Socio Flashcards
Per què vivim un moment històric
cabdal?
Els canvis que patim són equiparables
als canvis que es van produir durant la
Revolució Industrial a Anglaterra
Importants sectors de la població
ignoraven aleshores que estaven vivint un
moment històric cabdal
L’experiència històrica recent és demolidora:
“Tots els grans esdeveniments del segle, el
desencadenament de la Primera Guerra Mundial,
la revolució soviètica, tot va ser inesperat, i així
fins l’inesperat 1989, la caiguda del Mur de
Berlin, el col·lapse de l’Imperi soviètic, la Guerra
de Iugoslàvia. Avui som a les fosques i ningú
no pot predir l’endemà”
Què marca el Covid-19?
Marca un punt d’inflexió
Qui va dir: “Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, cambiaron todas las preguntas”.
Mario Benedetti
Quines són les 7 paraules importants d’aquesta època?
Globalització
Risc
Xarxa social
Negacionisme
Autoritarisme
Suïcidi
Androgínia
Per què el suïcidi és una de les paraules claus d’aquesta època?
Els joves es suïciden més.
607 persones es van suïcidar l’any
passat a Catalunya: 50 al mes de
mitjana
“El matí de Catalunya Ràdio” avança
unes dades que marquen un nou rècord
a Catalunya.
Mai els registres oficials havien superat
la barrera de 600 defuncions per suïcidi
Quina és la idea principal de la sociologia?
Comprendre l’ésser humà no és pas
senzill
Qui va dir “La sociologia estudia les nostres pròpies
vides i el nostre propi comportament, i
estudiar-nos a nosaltres mateixos és la
tasca més complexa i difícil que hi ha”?
Anthony Giddens
Qui va dir “En aprofundir en el
coneixement de la realitat
social constatem que les
coses no sempre són el que
semblen, o que les
aparences enganyen”?
Peter Berger
Qui va dir “La realitat de la vida quotidiana és una
realitat donada per descomptat…
En contra del que sovint tendim a
creure, la vida humana no és «un mar de
dubtes»: més aviat és «un mar de
certeses», enmig del qual sorgeixen, de
tant en tant, alguns dubtes”?
Joan Estruch
Què és la sociologia?
La sociologia és una disciplina de coneixement que intenta explicar i comprendre els fenòmens socials.
La sociologia té per objecte l’estudi de les societats humanes.
La Sociologia és l’estudi sistemàtic de les societats humanes, fent èmfasi en els grups socials en els
moderns sistemes industrialitzats
La sociologia es una disciplina de coneixement
que estudia el complex de relacions humanes que
conformen allò que en diem “societat”
Què és societat?
Segons Joan Estruch, la societat és la nostra
experiència amb la gent que ens envolta
Què és la interacció social?
La interacció social és el procés mitjançant el
qual una persona actua i reacciona en relació amb
altres persones. La interacció social pot tenir un cert caràcter ritual i una profunda significació simbòlica.
Els rituals contribueixen a legitimar la institució.
Què diu Ervin Goffman?
A les persones ens preocupa la nostra imatge i reputació en la vida pública. Ens agrada fer bona impressió. Alhora que tenim cura de no malmetre la dignitat dels altres.
Què efecte pot tenir el conflicte?
Certes situacions de conflicte poden
comportar la ruptura de les relacions
personals (especialment quan ignorem a
l’altre o el volem destruir).
Què implica una acció terrorista?
Una acció terrorista implica la ruptura de tota
mena de relació o de compromís social.
Què podríem utilitzar per conèixer la interacció social?
L’estudi i anàlisi de les xarxes socials pot ser
una bona manera de conèixer la interacció
social. Per exemple, permet conèixer com es transmet i es difon una malaltia vírica en el si d’una comunitat.
Què és la imaginació sociològica?
La imaginació sociològica convida a comprendre allò
que ens passa, no tant a patir dels nostres trets particulars, sinó pel context social que ens ha tocat viure.
El context familiar, l’entorn educatiu, la colla d’amics,
l’experiència laboral, etc., condicionen la nostra trajectòria vital.
Qui va dir “Aprendre a pensar
sociològicament significa
cultivar la nostra imaginació”?
