Tema 6: Polifers Flashcards
Quines caracterìstiques defineixen a les esponges?
Són sèssils i imòbils, no tenen ni nervis ni musculs
Com són els “Choanocytes”?
Estructures en forma de barret allargat, tenen un coll amb microvellositats i un falgel
Quin tipus de cèl·ules tenen les esponges?
Chyanocites, ambiocytes i pinacocytes
Que és el mesohil?
La gelatina central que hi ha entre capes.
Capa poc cel·lular. HI ha cèl·lules i elements extracel·lulars i de suport.
Per on entra l’aigua cap a l’interior de l’esponja?
Per l’ostiolum
De que està fet “l’esquelet” de les esponjes?
De espícules de calci o de silici
Quines funcions tenen les espícules?
Mantenir la forma, mantenir els porus oberts i constituir els canals interns
Quins tipus d’espojes hi ha?
Calcarea, Demospongiae i Hexactinellida
Descriu els porifers.
Grup monofilètic que tenen els protids com antecessors.
Quin va ser el primer grup de metazous que es va diferenciar?
Les esponges
Les esponges son organismes unicel·lular, autotrofs i exclusivament de medis aquatics. CERT o FALS
FALS son pluricel·lulars, heterotrofs i exclusivament del medi aquatic
La majoria d’esponges es troben en aigua dolça. CERT o FALS
FALS la majoria d’esponges estan en aigua salada
Algunes especies d’esponges poden viure a l’aigua dolça CERT o FALS
CERT en llocs on no hi hagi corrents
Les esponge viuen en una comunitat bentònica CERT o FALS
CERT
Les esponges no son sèssils i filtradores CERT o FALS
FALS
La mida i la forma son identiques entre individus de la mateixa especie CERT o FALS
FALS son molt variables en funció del substrat, dels organismes que els envolten i de les corrents
Les esponges no es relacionen amb altres organismes CERT o FALS
FALS
Quin és el seu nivell d’organització?
L’agregat cel·lular
Les esponges son simetriques CERT o FALS
FALS
Les esponges presenten dos capes. CERT o FALS
FALS
Com s’anemonen les capes de les esponges?
- Pinacoderma
- Coanoderma
- Mesohil
Explica la capa Pinacoderma.
- Es la capa més externa
- Entapissa la superficie externa, els canals inhalants i exhalants (endopinacicits)
- Consta de pinacocits (cel·lules de recobriment i fixació)
- Consta de porocits que són tubulars, ocupen tota la paret de la esponja i es troben als ostíols i als canals inhalants
Explica la capa Mesohil
- Es la capa intermitja
- Matriu gelatinosa formada per amebòcits i elements esqueletics.
- Els amebòcits són cèl·lules amorfes,mòbils i tenen funcions molt diverses.
- Els arqueòcits són cel·lules totipotents amb funció degestiva, regenerativa i reproductiva.
Explica la capa Coanoderma
- Capa més interna.
- Entapissa l’atri i les cambres vibràtils.
- Esta formada per una capa de coanòcits, cel·lules flagelades amb collar de microvellositats.
- Creen un corrent d’aigua (mecanisme de bombbeig -> flagelats) a l’interior de l’esponja i intervenen en l’alimentació.
En que consisteix el sistema aqüifer de les esponges?
Amb l’aigua filtrada s’intercanvien gasos, reten l’aliment
Quins tres tipus d’esponga hi ha segons la seva Coanoderma?
- Ascon
- Sícon
- Lèucon
Descriu una esponjaa ascon.
- Es el model més simple
- Esta formada per una capa de pinacòcits a l’exterior, una capa de coanòcites que entapissa la cavitat central i poròcits que formen els orificis d’entrada (ostíols)
- L’òscul és l’orifici de sortida de l’aigua.
Descriu una esponja Sícon.
- Te un replegament simple (endopinacòcits)
- Tenen porus i canals vibratils, que desemboquen a les cambres vibràtils pel prosòpil.
- Les cambres vibres desemboquen a l’atri per l’apòpil
Quin recorregut segueix la circulació de l’aigua en una esponja Sícon?
Porus inhalants-> Canals inhalants-> prosòpils-> cambres vibràtils-> apòpils ->atri ->òscul
Descriu una esponja Lèucon
- Elevat replegament
- Engruiximent dels mesohil
- Increment del nombre i disminució de la mida de les cambres vibràtils.
