Tema 3 Flashcards
Parts de l’àtom.
- Nucli: es sitúa al centre i té una grandària xicoteta en comparació amb tot el conjunt. Conté quasi tota la massa I és de càrrega positiva. Estos formada per protons de càrrega negativa I neutrons sense càrrega.
- Escorça: és la part externa i és molt més gran que el nucli. En l’escorça giren els electrons de massa inapreciable I de càrrega negativa, que contraresten a la negativa. Te més massa que el nucli.
Identificación dels àtoms.
- Nombre atòmic: Z. Quantitat de protons.
- Nombre màssic: A. Quantitat de massa. Protons + neutrons.
Fòrmules.
A=Z+N.
Z=A-N.
N=A-Z.
Taula periòdica.
- Beix: metalls.
- Roig: no metalls
- Verd: semi metalls. Es comporten com a metalls o no metals segons les condiciones en que es troben.
- Blau: gasos nobles. No es combinen amb altres elements qu’imics I tenen baixa reactivitat.
Formules quimiques.
Representació d-elements I compostos que indiquen la clase d’atoms que compon una substancia I la proporció en que intervienen (subíndex).
Agrupació dels atoms.
- Molecules: agregats formats per un nombre fix I generalmente xicoteta d’atoms.
- Cristalls: agregas formats per un nombre variable I m’es gran d’atoms que s’ordenen en l’espai.
John Dalton.
1803
Va representar l’àtom com a una esfera minúscula, imperceptible, sólida i compacta. Va aclarir que hi havia una partícula diferent per a cada element I que tots els àtoms d’un element eren iguals.
Errors John Dalton.
- L’atom no es una esfera indivisible.
- No son iguals per a tots els elements.
Descobriment John Dalton.
Va arribar a la seua conclusió al estudiar les propietats físiques de l’aire i altres gasos, amb les quals va raonar que al modificar un àtom es modificava la composició dels elements.
J.J. Thomson.
1904
Va demostrar que l’àtom estava comfotat per una massa de càrrega positiva amb partícules negatives xicotetes asociades a ell (a les que va anomenar electrons). En relació amb un pastís, la càrrega positiva seria la massa del bescuit i la càrrega negativa les panses.
Errors JJ Thomson.
- La càrrega positiva no era una massa gegant.
- La majoria no eren càrregues positives, eren negatives.
- Els electrons no estan associats a la massa positiva , estan al voltant d’aquesta.
Descobriment JJ Thomson.
Va posar dins d’un tub de raigs catòdics un gas a baixa pressió, la reacció que es va produir va fer que Thomson pensara la seua teoria.
E. Rutherford.
1911
Va afirmar que els àtoms no eren massissos.
Comptava amb un nucli de càrrega positiva i aixi mateixa, lluny de l’escorça esta ven els electrons giant en orbites eliptiques.
-Massa neutra i hi havia la mateixa quantitat d’electrons que de protons.
Errors E.Rutherford.
- Va contradir la teoría electromagnetica.
- Era molt simple en comparació amb la realitar atòmica.
- Els electrons graven en orbites indefinides al voltant de l’escorça cossa que els faria perder energía al estar colapsant amb el nucli.
Descobriment E. Rutherford.
Va llansar particles alfa de massa escasa sobre una lámina d’or. Algún es reacciona ven desviantse pero 1 de cada 10000 rebotaven.
Com que tenía la iniciativa de que Els àtoms anaven a desviarse, Quan es va donar d’aso va arribar a la seua conclusió dels protons amb càrrega positiva.