C. Wright Mills
Què ens permet la imaginació sociològica?
La imaginació sociológica ens permet posar en
relació la nostra biografia personal amb la
història del nostre país.
Qui va dir “La imaginación sociológica nos permite captar la historia y la biografía y la relación entre ambas en la sociedad. Esa es su tarea y su promesa”?
C. Wright Mills
Quin és l’objecte d’estudi de la sociologia?
Emilé Durkheim considera que la sociologia té
com objecte l’estudi els fets socials. Els fets socials són formes de pensar i d’obrar, exteriors a l’individu i que estan dotats d’un poder de coacció en virtut del qual se li imposen.
Max Weber considera que la sociologia té per
objecte l’estudi de l’acció social. L’acció social és
qualsevol acció executada per un o varis individus en
funció de l’existència d’altres individus.
Segons Max Weber la sociologia també estudia les
conseqüències de l’acció social.
La sociologia contempla la situació en la qual les persones orienten recíprocament llurs accions
Analitza la trama dels significats, les expectatives i la direcció d’aquestes accions.
Dimensió objectiva i dimensió subjectiva també.
Quines són les dues orientacions
bàsiques?
L’amplitud temàtica de la sociologia és molt gran
La sociologia estudia relacions humanes de tot
tipus: grups, institucions i societats
Salut i malaltia, conflictes ètnics, poder,
educació, immigració, sexualitat, gènere, crim,
etc.
Microsociologia: Branca de la sociologia que investiga la societat a partir de les seves unitats bàsiques
L’orientació micro analitza com les persones interactuen les unes amb les altres en diversos contextos socials, com ara la família, l’escola, l’oficina, el barri, etc.
Macrosociologia: La macrosociologia és una branca de la sociologia que investiga comunitats grans i estructures socials generals. L’orientació macro estudia, per exemple, les classes socials, els conflictes, les revolucions, els sistemes de transports i telecomunicacions, les grans migracions, els moviments socials, les formes de dominació política, etc.
Quines són les disciplines afins?
La sociologia té un caràcter molt genèric i
compren i incorpora els coneixements
d’altres disciplines.
La sociologia manté una gran relació i
afinitat amb la història. Ambdues disciplines comparteixen l’interès per l’estudi i la comprensió de les relacions humanes al llarg del temps.
La sociologia és molt propera a l’economia, però l’economia tè una vocació més practica.
La sociologia es molt prospera a la
antropologia.
La sociologia es pot definir com l’estudi sistemàtic i metòdic de les societats humanes i posa èmfasi en els moderns sistemes industrialitzats (en contraposició a
l’antropologia que estudia les “societats simples”).
La Sociologia gaudeix, pel seu caràcter general, d’una posició relativament privilegiada que permet establir un pont de comunicació entre diverses disciplines de coneixement en el camp de les ciències socials.
Quin és l’origen de la sociologia?
La sociologia és una ciència “jove”, neix com un producte genuí i característic de la modernitat.
La revolució francesa (1789) va permetre enderrocar l’antic règim monàrquic i absolutista.
El naixement de la sociologia s’ha d’entendre
dins del context de caos i de desconcert viscut els
anys posteriors a la revolució francesa.
Vocació de crear un ordre social més just i igualitari.
La revolució industrial a Anglaterra també va
suposar un gran trasbals històric.
La invenció de la màquina de vapor de James
Watt (1775) va ser un factor crucial que va fer
possible la revolució industrial a Anglaterra. Al mateix temps sorgeix la divisió social del treball que permet l’increment de la productivitat (Adam Smith).
Es produeix el canvi d’una vida tradicional a una vida moderna.
La vida urbana s’imposa com un model.
És un canvi força convuls que incideix en la vida de milions de persones que passen de viure al camp a viure a la ciutat.
Es tracta d’un canvi convuls que incideix en la
vida de milions de persones.
F. Engels descriu les dures condicions de vida de la classe obrera durant la primera revolució industrial.
A Catalunya les condicions de vida de la classe obrera tanvé eren molt dures.
La revolució en el món dels transports i les telecomunicacions són un important factor de modernització social.
