Temari PT 2 Flashcards
Conceptes demogràfics bàsics
- Taxa natalitat: nº naixements /1000 hab
- Taxa mortalitat: defuncions /1000 hab
- Fertilitat: mitja naixements /1000 dones en
edat fèrtil - Fecunditat: nº potencial de fills/filles que
biològicament poden tenir les dones - Esperança vida: promig d’anys de vida de les
persones a una regió
Índex de creixement
naixements cada 1000 hab - defuncions cada 1000 hab
Piràmide poblacional
És la representació gràfica de l’estructuració d’una població determinada d’acord amb el sexe i l’edat dels seus integrants.
Per a que serveix la piràmide poblacional
Saber la relació entre grups d’edat de produir amb els improductius
- Per decidir sobre programes i polítiques prioritàries segons grups
d’edat i gènere (educació, atenció sanitària, mercat laboral…)
- Per a l’activitat productiva i comercial: ajuda a saber els hàbits de
consum.
Tipus piràmides
- Progressiva o expansiva. Països en desenvolupament:
alt índex natalitat, mortalitat en descens → alta fertilitat. Creixement natural alt - Regressiva. Països industrialitzats: baix índex de natalitat i mortalitat → baixa fertilitat. Creixement natural reduït
Edat
Igual que el gènere, l’ètnia o la classe social, l’edat implica un accés
desigual a recursos econòmics, al poder i al reconeixement social,
tant pel que fa a la producció com a la distribució.
◦ L’edat és una dimensió de l’estructura social on el poder, els
privilegis i les oportunitats són distribuïts de manera desigual entre
individus, segons el tipus de grup d’edat a què són assignats
socialment.
◦ Importància de la interseccionalitat: moltes persones arribarem a
gent gran, però no totes amb les mateixes condicions.
Edadisme
- Primer feia referència a processos similars al racisme o el sexisme:
un procés d’estigmatitzar i discriminar contra les persones perquè són grans.
◦ Actualment, s’ha ampliat fentreferència als prejudicis o la discriminació a favor o en contra d’un grup d’edat (Palmore, 1990)
Consecuencias Revolución Industrial (9)
- Demográficas. Traspaso de la población del campo a la
ciudad (éxodo rural) — Migraciones internacionales —
Crecimiento sostenido de la población — Grandes
diferencias entre los pueblos — Independencia económica - Económicas. Producción en serie — Desarrollo del
capitalismo — Aparición de las grandes empresas —
Intercambios desiguales - Sociales. Nace el proletariado — Nace la Cuestión social
- Ambientales. Deterioro del ambiente y degradación del
paisaje — Explotación irracional de la tierra. - La aplicación de la ciencia y tecnología permitió el invento
de máquinas que mejoraban los procesos productivos. - La despersonalización de las relaciones de trabajo: se pasa
desde el taller familiar a la fábrica. - El uso de nuevas fuentes energéticas, como el carbón y el
vapor. - La revolución en el transporte: ferrocarriles y barco de
vapor. - El surgimiento del proletariado urbano.
Organització científica del treball
Frederick Taylor i Henry Ford
Administració científica Taylor
- Base racionalista de l’homo económicus
- Nou estil de direcció i organització del treball mitjançant l’anàlisi sistemàtica i el control
- Racionalitzar i estandarditzar les activitats mitjançant la descomposició de les tasques
en una sèrie ordenada de moviments simples. - Separació de la concepció i la programació de la simple execució del treball
- Superespecializació del treball
- Èmfasi especial en el control i en la coordinació del treball per mitjà de la relació
jeràrquic-personal
Fordisme
- introducció cadena montatge
- va reduir la jornada a 8 hores
- major productivitat
- integració vertical i horitzontal
- millora salaris
Elton Mayo (Crítica de la chusma)
- existe deseo de llevarse bien con los compañeros
- papel de las emociones
- el autointerés económico es la ecepción, no la regla
- todos tienen que cooperar si la civilización quiere sobrevivir
Conclusiones de los experimentos
- Importancia de los factores psicológicos
latentes => Existencia de otras motivaciones
que no sean económicas - Influencia del grupo (relaciones informales)
Se fijan normas respecto al ritmo de trabajo
Escuela de relaciones humanas
- Superación homo economicus – Otras
motivaciones sociales. - Necesidad de superar la alienación a través
del reconocimiento y hacerlo partícipe de la
empresa y - Grupo como unidad de análisis básico
Modelo de recursos humanos
La organización tiene que responder a las
necesidades de los trabajadores -> No sólo
transformaciones físicas
– Cambios en el trabajo, no sólo de contexto
* Dos supuestos:
– Más contenido en el trabajo, mayor satisfacción
– Una tecnología no implica una organización
específica
Tipus pobresa
- Absoluta o de subsistència: manca de recursos per cobrir les necessitats bàsiques
com l’alimentació, l’habitatge, l’educació o la salut. - Relativa. Per sota de la mitja de la renta tot i tenir totes les necessitats bàsiques
cobertes
Possibilitats d’assoliment per una persona
LLIBERTATS POLÍTIQUES: llibertat d’expresió i eleccions lliures -
contribueixen a la seguretat econòmica.
