Tema 2 - Ecologia i evolució Flashcards
Adaptació
Adequació dels organismes al seu entorn
- Concepte evolutiu
- Porta a l’especialització d’espècies
Perspectives d’anàlisi de l’adaptació:
Partint de que l’organisme X està adaptat a l’ambient Y, trobem les diferents perspectives:
- Geogràfica
- Ecològica (causes pròximes):
- Evolutiva (causes últimes):
Tipus d’adaptació
- Forma genotípica –> d’origen genètic
2. Forma fenotípica –> d’origen ambiental
Perspectiva geogràfica de l’adaptació
L’evidència ve donada per la variació geogràfica de la espècie.
Ex.: El color de la papallona canvia segons l’àrea on viu
Perspectiva ecològica (causes pròximes) de l’adaptació
X té les característiques necessàries per viure en les condicions Y.
Ex.: El color de la papallona està adaptat al color dels arbres de la zona.
Perspectiva evolutiva (causes últimes) de l’adaptació
L’ambient Y ha proporcionat les forces de selecció natural que han afectat la vida dels ancestres de X.
Ex.: L’ambient ha forçat l’adaptació de les papallones
Principis de la teoria de la Selecció Natural:
- Variacions en les característiques dels individus d’una població
- Una part d’aquestes variacions és heretable
- Totes les poblacions tenen la capacitat reproductiva potencial per a ocupar tota la Terra, però això no passa perquè molts individus es reprodueixen poc o molt poc.
- Les diferències entre individus determinen diferències en el nombre de descendents produïts i que sobreviuen fins l’edat reproductiva
- El nombre de descendents que sobreviuen fins la reproducció depèn en gran part de la interacció entre les característiques de l’organisme i l’ambient
Tipus de selecció natural
- Direccional
- Estabilitzant
- Disruptiva
Selecció direccional
Afavoreix sistemàticament un determinat fenotip.
Això marca un sentit determinat a la selecció natural (canvia el fenotip mitjà de forma natural).
Ex.: Pinsans, després d’una sequera. Individus amb el bec més gran mostraven una supervivència més gran.
Selecció estabilitzant
Elimina sistemàticament els fenotips extrems.
El fenotip mitjà de la població no canvia.
És el model de selecció més comú a la natura: s’encarrega de preservar les característiques mitjanes d’una població, afavorint la reproducció d’aquests.
Ex.: Pes dels nadons humans. Trobem més nadons amb pes mitjà ja que els individus amb pesos extrems presenten problemes a l’hora del part o a la salut del nadó.
Selecció disruptiva
Elimina sistemàticament els fenotips centrals.
Aquests tornen a aparèixer en el cas de que els fenotips extrems es reprodueixin entre sí (híbrids). Sinó, tindrà lloc un procés d’ESPECIACIÓ (normalment ve donada per canvis en l’ambient).
Ex.: Especialització dels pinsans de les Galàpagos.
Evolució
Canvi en característiques heretables de poblacions biològiques al llarg de generacions successives
Condicions necessàries per a la evolució
- Variació fenotípica
- Heretabilitat
- Diferent fitness (eficàcia biològica)
Variació fenotípica en l’evolució
Els organismes són diferents entre ells (característiques referents a la fisiologia, morfologia i comportament).
Entre poblacions també hi ha variació (polimorfisme).
Pot estar causada per l’activitat humana.
Els caràcters d’una poblacio poden ser
- Qualitatius (color del pelatge)
2. Quantitatius (alçada d’un arbre)
Heretabilitat en l’evolució
Les característiques poden passar de generació en generació. L’evolució té lloc per canvis en característiques heretables, que estan controlades per gens.
Freqüència al·lèlica
% d’un al·lel en un determinat locus
La variabilitat genètica s’origina a partir de:
- Reproducció sexual
- Mutacions (han de ser exitoses per tal que siguin heretables)
- Flux gènic (migració): transferència d’al·lels de gens d’una població a una altra
Diferent eficàcia biològica (fitness) com a condició per l’evolució
No tots els organismes deixen els mateixos descendents, alguns són afavorits i d’altres no.
L’evolució es deu a canvis demogràfics que fan variar els termes de la fitness per pressions de selecció.
Eficàcia biològica (fitness)
És una mesura de la contribució en termes poblacionals d’un individu a les generacions futures.
Té un component demogràfic ja que indica la connexió entre l’ecologia de poblacions i el cicle biològic.
Característiques de la fitness
- És bàsic per a entendre si a descendència serà exitosa o no (calcula la capacitat d’adaptació d’una espècie)
- No és una mesura absoluta (el seu valor depèn de la interacció entre els individus i l’ambient)
- No fa referència només a la reproducció
- No és una mesura a curt termini (calen diverses generacions per a poder calcular la fitness d’una població)
- No fa referència a característiques individuals dels organismes (és una mesura global de la població)
Taxa de creixement de la població (landa)
Taxa que combina fecunditat, creixement i supervivència.
Implicacions ecològiques de l’evolució
- Coevolució (dels organismes simbionts o dels depredadors i preses)
- Evolució paral·lela
- Analogies i homologies
Evolució paral·lela
Espècies originalment relacionades (ancestre comú) evolucionen característiques similars independentment.
- Les parelles d’espècies són similars en aspecte i hàbitat, i normalment en l’estil de vida.
- Origen comú ==> Aïllament ==> Comportament diferent
Radiació evolutiva
Augment de la diversitat morfològica, taxonòmica a causa de l’obertura d’un nínxol ecològic.
Si es produeix de manera ràpida ==> Radiació adaptativa
Radiació adaptativa
Procés que descriu la ràpida especiació d’una o vàries espècies per a omplir molts nínxols ecològics. És un procés de la evolució (mutacions i selecció natural)
Estructures anàlogues (analogies)
Origen evolutiu diferent però fan funcions similars
Estructures homòlogues (homologies)
Mateix origen evolutiu però diferents funcions (divergència evolutiva)