La invenció de la impremta, que es va produir molt abans (1440), va donar un notable impuls al
pensament il·lustrat. Sense la impremta seria impensable la reforma protestant.
La modernitat comporta una nova manera de fer i
de ser, una nova actitud davant del món.
La modernitat comporta una nova manera de fer i
de ser, una nova actitud davant del món.
La vida social ja no depen de la providència divina,
sinó que depen de les decisions i de les accions
humanes.
L’ésser humà confia en la lògica i la raó per poder assolir una millor comprensió del món i donar
resposta als reptes actuals.
La modernitat implica la fe en la raó, la pèrdua del pes de la religió, un cert descrèdit de la tradició i el sorgiment del individualisme modern. Yuval Noah Harari, autor de Sapiens, reflexiona sobre el futur de la humanitat a Homo Deus. Hariri considera que el humanisme és la nova
religió.
Revolució democràtica: Les dones han assolit un major protagonisme en la presa de decisions.
LA CREACIÓ DE LA BUROCRÀCIA I DE L’ESTAT
MODERN: Sorgeix l’Estat modern i les noves formes
d’organització de caire burocràtic.
El sorgiment de l’estadística.
En definitiva, la sociologia sorgeix al llarg del segle XIX i es consolida al segle XX com un intent de comprensió i de resposta dels canvis transcendentals esdevinguts en les societats humanes en els darrers segles.
Qui diu “L’estat modern té el monopoli de la violència legitima en un territori determinat”?
Max Weber
Diferències entre el món tradicional i el món modern
Món tradicional: La comunitat i el parentiu, la vida rural i en els pobles, el treball en el camp o en petits tallers, els interessos de la terra, la monarquia, Absolutisme, reforma protestant i il·lustració.
(Revolució industrial i política).
Món modern: Família inmediata i individual, la vida urbana i densitat demogràfica, treball en fàbriques, divisió social del treball, burocratització, la democràcia, la raó i la ciència.
Quina és la relació de la sociologia i la
modernitat?
La sociologia només és possible en societats modernes, plurals i tolerants que relativitzen els
valors i ho fan de manera permanent.
La història i l’antropologia ens fan adonar del caràcter relatiu i de la fragilitat de la vida social.
Qui va dir “Pensar sociològicament
ens pot fer més sensibles i
més tolerants a la
diversitat”?
Zigmun Bauman
Qui va dir “Si la sociologia sintonitza tan bé amb el tarannà de l’època moderna és perquè reflecteix la consciència d’un món en el qual els valors han quedat radicalment relativitzats”?
Peter Berger
Quina relació hi ha entre crisis i
sociologia?
La sociologia és una forma de comprensió típica de les societats plurals i avançades i neix en un context de crisi i de profunda mutació històrica.
Malgrat la situació d’incertesa característica
del món actual, la sociologia és una disciplina especialment adequada per donar resposta als nous reptes.
La sociologia com a disciplina científica neix com un intent de resposta a la crisis de la societat occidental
moderna.
Quins són els autors clàssics?
August Comte, Herbert Spencer, Karl Marx, Emile Durkheim, Max Weber
Auguste Comte
Filòsof francès
1. Va crear les bases del positivisme científic
2. Va inventar el mot “sociologia”.
Considera que la sociologia és la “reina de les ciències”
3. Crea la llei dels tres estadis.
Estado teològic / Estadis metàfísic / Estadi positiu
4. La sociologia és un mitjà de predicció i de control social
Ordre, progrés i benestar social
Herbert Spencer
Sociòleg britànic
1. Proposa una teoria organicista.
Basada en la biologia
2. Aplica les teories de Darwin per explicar
l’evolució social. Darwinisme social
3. Preocupat per l’ordre i el canvi social
Karl Marx
Filòsof i economista alemany
1. Fa atenció en el sorgiment del capitalisme com
un sistema econòmic que determina les
relacions de producció.
2. El seu instrument d’anàlisi és el materialisme
històric. La clau del canvi social són les
transformacions que se succeeixen en els
sistemes econòmica.
3. Visió conflictivista. La lluita de classes és el
motor de la història.