* SERVEIS ECONÒMICS: oportunitats de participar en el comerç i en la
producció - comporten riquesa personal però també social que
repercuteix en els serveis socials
* OPORTUNITATS SOCIALS (salut i educació) faciliten la participació
econòmica.
* GARANTIES DE TRANSPARÈNCIA
* SEGURETAT PROTECTORA
Societat del risc
Els riscos s’escapen del control de les institucions i de la protecció de la societat
industrial.
Distribució desigual dels riscos: uns augmenten la riquesa i d’altres incrementen
els riscos.
Ulrich Beck - Individualització
- La societat moderna va nàixer amb l’individu. La industrialització va alliberar a
l’ésser humà (religió, tradició, comunitat, gremi) i li va donar una entitat amb
capacitat de reflexió i necessitat de buscar el seu lloc a la societat. - Durant l’època fordista o del ‘capitalisme organitzat’ (S.XX), la vida dels
individus passava per grans organitzacions que donaven estabilitat i ordre a
les societats més avançades (escoles, universitats, administracions, exèrcits,
grans empreses, sindicats i ciutats ordenades). - Aquesta base institucional per portar una vida organitzada i un coherència
personal s’ha anat diluint. - Vivim uns processos que poc a poc porten a una nova societat:
segona modernitat, societat global de risc, societat
informacional.
Ulrich Beck - Societat global del risc
- Sintetitza en els conceptes de la societat global del risc i de la segona
modernitat en l’era de l’ individualització. - Els riscs de la societat actual no són conseqüència de la naturalesa
incontrolada sinó de la societat industrial. - La societat del risc acaba amb la dinàmica de la primera modernitat,
les seves conseqüències i efectes desfan allò que va aconseguir, sobretot
la capacitat de governar amb instruments institucionals tradicionals.. - La conflictivitat social de la segona modernitat és el conflicte
ecològic: conseqüències desastroses de la producció de la riquesa
material i de la protecció davant els riscs que produeix la societat industrial.
Ulrich Beck - Modernització reflexiva
Beck demana un canvi de perspectiva: el cosmopolitisme.
* La individualització i la globalització estan relacionades mútuament sense
intermediació d’Estats i lleis. A la segona modernitat tothom ha de cercar el seu
lloc al mateix espai global.
* La única demanda del nou model de societat és: ser individual i
autoresponsable.
* Desmonopolització del coneixement expert.
* La modernització reflexiva ens mostra que:
1. Les idees del progrés lineal estan en entredit.
2. Els problemes d’ingovernabilitat i integració social s’agreugen
3. El futur no és fruït de la planificació i del progrés científic present, sinó de la incertesa i el
risc.
Treball fràgil
En la primera modernitat (“Societat del treball”) el règim laboral era el treball
estable i la norma de la plena ocupació. L’estatus de l’individu derivava del treball
assalariat.
* En la segona modernitat, la norma de la plena ocupació deixa de funcionar i el
règim laboral és el treball fràgil.
* La modernització simple de l’empresa industrial tradicional es caracteritzava per
una divisió del treball intern, la modernització reflexiva reintegra les funcions per
així mobilitzar i coordinar els coneixements dispersos a favor dels objectius
estratègics de l’empresa
* La incorporació de noves tecnologies d’informació i comunicació són la base
tecnològica per la modernització empresarial reflexiva
* Coordinació simúltanea de totes les àrees organitzatives en un procés de
modernització constant necessita fluxes comunicatius multidireccionals i
retroalimentaris, és a dir, organització reflexiva
O. Wright parteix de tres principis fundacionals de tota la seva teoria de la transformació:
- Igualtat
- Democràcia
- Sostenibilitat
