Tema 5 Flashcards
Quins segles abarca la Plena Edat Mitjana?
Abarca els segles Xi, XII i XIII.
Quins 5 canvis es van donar en aquest període?
- Els reis van recuperar el seu poder.
- Es van crear els Parlaments (que en França rebien el nom d’Estats Generals i en Alemanya la Dieta).
- Es va produïr un renaixement a les ciutats.
- Hi va haver una millora de l’agricultura.
- Es va crear un nou grup social: la burguesia.
Quins canvis dels anteriors es consideren canvis polítics?
- Els reis van recuperar el seu poder.
- La creació dels parlaments.
Com aconseguiren els reis augmentar els seus poders?
Els reis van guanyar poder respecte als senyors feudals gràcies a que les ciutats aportaven recursos econòmics (com els impostos) a canvi d’obtindre privilegis, com ara, llibertat per a autogovernar-se i tindre permisos per a celebrar fires i mercats.
Què eren els parlaments? Per quins estaven formats? Com sorgiren? Quina funció principal tenien? Quins noms rebien a altres ciutats?
Els Parlaments eren assemblees formades per representants de la noblesa, el clero i les ciutats. Sorgien quan els reis cridaven a les ciutats per a participar al Consell Real. La seua funció principal era aprovar el cobrament de nous impostos. A França rebien el nom d’Estats Generals, a Alemanya la Dieta.
Quines innovacions es van produir en l’agricultura?
Les innovacions tècniques que va tindre l’agricultura van ser:
- L’aladre d’orelló. Fins a eixe moment s’emprava l’aladre romà, que era poc pesat, no profundisava molt la terra i era tirat per bous lents. L’aladre d’orelló era més pesat, pel que profundisava més la terra i es necessitaven rodes i cavalls amb collera per a desplaçar-ho.
- La rotació triennal. La terra es divideix en tres parts: una cultivada de cereals, una altra de llegums i altra en guaret. Així, cada any es cambiava la rotació de les terres. Pel que hi van haver més collites a l’any.
- L’ús de la ferradura. Va proporcionar protecció als cascos dels animals i va millorar la tracció.
Quines conseqüències van tindre les millores en l’agricultura?
- Va augmentar la producció de productes agrícoles, cossa que va millorar la qualitat d’alimentació i condicions de vida.
- Es va incrementar l’espai cultivat a partir de la rompuda de boscos i la dessecació de marenys i zones pantanoses.
- Entre els segles XI i XV va haver un augment de la població de 36 a 80 milions d’habitants.
- Es va produir el renaixement i l’expansió a les ciutats,
A partir de quin segle van renàixer les ciutats?. On es van crear noves ciutats?
Les ciutats van renàixer a partir del segle XI. Aquestes es van crear prop de castells i monestirs i en llocs de croades de camins i ports.
A més, la gent del camp es podia convertir en persones lliures després de viure un any en la ciutat.
Quines causes van fer possible el renaixement de les ciutats?
Les causes que van fer possible el renaixement de les ciutats van ser:
- L’aparició d’un considerable d’excedent gràcies a l’augment de la producció agrària que els camperols no consumiran. Eixos excedents es comercialitzaven als mercats, de manera que els camperols es podien dedicar a altres tasques, com ara l’artesania i el comerç, dos elements que es van anar desenvolupant a les ciutats i va afavorir el seu creixement.
- L’augment de la població a les ciutats, pel que es comencen a formar molts més oficis.
Com era el govern de les ciutats medievals?
Al principi, el govern les ciutats es basava en les ordres del nobles laics (no religiosos) i eclesiàstics (religiosos).
Però cap al segle XII, els reis comencen a otorgar cartes comunals o furs a les ciutats, que eren uns documents que permitien l’autogoverns i grantitzaven drets i privilegis als ciutadans (com la celebració de fires i mercats).
Per això, es va formar el Consell Comunal, un grup de ciutadans triats per ells mateixos que realitzaven tasques com recaudar impostos, aprovisionar la ciutat i defensar-la. EL consell delegaba el poder executiu d’alcads i burgmestres.
Amb el pas del temps, les ciutats van quedar en mans del patriciat urbà, format per famílies riques, com ara comerciants, banquers, etc.
Com eren les condicions de vida dels habitants de les ciutats?
A les ciutats, els carrers eren estrets i el sòl era de terra i sense pavimentar.
Com que no hi havia sistema de clavegueram, les aigües fecals de les cases es llançaven al carrer, pel que hi abundaven rates i paràsits financiadors d’enfermetats infeccioses.
A més, van abundar els incendis i com que les cases eren de fusta i estaven molt pròximes unes de les altres, el foc es propagava amb facilitat.
Com eren les ciutats medievals? Quins eren els llocs més destacats?
Les ciutats medievals tenien entre 15.000-50.000 habitants. Es trobaven en llocs de defensa i estaven enmurellades. A les portes es cobraven impostos de tot aquell qe volguera introduïr qualsevol tipus de mercaderia en la ciutat. Per la nit, les portes es trobaven tancades i aquestes s’obrien a la primera llum de l’alba.
Els llocs més destacats van ser:
·
Què eren els gremis? Quines funcions tenien? Quines tres categories d’artesans hi havia?
-Eren associacions d’artesans d’un mateix ofici.
-Les dues funcions que tenien eren:
·Protegir i ajudar als seus membre, per això, pagaven cuotes per a ajudar als orfres, vídues i enferms.
·Controlar la producció. Havien de mantenir-ho tot controlar (horaris, qualitat, preus, etc.) per a evitar competències entre ells.
-Dins d’un gremi hi havien tres categories d’artesans:
·Mestres: eren els amos del taller, dominaven l’ofici i per a obtindre el seu lloc havien de passar per un examen per a demostrar el seu domini.
·Oficials: cobraven un salari per treballar al taller.
·Aprenents: no cobraven per treballar, aprenien de l’ofici i vivien als llars dels amos.
Com es va reactivar el comerç? Quin tipus de comerç hi havia?
Es va reactivar gràcies a l’increment de la producció agrària i artesanal.
Els tipus de comerç van ser:
-Local: es realitzava als llars-tallers dels artesans i als mercats setmanals.
-Llarga distància: els productes es venien a les fires anuals. Va destacar la Hansa.
Hansa.
Associació de comerciants de ciutats de la mar del Nord.