4. Ideologia. La Infraestructura
econòmica determina la supraestructura
ideològica.
5. El capitalisme porta a l’alienació i a la falsa
consciència.
Emile Durkheim
Sociòleg francès. Pioner
1. La societat moderna es basa en la divisió del treball i l’especialització, fruit de lessocietats massificades(canvi demogràfic), urbanitzades i industrialitzades.
2. Proposa l’estudi del fets social i un enfocament metodològic de caire
positivista.
3. Sorgiment de noves formes d’interdependència: de la solidaritat
mecànica a la solidaritat orgànica.
4. Incorpora el concepte de «consciència col·lectiva». La modernitat
implica més individualisme i menys consciència col·lectiva = pèrdua de
compromís amb unes normes morals comunes.
5. L’anomia és una patologia social moderna.
Max Weber
Sociòleg alemany. Pioner
1.La modernitat es caracteritza pel procés racionalització. La vida moderna
implica introduir el càlcul racional en mols àmbits de la vida social. Cal calcular
l’eficàcia de les accions individuals, la cientificitat, la reglamentació i la delimitació
competencial. Sorgeix el sistema burocràtic.
2. Precursor d’una sociologia comprensiva.
Weber dóna molta importància a la dimensió subjectiva de l’experiencia.
3. Weber estudia diferents tipus de racionalitat.
Per a Weber una acció és racional quan l’obtenció d’una finalitat es fonamenta en l’elecció del mitjà més adequat (racionalitat instrumental).
3. El pas de la tradició a la modernitat desplaça les velles creences:
desencantament del món (Entzauberung der Welt).
5. Els sistema de valors és important. Adiferencia de Marx, Weber considera que la superestructura (la religió) pot condicionar la infraestructura (l’economia).
Qui va dir “Lo que caracteriza al hombre de ciencia no es la posesión de conocimiento o de verdades irrefutables, sino la búsqueda desinteresada e incesante de verdad”?
Karl Popper
Què és la ciència?
Entenem la ciència com un tipus de coneixement, estructurat de manera sistemàtica, que es basa en l’argumentació racional i la constatació empírica.
El caràcter incert, dinàmic i canviant de les
societats avançades obliga a revisar i a posar en
qüestió contínuament la pertinença de les
teories.
Teoria del cigne negre.
La teoría del cisne negro o teoría de los sucesos del cisne negro es una metáfora que describe un suceso sorpresivo (para el observador), de gran impacto socioeconómico y que, una vez pasado el hecho, se racionaliza por retrospección (haciendo que parezca predecible o explicable, y dando impresión de que se esperaba que ocurriera).
Què és el positivisme?
Auguste Comte fou el “pare fundador” del
positivisme i el padrí de la sociologia. Estudi de la societat. El pare del positivisme considerava que la ciència estava destinada a donar resposta a tots els
problemes humans. Saber per a preveure, preveure per a poder.
Es demana a la ciència la resposta a totes les
qüestions i la solució a tots els problemes
humans.
Sovint s’afirma una fe i un temor reverencial a la
Ciència. Cosa que ens fa caire en
el cientisme. La ciència podria esdevenir una
mena de succedani de les antigues religions.
Els científics socials, fascinats per la precisió i el prestigi de les ciències naturals, van imitar els
mètodes d’investigació propis de les «ciències experimentals».
Cosa que em sembla un error atès que els fenòmens socials tenen la seva especificitat i demanen un apropament diferent.
Què comporta el repte de l’objectivitat?
L’investigador forma part de l’objecte d’estudi.
No és fàcil aconseguir un nivell d’objectivitat plena.
El científic ha de fer un esforç important per distanciar-se.
El científic ha de fer un esforç important
per distanciar-se. Una forta implicació personal, afectiva o ideològica en un tema concret pot alterar
o distorsionar la visió de la realitat.
De la mateixa manera, un excessiu allunyament
de la realitat pot fer que algunes argumentacions
no s’ajustin prou a la realitat estudiada i es pugui
caure en obvietats, incerteses o equivocacions
greus. No és fàcil aconseguir un nivell d’objectivitat
plena.
