Sistemes naturals Flashcards
Com afectarà la disminució de la disponibilitat d’aigua al perill d’incendis forestals?
La disminució de la disponibilitat d’aigua incrementarà el perill d’incendis forestals a causa de temperatures elevades i sequeres més severes. Aquests incendis podrien estendre’s a zones muntanyenques i a estacions com a hivern i primavera, on ara són menys habituals.
Què dos elements essencials han de prioritzar-se en la gestió d’incendis forestals?
- Gestió forestal, per a dificultar l’expansió d’incendis.
- Planificació, per a facilitar l’accés a les zones afectades.
Quina relació existeix entre l’augment de la torrencialitat de les pluges i les inundacions locals?
L’augment de la torrencialitat de les pluges podria estar relacionat amb l’increment del nombre
d’episodis d’inundacions locals, especialment a l’estiu, encara que no hi ha evidències concloents.
Quins factors no relacionats amb el canvi climàtic poden incrementar el risc d’inundació?
Factors com l’augment de l’exposició i la vulnerabilitat contribueixen a l’increment del risc
d’inundació, independentment del canvi climàtic.
Quina serà la reducció estimada de la disponibilitat d’aigua a Catalunya per a 2051?
S’estima una reducció del 17,8% en la disponibilitat d’aigua a Catalunya per a 2051.
Quines zones de Catalunya seran més vulnerables a l’escassetat d’aigua?
Les zones més vulnerables seran les comarques litorals (reducció del 22%) i la meitat meridional de Catalunya, on els recursos hídrics podrien disminuir entre un 70% i un 75% per a 2051.
Què dos factors addicionals, més enllà del canvi climàtic, influeixen en la disponibilitat d’aigua a Catalunya?
- Canvis en els usos del sòl (com l’abandó de terres de cultiu).
- Gestió de recursos hídrics, com a conques, rius i aqüífers.
Com s’explica la disminució del consum diari d’aigua en àrees com Barcelona?
S’explica per l’aplicació de mesures d’estalvi i l’ús més eficient de l’aigua, que han reduït el consum diari fins a un 15% en les últimes dècades.
Quin percentatge de la costa catalana s’espera que sigui molt vulnerable a l’erosió per a 2060?
S’espera que el 64% de la costa catalana (164 km d’un total de 218 km analitzats) sigui molt vulnerable a l’erosió per a 2060.
Quin impacte podria tenir l’augment del nivell de la mar en els ports catalans?
Els principals impactes inclouen el depassament dels dics d’abric i la inundació de molls i superfícies portuàries, afectant l’operativitat portuària i augmentant la vulnerabilitat davant tempestes d’intensitat mitjana o gran.
Quin impacte tindria un augment del nivell de la mar de gairebé 4 cm per decenni en els ports del nord de la costa catalana?
L’augment del nivell de la mar agreujaria els problemes de depassament en els ports de la meitat nord de la costa catalana, incrementant el
risc d’inundacions i alteracions en les infraestructures portuàries.
Quins problemes poden generar les ones de curt període (agitació) en els ports situats més al nord de Catalunya?
L’increment de l’agitació pot danyar les infraestructures, dificultar les operacions portuàries i afectar la seguretat de les embarcacions, complicant la seva atracada i navegació.
De quina manera el canvi climàtic està alterant els ecosistemes terrestres catalans, segons els estudis esmentats?
El canvi climàtic avança la primavera, retarda l’hivern i provoca canvis en les pautes de comportament de plantes i animals. Per exemple, algunes espècies vegetals floreixen abans i uns certs animals migratoris han modificat els seus períodes d’arribada i partida.
Com afecta el canvi climàtic a les espècies arbòries com l’alzina en els boscos mediterranis?
Les alzines estan experimentant una disminució de la seva productivitat, major mortalitat i defoliació a causa de les sequeres. Si el clima es torna més àrid, podrien ser reemplaçades per espècies arbustives més adaptades a aquestes condicions, la qual cosa reduiria la capacitat dels boscos per a capturar CO₂.
Quins efectes podria tenir el canvi climàtic en els ecosistemes aquàtics de Catalunya,
especialment durant els períodes de sequera?
El canvi climàtic augmenta la severitat i
freqüència de les sequeres, provocant la ruptura del continu fluvial i la formació de masses d’aigua aïllades. Això incrementa l’acumulació de matèria orgànica, l’acidificació, la salinitat i la producció de metà, alterant les condicions biològiques i hidrològiques.
Quins canvis relacionats amb l’acidificació de l’aigua es preveuen al Mediterrani, i
com afectaran les espècies marines?
Afectarà la disponibilitat de carbonat, essencial per a molts organismes marins. Coralls, mol·luscs i crustacis tindran dificultats per formar les seves closques i esquelets, debilitant-los. Això alterarà les xarxes tròfiques, afectant la biodiversitat i les pesqueries.
Què són les prades de posidònia?
Són ecosistemes marins que capturen CO₂, contribuint a combatre el canvi climàtic. Protegeixen les costes de l’erosió i els danys de les tempestes. També són fonamentals per a la biodiversitat marina, proporcionant refugi i aliment a moltes espècies.
Quines són les principals amenaces per a les prades de posidònia en la costa catalana, i quines conseqüències es preveuen per a l’any 2049?
Les prades de posidònia estan
amenaçades per l’augment del nivell de la mar, la temperatura de l’aigua, l’acidificació i activitats humanes. Aquestes amenaces podrien portar al fet que, per a 2049, les prades estiguin funcionalment extingides, reduint significativament la seva capacitat per a estabilitzar sediments, protegir el litoral i actuar com a embornal de carboni.
Com pot el canvi climàtic afectar la cria de musclos i a la distribució d’espècies
d’aigua freda com la truita comuna?
L’augment de la temperatura de l’aigua
incrementa la recurrència d’episodis de calor, la qual cosa ja ha afectat la cria de musclos en el delta de l’Ebre. Quant a la truita comuna, l’escalfament podria reduir el seu hàbitat en zones com el Prelitoral i el Prepirineu, desplaçant aquestes espècies cap a àrees més fredes.
Quines conseqüències socioeconòmiques podrien tenir el desplaçament d’espècies
termòfiles i la proliferació d’eixams de meduses en la costa catalana?
El desplaçament d’espècies termòfiles, com l’alatxa, i la proliferació d’eixams de
meduses poden afectar negativament la pesca, reduint el valor comercial de les
captures i perjudicant el turisme a les platges, amb implicacions econòmiques importants per a la regió.
Quines mesures es proposen per a protegir el Mediterrani i fer-ho més resistent enfront dels impactes del canvi climàtic?
Es proposa reduir les concentracions de CO₂, fomentar l’explotació sostenible dels recursos marins, preservar la biodiversitat, reparar els ecosistemes danyats i limitar l’impacte de les activitats humanes per a enfortir el Mediterrani enfront del canvi climàtic.
