A
  • Manera de informarse acerca de que opiniones son las mejores
  • Medio para indagar
  • Defendemos la conclusion a traves de argumentos
  • Ofrece razones y pruebas para que otras personas puedan formar sus opiniones
69
Q

Conclusión

A

Aformacion en favor de la cual usted ofrece sus argumentos

70
Q

Premisa

A

Afirmacion a traves de la cual usted defende su conclusion

71
Q

Más de un argumento?

A

Un argumento sirve para ilustracion, para una generalizacion se necesitan más

72
Q

Argumento la persona que

A

Damos más crédito a un ejemplo gráfico que a un cuidadoso sumario y a la comparación de miles de antecedentes de reparaciones.
Casi siempre son una falacia
Richard Nisbbt y Lee Ross

73
Q

Argumentos por analogia

A

Discurren de un caso especifico a otro, argumentando que debido a que los dos ejemplos son semejantes en muchos aspectos, son también semejantes en otro aspecto más específico.

74
Q

Argumento de autoridad

A

X (alguna persona u organización) dice que Y
Por lo tanto Y es verdad

75
Q

Las citas tienen dos propósitos

A
  • Fiabilidad de una premisa
  • Permitir que el lector pueda encontrar informacion por si misma
76
Q

Las autoridades pueden ser descalificadas

A
  • Si no están bien informadas
  • Si no son imparciales
  • Si no están de acuerdo
77
Q

Como sabemos cuales son las explicaciones más probables?

A

Las que son compatibles con nuestras creencias mejor fundadas

78
Q

Otra manera de decur argumentos deductivos

A

Silogismes

79
Q

Modus ponens

A

Si P entonces Q
P
Por lo tanto Q

80
Q

Como se llaman los argumentos deductivos correctamente formulados?

81
Q

Modus Tollens

A

Si P entonces Q
No Q
Por lo tanto no P

82
Q

SIlogismo hipotético

A

Si P entonces Q
Si Q entonces R
Por lo tanto, si P entonces R

83
Q

Silogismo disyuntivo

A

P o Q
No P
Por lo tanto, Q

84
Q

Dos posibilidades de silogismo disyuntivo

A
  • Sentido exclusivo: Una de las dos es cierta, no ambas
  • Sentido inclusivo: A o B es verdadero yposiblemente ambas lo sean.
85
Q

Dilema

A

P o Q
Si P entonces R
Si Q entonces S
Por lo tanto, R o S

P o Q
Si P, entonces E
Si Q, entonces E
Por lo tanto, E

86
Q

Reductio ad absurdum

A

Versió del Modus Tollens
Para probar: P
Se asume que P es falso
De esta asunción se deriva una implicación: Q
Se muestra que Q es falso
Se concluye P

87
Q

De que es una versión la reduccion al absurdo?

A

Del Modus Tollens

88
Q

Como pueden ser usados los silogismos hipoteticos?

A

Para explicar conexiones entre causas y efectos

89
Q

Las dos grandes falacias?

A
  • Generalización a partir de una informacion incompleta
  • Olvido de alternativas
90
Q

Ad hominem

A

Ataque a la persona en lugar de a sus cualificaciones

91
Q

Ad ignorantiam

A

Se asume que una premisa es verdadera solo porque no se ha demostrado que es falsa

92
Q

Ad misericordiam

A

Apelar a la piedad esperando un trato de favor

93
Q

Ad populum

A

Apelar a las emociones de una multitud.
Poner en boca de todos lo que uno piensa
Mal argumento de autoridad

94
Q

Afirmar el consecuente

A

Falacia deductiva:
Si P es Q, Q es P

95
Q

Ambiguedad

A

Utilizar una palabra simple en mas de un sentido

96
Q

Caausa falsa

A

Conclusion cuestionable sobre causa y efecto

97
Q

Composicion

A

Asumir que el todo debe tener las mismas propiedades que sus partes

98
Q

División

A

Asumir que las partes deben tener las mismas propiedades que un todo

99
Q

Definición persuasiva

A

Definicion que parece neutral, sutilment emotiva

100
Q

Descalificar la fuente

A

Lenguaje emotivo para menospreciar un argumento incluso antes que se pronuncie

101
Q

Falso dilema

A

Reducir las opciones a dos, normalmente opuestas e injustas para quien se expone el dilema

102
Q

Argument circular

A

Identic a la petició de principi

103
Q

Hombre de paja

A

Caricaturizar la opinio de un oponente de manera que sea facil de refutar

104
Q

Negar el antecedente

A

Si P entonces Q
No P
Por lo tanto no P

Falacia deductiva

105
Q

Non sequitur

A

Conclusion que no le sigue

106
Q

Palabras equivocas

A

Cambiar el significado de una palabra en medio de un argumento. La conclusion puede ser mantenida aunque su significado puede haber cambiado radicalmente

107
Q

Peticion de principio - petitio principii

A

Usar de modo implicito la conclusion como una premisa

108
Q

PIsta falsa

A

Introducir una cuestion relevante o secundaria para desviar la atencion de la cuestion principal.
Cuestion acerca de la cual las personas tienen opiniones contundentes

109
Q

Post hoc, ergo propter hoc

A

Despues de esto, por lo tanto, debido a esto
Asumir la causalidad demasiado pronto sobre la base de la mera sucesion en el tiempo

110
Q

Preguntas complejas

A

Exponer una pregunta de tal manera que no se pueda acordar o discrepar sin obligarse con alguna otra afirmacion que quiere promocionar

111
Q

Provincianismo

A

Universalizar un hecho local

112
Q

Suprimir pureba

A

Presentar una parte de la información que apoye su afirmacion, ocultando las partes que la contradicen

113
Q

Definiicones que precisan

A

Empiezan donde las palabras comunes son demasiado vagamente definidas

114
Q

Definicion estipulativa

A

Unicamente una palabra que carece de sentido previopuede adscribirle cualquier definicion que desee

115
Q

Definicion operacional

A

El término es definido mediante la especificacion de ciertas pruebas o procedimientos que determinan si es o no aplicable

116
Q

Definicion esencial

A

Identifican la caracteristica que une al conjunto de cosas al que se aplica la palabra

117
Q

Definicion emotiva

A

Demostra una inclinació, posicionament