Efecte Hawthorne
La mera presència d’un observador extern pot
condicionar el comportament dels individus
observats i pot alterar i, fins i tot, distorsionar els
resultats de la investigació.
Theorema de Thomas
Si las personas definen las situaciones como reales, éstas son reales en sus consecuencias.
Mediante este teorema Thomas hizo ver la capacidad del grupo para convertir en reales situaciones que suponen como tales, al adecuar su conducta a esa situación. Así, resulta la llamada profecía autocumplida. En particular, Thomas enunció su teorema en el contexto de sus estudios sobre la desviación y la condena social.
Un ejemplo del propio Thomas de situación que es “definida como real” es el de un país inmerso en una guerra civil en la que dos grupos se disputan el poder; un día termina la guerra, pero no es posible comunicárselo a los habitantes de determinada zona; en ella, los miembros de los dos grupos continuarían combatiendo, de conformidad con su “definición de realidad”.
Quins són els límits de la ciència?
- Dificultats per fer pronòstics de futur: El científic social no té una bola màgica per endevinar el futur
Cal defugir la “temptació del profetisme” - Dificultats en el camp de l’experimentació.
Problemes ètics i epistemològics. - Dificultats per establir instruments de mesura i
indicadors precisos. No tot es pot mesurar.
Quines són les principals característiques
de la sociologia?
PER UNA SOCIOLOGIA COMPRENSIVA
La sociologia és una disciplina de coneixement
que intenta explicar i comprendre els fenòmens
socials. La sociologia és un intent d’explicació i
comprensió de la societat que es fa de forma
disciplinada.
Es basa en dades empíriques i dona una
interpretació dins d’un marc de referència teòric.
1. És una disciplina teòrica
El sociòleg ha d’intentar conèixer els
“mecanismes” que actuen en la vida social i que
permeten interpretar determinats fenòmens.
Aquests fenòmens s’han d’explicar a partir d’un
determinat “relat”. Les teories tenen valor, doncs, en la mesura que serveixen per a explicar determinats fenòmens. La mirada del científic és essencial:
el punt de vista “crea l’objecte”. La teoria és important, atès que orienta el treball de recerca
i permet interpretar els fenòmens observats.
Sense una teoria no és possible ajustar cap eina
metodològica a un problema concret, ni tampoc interpretar adequadament uns resultats obtinguts.
El caràcter incert, dinàmic i canviant de les
societats avançades obliga a revisar i a posar en
qüestió contínuament la pertinença de les
teories.
- És una disciplina científica
La sociologia comporta un intent d’explicació i
comprensió de la realitat que es fa de manera
disciplinada.
Es preocupa per les qüestions metodològiques. Aprofundeix en els instruments metodològics que
són considerats com un mitjà i no pas com una
finalitat.
Entrevista, enquesta, focus group, anàlisi documental.
La sociologia actual disposa de gran diversitat de tècniques
d’investigació (algunes de les quals provenen de disciplines com la història o l’antropologia).
- És una disciplina empírica: El coneixement científic es basa en l’observació. La validesa de les suposicions i els enunciats teòrics depèn de la seva base empírica. Cal interpretar els fets i les dades empíriques dins
d’un marc de referència teòric. - Es basa en la neutralitat valorativa. Segons Max Weber, el sociòleg ha de procurar mantenir una distància crítica respecte del seu objecte d’estudi. El científic ha de mantenir una actitud de vigilància epistemològica i “reprimir” els seus prejudicis.
Ha d’esforçar-se per ser més objectiu, malgrat que
l’objectivitat total no és possible. L’únic valor fonamental és el de la “integritat científica”. El científic social no pot renunciar a la recerca de la “veritat” i tot bon treball n’ha de ser sempre una recerca sincera. - Comporta una perspectiva parcial. Sempre observem la realitat des d’un determinat angle o
perspectiva.
El reconeixement de la parcialitat del propi punt de
vista equival a una reivindicació de la necessitat d’una
aproximació interdisciplinària als fenòmens
estudiats.Segons Anthony Giddens, la sociologia pot jugar un paper cabdal dins del conjunt de les ciències
socials en establir un pont de comunicació entre elles. - Es preocupa pel rigor terminològic
La ciència manté una cura especial de les qüestions
terminològiques. Els sociòlegs fem servir habitualment paraules –com família, colla, classe social– que provenen del llenguatge corrent.