- L’atril queda reduit als canals eshalants
Quin recorregut segueix la circulació de l’aigua en una esponja Lèucon?
Porus inhalats -> canals inhalate ->prosòpils -> apòpils -> canals exhalants -> òsculs
Quins tipus de elements de suport hi ha? descriu-los.
- Organics:
- Dispers (en les esponges)
- Espongina (mesohil de demosponges (entramat i forma fibres))
- Inorganics:
- Espícules
- Silíciques
- Càlciques
- Espícules
Pot ser una esponja Silícica i càlcica alhora?
NO
Com fan la nutrició les esponges?
- Son suspensívors (filtradores)
- Pas de malla secreixent
- El corrent a l’interior és creat pels coanòcits.
- El corrent es + - constant i relativament lent
- No tenen sistema digestiu.
- Digestio intracel·lular
Aigua-> microvellositsts-> espai intern del collar i surt per l’orifici apical. - Les particules atrapades són conduïdes cap al cos i fagocitades
- Els arqueòcits fan de sistema de transport i es desplaçen per repartir vesicules alimentaries per la resta de cèl·lules de l’esponja.
Explica l’excreció i l’intercanvi de gasos.
- Difusió simple a través de la coanoderma.
- L’increment de la mida implica un increment en el plegament per mantenir la relació superficie-volum.
Que trobem en l’excreció i l’intercanvi de gasos de les esponges d’aigua dolça?
Trobem vacúols contràctils que expulsen aigua de les cèl·lules per evitar que explotin per acumulació
Amb quines tecniques de reproducció asexual es poden reproduir les esponges?
- Fragmentació
- Gemmació
- Gemmulació
En la reproducció sexual com son la majoria de les esponges?
Monoics i Hermafrodites seqüencials
Quin es el tipus de fecundació per les esponges en la reproducció sexual? En que concisteix
Fecundació creuada. Els gametes estan formats per coanòcits (esperma) o arqueòcits (òvuls i esperma). L’esperma s’observa en esponges fumejants i els òvuls formen cordons de moc
La fecundació de les esponges acostuma a ser interna o externa? Explicala
Interna, l’embrio neix lliure en forma de larva plactònica.
Totes les esponges tenen fecundació externa?
No, n’hi ha que fan la fecundació interna
La majoria d’esponges fan la fecundació externa?
Sí
Existeixen esponges amb fecundació interna? son la majoria?
Sí. No, son la minoria
Com succeeix la fecundació interna de les esponges?
- L’embrió esta protegit.
- Els espermatozous entren pels ostíols amb l’aigua, arriben als coanòcits on hi ha un sistema de reconeixement molecular i si són de la mateixa espècie els coanòcits funcionen com a cel·lules transportadores que porten els espermas cap als mesohil on son els ovuls.
Com es desenbolupen les esponges?
Tenen un cicle vital indirecte (o mixt). Quan la fecundació és interna es produeix una incubació d’embrions. La larva s’anomena parenquímula. Realitza els processos d’assentament i metamorfosi. La esponja es desenvolupa en forma de rhagon.
Quina es la classificació del desenvolupament?
- Calcareas
- Demospongiae
- Hexactinèl·lida
Descriu les esponges amb el desenvolupament de classe Calcarea (680sp’s).
Calcàries amb espícules de carbonat càlcic. Sovint petites, amb forma de got. Totes son marines. Poden ser de tipus Àscon, Sícon o Lèucon.
Descriu les esponges amb el desenvolupament de classe Demospongiae (7000 sp’s).
Conté la maoria d’espècies. Les espícules són silíciques, i mai són hexactines (sis radis). L’esquelet d’espícules esta unit o substitüit per espongina. Totes són Lèucon. La majoria són marines, encara que hi ha alguneslacustres (Spongillidae)
Descriu les esponges amb el desenvolupament de classe Hexactinèl·lida (600 sp’s).
Esponges de vidre. Les esponges són hexactines (sis radis). Principalment habiten en aigües marines profundes. Tenen una estructura particular, no tenen Pinacoderma sinó membrana dèrmica. Tenen una xarxa trabecular (sincital, pseudopodis d’arqueòcits), tenen dues capes (entremig el Mesohil) i tenen cambres de coanòcits (sincitial)
