Sociolingüística Flashcards
Elements interns
estructura lingüística
L’estructura lingüística
conjunt de mecanismes interns del funcionament d’una llengua: la fonètica (sons), fonologia (fonemes), lèxic, regles ortogràfiques i morfosintàctiques, etc. Per tant, estudia l’essència de la llengua.
Elements externs
ús lingüístic
ús lingüístic
L’ús lingüístic és es fet d’utilitzar-la a la pràctica per a comunicar-nos socialment, o sigui, les relacions entre la llengua i la societat. Per tant, estudia les condicions d’existència d’una llengua.
La sociolingüística
disciplina que s’encarrega d’estudiar les condicions socials d’existència d’una llengua. Analitza l’ús lingüístic i el relaciona amb la realitat objectiva on es realitza, o sigui en el seu context social. Investiga les relacions entre l’estructura d’una llengua i el medi sociocultural on es practica i existeix.
Té en compte totes les variables sociolingüístiques
variables sociolingüístiques
Àmbits d’ús (formals o informals), territori on es practica, variables lingüístiques més usades (com canvia la llengua segons diferents factors), la categoria dels seus parlants (social, ideològica, edat…), els temes que es tracten, context de les comunicacions, intencions, mitjà (oral o escrit)…
Monolingüisme estatal
Existència d’una sola comunitat lingüística dins un mateix estat. Aquesta situació és clarament excepcional, ja que les 6.000 llengües que es parlen al mon es reparteixen en 200 estats.
monolingüisme individual
es dona a lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual.
monolingüisme social
context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a mitjà d’intercanvi linguistic habitual
política de negació
negació al bilinguisme per a refermar la unitat nacional al voltant d’una sèrie de símbols unitaris (una llengua, una cultura, una història…)
monolingüisme
coneixença d’una sola llengua
El monolingüisme és una situació estranya (excepció), ja que la norma general és el plurilingüisme. Aquest contacte es produeix de manera diferent a cada societat i s’ha d’analitzar.
llengües en contacte
relació entre dues llengües en aquestes comunitats. El coneixement d’altres llengües fa possible la comunicació entre pobles. La situació més habitual és que dins un mateix estat convisquin diverses llengües, ja que no hi ha tants estats com llengües.
llengües en contacte persona i any
1953 - Uriel Weinreich
Llengües minoritàries
Son llengues amb un nombre reduit de parlants. El el context europeu s’hi consideren: català (11 milions), danès (6 milions), lituà (4 milions)…
Llengua minoritzada
Son llengües que pateixen l’interposició d’una altra llengua, i estan immerses en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats al bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per a viure. El gal·lès, occità, català, sard… Son llengües minoritzades.
No existeix un paralelisme entre llengua minoritària/majoritària i llengua minoritzada (Alemany a l’Alsàcia, castellà a Puerto Rico)
Bilingüisme
El bilingüisme és el cas més simple de plurilingüisme en que només dues llengües es troben en contacte. La definició tan ampla provoca que el terme s’apliqui a situacions diferents, no sempre en relació amb la sociolingüística, com per exemple pedagogia, psicologia, sociologia… El bilingüisme és un concepte polisèmic, considerat la capacitat d’un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell, però aquesta situació és utiòpica i no existeix realment.
El bilingüisme individual
És la capacitat d’una persona d’emprar dues llengües, és a dir, la menor forma del poliglotisme.
grau d’ús de la llengua
passiu (s’entén però no es parla) i actiu (s’entén i es parla). O també escrit o oral.
grau de domini de les llengües
simètric o ambilingüisme (totes es coneixen per igual) o asimètric (una es domina més que les altres)
motivació psicològica
instrumental (motius laborals o econòmics) o integratiu (per exemple en immigrants per a integrar-se en una societat)
El bilingüisme social
bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers que formen grups socials. S’usen dues llengües (una de pròpia i una altra de pròpia d’un altre grup) que s’alternen segons unes normes d’ús establertes que no n’organitzen les funcions.
bilingüisme social amaga una situació de desigualtat. El bilingüisme dels pobles no és un fet natural, ja que una societat per a comunicar-se només necessita una llengua.
És una utopia.
Aracil i Ninyoles
mite del bilingüisme
si existeixen societats bilingües no ho son intrínsecament, sinó que per diverses raons s’han vist abocades a ser-ho. Per tant el discurs bilingüista legitima la imposició d’una llengua dominant i se’ns presenta com un pretext per a ocultar una evident situació de conflicte i un procés de substitució lingüística.