Per massa imprecís no es pot utilitzar (irreflexivament) el llenguatge de cada dia.
No cal, però, inventar un llenguatge nou.
- És una perspectiva crítica i desemmascaradora
El sociòleg s’interessa intensa i
“descaradament” en l’acció dels
homes i les dones.
Manté una actitud de “sospita
metòdica”.
El sociòleg es pregunta quins interessos s’amaguen darrera de determinats comportaments.
En aprofundir en el coneixement de la societat – segons Berger– constatem que les coses no sempre són el que semblen, o que les aparences enganyen.
La sociologia és una disciplina
de coneixement que entronca
directament amb la tradició de
l’art de la sospita (Marx, Nietzsche i Freud) i exigeix un esperit permanent de desconfiança.
- La sociologia és una disciplina relativitzadora
Totes les institucions són relatives en el temps i l’espai
La coneixença d’altres societats diferents de la nostra (antropologia), i fins i tot la coneixença de la nostra pròpia
societat en altres èpoques (història), ens fa adonar del caràcter fràgil de la realitat social.
Una de les premisses de
la sociologia és que les
coses poden ser
diferents.
Efectivament la diversitat
cultural posa de manifest
aquests pluralitat.
- La sociologia és una eina de coneixement
La sociologia intenta
explicar i comprendre els
fenòmens social.
La sociologia no és una
pràctica, sinó que és una
eina de comprensió del
món social.
Malgrat que alguns científics
defensen el caràcter “distant”
de la ciència, les ciències
socials han de fer una
reflexió critica del món
actual i posar de manifest les
seves incongruències.
El coneixement que ens ofereixen les ciències
socials pot tenir una gran rellevància per poder
actuar sobre el món social.
El problema de l’aplicació
dels coneixements
sociològics és una qüestió
cabdal, però no és pas una
qüestió sociològica sinó que
és una qüestió ética o
política.
- Quina és la utilitat de la sociologia?
Tenir una bona comprensió del món social és
bàsic per a qualsevol professional de la
comunicació.
Què és la socialització?
La socialització és la fàbrica de la identitat.
En temps líquids la identitat també és líquida.
Mitjançant la socialització assimilem els rols de gènere.
Els estereotips de gènere es
transmeten mitjançant l’educació.
En el procés educatiu també es
necessiten models i referents.
Què és la identitat personal?
Conjunt de trets propis,
sentiments, interpretacions d’un
mateix i del món que t’envolta, i
que l’individu va definint en el
temps a través de la seva relació
amb els altres propers i amb la
societat en general.
La socialització és un procés o és un producte?
Són ambdues coses al mateix temps
El procés de socialització
No podem confondre socialització amb sociabilitat, ni amb el fet de compartir.
Procés mitjançant el qual l’ésser humà interioritza les maneres de pensar, de sentir i d’actuar pròpies del medi sociocultural al qual
pertany.
L’individu assimila i incorpora els models culturals del món social que l’envolta i els percep com a propis.
És mitjançant processos de transmissió que podem interioritzar els valors, les creences i les normes de comportament vigents en la seva cultura.
La interiorització és el resultat del procés de socialització. Pierre Bourdieu ens parla de l’habitus que podem definir com la “cultura
incorporada” (en la ment i en cos).
És mitjançant l’educació que un
llegat cultural es pot transmetre de
generació en generació
Etapes: Procés que dura tota la
vida: del naixement fins a la mort (o fins que l’individu està en condicions d’aprendre).
La infantesa té una importància cabdal en aquest procés que es perllonga al llarg de tota la vida.
Estem sotmesos a un conjunt
de socialitzacions subsegüents
Socialització primària: Procés pel qual l’ésser humà interioritza durant la
infantesa uns valors i uns esquemes de conducta que li
permetran d’actuar d’acord amb les convencions i les normes del medi sociocultural al qual pertany.
És als primers anys de la vida que arrelen amb tota la força: la primera infància és un camp abonat per a l’aprenentatge social del “nou membre”.
