Tema 5: llengua i lingüística catalana a finals del s. XIX i principis s. XX. Antoni M. Alcover, Pompeu Fabra i les seves obres Flashcards
1
Q
Introducció llengua catalana finals del s. XIX
A
- Decret de Nova Planta
- Primera meitat: burgesia es castellanitza + la guerra del francès (català + francès = llengües cooficials)
- Segona meitat: burgesia es catalanitza + industrialització (diferències entre Catalunya i l’Estat) + Renaixença (moviment nacional, recuperar la llengua a tots els àmbits d’ús i recuperar l’identitat nacional catalana).
- Últim terç: Lo catalanisme (Valentí Almirall) + Bases de Manresa + molta diferència entre Catalunya i l’Estat
2
Q
Situació de la llengua
A
- Català = perd els àmbits d’ús
- Diglòssia: castellà (escrit, formal) + català (oral, informal).
- Neix la Renaixença el 1833 amb Oda a la Pàtria, contra la repressió de l’estat.
3
Q
Paper de les institucions
JOCS FLORALS
A
- 1859 es recuperen (Rubió i Ors i Milà i Fontanals)
- Certàmen poètic
- Contra la reforma de Fabra
- Primer diumenge de maig
- Objectiu: recuperació de la llengua i difusió d’obres en català.
- Llengua arcaitzant
- Autors: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller
4
Q
Paper de les institucions
REIAL ACADÈMIA DE BONES LLETRES DE BCN
A
- Retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona
- 2 concursos poètics
- Bilingüisme castellanitzant
- No es posicionen fins 1884
- Rubió i Ors i Milà i Fontanals
5
Q
Paper de les institucions
ACADÈMIA CATALANA
A
- Es funda amb el I Congrés Catalanista el 1880
- És inviable per discrepàncies
6
Q
Aportacions gramaticals
A
- Gramàtica i apologia de la llengua catalana, 1815 (Ballot)
- Diccionari de la llengua catalana amb correspondència castellana i llatina, 1839 (Labèrnia)
- Gramàtiques de Bofarull i Estorch
7
Q
Normativització
A
- Gramàtica de la llengua catalana (Mallorca)
- Apuntes para una gramática valenciana popular (València)
- Ensayo de Gramática del catalán moderno, 1891 Pompeu Fabra (Catalunya)
8
Q
Polèmiques ortogràfiques
A
- Discussions al Diario de Barcelona i als Jocs Florals
- 3 models de llengua:
1. Català acadèmic de tradició antiga (s. XIII-XV) 2. Català acadèmic de tradició moderna (s. XVI) 3. Català que ara es parla
- Variant alternativa: que existeixin tantes llengües com variants dialectals hi ha.
9
Q
Campanya lingüística de l’Avenç (1890-1892)
A
Tres etapes:
- Articles a “Estudi de la llengua catalana”
- Conferències al Centre Excursionista Català
- Notes anònimes debatint els canvis.
Objectius de l’Avenç:
- Modernització de l’ortografia
- Evitar que la grafia dificulti la pronúncia
- Crear un sistema ortogràfic operatiu i descastellanitzant
- Respectar l’etimologia
10
Q
Introducció Llengua catalana al segle XX
A
Primer terç:
- Recuperació de la Generalitat
- Catalanisme polític
- Llengua = procés de normalització
- Enric Prat de la Riba: unifica diputacions (Mancomunitat), crea biblioteques, crea l’IEC.
Panorama distorsionador:
- Situació desigual de la llengua.
- Estancament de la normalització per les dictadures de Primo de Rivera i Franco.
- Codificació normativa de la llengua gràcies a Fabra
11
Q
1906, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
A
- Mossèn Alcover
- S’hi discuteix la codificació, depuració i iniciatives
- Hi participen congressistes de lingüísitica romànica, europea i peninsular
12
Q
Institut d’Estudis Catalans (1)
A
Fundat per 1907 per Enric Prat de la Riba Finalitat: regular i sistematitzar els estudis sobre cultura catalana. Objectius: 1. Codificar la llengua 2. Enfortir i expandir el català 3. Normalitzar-ne l'ús exterior Tres seccions: 1. Històrico-arqueològica 2. Ciències 3. Filològica
13
Q
Institut d’Estudis Catalans (2)
A
Publicacions:
- 1913, Normes ortogràfiques
- 1917, Diccionari ortogràfic
- 1918, Gramàtica catalana
- 1932, Diccionari Llengua Catalana 1932
Adhesions:
- Costa i Llovera, Folch i Torres.
- La Veu de Catalunya, l’Avenç, revista de Girona
- Lliga Regionalista
Obra: Bibiloteca de Catalunya 1914
14
Q
Antoni M. Alcover
A
- Neix a Manacor, 1862
- Dedica la vida a recollir i difondre patrimoni lingüísitic
- President de la Secció Filològica (dura poc per discrepàncies amb Fabra)
- Diccionari de la Llengua catalana: recull lexicogràfic de tot tipus.
15
Q
Diccionari de la Llengua Catalana (Antoni M. Alcover)
A
- Diccionari de la Llengua catalana: recull lexicogràfic de tot tipus.
- Rebutja les normes de Fabra.
- Recolza la dictadura de Primo de Rivera: rep una subvenció estatal i canvia el títol del diccionari Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
- Quan li treuen a subvenció demana suport econòmic: Francesc de Borja Moll
- Es publica el primer volum per fascicles i després el 1962 es publiquen 10 volums més.
- Es reconcilien amb Fabra.
- Diccionari Alcover-Moll = recull lexicogràfic únic al món
16
Q
Pompeu Fabra
A
- Neix a Gràcia el 1868
- Estudia enginyeria i té una càtedra de Química a Bilbao.
- És autodidacta en Filologia.
- Fundador de la Secció Filològica
- Càtedra dels Estudis Universitaris catalans
- 1981 L’Avenç publica Ensayo de Gramática del catalán moderno, que suposa el primer intent científic de sistematitzar la llengua.
- 1906 I Congrés Internacional de la llengua catalana = hi participa i obté prestigi intel·lectual
17
Q
Obres de Pompeu Fabra
A
1981 Ensayo de Gramática del Catalán Moderno 1912 Gramática de la Lengua Catalana 1913 Normes Ortogràfiques 1917 Diccionari Ortogràfic 1918 Gramàtica Catalana 1932 Diccionari General de la Llengua Catalana 1932 Curs mitjà de Gramàtica Catalana 1924 Converses filològiques
18
Q
Consolidació d’una tasca (Pompeu Fabra)
A
1932, el català és llengua oficial
1933 Fabra és el president del Patronat Universitari
1939 Marxa a l’exili (Franco) i mor a Prada el 1948.
Durant els seus últims anys escriu Gramàtica Catalana, publicada pòstumament per Coromines
19
Q
Criteris de confecció del Diccionari General de la llengua catalana
A
- Exclusió d’arcaismes i dialectalismes
- Eliminat mots que es puguin perdre
- No admetre préstecs
- Incorporar paraules tècniques grecollatines
