Sociolinguistica 2222 Flashcards
QUÈ ÉS LA VARIACIÓ HISTÒRICA? DEFINICIÓ DE CRONOLECTE I EXEMPLES
Varietat diacrònica/cronolecte → varietat dialectal en funció de l’època o moment
Exemples → Català de l’edat mitjana, Català actual
LA DIGLOSSIA I EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC
Disglòssia → fenòmen que fa referència a l’ús diferencial de dues llengues amb la percepció de que una té més prestigi que una altra. (ús discriminatori) N’hi ha dos tipus:
- Disglòssia interna → ús de dues varietats d’una mateixa llengua (una per a un àmbit més formal (literatura,cultura…) i l’altre més informal).
Aquesta no té risc de desaparèixer l’idioma ja que són dues varietats de la mateixa.
-Disglòssia externa → ús de dues llengues de manera desigual (una per a un àmbit més formal (literatura,cultura…) i l’altre més informal).
Aquest procés duu a la substitució lingüística.
CONFLICTE LINGÜÍSTIC:MINORITZACIÓ, SUBSTITUCIÓ I NORMALITZACIÓ
Substitució lingüística → procés en que una llengua adquereix àmbits d’ús en detriment d’una altra que les perd (es minoritza). És dona quan els parlants d’una llengua l’abandonen per parlar la dominant
Llengua minoritzada/minorització → aquella que pateix un procés de retracció d’àmbits d’ús en la comunitat lingüística i es va substituint progressivament.
Normalització lingüística (procés contrari) → procés a través del qual una llengua s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i accedeix a certs àmbits d’ús reservats a una altra llengua.
**Duda de si hay que desarrollar más la substitució i normalització
LLENGÜES MINORITÀRIES I MINORITZADES
Llengua minoritària → aquella amb un nom reduït de parlant (s’usa aquest concepte per desprestigiar una llengua)
Llengua minoritzada → aquella que pateix un procés de retracció d’àmbits d’ús en la comunitat lingüística i es va substituint progressivament
*Llengua minoritària ≠ Llengua minoritzada → una llengua pot ser minoritària i no minortzada i viceversa.
CONCEPTE DE BILINGÜE I BILINGÜISTA
Bilingüe → Parlant que usa dues llengües → el bilingüisme es generalitzat a la societat, tenen la pròpia (pròpia del territori) i la l’altra s’aprèn a l’escola
Bilingüísta → Parlant que percep de manera positiva el bilingüisme de la societat, però que vol ser monolingüe.
MARC LEGAL DE LA LLENGUA CATALANA.
ds
DEFINICIÓ DE LLENGUA ESTÀNDARD, L’ESTÀNDARD CATALÀ I FUNCIONS
La varietat estàndard és la neutralització formal de totes les varietats dialectals. Serveix de referència a tots els membres de la comunitat lingüística i és el principal mitjà de difusió.
Ateses a les dimensions i les necessitats de la comunitat lingüística catalana, és necessària la consolidació d’un únic estàndard que a incorpori tots els accents dels diferents territoris del català
Funcions:
- Unificadoras (Respecta les diferències) → lleialtat lingüística
- Separadora (Respecte a altres comunitats) → Orgull lingüístic
- Prestigiadora (per a la comunitat i l’individu) → Desitj de participar
- Participativa (Intervenció en el desenvolupament de la cultura) → Consciència de la norma lingüística
- Marc de Referència (model de correcció lingüística) → Consciència de la norma lingüística