Socialització secundària: Procés pel qual l’ésser humà interioritza els coneixements i les habilitats que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials.
Els mecanismes d’interiorització de rols no són automàtics (hi intervé la decisió de l’individu).
L’abast de la socialització secundària ve determinat pel grau de complexitat social i per la divisió social del treball.
Socialització mediàtica: Procés pel qual el mitjans de comunicació
actuen com a mecanismes educatius no formals.
La socialització mediàtica té dues vessants:
a. L’aprenentatge en l’ús dels mitjans de comunicació i
les xarxes socials.
b. El coneixement del món a través dels mitjans de
comunicació i les xarxes.
L’individu és un subjecte actiu coprotagonista del procés d’aprenentatge i de creixement personal.
El cervell no és com un full en blanc on la cultura imprimeix els seus caràcters. Hi ha limitacions.
Qui va dir “L’home està condemnat a ésser lliure”?
Sartre
Què és la llibertat positiva?
Vull ser l’instrument de mí mateix i no dels actes de
voluntat d’altres homes.
Vull ser subjecte, no objecte, estar mogut per unes
raons i uns propòsits que siguin els meus i no per causes que m’afecten des de fora.
-Isaiah Berlin
Qui va dir “Jo sóc jo i la meva circumstància”?
Ortega i Gasset
Quina importància té
l’aprenentatge del llenguatge?
L’aprenentatge i del domini del
llenguatge i la possibilitat de
comunicar-se és bàsic durant el
procés de socialització.
L’ésser humà es diferencia
de la resta d’especies animals per la seva capacitat de comunicar-se
mitjançant un llenguatge simbòlic molt sofisticat.
L’ésser humà és un animal
polític (zoon politicon).
Fora d’un entorn social i cultural l’ésser humà no
pot sobreviure, ni desenvolupar el seu potencial
L’absència de vida social priva a l’ésser humà del domini del llenguatge, del desenvolupament mental i de les emocions superiors
La sociabilitat és clau pel desenvolupament humà
Agents de socialització
Definició
Institució que contribueix a la transmissió dels models culturals d’una generació a una altra i permet que els individus s’integrin a la societat.
Els principals agents de socialització són la
família, l’escola, l’empresa i, en menor mesura la colla d’amics (grup d’iguals).
També s’ha de contemplar la influència dels mitjans de comunicació social i les xarxes
socials, etc.
L’església havia tingut un paper important en les
societats tradicionals.
La família és el primer i principal agent socialitzador
El llenguatge s’aprèn a la llar (la llengua materna).
L’educació formal a l’escola és molt important.
Es tracta d’una formació reglada que es tradueix
en un currículum d’assignatures.
L’empresa. L’individu aprèn
a interpretar diferents rols
dins de diversos àmbits
institucionals.
La colla d’amics o el grup d’iguals.
Hi ha la figura dels altres
significatius* persones amb qui l’infant tindrà relacions de
dependència vitals i emotives.
Hi ha la figura dels altres
generalitzats Personatges estereotipats amb les quals l’infant manté una distància afectiva.
Socialització i desviació social
El procés de socialització pot “fracassar”.
Hi ha casos en què, tot i haver interioritzat
un sistema de valors i unes normes socials,
alguns individus no les segueixen.
Anomenen conductes desviades a les que se separen de la manera de fer comuna de la major
part de la gent.
Anomenen conductes desviades a les que se separen de la manera de fer comuna de la major
part de la gent.
Són comportaments que contravenen les normes i
convencions i que poden certes formes de desaprovació o càstig.
La socialització, ens
procura pautes i maneres
d’actuar, de pensar i de
sentir. Permet, també, construir
coneixements crítics i possibilitats de canviar, etc.
L’èxit de la socialització i de la interiorització d’elements socioculturals fa que sovint no
ens adonem dels imperatius i les exigències que “imposa” el nostre medi social.
No és un procés natural.
Resocialització
La (re)socialització és com una repetició del procés de
socialització primària.
Requereix molta ajuda del grup: de cara a provocar una
(re)identificació afectiva amb uns altres significatius que
són els guies i el suport.
Socialización que tiene lugar cuando ciertas transformaciones o
cambios en las experiencias de vida son percibidos como rupturas
totales, de modo que el individuo siente la necesidad de construir
una nueva de identidad y una nueva forma de interpretar la realidad sobre la base del mundo de la socialización primaria.
Qué son las institucions totals?
Lloc de residència o treball on interns comparteixen la
mateixa situació, romanen aïllats de la societat i mantenen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada.
Presons
Psiquiàtrics
Hospitals
Residències
Caserna militars
Camps de presoners
Naus militars
Convents
Erving Goffman (1922-1982) va estudiar
aquest tipus d’institucions tancades,
referint-se sobretot a establiments
residencials on s’organitza minuciosament
la vida quotidiana dels interns.
Erving Goffman presenta la noció
d’institució total a Asylums (1961), un conegut assaig basat en un treball de camp
realitzat entre 1955 i 1956 a l’hospital
psiquiàtric St. Elizabeth (Washington) que
tenia ingressats més de set mil interns.
Goffman vol conèixer directament l’experiència subjectiva
dels residents.
Considera que qualsevol grup estable desenvolupa una
conducta que esdevé significativa i raonable.
Segons Goffman, les institucions totals impedeixen les
relacions socials amb l’exterior mitjançant una barrera
que sovint és física (com portes tancades, parets altes,
filferros, penya-segats, aigua o boscos).
Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i
l’aïllament que comporten, obliguen els nous interns a
passar un procés de (re) socialització i de (re)
aprenentatge dels rols.
Qui va dir “La última libertad humana es la de escoger tu actitud, no importando las circunstancias”?
Viktor Frankl
Exemple “Alguien voló sobre el nido del cuco”.
Al ingresar en una institución total, probablemente se lo despoje de al interno de su acostumbrada apariencia, así como de los instrumentos y servicios con los que la mantiene, y que sufra así una desfiguración personal.
La barrera que las instituciones totales levanta entre el interno y el exterior marca la primera mutilación del yo.
Las personas pueden elegir voluntariamente su ingreso en una institución total, y perder en lo sucesivo, a pesar suyo, la probabilidad de tomar otras decisiones de igual importancia.
Quins tipus d’institucions totals existeixen?
Goffman diferència entre cinc tipus d’institucions totals:
1. Institucions per tenir cura de les persones considerades
incapaces i inofensives: llares per a cecs, gent gran, orfes,
indigents.
2. Institució per a la cura de persones que es consideren
incapaços i suposen una amenaça (encara que no sigui
intencional): centres de tuberculosi, hospitals psiquiàtrics, centres
per a leprosos.
3. Institucions per protegir la comunitat del que es considera
un perill intencionat: presons, centres penitenciaris, camps de
presoners de guerra, camps de concentració.
4. Institucions suposadament establertes per dur a terme una
tasca semblant a la feina: casernes de l’exèrcit, vaixells, internats,
camps de treball, complexos colonials, grans mansions (pels
servents).
5. Espais aïllats del món i dissenyats com recessos, sovint com
estacions d’entrenament religiós: abadies, monestirs, convents i
altres claustres.
El procés de institucionalització
L’individu dins de la societat
La societat com a realitat objectiva.
La sociologia és una disciplina humanística que
col·loca l’esser humà en el centre de la reflexió i
preocupació. En aquest sentit l’individu
és bàsic, però això no significa que es pugui ignorar la societat.
Sovint s’estableix –com planteja Talcott Parsons–
una separació entre “individu” i “societat”.
¿Es pot separar l’individu de la
societat?
Si entenem l’individu com a subjecte, aquest no es pot entendre separat de la societat.
No podem entendre a l’individu com un
ésser aïllat i solitari.** Vam veure l’exemple dels infants salvatges. També podem
esmentar el cas de nens autistes.
Sense un entorn social i cultural l’individu
no pot créixer.
L’absència de vida social impedeix a
l’ésser humà una sèrie d’aprenentatges
bàsics per a la vida en societat.
L’ésser humà no és un nou Robinson
Crusoe es pot crear una nova realitat
social des del no res.
